La feliç notícia fou anunciada amb repicament de campanes i una cercavila a ritme d'acords musicals, l'arquitecte Molina haguè de canviar el plànol dissenyant-ne un altre de majors dimensions i una veritable gaubança s'estenguè a tota la població.

Tot a punt per a la col.locació de la primera pedra, hagueren d'ajornar els horaris de les funcions senyalades pels dies 29 i 30 de gener de 1853, car una copiosa pluja i el temor d'un cel ennuvolat que es mantingué fins el migdia del dia 30 ho impedia; així que s'esbargí la boira i un sol radiant animà tota l'atmòsfera, s'organitzà la processó. A les 4 de la tarda sortí de l'ermita, es portà la imatge de la Verge fins a l'església parroquial, es cantà completes i el P. Joaquim Lluch, posteriorment arquebisbe de Sevilla i cardenal, pronuncià el panegíric en honor a la Mare de Déu. L'endemà, es repartí als pobres un àpat a base de pa i rostit, se celebrà davant la imatge de la Verge l'ofici diví i se la retornà processionalment cap a l'ermita, col.locant-la provisionalment en un altar interí. Un veí de Canet, Joan Pujol, que era general de brigada fou el pendonista, portant l'estendard, acompanyat com a cordoners, dels senyors Pallejà.

Milers de fidels s'havien reunit a l'espaiós pati de l'ermita i una alegria exultant s'apoderà de tots, quan cantant-se les lletanies i agenollats davant la Reina i Senyora dels cels i terra, es signà l'acta, es posà en un recipient de cristall amb algunes monedes d'argent, d'or i de coure i l'alcalde i el rector el col.locaren en un buit de la pedra. Seguidament l'esmentat predicador P. Lluch pronuncià una fervorosa plàtica, despertant sentiments de filial tendresa envers la dolça i misericordiosa Verge.

Així acabà la ceremònia de la col.locació de la primera pedra i sota la direcció del distingit arquitecte Francesc Daniel Molina i dels actius i intel.ligents mestres d'obra, Josep Marimon i Francesc Reverter, es continuà l'obra fins assolir el coronament de l'esvelt santuari neogòtic.

Quan s'havia d'inaugurar el nou temple, els canetencs residents a Barcelona volien introduïr una innovació: el mantell de la Verge no havia de penjar del cap, sinó de les espatlles; s'hi oposà Mn. Josep Godoy i atià el foc perquè la gent no ho consentís. Hi medià el bisbe que convencè als barcelonins de deixar les coses tal com eren.

El dia 5 de setembre de 1857, el bisbe Florenci Lorente (1862-1875) beneí el nou temple i hi celebrà la primera missa. Es tocà l'orgue i es beneí la campana. El diumenge dia 6, celebrà missa de Pontifical a la parròquia, on hi havia la imatge, predicà el P. Lluch; a la tarda, arribà el capità general en representació de la reina Isabel II i amb solemnial processó fou portada la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia al seu nou santuari. Les festes acabaren el dia 9; el prelat s'acomiadà després de visitar l'hospital i el poble culminà la diada amb recreacions públiques, ball d'almorratxes i focs artificials.