Depenent del tipus de vegetació trobarem una mena daus o unes altres. Habitualment, a les pinedes i les brolles hi són més comunes la mallerenga petita (Parus ater), la mallerenga emplomada (Parus cristatus), el mosquiter pàl.lid (Phylloscopus bonelli) i el picot verd (Picus viridis), que nia en branques febles dels pins. Les llestes garses (Pica pica) es mouen en ambients més oberts, però nien a les capçades dels pins alts.
A les zones amb alzinars hi podrem veure el tudó (Columba palumbus), la mallerenga blava (Parus caeruleus), el tallarol de garriga (Sylvia cantillans) i el gaig (Garrulus glandarius), que salimenta daglans, blat, insectes i mamífers petits.
A les zones més rocalloses hi habiten el duc (bubo bubo), el corb (Corvus corax) i la merla roquera (Monticola saxatilis), mentre que als llocs més aquàtics loreneta de ribera (Riparia riparia), la xivitona (Tringa hypoleucus), loriol (Oriolus oriolus), la polla daigua (Gallinula chloropus) i el bernat pescaire (Ardea cinerea) hi tenen presència.
Altres aus que podem veure i sentir són el mussol (Athene noctua) i lòliba (Tito alba), sobretot vora les masies, campanars i ruines... També esmentar la perdiu roja (Alectoris rufa), el tord (Turdus philomelos), la merla (Turdus merla), el verdum (Carduelis chloris), el típic pardal (Passer domesticus), el pit-roig (Erithacus rubecula), la tórtora (Strptopelia tutur) i lesparver (Accipiter nisus).
Per finalitzar, una altra au rapinyaire de la zona, una parella d'àliga perdiguera (Hieraaetus fasciatus) és la protagonista involuntària d'un polèmica oberta arran de la prohibició de circular per alguns dels camins que accedeixen els Cingles des de Riells.