)
La corda li encetava el coll, gairebé l'ofegava, mils i mils de records se li barrejaven al cervell, atrotinat i mig cec a força d'anys i alcohol.
Res tenia sentit, ni una mica d'esperança, tot s'havia perdut...ei!!... potser no!! ... però merda!! havia oblidat que aquest mes es celebra el sopar de Can Seixanta (i van vuit).
Amb les poques forces que li quedaven feu un esforç sobrehumà i es posà de puntetes per desfer-se la corda que li premia el coll, però amb la debilitat que la l'esmorteïa i la rara habilitat que sempre el caracteritzà, només va aconseguir de fer caure la cadira on havia pujat, amb fatals conseqüències... Aaaaaaarg !!
