Efectivament, segons el diccionari, "adesiara" significa "de tant en tant". Des del 1978 (any de la seua fundació), el grup ha anat intercalant etapes d'activitat amb altres de total repòs, perea, indolència,... o com vullgueu cridar-lo. Però des dels inicis, el grup sempre ha tingut la columna vertebral dels seus fundadors: Artur Álvarez i Miquel Ángel Prades.
Un castellonec i un vilafranquí que van unir les seues músiques, lletres i veus junt al bon quefer al llaud i bandurria de Toni J. Alvarez, davall un denominador geogràfic vivencial comú: La Plana i Els Ports.
Així han omplint de fonament un grup que, junt amb les versions pròpies dels temes més emblemàtics de la cançó popular, han anat creant al llarg dels anys, amb la inclusió de temes de la seua autoria, un estil propi de fer musica de cantautor.
Hui ADESIARA és el que va deixar plasmat en el seu CD "25 anys després", (editat en el 2003, baix el segell discogràfic AUDIOVISUALS DE SARRIÀ, com a conseqüència del seu retrobament a Vilafranca en un emotiu homenatge als grups de la localitat) una mescla de folk-rock interpretada des de la perspectiva del que entenem com a música de cantautor. Sustentada en les veus dels seus fundadors i posteriors incorporacions vocals (Marisa, Juan Carlos Andrés, Araceli Tena, Sara García) i un nombrós grup d'amics músics, que des dels inicis fins a les últimes actuacions, han anat formant part del grup, aportant el seu saber i bon fer (Àlex, Miquel, Vicent Gamir, "Trosky", Xavi, Lluís, Jesús Andrés, Pau Monfort, Carlos Ávarez, Carlos Colom, Jorge Benavent, David Mascaró).
Hui, novament, fent honor al nom del grup, estem en una època d'inactivitat. Miquel Angel Prades, continua en la seua altra faceta artística, la teatral. I Artur Álvarez està treballant en la música i interpretació d'un futur CD, basat en les lletres del poeta del Masroig (Priorat), però molt arrelat a Castelló, Albert Vernet sobre el poemari històric: "Castelló, triangulada plana".
Encara que aquesta és la situació actual, el grup ADESIARA sempre està disposat acudir i col•laborar amb la seu música, encara que siga de forma esporàdica, allí on se'ns sol•licite en suport de la música en valencià i de la nostra cultura i tradicions en general.
