La vegetació a les planes, si lhome no hi hagués intervingut, com és desperar, seria típicament mediterrània, és a dir, dominarien les alzines (Quercus ilex), arbre perennifoli de fulls petites i coriàcies capaç de resistir els períodes secs estivals i les baixes temperatures hivernals, i el roure martinenc (Quercus pubescens), als llocs més frescals.
Si lalzinar és dens, ens trobem amb un bosc espès, amb abundància d arbusts i lianes, especialment el marfull (Viburnum tinus), el galzeran (Rusus aculeatus), lherba remuguera (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), lesparraguera (Asparagus acutifolius) i larítjol (Smilax aspera). En canvi, si lalzinar és, més aviat, esclarissat, i ens trobem que predominen les plantes heliòfiles o amants del sol, com són larboç (Arbutus unedo), el bruc (Erica arborea), la mata (Pistacia lentiscus) o el matapoll (Daphne gnidium).
Sobre terrents calcaris o sòls no àcids rics en nutrients, el pi bord (Pinus halepensis) ha substituit les alzines, mentre que el pi pinyer (Pinus pinea) ho ha fet sobre saulons. També sobre saulons hi podem trobar exemplars destepa borrera (Cistus salviifolius), que té les fulles molt rugoses i les flors blanques, lestepa negra (Cistus monspeliensis), de fulles fosques i enganxoses, lestepa blanca (Cistus albidus), on les fulles blanques són força peludes i les flors són rosades, el bruc boal (Erica arborea), la punxant argelaga negra (Calicotome spinosa), els caps dase (Lavandula stoechas), i a llocs més oberts shi troba, també, ginesta (Spatium junceum). En aquestes àrees, la brolla porta el bruc dhivern (Erica multiflora), amb ramellets dun rosa pàl.lid, largelaga (Ulex parviflorus), la farigola (Thymus vulgaris), i, en algunes obagues, la jonça (Aphyllantes monspeliensis), que és aprofitada per la pastura dels ramats.
A la Baga de Valldeneu hi ha força exemplars de moixera (Sorbus aria), un arbre autòcton, caducifoli, submediterrani, de tendència eurosiberiana, propi de la muntanya mitjana i de les rouredes i de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris), on hi creix dispersament