MATÍ DE FESTA A PUIG-GRACIÓS

Com a bon garriguenc, Manuel Blancafort (la Garriga, 1897 - Barcelona, 1987) va sentir una especial atracció per Puig-Graciós, el que feia que de tant en tant hi pugés. No va tenir una educació formal com a pianista, cosa que ell mateix reconeixia afirmant que la fàbrica de rotllos de pianola Victòria, propietat del seu pare, va ser el seu conservatori de música. Sovint havia de viatjar a París per motius comercials, fet que aprofità per fer importants contactes intel.lectuals.Les seves primers obres són peces per a piano, cançons i obres corals d'escala reduïda i un estil fresc, per anar evolucionant cap a la gran forma amb una decidida voluntat constructiva i ocupant-se molt més de l'estructura.

Quan va compondre Matí de festa a Puig-Graciós, ja s'havia donat a conèixer amb altres obres. Es tracta de la seva prmera obra simfònica, planejada de gran envergadura, però només en va acabar la primera entrega. La idea era que havia de ser l'equivalent al capítol titulat La festa de les roses de la novel.la Solitud, de Víctor Català.

Pel títol, caldria esperar la xerinola típica d'un aplec, però això no és així, només s'hi troben reminiscènies de la festa. Sí que hi trobem el moviment i el valor de la festa, però és una visió llunyana dominada per la llum i les formes del lloc, de tal manera que explica uns fets i descriu la impressió que li dóna el paisatge i la silueta de l'ermita i la muntanya. L'obra va ser estrenada l'11 de març del 1929 al Gran Teatre del Liceu, durant la celebració d'un festival de música, i va ser dirigida pel mestre Lamotte de Grignon amb l'orquestra del Teatre. Al 1930, l'orquestra Pau Casals la va interpretar al Palau de la Música Catalana. La peça també va ser estrenada en ciutats forànies, com són París, Milà i Amsterdam.

Pàgina principal