Agulles de cap és el cinquè treball del cantautor “Sé” (Josep Andújar) que una vegada més no esquiva les etiquetes, sinó que les vol totes, ja que reincideix a l’hora d’utilitzar tota mena d’estils per expressar-se musicalment amb un segell propi adquirit de forma totalment autodidacte.

El mar, l’amor i el desamor,  les cròniques, la poesia, l’harmonia, la ironia, el renec, la solitud i molts altres elements imprescindibles per crear clips mentals i viatges interiors conviuen en aquest treball, que ha estat produït per Llorenç Fernández i Alfredo Marro.

D’aquest cantautor no es pot dir si continua o comença, no té fronteres ni fites, passa de la balada més esfereïdora a la cançó més delirant, sap que cada dia ho ha de donar tot encara que està convençut que no deu res a ningú. Assegura que treballa simplement per a qui el vulgui escoltar, buscant la complicitat del seu públic, brodant les metàfores que sap resoldre a les distàncies curtes.

En el fons, és un pescador amb una guitarra a les mans que fa ús de la seva capacitat de comunicar amb paraules senzilles, cosides a una harmonia que transporta amb el principal instrument que és la seva veu càlida i greu.

Agulles de cap té tots els contrastos que necessita un treball per defugir de la monotonia, que desperta somriures, provoca llàgrimes i fa empassar saliva quan l’oïdor  se sent al·ludit. I és que, siguin de l’estil que siguin, les seves cançons tenen ànima.

Pot ser sorprendrà el senzill Amor prohibit per la seva estètica pop, però és un estil més del qual el cantautor de Sant Feliu de Guíxols fa ús considerant que, en català, es pot cantar absolutament de tot.