EMPARAR: UN DRET FONAMENTAL

En l'any 445 a. C. els patricis romans van promulgar la primera llei d'empara encara vigent i que coneixem com llei de la pàtria potestat, la qual manifestava el deure dels pares a donar roba, menjar i llit als fills menors d'edat. Amb aquesta llei, molts d'ells, obtindrien la condició necessària per a poder lliurar-se del treball que sovint se'ls encomanava realitzar sent tan joves.
Amb un dret d'empara tan breu i fugaç, com sense ell, els polítics deurien de reconèixer, que l'espècie humana ha estat transportada per els segles cap a la seva multiplicació, per arribar a ocupar algun dia per complet aquest ampli i extens planeta i que per tant, imaginar els efectes d'un dret d'empara permanent, complet o imperible, ha estat fins ara, amb l'arribada d'un món pràcticament ja del tot ocupat un exercici naturalment inimaginable, ja que amb ell, els nivells demogràfics mai haguessin pogut desenvolupar-se.
Avui, dos mil cinc-cents anys després de la promulgació d'aquesta llei i amb l'arribada d'un món ple i ocupat, és quan podem imaginar els efectes beneficiosos que un dret d'empara permanent i imperible, podria reportar-nos com a ciutadans i que per a mi, serien els següents:
- En primer lloc, poder recol·lectar els fruits d'una llibertat inèdita fins avui gràcies a la qual cada ciutadà podrà escollir el seu modus vivendi de manera natural, sense imposicions, exigències ni influències externes.
- En segon lloc, obtenir, l'aparell idoni capaç de regular, de manera natural, els nivells demogràfics de qualsevol nació, per als anys esdevenidors.
- En tercer, frenar els nivells de destrucció i contaminació planetària deguts al nostre sistema actual de consum i capitalista. Així, arribarem aviat a evitar les guerres, la pobresa, la malaltia, la fam, el maltractament, la prostitució, l'esclavitud, la delinqüència, l'emigració, l'atur, la droga, la injustícia, la desigualtat, la contaminació, la massificació, evitar la destrucció del nostre extraordinari planeta i descobrir un món sa i pacífic, controlat per una llei bàsica:
Un dret d'empara sense limits (llit, roba i menjar) per a totes aquelles persones que desitgin optar per una vida inactiva.
Tres setmanes de temps, és temps suficient per a fer una reflexió assenyada i prudent i per a assegurar-nos que no hi ha un altra solució possible, és a dir, una solució que sigui capaç de resoldre els problemes quotidians i també capaç d'aportar-nos el requisit indispensable perquè la nostra societat funcioni per arribar a la perfecta convivència entre tots nosaltres; la llibertat.
Després de molt temps de continuada correspondència, els polítics han estat incapaços de reformar una llei tan simple i senzilla, severa i terrible, pobre i injusta i tan tràgica, que d'alguna manera a tots ens involucra i afecta.
La reforma de la llei d'empara actual (pàtria potestat) o dret d'empara, és per a mi i espero que aviat ho sigui també per a vostès, un exercici urgent i necessari pendent encara de resoldre a través de les vies, institucions i organismes polítics o civils pertinents, ja siguin d'àmbit nacional o internacional, com per les vies jurídiques, administratives o legislatives que estiguin al nostre abast.
Espero que aquesta situació es resolgui aviat a fi d'evitar nous mals, perquè puguem conèixer la pau, descobrir tots els seus fruits i per a poder arribar a la salut i el benestar que tots com éssers humans necessitem.
Les cartes que a continuació us adjunto, són una breu mostra de la meva correspondència al llarg d'aquest temps.

Per un dret d'empara just, necessari i urgent

Josep C. E.
SPAIN