LA FLORA A DALT DELS CINGLES

Ens trobem amb vegetació típicament mediterrània, tot i que l’altitud i l’orientació dels relleus (solell o obaga) introdueixen molts matisos a diverses zones. Per exemple, ens trobem una petita fageda, sobre substrat calcari, en una obaga de la Sauva Negra. Aquesta fageda és una de les més meridionals del país i es troba prop del naixement del Tenes, als límits dels termes municipals de Castellcir, Centelles i Sant Martí de Centelles.

Com ja sabem, els Cingles són constituits per conglomerats vermellosos a la base, que es transformen aviat en calcàries són per la seva pròpia natura fàcilment erosionables per l’aigua. Això ha provocat l’encaixament del Tenes en el seu curs alt i després de saltar a Sant Miquel del Fai. Aquests relleus abruptes han provocat que alguns racons tinguin microclimes particulars. En aquestes zones, no obstant, l’alzina (Quercus ilex) tornaria a ocupar major part, barrejada amb pins i roures. Als solells de poca alçada hi pedomina vegetació marcadament mediterrània, com el pi bord (Pinus halepensis), l’alzina, la mata (Pistacia lentiscus), el garric (Quercus coccifera), l’arítjol (Smilax aspera), les diferents ridortes (Clematis vitalba, Clematis flamumula) i l’arboç (Arbutus unedo).

A mesura que es guanya alçada, les plantes més montanyoses es fan més abundants, per les diferències climàtiques amb les zones de menys alçada. Comencen a prendre una certa importància les espècies eurosiberianes, que són més pròpies de les zones humides de l’Europa Central, barrejant-se amb la vegetació típica mediterrània. Així, junt amb les alzines trobem el roure martinenc (Quercus pubescens), el trèmol (Populus tremula), i l’auró (Acer campestre). Trobem altres plantes, que ajuden a donar una visió menys mediterrània del bosc, com són la blada (Acer opalus), la severa (Sorbus domestica) i l’avellaner (Corylus avellana).

A les obagues arribem a trobar boscos de pi roig (Pinus sylvestris) que conviuen amb el boix (Buxus sempervirens), el sanginyol (Cornus sanguinea), la polígala calcària (Polygala calcarea), l’herba fetgera (Anemone hepatica), els cucuts (Primula veris) i viola de Willkomm (Viola willkommii).

Pàgina principal