El castell de Montgat fou edificat al damunt de les restes d’un antic poblat ibèric situat al cim del Turó que dóna nom a la nostra població. Actualment s’està fent un estudi i classificació de les restes ceràmiques procedents de les diverses prospeccions arqueològiques realitzades els darrers anys al jaciment del Turó, entre les quals cal destacar un pivot d’àmfora massaliota datada a les darreries del S. VI a.C., i que ens porta a la conclusió que el poblament humà s’acosta a una antiguitat, com a mínim, de 2500 anys.

Segons alguns estudis, l’alçada aproximada sobre el nivell del mar del Turó s’acostaria originàriament als 70 metres. La part que en resta actualment arriba solament als 40.

El primer propietari del castell del que és te constància fou Sunifred que en feu donació a les seves filles Anna i Ermengarda. L’any 1006 Radulf, marit d’Anna fa donació del castell al monestir de Sant Cugat, malgrat que probablement aquesta donació no es feu efectiva, doncs l’any següent el mateix Radulf, amb la seva cunyada, formalitzen la venda a l’abat del monestir, Odon.

Per la referència dels límits que figuren en aquestes escriptures de donació i de venda sembla que aquest no sigui un castell termenat, es a dir que no exercia jurisdicció sobre les terres i pobles del voltant, solament servia com a protecció i vigilància. Tanmateix, les terres que l’envoltaven si que eren propietat del Monestir de Sant Cugat, doncs l’any 1025 tot i que el vescomte del Rosselló Adalbert les reclamava com a seves per herència de la seva dona Chisulo i aquesta de la seva tia Ermildis, manifestant que l’abat Guitart les hi havia pres, aquest demostrà que les havia rebut del difunt comte Ramon Borrell i que la possessió de Chisulo era en qualitat d’usdefruit vitalici, guanyant el plet que amb aquest motiu es feu davant la comtessa Armessendis de Carcassona i del seu fill el comte Berenguer Ramon I de Barcelona i amb el testimoni i jurament, entre d’altres, dels nobles de Badalona en Godmar de Pomar i en Guadamir de Caneto (Canyet).

L’any 1212 Beatriu de Barberà fa donació del mas i les terres de Can Truit (Ca n’Alsina), situades al peu del Turó al Monestir, ampliant d’aquesta manera les possessions al redós del Castell

Aquesta propietat del castell de Montgat i de les terres que l’envoltaven per part del Monestir de Sant Cugat del Vallès fou confirmat l’any 1234 pel rei en Jaume I, en una relació que és fa de tots els bens del Monestir .. Castrum de Montecatho et dominicaturam de Thiana cum omnibus ad oesdem pertinentibus..".

Malgrat el domini directe del Monestir sobre el castell i les terres que l’envoltaven, per la seva situació estratègica, el domini útil estava en mans del poder reial, doncs, com diuen els Usatges, es a dir abans de la creació del Consell de Cent, la jurisdicció directa del comte de Barcelona arribava de Montgat a Castelldefels.

L’any 1320 els consellers de Barcelona obtingueren del Rei llicència per erigir forques de pedra (fites per indicar la jurisdicció de la ciutat de Barcelona) al castell de Montgat, a la qual cosa s’hi oposà el bisbe de Barcelona. Així mateix, l’any 1357 les mateixes autoritats de Barcelona reconstrueixen la torre del Castell i s’hi ubica una guàrdia permanent a llur càrrec. Vint-i-cinc anys més tard el Consell de Cent adquireixen els drets sobre el castell.

El 22 de març de l’any 1400 un dels guardes, en Pere Carbonell, demana llicència, que li fou concedida, per edificar una capella dedicada a Sant Joan, Sant Sebastià i Sant Roc. En la visita pastoral celebrada l’any 1508 s’autoritza seguir celebrant misses tres cops l’any. Una d’aquestes misses era la de la festivitat de Sant Joan, probablement fou el motiu de nomenar-lo titular de l’actual Parròquia i origen de la festa major.

Durant el regnat de Joan II és produïren greus enfrontaments entre aquest i les institucions catalanes fins arribar a una llarga guerra civil i el reconeixement per part de la Diputació del General (Generalitat) a n’en Renat d’Anjou i de Provença com a comte de Barcelona. Malauradament la mort del seu fill i hereu impedí la consolidació del curt regnat d’en Renat, que hauria possibilitat la unificació de dos principats, Catalunya i Provença, en un sol regne, com ho havia sigut tres segles abans, i la desvinculació del llinatge de Castella. El Castell de Montgat, una vegada més tingué part en aquestes lluites. Així el 23 de juliol del 1472, segons ens relata l’historiador Campmany "al rayar el alba, estando la ciudad de Barcelona sitiada por mar i por tierra nueve meses seguidos, se avistaron a 15 millas sobre el cabo de Llobregat 10 fustas armadas, esto es, dos naves gruesas, tres balaneros, tres galeras, una gruesa galeota y una galeota de 22 remos, cargadas de trigo, tocino y aceite, queso y otras vituallas que venian de Provenza para socorrer dicha ciudad, de la cual armada fué capitán por el Rey Renato de Anjou, Monsieur de Esparney. Y luego al punto se hicieron a la vela hacia los mares de Montgat quatro naves, quatro galeras y una galeota del Rey Don Juan, que habia muchos dias mantenian estrechados sin dexar entrar socorro por mar. Dexando desemparada dicha playa al ponerse el sol surgieron en la playa de Barcelona los buques de nuestra armada con gran júbilo y Te Deum en la Catedral".

Abelard Chimisanas i Julià