DECLARADA D'UTILITAT PÚBLICA PER L'Excm. AJUNTAMENT DE PALMA DE MALLORCA

A.I.B.A. EIVISSA

   QUI SOM

   ENLLAÇOS

   FOTOGRAFIES

   DOCUMENTS

   DECALIBRO

   BUTLLETI

   SOCI NOU

   NOTICIES

   TABLÓ

   VACUNES

 

 

 

 

Prem sobre la notícia

 

Notícies vàries de 2.008.

Notícies vàries de 2.007.

Notícies vàries de 2.006.

Presentació del Servei de Postadopció a les Illes Balears.

Reunió amb el president de la C.A.I.B. Sr. Jaume Matas.

Curs del President de A.I.B.A. als TCP's de Air Europa.

Les mares solteres deixaran de tenir l'obligació d'inscriure «pares ficticis» en el Registre Civil

Nens adoptats en l'estranger

Consell consultiu de l'adopció internacional

Espanya, segon país del món en adopció.

L'Adopció no ajuda als orfes del sisme submarí

Sri Lanka Prohibeix l'Adopció D'Orfes Per a Evitar Tràfic De Nens

Investiguen viatge de nens a Espanya

Calvià lliura més de 11.600 € a quatre famílies del municipi que han adoptat dos nens russos i dues nenes xineses.

 

  

 2.008

 

UDIENCIA

-28.03.08- La Molt Honorable Sra. Presidednta del Consell Insular de Mallorca dona Francina Armengol dóna audiència a Ramon Rotger, president d' AIBA

El president de l’Associació Illes Balears d’Adopcions (AIBA), Ramón Rotger, ha explicat a la presidenta la problemàtica del món de l’adopció i l’acolliment, i ha expressat la seva satisfacció per la predisposició i la implicació de Francina Armengol per millorar en lo possible la tasca del Consell.

(nota de comunicació del C.I. de Mallorca)

Medicos de La Fe crean una unidad de niños adoptados, que sufren más dolencias

Un grupo de médicos del Hospital La Fe de Valencia ha creado por iniciativa propia una Unidad del Niño Internacional, la cual ya ha atendido desde que se puso en marcha este mismo año a un total de 40 menores extranjeros adoptados por familias valencianas, según ha señalado hoy una de sus miembros.


'Es una unidad multidisciplinar constituida por pediatras, microbiólogos, psicólogos, psiquiatras infantiles y con la que también colaboran abogados y jueces en los casos en que surgen problemas legales', ha explicado Gemma Ochendo, psiquiatra infantil del Hospital La Fe.

 

Ochendo, ponente en una de las conferencias programadas con motivo de la reunión anual de la Asociación Española de Psiquiatría del Niño y Adolescente inaugurada hoy en Valencia, ha reconocido que tanto ella como sus compañeros trabajan 'por amor al arte' y gracias 'a una motivación especial' derivando algunos casos que pasan por sus consultas.

 

Sin embargo, también ha subrayado que las Consellerias de Educación, Sanidad, Bienestar Social e Inmigración están 'muy interesadas' en este proyecto, el cual se encuentra todavía en fase embrionaria.

 

Esta trabajadora del Hospital La Fe de Valencia ha recordado que entre los niños que pasan por las consultas del centro 'hay más trastornos psiquiátricos entre los adoptados', sobre todo en aquellos que han sufrido maltratos o abusos antes de ser acogidos.'

 

A mayor tiempo de institucionalización en orfanatos, mayor porcentaje de trastornos presentan', ha destacado.

 

Ochendo ha resaltado que los niños procedentes de la adopción internacional 'cambian de ambiente, pierden a sus amigos del orfanato, su identidad, su religión e incluso a veces su nombre', por lo que es recomendable que los padres cuenten con asesoramiento tanto antes como después de acoger al menor.

 

Por ello es importante 'que los padres les manden una foto o alguna grabación de voz antes de ir a por ellos, y que una vez allí tomen fotografías de la residencia o con sus amigos, ya que estos niños tienen posteriormente lagunas de lo vivido allí'.

 

Asimismo, ha insistido en que hay que explicar al menor que es adoptado 'desde el principio', a ser posible antes de que cumpla cuatro años.

 

Además, es recomendable que los padres de acogida conozcan un poco su idioma, 'al menos alguna frase sencilla', y ha resaltado que la ayuda de un traductor es necesaria porque 'durante el primer año el niño va a tener problemas para contar sus miedos e inquietudes, hasta que aprenda el idioma con fluidez'.

 

También ha señalado que es conveniente a la hora de escolarizar a estos niños 'colocarlos en un curso inferior, para después volverlos a poner donde corresponda' y facilitar así su adaptación.

 

TDAH

El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es un cuadro complejo en el que predomina la confusión debido a la heterogeneidad en sus manifestaciones clínicas y su etiología variable e imprecisa .

Desde que George Still lo describiera en 1902, ha recibido más de 25 nombres distintos, incluyéndose el último en el DSM-IV.

Se caracteriza por un nivel de desatención que no es propio de la edad, con impulsividad e hiperactividad o sin ellas, que surge en diversas situaciones, origina perturbaciones funcionales y no puede atribuirse solamente a otro trastorno. Es un trastorno que ha sido definido sólo sobre bases conductuales, sin un marcador biológico específico y con características que se manifiestan a lo largo de un continuo en toda la población.

 

Es diez veces más frecuente en varones y su prevalencia en la población varía según las edades estudiadas y, sobre todo, según los criterios diagnósticos empleados existiendo grandes diferencias entre los datos epidemiológicos comunicados. Podemos estimar que, en conjunto, la prevalencia del TDAH se encuentra entre el 3-5% de los niños en edad escolar y que éstos suponen del 30-50% de los niños derivados a unidades de salud mental.

 

Es un tema que despierta gran interés siendo objeto de numerosas investigaciones en los últimos años. Aunque reconocido en la literatura médica desde hace casi un siglo, y a pesar del progreso en su evaluación, diagnóstico y tratamiento, su definición, adecuación al diagnóstico y etiología siguen siendo todavía motivo de controversia.

 

El diagnóstico se basa en criterios clínicos. A pesar de las numerosas investigaciones sobre el tema, no ha surgido sustitutivo alguno de una evaluación detallada y completa que incluya recogida de información de distintas fuentes. No existe una sola prueba diagnóstica que sea específica del síndrome. Las escalas cuantitativas existentes pueden sernos útiles para identificar los síntomas, evaluar su trascendencia en la disfunción y realizar el diagnóstico diferencial con otras entidades pero nunca descansará sobre ellas la responsabilidad del diagnóstico.

 

Un número importante de cuadros clínicos puede tener inicialmente alteraciones como inatención, impulsividad, hiperactividad y problemas académicos y de comportamiento. Es preciso establecer el diagnóstico diferencial con dichos cuadros.

Nos encontramos una tendencia en los últimos años a sobre diagnosticar el cuadro constituyendo un trastorno de moda en la paidopsiquiatría actual.

 

 

Tratamiento conductual y farmacológico

 

¿A QUIÉN AFECTA Y EN QUÉ CONSISTE EL SÍNDROME DE HIPERACTIVIDAD Y DÉFICIT DE ATENCIÓN?

 

Generalmente afecta a ambos sexos, aunque entre los varones se incrementa el número de casos. La etiología es variable se considera que intervienen factores genéticos, prenatales, perinatales y ambientales y estudios más recientes apuntan hacia alteraciones a nivel de neurotransmisores. Diagnosticándose con cierta facilidad a partir de los tres años, y con bastante seguridad a la edad en que comienza la escolarización obligatoria (5 años). Estamos hablando de un conjunto de síntomas muy variados, todos ellos relacionados con el comportamiento, que pueden incluirse en alguno de los grupos siguientes:

 

         Falta de atención continuada

         Excesiva actividad motriz

         Impulsividad

 

Los síntomas (hasta un total de 15 a 20 según criterios de diagnóstico), deben haberse iniciado antes de los siete años, contar con una duración de al menos seis meses, y no deberse a otras causas como un trastorno afectivo grave transitorio, un retraso mental grave y/o profundo, o una esquizofrenia.

 

La detección precoz del síndrome facilita la integración social del niño y un buen aprendizaje escolar.

 

Los afectados de los que poseemos más información son niños y adolescentes (varones en su mayoría); a partir de los veinte años es difícil obtener datos fiables. Aunque algunos miembros de la Asociación son mayores de edad y tenemos constancia de adultos que han padecido el síndrome, en general todos ellos no han sido diagnosticados o lo han sido muy tarde, y arrastran desde la infancia problemas familiares, escolares y de integración social.

 

El "día a día” de estos niños se desarrolla en dos ambientes principalmente, escuela y familia:

 

ESCUELA:

 

Los niños Hiperactivos se integran mal desde su primera infancia, los maestros “no les entienden”, tiene un excesivo número de alumnos en sus aulas y deben dedicarse a todos ellos. El profesor pretende que el niño Hiperactivo sea como los demás: Que obedezca órdenes, esté sentado, atienda a sus explicaciones... y esto sin un mérito específico es imposible.

Comienzan las quejas a los padres, que ya no tendrán fin a lo largo de los años escolares.

 

FAMILIA:

 

Los niños Hiperactivos no se mantienen quietos ni un momento, no hacen las tareas escolares, se pelean con sus hermanos, desobedecen (no escuchan), lo pierden todo, se meten continuamente en líos, etc., etc., algunas familias llegan a desestructurarse porque alguno de los cónyuges no lo soporta.

 

TRATAMIENTO

 

Suele ser conveniente una intervención mixta con tratamiento conductual y farmacológico.

 

El tratamiento conductual debe llevarse a cabo en tres ambientes muy relacionados entre sí:

 

a)    En el colegio

b)    En casa como extensión de las actividades

c)    En la familia

 

Consideramos de vital importancia que el niño/a adolescente curse estudios en un centro donde su problema sea conocido y disponga de profesores que conozcan métodos de modificación de conducta, sepan prestarle la atención que requiere sin descuidar a los demás y adaptar las reglas y normas de comportamiento a las posibilidades del niño Hiperactivo.

 

La relación padres-profesores debe ser continuada y fluida, controlando los deberes, con orden en la realización de las tareas, libros y material escolar.

 

En casa, observando unas normas de disciplina, quizá pocas pero muy claramente explícitas, en un ambiente familiar tranquilo y coherente.

 

Tratamiento farmacológico:

 

Muchos niños y adolescentes toman algún tipo de medicación, siempre que sea recetado por un médico especialista. Los medicamentos más extendidos son: Dexodrine, Rubifén y Cylert, (nombres comerciales) tienen como principios activos las anfetaminas, metilfenidato y pemolina, respectivamente.

Las dosis varían en función del grado en que se presenta el síndrome, el peso corporal y la tolerancia, que en algunos casos es nula, por lo que hay que descartar la medicación. Suele tener un efecto a corto plazo (3-6 horas); debido a ello las tomas se realizan al principio de la jornada (a veces también al mediodía) y únicamente los días de clase, por tener sus efectos una clara incidencia sobre la atención y concentración.

 

 El trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) es el problema de salud mental diagnosticado con más frecuencia en niños. Se identifica en un 3-5% de niños en edad escolar y es más frecuente en varones. A menudo, los niños con este trastorno son incapaces de prestar atención a una tarea concreta durante un período prolongado, suelen ser hiperactivos o inquietos y, en general, son desorganizados e impulsivos. Algunos niños con TDAH presentan sobre todo problemas para mantener la atención, otros son primordialmente hiperactivos e impulsivos y otros tienen problemas en ambas áreas. En ocasiones, sacan malas notas en la escuela y son lentos para desarrollar habilidades sociales.

 

Los síntomas persisten durante al menos 6 meses:

 

¨ No parece escuchar.

¨ Se olvida de las cosas.

¨ Manifiesta dificultades para seguir instrucciones.

¨ Tiene dificultades para prestar atención.

¨ Se distrae con facilidad.

¨ Parece desorganizado.

¨ No para quieto.

¨ Está inquieto.

¨ Le es difícil jugar tranquilamente.

¨ Interrumpe a los demás.

¨ Se levanta cuando no debe.

¨ Habla demasiado.

 

DIAGNÓSTICO

 

Los niños en los que se establece el diagnóstico de TDAH han de presentar varios de los signos y síntomas mencionados hasta un grado considerado como “perjudicial” y con una frecuencia mucho mayor de lo que predecible para su edad y nivel de maduración.

 

El diagnóstico de este trastorno ha de basarse en una valoración minuciosa para excluir otras posibles causas de las dificultades del niño, lo que incluye información a partir de su familia y maestros y una evaluación por parte de profesionales de asistencia sanitaria, incluyendo habitualmente un pediatra, un psiquiatra infantil y un psicólogo infantil. La valoración requerirá varias horas y múltiples visitas al médico.

 

TRATAMIENTOS

 

Una vez establecido el diagnóstico, se dispone de diversas opciones de tratamiento, incluyendo tratamiento conductual, programas de educación especial y medicación.

Padres y maestros han de tomar parte en el tratamiento del niño con un refuerzo positivo de las buenas conductas, animándole y siendo tajantes en lo que atañe a lo considerado inaceptable. También es efectiva la atención adicional prestada por parte de sus maestros o un menor número de alumnos por clase.

Hasta un 70-80% de niños con TDAH responde a la medicación estimulante, que con frecuencia da lugar a una rápida mejora de los síntomas. Este tipo de medicación contribuye a frenar las conductas impulsivas e hiperactivas, lo que permite al niño concentrarse y aprender. La medicación “estimulante” suele ser bien tolerada y apenas origina efectos secundarios. Los niños que siguen dicho tratamiento no corren mayor riesgo de volverse drogodependientes más adelante.

 

La identificación, diagnóstico y tratamiento precoces ayudarán a que los niños afectados puedan desarrollar todo su potencial.

 

Inici

 

 

 2.007

 

Estadística feta a l'Agost de 2.007'.

Clicka AQUI per a consultar-la.

 

Conferència a AIBA de LIAO YANPING.

El mes d'Abril ens va fer una conferència molt interessant l'escriptora xinesa Liao Yanping.

Vos mostram unes fotos de la mateixa:

  

 

Contingut de la conferència segons nota de premsa:

 

 

                    Conferencia   por Liao Yanping

                     LITERATURA Y CULTURA SOBRE

                        LA ADOPCIÓN EN CHINA

 

Causa del abandono

El abandono de niñas en China es ancestral, como otras tradiciones milenarias. En la mentalidad china el padre y el hijo comparten la misma vida que es el linaje de la familia. El deseo de asegurar este linaje y prosperar la familia, a través de los hijos varones, pone en situación precaria a la vida de las bebés recién nacidas y marca fuertemente la diferencia entre los niños y las niñas en su crecimiento.

 

Situación actual

En una sociedad como la china donde la familia está por encima de todo, se agradece a las familias extranjeras que vengan a dar un nuevo hogar a los niños que viven en los orfanatos, aunque el aumento de la adopción nacional, generado por el crecimiento económico, pueda frenar la salida de los niños chinos.

 

Sugerencias a las familias

Existe el gran reto para las familias que quieren que sus hijos tengan la actitud correcta sobre su origen cuando sean adolescentes. Lo importante es salir de los tópicos. Hay que ayudar a estos niños a acumular conocimientos sobre la cultura y la  sociadad china y a comprender porqué, siendo nacidos en China, están viviendo con sus papás adoptivos en el extranjero.

La tarea no es facil puesto que son los padres quienes tienen que estar bien informados primero para poder despues transmitir sin prejuecio los conocimientos a sus hijos. Por este motivo, aquí presentamos nuestras publicaciones sobre la cultura, la mentalida, las costumbres e incluso el idioma de China.

 

Conclusión

Comprender la cultura china es comprender la existencia de los niños de los orfanatos, y vivir la realidad de china nos ayudará a estar preparados para enfrentar a las dudas y confusiones que tenemos o tendrán nuestros hijos.

 

 

Clickau aquí per veure uns llibres de l'escriptora.

 

Novetats amb el nin de El Royo.

Clicka aquí per a consultar-les.

 

Noticia sobre India: Pondrán cunas en la India para que los padres puedan abandonar a sus hijas en lugar de matarlas.

Clicka aquí per a consultar-les.

 

Informe aprobado en el Senado sobre Adopción Internacional.

Clicka aquí per a consultar-ho. Molt interessant.

 

Inici

 

 2.006

 

El passat mes de gener l'Associació Illes Balears d'Adopcions, encapçalada pel seu president, fou rebuda pel Sr. Batle d'Inca i President del Parlament de les Illes Balears don Pere Rotger, en el seu despatx,  on parlàrem sobre el nou decret que està a punt de sortir, fent-nos saber, el Sr. Rotger, que prest sortirà el nou Decret que està en  el Consell Consultiu i que substituirà a l’actual vigent.

 

El passat dia sis de febrer el President de l'Associació Illes Balears d'Adopcions - AIBA, fou rebut  pel Molt Honorable Sr. Delegat del Govern don Ramon Socias on es tractaren temes per afavorir els processos de l'adopció i l'acolliment, fent força en el nou document que alguns Consulats espanyols reclamen a les famílies per poder treure els seus fills del país on han adoptat: " Visado de reagrupamiento familiar". Visat què  no quadre dins la normativa vigent ja que és per aplicar a famílies estrangeres que viuen a Espanya. De tal forma que els fills adoptats són espanyols des de la Resolució Judicial que els otorga als pares i romp vincles amb la família i el país on va néixer o de on és adoptat.

 

El passat 8 de febrer es reunirem amb el Sr. Jorge Sainz de Baranda, Director de Tributs d’Hisenda a la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

En la reunió parlàrem del món de l'adopció: de les dificultats en que es troben el menors i les famílies, dels costos, de les despeses que recauen sobre l'adopció internacional i sobre la possibilitat  que els pagaments, transparentment justificats, fossin descomptes deduïbles del IRPF.

El tema s'està treballant i esperem que, com a altres Comunitats Autònomes que ho tenen,  conclogui d'una manera positiva per a totes les famílies adoptives-acollidores de les Illes Balears.

En el mes d'Abril es va mantindre també una reunió amb la Vicepresidenta Sra. Rosa Estaràs centrada principalment i entre altres moltes coses amb el nou Decret d'inminent publicació.

Inici

 

Octubre de 2005

 

PRESENTACIO DEL SERVEI DE POSTADOPCIONS A LES ILLES BALEARS.

 

El dia 25.10.2005. es va presentar en el Club Diario de Mallorca per part d' A.I.B.A.  i de FODESBA ( www.fodesba.net ) el nou servei de postadopció que ofereix entre altres coses:

- Informació i Formació damunt temes relacionats amb l'adopció.

- Assessorament Familiar per a millorar les relacions pares-fills.

- Ajuda psicològica.

- Acompanyamet i mediació en la recerca dels orígens

A més ja se estàn realitzant tallers setmanals i entrevistes personals que tracten tots aquests temes tant a nivell de grup como particular.

Tot això de forma TOTALMENT GRATUÏTA.

Os podeu informar i demanar cita gratuïtament cridant al telèfon de contacte d'A.I.B.A. o per correu electrònic.

Animau-vos a utilitzar aquest nou servei que ofereixen psicòlegs altament qualificats, repetim que és un servei gratuït.

Os mostram unes fotos de la presentació:

Inici

Octubre de 2005

 

REUNIO DE LA JUNTA DIRECTIVA D'A.I.B.A. AMB EL PRESIDENT DE LA C.A.I.B. SR. JAUME MATAS.

 

La Junta directiva d'A.I.B.A. es va reunir el 17.10.2005. amb el president autonòmic de les Illes Balears Sr. Jaume Matas; a la reunió  es tractàren molts de temes i A.I.B.A. va presentar una sèrie de peticions al president, entre altres moltes: ampliació i flexibilitat amb la edat a l'hora d'adoptar i solucionar els problemes dels monoparentals.

 

Inici

 

Setembre de 2005

 

CURS IMPARTIT PEL PRESIDENT DE A.I.B.A. A AIR EUROPA

 

El President de A.I.B.A., Ramón Rotger,  imparteix un curs a Madrid pels TCP's que aniran en els "aviones cigüeña" d'AIR EUROPA. Així mateix vos recordam el conveni suscrit amb AIR EUROPA pel qual els afiliats a A.I.B.A. tenen un 50 % de descompte en tots els vols de AIR EUROPA, així com una oferta de vol directe anada-tornada Palma-Pekin per 790 €.

Vos mostram unes fotos del curs que es desenvolupa a Madrid per garantir la correcta atenció a tothom que fagi viatges per adoptar. Fes click per ampliar les fotos:

 

Inici

juliol de 2005

 
Les mares solteres deixaran de tenir l'obligació d'inscriure «pares ficticis» en el Registre Civil


La nova normativa modifica l'article 191 de la llei de Registre Civil, vigent des de 1958, i s'aplicarà a les inscripcions ja practicades

 JESÚS BASTANTE

MADRID. Adéu als «pares ficticis» i als famosos «expositos». El Consell de Ministres va aprovar ahir, a iniciativa del ministre de Justícia, Juan Fernando López Aguilar, un reial decret que modifica el reglament del Registre Civil per a eliminar l'obligació de posar el nom del progenitor a l'hora d'inscriure al fill d'una mare soltera. Aquesta modificació assortirà els mateixos efectes quan el progenitor conegut sigui baró, així com en el cas de les adopcions monoparentals i en el dels fills concebuts mitjançant les tècniques de reproducció assistida.

La nova normativa modifica l'article 191 del citat reglament, en vigor des de 1958, en virtut del com s'imposava que, en el cas de fills de pares desconeguts, «l'encarregat consignarà en la inscripció de naixença o en altra marginal, en lloc dels noms del pare o de la mare, altres d'ús corrent a efecte d'identificar a la persona».


Retroactivitat de la norma

El reial decret, segons fonts de Justícia, permetrà «realitzar aquesta inscripció de naixença, en els casos que existeix una única filiació, sense obligar al pare o a la mare del menor a inventar-se un progenitor fals a efectes identificatius, com fins a ara venia succeint». La nova legislació s'aplicarà també a les inscripcions ja practicades, de manera que es podran suprimir del Registre els noms del pare o la mare que s'haguessin consignat a efectes identificatius.


La nova regulació sobre filiació aprovada pel consell de Ministres segueix les indicacions de la proposició no de llei aprovada per unanimitat el passat 7 de febrer en la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats, en la qual s'instava al Govern que «procedeixi a la modificació de l'article 191 del Reglament de la Llei del Registre Civil, possibilitant que, en aquells supòsits que consti la filiació del pare o de la mare, siguin aquests els quals decideixin si s'imposa o no un nom en lloc del progenitor la filiació del qual no estigui determinada».


La derogació d'aquest article suposa «un avanç necessari», segons les fonts ministerials, que van ressaltar la necessitat de «assegurar la intimitat i la privadesa en els drets de la mare, quaranta-set anys després». L'anterior normativa va ser justificada en 1966 per la Direcció general de Registres i el Notariat, que en una resolució va considerar aquesta obligació com «una finalitat humanitària» que «vetlla amb una aparença, sense dany per a ningú, la situació del que manca de pares coneguts».

No obstant això, l'extensió del cognom «Expósito», terme utilitzat a Espanya per als fills sense pare, va portar amb si molts prejudicis socials i gran quantitat de problemes a aquests menors, qui amb l'arribada de la democràcia van començar a associar-se i a reivindicar la derogació d'aquesta normativa.

El primer canvi visible d'aquesta llei no va venir fins a 1993, quan es va afegir un segon paràgraf a l'articulat, que permetia als interessats canviar el nom del pare o la mare ficticis una vegada complissin la majoria d'edat.

Finalment, en l'any 2000, el Defensor del Poble va recomanar al Ministeri de Justícia modificar la llei davant les reclamacions de qui no volien estar obligats a tenir un pare o una mare ficticis en els expedients que regulessin la seva vida civil. Encara que l'Executiu popular va acceptar la proposta, no es va portar a terme.

 

Inici

Nens adoptats en l'estranger

De la mateixa manera, el Consell de Ministres també va modificar el reglament de la llei del Registre Civil per a garantir que els fills adoptats, especialment els procedents de països estrangers, puguin ometre les dades de la filiació originària quan es produeixi una nova inscripció de naixença.

Així, els menors adoptats en l'estranger podran argumentar, amb caràcter general, que el seu lloc de naixença es correspon amb la residència dels seus pares adoptius. En aquest supòsit, s'establirà un procediment especial que permetrà prescindir de l'expedient i ometre qualsevol referència a les dades originàries del menor.

 

Inici

CONSELL CONSULTIU DE L'ADOPCIÓ INTERNACIONAL 

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret pel qual es crea el Consell Consultiu d'Adopció Internacional, concebut com un òrgan de participació i col·laboració de totes les Administracions i entitats participants en el procés.

La decisió, adoptada en el marc de la reunió ministerial del passat divendres, 13 de maig, arriba després del creixent nombre d'adaptacions internacionals que es realitzen a Espanya, que és el principal país adoptant d'Europa . Segons s'informa des de l'Executiu, l'objectiu del Consell Consultiu, a més d'actuar com òrgan de participació i col·laboració, se centra a analitzar el fenomen de l'adopció internacional en el nostre país, així com a formular propostes que introdueixin millores en el procediment. Així, el Consell estarà format per l'Administració General de l'Estat; les Comunitats Autònomes; les Entitats Col·laboradores d'Adopció Internacional (ECAI); les associacions de pares adoptants, les associacions de fills adoptius i altres entitats de caràcter social, educatiu i científic relacionades amb l'àmbit de protecció de menors. Mentre que la presidència del nou òrgan recaurà en la Secretària d'Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat, alhora que haurà una vicepresidència que correspondrà al Ministeri d'Afers exteriors i de Cooperació. D'acord amb les mateixes fonts, en 2004 es van adoptar a Espanya 5.541 nens i nenes procedents de països estrangers, el qual suposa un increment del 40 % en relació a l'exercici anterior. Les adopcions internacionals representen ja més del 80 % dels processos adoptius que es porten a terme a Espanya.

 

Inici

Espanya, segon país del món en adopció.

 

 Espanya s'ha convertit en 2004 en el segon país del món i el primer d'Europa a adoptar nens de països estrangers, segons va donar a conèixer ahir la secretària d'Estat d'Assumptes Socials, Famílies i Discapacitat, Amparo Valcarce. En concret, s'ha passat de 3.951 petits en 2004 a 5.541 l'any passat, el qual suposa un increment del 40 per cent. Per països s'adverteixen noves tendències en les preferències dels espanyols. Xina ha passat a ser el primer país en la nostra llista (l'any anterior va ser Rússia). Després, el major nombre de petits adoptats procedeix de la Federació Russa, Ucraïna, Colòmbia i Etiòpia. A pesar que s'ha batut un rècord històric, l'adopció internacional té un costat amarg, ja que un u per cent dels petits són retornats per la família adoptiva i passen a estar tutelats pels poders públics, «sofrint un segon abandó», com va apuntar Valcarce, que va anunciar la creació d'un Consell Consultiu d'Adopció Internacional, la millora dels processos d'idoneïtat dels adoptants i  el desenvolupament d'un programa de recerca dels orígens dels adoptats .

 

Inici

          

 

L'Adopció no ajuda als orfes del sisme submarí


Julio Godoy

Paris , 20 ena (IPS) - El govern de França i diverses organitzacions internacionals van recomanar a parelles europees no adoptar a nens o nenes que van perdre als seus pares en el sisme submarí del 26 de desembre en l'oceà Índic.

”La millor solució per als nens és ser atesos per les seves societats d'origen”, va sostenir el ministre de Salut i Família, Philippe Douste Blazy, per a explicar per quina les autoritats encapçalades pel president Jacques Chirac van ordenar la suspensió per sis mesos de totes els tràmits per a adoptar a orfes asiàtics.


”Vaig parlar amb totes les organitzacions (internacionals) que es dediquen a l'atenció de nens i nenes, incloent a Unicef (Fons de les Nacions Unides per a la Infància), i tots coincidim en la suspensió de les adopcions”, va indicar.

El ministre va sostenir que ”la millor opció” és que les parelles franceses interessades financin l'educació i l'alimentació dels petits que van perdre als seus pares.

Mes de 170.000 persones van morir el mes passat pels *tsunamis/, paraula japonesa per a referir-se a les grans ones que envaeixen les costes a causa de terratrèmols o erupcions volcàniques submarines.

El sisme submarí aquesta vegada va ser provocat per un sisme de magnitud 9,0 en l'escala de Richter, amb epicentre prop de la illa indonèsia de Sumatra.

Bangla Desh, Birmània, Índia, Indonèsia, Malàsia, Maldives, Seychelles, Sri Lanka, Singapur, Somàlia i Tailàndia van ser els països més afectats.

Marieline i Jean-Pierre, parisencs casats i amb dos fills, estaven interessats a adoptar a un nen o una nena víctimes dels tsunamis.


”Fins a ara, Jean-Pierre i jo mai havíem pensat a adoptar. Tenim dos fills, i estem feliços amb ells. Però al veure aquesta tragèdia pensem a ajudar, a adoptar a un nen o nena de Tailàndia”, va contar Marieline.

Uns altres milers de parelles en tota Europa van tenir la mateixa inquietud, però les organitzacions que treballen en favor de la infància sostenen que és contraproduent.

”No hem de deixar-nos dur pels nostres impulsos caritatius, no importa quan  generosos aquests siguin. Primer devem constatar que els nens i nenes en qüestió siguin en veritat orfes, el que és molt difícil enmig d'aquesta situació caòtica”, va dir a IPS la Defensora dels Nens de França, Claire Brisset.


”No devem afegir més tensions al trauma actual”, va aconsellar.

Brisset  va sostenir que el primordial per a ajudar als orfes és restaurar ”el fil de les seves vides en el seu lloc d'origen, amb els seus familiars, o en un centre especial” perquè ”estiguin envoltats de la seva pròpia cultura”.

La majoria de les organitzacions humanitàries tenen la mateixa postura.

”La millor ajuda per als orfes pot ser només donada per la resta de la seva família, per oncles, primers i avis”, va dir el portaveu de Unicef  a França, Frederic Sizaret.

L'organització no governamental Terre des Hommes (Terra dels Homes), fundada a Suïssa i actualment internacional també va desaconsellar les adopcions per part de parelles europees.

”Pot ser un acte ben intencionat, però deu ser considerat només quan el nen no té a la resta de la seva família prop”, va dir a IPS Maria Holz, experta en adopció i integrant d'aquest grup.

L'adopció requereix d'un llarg procés d'identificació, i deu avaluar-se si la parella i el nen o nena congenien, va subratllar.

Les organitzacions suïsses Espai d'Adopció i Servei Social Internacional ( SSI ) també van alertar sobre els efectes negatius d'allunyar als orfes dels seus llocs d'origen.

”Adoptar a un nen en un impuls de generositat imposa una pesada càrrega sobre la consciència del nen. Sentirà que té un deute impossible de pagar”, va explicar a IPS la directora d'Espai d'Adopció, Christine Piffaretti.


Per la seva banda, el director de SSI Rolf Widmer, va informar que diversos països del sud-est asiàtic van suspendre també tots els tràmits per a l'adopció de menors de 16 anys.

El temor que els orfes siguin segrestats va dur al govern de Sri Lanka i d'Indonèsia a enfortir els seus controls fronterers. Les autoritats volen impedir que aquests nens i nenes caiguin en el mercat negre d'adopció o en xarxes de prostitució.

Mentre, partits polítics europeus van instar als governs a concentrar una part de la seva ajuda humanitària en programes per a atendre als orfes del sisme submarí.


L'opositora Unió Demòcrata Cristiana d'Alemanya va instar a l'administració del canceller (cap de govern)  Gerhard Schroeder a bolcar una part substancial de la seva ajuda de 640 milions de dòlars en ”mesures de protecció per als nens”.

Mentre, l'alcalde de Roma, Walter Veltroni,  va instar als habitants de la capital italiana a realitzar ”adopcions a distància”, oferint suport econòmic als orfes.


L'organització francesa Cadena d'Esperanza, que ajuda a 15.000 nens i nenes de Tailàndia, va sol·licitar col·laboració per a expandir els seus programes d'atenció.

”En la majoria dels casos és suficient amb donar uns dòlars per setmana per a pagar l'educació i l'alimentació d'una nena o un nen, mentre romanen en els seus països d'origen amb les seves famílies”, va dir el president de l'organització, Alain Deloche.  (FI/2005)

 

Inici
Sri Lanka Prohibeix l'Adopció D'Orfes Per a Evitar Tràfic De Nens

 El govern de Sri Lanka va prohibir l'adopció d'almenys 400 nens que han quedat orfes després de les cadenes de tsunamis. Aquesta mesura va ser presa per l'Autoritat Nacional de Protecció de la Infància per a evitar el contraban de menors.

A més, van denunciar la desaparició d'alguns menors després de ser internats en hospitals per ferides lleus, pel que es tem l'existència d'una xarxa de tràfic infantil.

Així mateix, el director d'aquesta institució va advertir que s'han prohibit les adopcions particulars, i que el govern es farà càrrec dels tràmits d'adopció. No obstant això, això no garanteix que els nens siguin lliurats.

 

Inici

NICARAGUA

Investiguen viatge de nens a Espanya

Elizabeth Romero

La "Procuraduría" Especial de la Infantesa va demanar a la Policia Nacional i al Ministeri Públic a Managua, investigar el cas de dos germanets, de tres i sis anys, a qui els seus familiars pretenien treure del país amb un document elaborat per un notari públic, el qual atorga la tutela a un oncle patern, perquè puguin viatjar a Catalunya, Espanya, on presumptament un col·legi els va atorgar beques d'estudis.

La veu d'alerta la va donar assessoria legal de l'Adreça de Migració, del Ministeri de Governació, a l'observar que un dels dos nens portava una reposició de partida de naixença, el que els va dur als funcionaris a sol·licitar la presència de la "Procuraduría" de Defensa dels Drets Humans.

El viceministre de Governació, Avil Ramírez, va confirmar l'anterior i va manifestar que havien emès un passaport per al nen de tres anys, doncs un besoncle patern que ho va tramitar va presentar els documents necessaris.

L'advocat de la "Procuraduría" Especial de la Infantesa, Ramón Eugenio Rodríguez, va indicar que l'oncle no va presentar cap poder especial que ho acredités com la persona per a gestionar la sortida del nen del país. Però portava una escriptura a través de la qual se li atorgava el servei de guarda i tutela d'ambdós petits, la qual cosa segons Rodríguez, només és competència del Ministeri de la Família i un Jutjat Civil de Districte, com ho estableix el Codi de la Infantesa i Adolescència.

“Hem indicat que una cosa és el permís de sortida del país d'un nen, nena i adolescent, i altra cosa és elaborar una escriptura amb aquest nom perseguint unes fins que no tenen cap agafador jurídic”, va dir Rodríguez.

Va agregar, “el que ens preocupa és que els pares del nen deien que a ells els van explicar que aquesta escriptura anava a tenir efecte únicament allà (a Espanya)”.

ANTECEDENT

En Nicaragua existeix l'antecedent de cinc nens procedents de Quetzalguaque, León, que posterior a l'Huracà Mitch, van viatjar a Espanya gràcies a la intervenció d'almenys set notaris públics, qui van estendre escriptures públiques per a atorgar la tutela a terceres persones. Actualment el cas està en procés d'adopció internacional, va recordar Rodríguez.

El Procurador Especial de la Infantesa, Carlos Emilio López, va remetre per escrit les seves consideracions sobre el cas dels dos petits habitants d'un barri de Managua, al  viceministre de Governació.


ANUL·LACIÓ DE PROCÉS

En part de l'escrit, el Procurador Especial va sol·licitar a Ramírez s'anul·li el passaport atorgat al nen de tres anys i es detingui el procés del document de viatge per al seu germanet de sis anys.

La  "procuraduriá" Especial va sol·licitar a la seva homòleg a Catalunya, Espanya, Jaume Fúnez, s'investiguin les suposades beques i beneficis oferts als dos nens nicaragüencs.

 

Inici
Calvià lliura més dE 11.600 € a quatre famílies del municipi que han adoptat dos nens russos i dues nenes xineses.

 

 La convocatòria d'ajudes que l'Ajuntament de Calvià ha engegat per contribuir a la solidaritat dels ciutadans del municipi amb els nens dels països més desfavorits és ja una realitat més que palpable.  L'alcalde de Calvià, Carlos Delgado, i la tinent d'alcalde de Benestar Social i Participació, Teresa Martorell, han lliurat un total d’11.655 € a quatre famílies Calvianeras que al llarg de 2004 van adoptar un nen en altre país. Les famílies beneficiàries han adoptat dos nens russos i dues nenes xineses i el Consistori ja està fent treball en una nova convocatòria per a la concessió de les mateixes ajudes a les adopcions que es duguin a terme al llarg d’aquest any. Aquestes ajudes equivalen al 80% de les despeses de trasllat i despeses d’estada dels progenitors en el país d’origen del menor durant el temps necessari per fer la tramitació. El lliurament d’aquestes subvencions és una mesura pionera que ha convertit a l'Ajuntament de Calvià en la primera administració municipal que s’implica d'una manera directa en el procés d'adopció, actuant directament sobre els costos que això suposa. Les famílies de Calvià que vulguin sol·licitar aquestes ajudes ha d'acreditar, entre unes altres, els següents requisits: residir a Calvià de forma contínua en els dos anys anteriors a la data de sol·licitud d’ajuda; la necessitat de desplaçament i de l’estada en el país d’origen del menor; la documentació acreditativa de l’adopció, etc 

 

Inici