SOPAR DEL SOCI, 2006

Hosti, ja ha passat un any de l'últim sopar del soci. Sembla que va ser ahir!!

Bé, ens vàrem tornar a trobar al Restaurant Cala Rosa, que és el nostre Bulli particular. Per tal de fer-ho saber a tothom, la Gemma va dissenyar un cartellet en el qual ja s'hi podia veure que la part principal era una botella de vi turbi, brindis, música i amor, alegria amb lluna i estrelles incloses i l'un demà una mica de “marejadilla” (el mar esverat...)

L'hora era a les 9 del vespre, però alguns (i no mirem a ningú) s'han de demanar un rellotge als reis o van a hora de les canàries, per l'hora que van arribar. El President estava estressat,...vinga vinga, nenes, comencem que hi ha gent que es posa nerviosa! Falta el Jaume, Manolo, home. Truca'l, a vere on s'ha fotut aquet, ara.

I amb unes paraules de benvinguda va començar el VII sopar. Déu ni do del goig que feia el restaurant, amb tota la gent de l'Agrupació. Inclús hi teníem l'Antoni que és el soci més jove i que segur serà un dansaire de primera.

No cal dir que la elegància i sobretot, la fragància, omplien de glamour l'altell del restaurant.

Que diu, que ha empatat el Llevant? Casumdena, aquet Barça. Per distreure'ns ens tenien la tele posada. Malaguanyada d'energia, perquè no creiem que ningú se la mirés.

El sopar, excel·lent, consistia en el típic passar els plats (que atabala una miqueta), perquè estàs menjar tranquil·lament el bacallà, quan ja tens, el/la de la vora amb un plat fuet tustant-hi l'espatlla. Te'n poses i el tractes de passar al de l'esquerra. I et diu, no, no, no en vull més, gràcies. I ja em veus buscant on deixar el plat de fuet. Clar, la rosa del centre de la taula no la pots treure, les botelles de vi tampoc, els altres plats tampoc. Solució, te'l poses a la voreta t'encongeixes una miqueta i au, som-hi al bacallà. Al moment, plat de calamars a la romana. No, no en vull, gràcies. Si home, vinga agafa el plat. (la confiança fa fàstic) com que a tu et dona els plats la dona, no val el truquillo del no en vull. I au, anar fent “puesto”. S'hauria de posar una tauleta concèntrica rodona, i cadascú que es poses el que volgués. Tipus japonès. Amb això cal pensar-hi.

Carn o peix. Peix, sisplau. I desprès de veure els plats, sempre et dona la sensació que t'has equivocat. Passa com lo del canvi de carril als embussos . Bé, jo vaig demanar peix, i estava de muerte.

Els postres molt bons. Els vins i el cava excel·lents. No se que te el vi turbi, que al cap d'una estona ens trobarem discutint de l'energia nuclear i lo maca que era França, malgrat els francesos. Definivament és un vi, que ajuda a pensar i aprofundir sobre temes cabdals.

Tornant al jalà, vàrem comptar que tot plegat resultaven 7.542 Kcal. Un dia, és un dia, home. També tens raó. Posa'm una mica més de cava. Que no te'l acabes aquet flam ? Sí, si porta'l...

Si li plau, m'hi pot posar una miqueta de conyac? Je je. És per netejar la tasseta, sap. Ah, que ja l'havia netejat? És que sóc molt net, jo, sap.

I després va començar el xou. OPERASIÓN TRIUNFO SARDANÍSTIC . Dues hostesses van repartir números per la taula. Nosaltres taula 2.

Ara farem un concurs per determinar qui són els autèntics sard....PER FAVOR, VOLEU CALLAAAR!! Ep, callem que la Gemma, perdrà la veu. Llauís, calla home, calla.

Nom de la sardana. Hosti, jo no ho sé. El saltiró de la cardina, Autor ? Joan Nadal. No Teo es d'en Vicenç Bou, home. Caram Llauís, com ho domines. Teo, això ho sap tothom. És l'abc, home. El Joan Nadal em sembla que va fer la de “Alguaire pàtria querida, Alguaire de mis amores” però el Saltiró de la Cardina, no. Bé m'he confós.

Bé, ho han endevinat, la taula 2, la 3, la 6 i la 7.

La taula del Pep i del Miquel Àngel, eliminats!!! Calla, home, cotilla que et un cotilla, i concentrat.

35 de curts i 75 de llargs. Tu Llauís no en saps de contar? No Teo, jo no conto, no estic d'hòsties jo, saps?. Ah, vale home, vale.

Passen la taula 2, 3 i 6.

Ricard Viladesau. Bééé.

Passen la taula 2 i 6.

I ara uns punts lliures. Mínim tres persones. Te raó l'Anna, hi anem tots. Vinga Llauís home. Vosaltres Roser i Mariarosa tampoc?. Co....s. Vinga doncs, sortim tu Lluís, tu Joan i Jo. Caram, amb aquesta ma peluda m'he d'agafar? Hosti, Joan, calla que no entès el que diuen. Ara ve la Roser.

Vinga som-hi. Al terceeeer, la barca!! Però si estem fent curts, Joan. Hosti quin desastre! Flamenc, soldat d'Alguaire, pas llaaarg,...acabarem amb estel de dones i catacrak. Bééé....En fi que ho vam brodar.

Aplaudiment per la taula 2. plas, plas i plas. 3 aplaudiments. 2 de la Maria Rosa i un del Teo.

Aplaudiments per la taula 6. PLAS, PLAS, PLAS......PLAS...PLAS. 64.578.

HA GUANYAT LA TAULA NÚMEROS 6. Home, és clar, és la del President !! Tranquils que sou els guanyador morals i a més no veieu que són del poble?. Gràcies Teo.

Cal dir que es va disposar de la més alta tecnologia per fer el concurs. Després de cada prova, ràpidament ja donaven el resultat. És de suposar que es va fer servir una súper computadora per la rapidesa i fiabilitat. També hi havia càmeres de vídeo (com havia de ser) a l'hora dels punts lliures , per les taules més llunyanes, així van poder controlar, també, a la colla més llunyana. També a l'hora de comptar els aplaudiments. Vaig suposar que l'aplaudímetre estava molt ben calibrat. Tot fantàstic.

En fi felicitats a les hostesses i organitzadores (són unes mega-craks), perquè varem passar una estona molt distreta i divertida . Endavant, penseu-ne una altra per l'any que ve. Segons tinc entés ja han contactat amb Risto Mejide pel jurat.

Ja me'l imagino. Acabem de ballar una sardana. Tots els sardanistes, asseguts.

Risto: A ver Joan. Hola Joan.

Hola Risto (tremolant, ui, quins nerviiiiiis!!).

Hases los cambios que pareses el xiquito de la calsade, ràpido i malamente. Lo sabes no? i en ves de haser la bisicleta hases el patinete.Te vas a quedar sin sapatos, con quatro sardanas. No te digo nada, de lo de marcar los puntos. Te voy a desir, más: aún estas a la Academia (Casal) porqué te salvan tus companyeros. Un consejo: has caso de los profesores, (que tienen mucha pasiènsia contigo) i a lo mejor aun sacaremos algo de bueno. Por esta semana.....PASA LA PASARELA !!!

(pot estar bé el tema..)

A continuació es va passar a l'estona lúdica. Entre passos dobles, ranxeres i altres...(marcats amb molta elegància i classe ).El ball triomfador va ser el “Koyote” per això es va arribar a la conclusió que s'implantaran classes d'aquest ball triomfador .

En fi, que va dir el Serafí. Fins l'any que ve, que hi serem d'aquí quatre dies, mal comptats.