La imatge de la Mare de Déu de Puiggraciós, és una bellíssima talla gòtica de finals del s. XIVè. o principis del XVè. La seva veneració té les arrels en el culte que des de segles se li tributà a la parròquia de Sant Pau de Montmany. Era anomenada de Puiggraciós molt abans d’ésser instal·lada permanent dalt la collada. El títol li vingué probablement de la poètica llegenda d’haver estat trobada prodigiosament en aquest cim, on havia estat edificada una petita capella i on tenia lloc, el 25 de març de cada any, en virtut d’una prometença, un gran aplec a honor seu, que encara avui perdura. Ignorem la data de començament d’aquesta manifestació popular, però hi ha testimonis escrits que, a la meitat del s. XVIIè., se celebrava una solemne processó que acompanyava la santa imatge des de la parròquia de Monmany. Es beneïa el terme i també uns pans, pastats en farina oferta pels parroquians, que es distribuïen entre devots que acudien de molts pobles.

La construcció del santuari actual, en el terme municipal de Figaró-Montmany, és l’esdeveniment més rellevant del comerç del s.XVIIIè. (10701-1711). L’isola-me’n del lloc, la precarietat dels mitjans i els tràngols de la guerra de Successió, que esclatà aquells anys, convertiren l’empresa en una gesta singular que només s’explica, com manifestaren els montmanyencs al bisbe de Barcelona, "per un amor innat a esta gran Reina, amb los desigs de dedicar-li casa i temple, i amb la resolució de gastar lo necessari de llur béns, fins a aplicar llurs treballs, no perdonant a fatigues dia i nit..."

Durant el s. XVIIIè. els documents donen fe dels prodigis que s’atribueixen a la Mare de Déu de Puiggraciós, i de molts senyals d’agraïment i de fervor tant de parroquians de Montmany com dels devots dels pobles de la comarca i de més lluny: ornamentació del temple, construcció del cambril, pelegrinatges, exvots i donatius, celebracions de misses, composició de "goig" i "cobles"...

Les convulsions bèl·liques del s. XIXè. causaren molts danys a Puiggraciós. Durant la Guerra del Francès, l’exèrcit espanyol instal·là un destacament de tropes en el mateix Santuari, que va ser testimoni de lluites aferrissades. Les guerres carlines pertorbaren la seva pau i el culte sofrí interrupcions i minves, però la devoció de poble no s’extingí.

La sotragada més dura que ha sofert Puiggraciós és l'incendi, el saqueig i la profanació del 1936. Només quedà l’estructura ruïnosa de l’edifici, deserta i abandonada fins al 1939. Tanmateix,i malgrat la maltempsada,restava la fidelitat en el cor de la gent. El coratge arriscat del rector, Mn. Eduard Font, i d’uns veïns salvà la santa imatge.

Del 1939 fins avui no s’ha estroncat el progressiu desplegament d’afecta popular a la Mare de Déu de Puiggraciós. La simple ressenya de dades següents en dóna testimoniatge.

El 1939 es fa un arranjament indispensable de l’església.

El 1951 - 1957 es duu a terme, gràcies a uns bons protectors i a les ajudes del poble, la restauració total, sota la direcció de l’arquitecte senyor Lluís Bonet i Garí. El 8 de setembre de 1957, l’arquebisbe de Barcelona, Gregori Modrego, envoltat de preveres i milers de fidels, entronitzaren la santa imatge al temple restaurat. Una família s’ocupà de la guarda del santuari.

El 1973 les monges benedictines del monestir de Sant Pere de les Puel·les, de Barcelona, estableixen a Puiggraciós una comunitat que es consagra a la pregària, al treball, i assegura la custòdia del Santuari i l'acollida fraternal de totes les persones que s'acosten al Santuari. Des d’aquesta data, els capellans de la rodalia, per torn, hi presideixen l’eucaristia diàriament.

El 1982 tenen lloc diverses celebracions, encoratjades i presidides pel cardenal Narcís Jubany, commemoratives del XXVè aniversari de la reposició de la imatge. S’inicien notables millores al Santuari.

El 1984 es crea el Consell pastoral, que vol vetllar per la continuïtat i el progrés de la irradiació espiritual del Santuari.

El 1986 es comença la publicació del "butlletí de Puiggraciós" per a fer arribar a moltes llars una presència portadora d’amistat i d’esperança.

El !993, es col·loca al Camí dels Degotalls de Montserrat una majòlica amb la Mare de Déu de Puiggraciós, i es comencen els Romiatges a Montserrat, que cada any apleguen molts fidels dels pobles i viles de la comarca.