Web oficial de l'Ajuntament d'Alcanar EMPRESA   Unió Canareva. PARTIT POLÍTIC   Secció local d'Esquerra Republicana de Catalunya Acord per Alcanar. PARTIT POLÍTIC Secció local del Partit dels Socialistes de Catalunya Viveros Alcanar. EMPRESA Banda Municipal de Música. ENTITAT Agrupació Musical Canareva. ENTITAT

Festes de Les Cases
agost 2004

PROGRAMA DE FESTES DE LES CASES 2004
		HORA	LLOC	ACTIVITAT
Divendres	13	00,30	Recinte portuari	Les pubilles obriran el ball de gala amb l'Orquestra MAGIA NEGRA i, en finalitzar, DISCO MÒBIL.
Dissabte	14	15,30	Partida Cova Grossa	Tirada esportiva de recorregut de caça organitzada per la Societat de caçadors "Diana"
		16,00	Local de la Confraria de Pescadors	Inauguració d'exposicions: CANELOBRES DE FORJA ARTESANAL, del Sr. Martín Lorente Cuestas. OLIS I AQUAREL·LES de Patrick Lafarge. Obertes del 14 al 21 de les 19:00 a les 21:00.
		19,30		Cercavila per l'Agrupació Musical Canareva.
		22,00	Plaça del Barranc	Concert per l'Agrupació Musical Canareva.
		00,30	Recinte portuari	Revetlla amb l'Orquestra "ETHEL" i disco mòbil, amb la participació de les pubilles.
Diumenge	15	12,00		Volteig de campanes anunciant la festivitat.
		20,00	Plaça Ramon Pous	Santa Missa en honor a la Mare de Déu d'Agost, amb l'acompanyament de la Rondalla del Remei.
		21,00		Cercavila per la Colla de Nanos i Gegants d'Alcanar
		22,30	Recinte portuari	Dos bous embolats de les ramaderies de Ramon Angel i "Paulino"
		00,30	Recinte portuari	Cantada d'havaneres amb el grup "Mar Brava", amb degustació de cremat de rom.
Dilluns	16	08,00	Diversos carrers	Bou capllaçat pels següents carrers: Sortida: Oficina de Turisme, Lepant (sud), Passeig Marítim (fins al pàrquing ample), Cases del Mar, Josep Esteller, Isaac Peral, Joan Miró, Lepant fins oficina de turisme. Al finalitzar, botifarrada i cervesa per a tothom, patrocinada per "Peix i Marisc Adomer". Es prohibeix l'aparcament dels vehicles dins del recorregut.
		12,00		Xaranga "Per Davant i per Detràs". (10è Aniversari)
		12,30	Recinte portuari	Prova de bous.
		17,30		Continua la Xaranga amenitzant la tarda de festa.
		18,00	Recinte portuari	Tarda de bous de la ramaderia de "Armando".
		19,00	Pistes esportives	Comença la III setmana d'activitats infantils: "Activitats passades per aigua"
		22,30	Recinte portuari	Bou embolat de la ramaderia de "Armando"
		00,30	Recinte portuari	Revetlla musical amb l'orquestra "LA FANIA"
Dimarts	17	12,00		Continua la xaranga.
		12,30	Recinte portuari	Prova de bous de la ramaderia "Ramon Ángel"
		17,30		La Xaranga continua amenitzant la tarda
		18,00	Plaça del Barranc	Continuen les activitats infantils amb el taller: "Treballant amb les mans"
		24,00	Recinte portuari.	Actuació de la rondalla "Aragón Viva"
Dimecres	18	12,00		Continua la Xaranga
		12,30	Recinte portuari	Prova de bous a càrrec de la ramaderia "Armando"
		17,30		Continua la xaranga
		18,00	Recinte portuari	Tarda de bous a càrrec de la ramaderia "Armando"
		19,00	Plaça del barranc	Activitats infantils. Avui: "Jocs de carrer tradicionals".
		00,30	Recinte portuari	Revetlla popular amb l'orquestra "TITANIC" + DISCO MÒBIL.
Dijous	19	06,00	Recinte portuari	Vaquetes confiteres de la ramaderia de "Paulino"
		12,00		Continua la Xaranga.
		12,30	Recinte portuari	Prova de bous de la ramaderia de "Paulino"
		18,00	Plaça Ramon Pous	Parc infantil
		22,30	Recinte portuari	Bou embolat, patrocinat per "MAIFRAN"
		00,30	Recinte portuari	Espectacular disco mòbil
Divendres	20	12,00		Continua la xaranga
		12,30	Recinte portuari	Prova de bous a càrrec de la ramaderia de "Paulino"
		17,30		Continua la xaranga
		18,00	Recinte portuari	Tarda de bous de plaça de la ramaderia de "Paulino"
		19,00	Convent dels Josepets	Activitats infantils per gaudir de "l'hora del conte"
		21,00	Plaça del Barranc	Concert de la Banda Municipal de Música
		22,30	Recinte portuari	Dos bous embolats a càrrec de les ramaderies de "Armando" i "Mansilla"
		00,30	Recinte portuari	Amenització de la festa per l'Orquestra TORNADO + disco mòbil
Dissabte	21	12,00		Continua la Xaranga
		12,30	Recinte portuari	Prova de bous a càrrec de la ramaderia "Mansilla"
		17,30		Continua amenitzant la festa la Xaranga
		18,00	Recinte portuari	Tarda de bous de plaça a càrrec de la ramaderia "Mansilla"
		19,00	Plaça del Barranc	Activitats infantils: Avui "Gimcana"
		22,30	Recinte portuari	Bou embolat a càrrec de la ramaderia Paulino
		00,30	Recinte portuari	Revetlla musical amb l'Orquesta KM. 0 + disco mòbil
Diumenge	22	06,00	Recinte portuari	Matinada de vaquetes de la ramaderia "Mansilla"
		11,00	Club Nàutic	Regates. Modalitats: Vaurient i Optimist.
		12,30	Casal de Jubilats	Celebració de la Santa Missa en honor als difunts.
		17,30		Continua amenitzant la festa la xaranga
		18,00	Recinte portuari	Tarda debous a càrrec de la ramaderia de "Ramon Ángel"
		19,00	Club Nàutic	Lliurament de premis de les regates
		19,00	Plaça Ramon Pous	Activitats infantils. Avui: "Jocs d'arreu del món" i degustació de gelat pels participants.
		20,30	Diferents carrers	Actuació musical de l'Agrupació de Timbalers "Sant Isidre"
		23,30	Recinte portuari	Fi de festa amb un extraordinari castell de focs d'artifici aquàtics a càrrec de la Pirotècnia Zaragozana.

 

 

Quinquennals 2004
municipi d'alcanar
29 set.-12 oct.

HISTÒRIA
RECUPERACIÓ DE LA INFORMACIÓ CONTINGUDA A WWW.ALCANAR.ORG

1 .- Pèrdua i reposició de la imatge de la Verge:

Durant la passada confrontació civil de 1936-1939, l’antiga imatge de la Verge del Remei va ser destruïda. Acabada la guerra, se’n va encarregar una nova a uns tallers escultòrics d’Onda (Castelló), sufragada per subscripció popular.

2.- La promesa del 7 d’octubre de 1939:

Fou el dia 7 d’octubre de 1939, dissabte, quan es va rebre processionalment i amb tota solemnitat la nova talla de la verge. Els actes litúrgics van fer-se a la plaça Major de la ciutat, oficiats per Mn. Federico Domingo. Aquest, en presència del veïnat d’Alcanar que assistia a l’acte, va proposar que cada cins anys se celebressin unes festes de caràcter extraordinari en honor de la Verge.

La proposta fou acceptada mitjançant una fervorosa aclamació, formulant-se la solemne promesa de celebrar cada cinc anys les Festes Quinquennals i datant-se les primeres de l’any 1944. Acabat l’acte, la nova imatge va ser traslladada a l’ermitori per tal de ser reentronitzada en el seu altar.

3.- Acord del ple de l’Ajuntament, del 18 d’agost de 1964:

Més valor va tenir encara el compromís col·lectiu d’aquell dissabte d’octubre de 1939, si tenim en compte el fet que no va ser adoptat per escrit, sinó merament de paraula, sense que això signifiqués cap mena d’obstacle perquè se celebressin brillantment les Quinquennals de 1944, 1949, 1954 i 1959. No obstant això, i davant la falta de documents escrits tant en l’Arxiu Municipal com en el Parroquial que constatessin allò ocorregut un 7 d’octubre a la plaça Major d’Alcanar, el plenari de l’Ajuntament de la Ciutat va acordar en data 18 d’agost de 1964 –quan trot just es cumplien vint-i-cinc anys del fet descrit-, aixecar acta de la formulació de la promesa popular, ja que aleshores encara vivien molts dels destimonis que s’hi havien trobat presents.

Queda aquí la transcripció de l’acord plenari que constitueix el millor i més fonamentat testimoni de l’origen de les Festes Quinquennals d’Alcanar:

"En la ciutat d’Alcanar, divuit d’agost de mil nou-cents seixanta-quatre. Prèvia l’escaient convocatòria es va reunir en les Cases Consistorials l’Ajuntament en sessió pública i extraordinària, sota la presidència del Sr. Alcalde, en Juan Segarra Reverter, amb assistència dels regidors, en Miguel Chimeno Ejarque, Miguel Sancho Sans, Mariano de Suñer i Español, Antonio Colell Fabregat, Trinitari Colell Fabregat, Agustín Caudet Queralt, Miguel González Roig, Agustí Grau Martí i Bautista Sancho Fibla, assistits pel Secretari.

Va llegir-se l’acta de la sessió anterior, la qual fou aprovada per unanimitat.

A continuació, pel Secretari es va donar lectura al següent:

MOCIÓ DE L’ALCALDIA: Pròximes les dates en què s’hauran de celebrar els tradicionals Festes Quinquennals en honor de la Stma. Vrge del Remei d’aquesta Ciutat, en complir-se els XXV anys de la seva instauració, es fa oportú exaltar la ja històrica efemèride d’aquesta institució festiva, tot recordant a la present generació i, sobretot, deixant constància per a les futures, la gènesi d’aquestes solemnes commemoracions quinquennals.

Ni l’arxiu municipal ni l’autoritat eclesiàstica han pogut donar-nos testimoni escrit i autèntic que reflexés la història dels fets. Afortunadament, però, comptem amb multitud de testimonis presents i, més que testimonis, protagonistes de l’esdeveniment en virtut del qual durant aquests darrers anys ha vingut honorant-se la imatge de la Verge del Remei d’Alcanar, quinquennalment i amb festes extraordinàries, semblants a les que s’apropen.

Protagonistes nombrosos i del major crèdit, amb absoluta unanimitat i serietat en el relat, conten els fets generadors d’aquestes Festes Quinquennals de la següent manera:

El 7 d’octubre de l’any 1939, dissabte, va rebre’s processionalment i amb la major solemnitat la nova imatge de la Verge del Remei que procedia de tallers escultòrics d’Onda (Castelló), imatge reproducció de la destruïda durant l’aleshores recentment acabada guerra civil, adquirida per subscripció popular i que havia de reentronitzar-se en la seva cèlebre i venerada Ermita del Remei.

Traslladada processionalment la susdita imatge a l’actual plaça del Generalíssim, van celebrar-se allí solemnes actes religiosos en el seu honor, durant els quals l’orador sagrat, popularment conegut com a Mossèn Federico Domingo, en presència i amb la concurrència de totes les autoritats locals, davant la gaireté totalitat del poble d’Alcanar allí congregat, en espontani plebiscit, va proposar que cada cinc anys se celebressin Festes extraordinàries, denominades amb motiu Quinquennals, en honor a la Patrona d’Alcanar, la Verge del Remei, amb especial celebració d’un novenari durant el qual la imatge de la Verge recorreria tota la Ciutat i Cases d’Alcanar per sectors, per tal de rebre la veneració de tots els seus devots.

La proposta fou acceptada i confirmada amb una fervorosa aclamació per tots els presents, amb promesa solemne de celebrar cada cinc anys següents les Festes Quinquennals proposades.

En compliment d’aquella promesa van començar-se a celebrar l’any 1944, o sigui, als cinc anys següents, les primeres Festes Quinquennals i successivament fins arribar a l’any pressent, en què esperem poder celebrar4 unes noves Festes Quinquennals amb el fervor i esplendor acostumats.

No obstant això, la certitud del plebiscit, així com el fet que el poble d’Alcanar hagi vingut fent, com sempre, honor a les seves promeses anant delerosament i puntual a la cita amb la Patrona, cada cinc anys i a partir del 1939, sembla necessari que, a l’objecte de llegar a la posteritat notícia certa, formal i escrita de la gènesi d’aquestes solemnes commemoracions quinquennals, aquesta Alcaldia ha de fer constar en el Llibre d’Actes d’aquest Ajuntament els antecedents continguts en la present Moció. Això no obstant, l’Ajuntament resoldrà.- Alcanar, 14 d’agost de 1964. L’alcalde, Juan Segarra Reverter.

Escoltada, examinada i deliberada atentament l’anterior Moció de l’Alcaldia, l’Ajuntament en Ple, per unanimitat absoluta, va acordar:

1.- Fer seva en totes les seves parts la Moció susdita, declarant ser certs, per ser del seu coneixement i record, tots els antecedents sobre l’origen de les denominades Festes Quinquennals en honor a la Santíssima Verge del Remei del Remei.

2.- Ratificar, en allò que fos escaient, qualssevol dels acords d’ajuntaments o Comissions Gestores anteriors, aprovant, conformant i ratificant la promesa feta amb motiu del plebiscit espontani celebrat en l’actual plaça del Generalíssim d’aquesta ciutat, amb data 7 d’octubre de 1939, instaurant les Festes Quinquennals esmentades i,

3.- Que consti en l’acta d’aquesta sessió el Ple d’aquest Ajuntament íntegrament la Moció de l’Alcaldia que ha motivat els presents acords."

S’adiu fidelment amb l’original al qual em remeto .- Vist-i-plau, L’Alcalde, Juan Segarra. - El Secretari, Manuel Francesca."

4.- 50è. Aniversari de les Festes Quinquennals:

El 1989 es va celebrar el 50è. Aniversari de les Festes Quinquennals amb tota solemnitat. Entre altres actes commemoratius, tot coincidint la data i el dia de la setmana –dissabte, 7 d’octubre-, així com el lloc –la plaça Major de la Ciutat-, els veïns d’Alcanar van renovar la vella promesa amb idèntic esperit i fervor, per tal de continuar celebrant les Festes Quinquennals en honor a la Verge del Remei en els anys futurs.

ANTIGUITAT DE LA FESTA DEL REMEI, DEL SEU ARRELAM TRADICIONAL, DE LA CONTINUÏTAT EN EL TEMPS I DEL SEU VALOR CULTURAL

1.- Antiguitat:

Les festes de què tracta aquesta Memòria –les QUINQUENNALS- pervenen des de l’antiguíssima celebració autumnal en honor a la Mare de Déu del Remei. Llegim en el programa de les Quinquennals de l’any 1964:

"I és que la devoció d’aquest poble envers la Verge és secular. La celebració d’aquestes Festes Quinquennals, com he dit abans, és obra d’ahir, però l’amor a la "seva" Verge del Remei s’ha vingut transmetent de generació en generació."

Al mateix temps, el Rvd. Lic. Enrique Farnós, ecònom d’Alcanar, havia escrit en el programa de les Quinquennals de l’any 1949:

"Remeieu-nos, Verge Mare, en tota necessitat: Aquesta és l’oració popular que preguen i canten els fills d’Alcanar a la seva Excelsa Patrona des de fa 400 anys (…). Així varen pregar els fundadors de la Fidelíssima ciutat d’Alcanar quan varen lluitar victoriosament contra les pirateries dels marroquís i berberiscs i els Monjos Trinitaris, aconseguint el rescat i la llibertat d’innumerables presoners i esclaus."

Esdevé, fins i tot, significatiu que el santuari de la Verge del Remei d’Alcanar es trobi a pocs cents de metres de l’oppidum ibèric de la Moleta del Remei, habitat del segle VII al II abans de J.C. Al llibre publicat per l’equip d’arqueòlegs encarregat de la seva excavació i estudi des de fa vuit anys, s’afirmava que "la denominació del jaciment ibèric de la Moleta del Remei té les seves arrels etimològiques en el concepte geogràfic de "mola" (…) i en l’advocació de l’ermita situada als seus peus, a la Mare de Déu del Remei, patrona del municipi. Etnogràficament podria considerar-se aquest fet com la perduració d’un culte pre-cristià": aquí queda reflexat, tot i que es tracti d’una mera hipòtesi, un nou indici de la remota antiguitat de la devoció dels habitants de la zona que té el seu centre en el santuari del Remei.

Josep Matamoros, autor de la Historia de mi pueblo, Alcanar (Imp. Querol, Tortosa. 1922) sostenia fa setanta anys que "l’ermita del Remei és quelcom consubstancial a la vida d’Alcanar (…), la quinta essència de tots els seus cars records envers la pàtria, dels seus sentiments religiosos i de les seves més íntimes i tendres afeccions." La pujada cap a l’Ermita és una "lloable i molt antiga pràctica, transmesa de pares a fills i que encara avui (1922) es conserva molt generalitzada."

2.- Orígens:

Com es va originar la devoció cap a la Verge del Remei? Matamoros assegura que "es va deure als seus principis i foments a l’orde insigne dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius (…) durant els segles XVI i XVII". "Patrona especial dels Trinitaris", va escriure més endavant, "era la Verge del Remei, la devoció a la qual aquests varen propagar i inculcar en tots els pobles de la costa llevantina."

Una altra circumstància que va acreditar en gran manera la devoció cap a la Verge del Remei entre els cristians: fou el fet memorable de la batalla de Lepanto, que va ocórrer el dia 7 d’octubre de 1571. Aquest i d’altres dades permeten fixar la data de l’erecció de la capilla antiga del santuari d’Alcanar entre els darrers anys del segle XVI i els primers del XVII, probablement sobre les runes d’una altra anterior.

3.- CONTINUÏTAT EN EL TEMPS:

"La festa de la Verge se celebra tots els anys", testimoniava en 1922 el mateix autor, "en la segona domínica d’octubre amb extraordinària solemnitat, anant en romeria milers de persones, no tan sols de la pròpia vila sinó també de tots els pobles de la comarca."

En aquesta mateixa línia, hi ha en l’Arxiu Municipal una interessant prova del rerafons oficial de la Festa del Remei, mitjançant l’acord adoptat pel Ple de l’Ajuntament d’Alcanar en data 1 de setembre de 1872, on es confirma com a "consuetud molt antiga" que assisteixi als divins oficis del santuari de la Verge del Remei, l’Ajuntament en Corporació.

Vegi’s la transcripció d’aquest acord:

"En la Vila d’Alcanar, primer de setembre de mil vuit-cents setanta-dos. Reunits en la sala Capitular en sessió ordinària els S.S. components de l’Ajuntament, senyors José Juan Queralt, Antonio Sancho, Manuel Esteller, José Bayarri, Valentín Forcadell, Diego Sancho, José Queralt, Agustín Vidiella i Andrés Subirats, sota la presidència del senyor Alcalde, en Tadeo Beltran, aquest declarà oberta la sessió. Seguidament es va donar compte de l’acta anterior i quedà aprovada. Després va exposar el senyor President que el dia vint-i-nou del mes actual era la festa del patró d’aquesta Vila, i com que dita festa anava a càrrec de l’ajuntament, la Corporació havia d’acordar si se celebrava l’esmentada festa i que el capellà fes el panegíric del sant."

Tanmateix, hom havia de fer present que el vinent dia tretze d’octubre se celebra en el Santuari de Nostra Senyora del Remei en aquest terme municipal, la festa de l’esmentada Patrona i com que és consuetud molt antiga, que assisteixi als divins actes l’Ajuntament en corporació, per la qual cosa també s’ha d’acordar l’assistència a la festa assenyalada.

L’Ajuntament, després d’alguna discussió per unanimitat va acordar de celebrar la festa del Patró, Sant Miquel Arcàngel, oficiant a l’objecte el reverend capellà ecònom, i que faci el panegíric del sant el Dr. Froilán Beltran, fent-se-li saber atentament, i respecte a la festa de N.S. del Remei, que hi assisteixi l’Ajuntament en corporació. I no havent cap altre negoci de què tractar, s’aixecà la sessió signant tots els que saben, i per aquells que van dir no saber, la qual cosa fa al seu prec el Secretari que certifica. – El president, Tadeo Beltran.- Antonio Sancho.- José Juan.- Andrés Subirats.- Pel senyor Manuel Esteller, José Bayarri, Valentín Forcadell, José Queralt, Agustín Vidiella que no saben al seu prec i per mi.- Segismundo Fargas, Sco."

4.- ARRELAMENT TRADICIONAL:

Pel que fa a l’arrelament tradicional de la resta, esdevè fàcil el fet de constatar que cap de les que Alcanar celebra és comparabla a la del remei, "perquè cap", escrivia l’Il·lm. Sr. Jorge Royo al programa de les Festes Quinquennals de l’any 1954: "té com aquesta, tradició, ànima i espiritualitat, perquè cap pren en el cor dels fills del poble, de totes les èpoques, amb la força i arrelam d’aquesta."

La forma de celebrar ve essent, tanmateix, llegada d’una generació cap a la següent. En les primeres hores del segon diumenge d’octubre, una processó formada per autoritats i representacions, i escasses persones més, presidides pel pendó de la ciutat i parròquia, va des de l’església als afores del poble, on es disol. D’allí estant els seus components, com així la resta dels veïns que participen en la romeria, es traslladen a l’Ermita del Remei per la carretera asfaltada que serpenteja a mitja vessant de la muntanya –o bé per l’animenada "drecera", que permet acurçar camí d’una forma més ràpida i adequada per a cames joves-. I un cop en l’Ermita –privilegiada balconada sobre la badia dels Alfacs-, les ofrenes de flors i fruits a la Verge del Remei, la missa pregada i la missa solemne. Més tard, l’arròs públic per a qui ho desitgi, preparat en grandíssimes paelles i cuinades per excel·lents cuiners de la localitat. I, és clar, els menjars dels romers a l’ombra dels garrofers i les oliveres. La plaça roman plena a vessar de gent fins a la retirada, ja al caient de la tarda.

Els temps i els costums canvien però la Festa del Remei continua inalterable en llur essència i també en la seva forma, tot rebent empenta i saba nova en el transcurs dels anys, com ha passat amb les QUINQUENNALS.

5.- Valor cultural:

A diferència d’unes altres festes locals com les dedicades el mes de maig a Sant Isidre (també denominades "dels bous"), en les Festes del Remei es concentren anualment gairebé tots els actes culturals que fan a la població –organitzats ja sigui pel propi Ajuntament, o per les nombroses associacions culturals i recreatives amb què compta la Ciutat-, fent-se:

-Exposicions de pintura, ceràmica, fotografia, numismàtico-filatèliques, manualitats, objectes antics, etc.
-Conferències.

-Presentacions de llibres de recent edició relacionats o referents a la localitat.

-Festivals de bandes de música catalanes, valencianes i fins i tot de països estrangers com Itàlia.

-Homenatges a personatges vinculats a Alcanar, com el cèlebre músic Felip Pedrell.

-Aniversaris com el de la construcció del temple parroquial de Sant Miquel.

-Audicions, aplecs i concursos de sardanes.

-Concerts d’agrupacions corals.

-Representacions teatrals de tota mena (des de “vodevils” a teatre de vanguàrdia).

-Sarsuela.

-Recitals de cançó catalana.

-I tot un amplíssim ventall de variades activitats culturals.

Consegüentment, les Festes del Remei han esdevingut des de fa molt de temps la millor ocasió perquè els veïns abandonin per uns dies dels durs quefers agrícoles i els dediquin al descans, a l’esbarjo i a un divers enriquiment artístic i cultural. Tot això permet afirmar, sense por a equivocar-nos que, d’alguna manera, aquestes Festes han esdevingut durant el llarg dels anys, el "pulmó cultural" de la població, a semblança del que signifiquen els espais verds per als populosos nuclis urbans.

1.- Atractiu turístic i originalitat:

Les Festes Quinquennals s’inicien uns deu dies abans del segon diumenge d’octubre, quan la imatge de la Verge del Remei és baixada des de la seva eRmita cap a la Ciutat, portada pels "quintos" d’aquell any i acompanyada per nombrosos devots. Mentrestant, la població va aplegant-se tot just a l’entrada d’Alcanar per dispensar a la Verge una calorosa rebuda. La benvinguda suposa una explosió d’entusiasme, d’emoció i d’alegria que s’expressa amb els aplaudiments i vives a la venerada Patrona d’Alcanar. Resulta, tanmateix, apoteòsic el moment en què les meravelles de la pirotècnia fan que en el cel, apareixi, lluminosa, la sagrada imatge amb la llegenda: "Benvinguda, Verge del Remei."

Aquesta emoció és reviscuda cada dia durant la novena, en recórrer la imatge de la Verge en processó els carrers de la Ciutat. Aquesta es divideix en nou sectors, incloses les Cases d’Alcanar. Cada dia del novenari, al matí, es fa el rosari de l’aurora i durant la nit, la processó pel sector corresponent, que els veïns han guarnit artísticament amb creativitat i bon gust, contents de ser encara que sigui per una jornada, els amfitrions de la Verge. Durant la processó els varons acompanyen la imatge, tot esperant pacientment el moment de portar durant uns metres la seva peanya.

Finalitzada la processió vespertina, en el temple parroquial se celebra la novena, i cada dia predica un sacerdot diferent.

Acabades les Festes, la imatge és retornada al seu ermitori. L’acompanyament és multitudinari: tot Alcanar pelegrina fent pinya al voltant de la peanya. La imatge de la Verge es quedarà en la seva Ermita durant cinc anys més.

Sense cap mena de dubte, la singularitat de les Fests Quinquennals d’Alcanar rau en la indescriptible bellesa i originalitat de les elaboradíssimes catifes i guarniments amb què els veïns ornamenten els carrers de la població per sectors, durant nou dies successius, corresponents a les etapes que seguirà la imatge de la Verge en el seu recorregut per la Ciutat.

---

Web creada el 6 de juliol de 2004

Sitio web actualizado el 04.10.2004