VOCABLUARI POPULAR

Els Cingles de Bertí se’ns mostren amb unes formes molt abruptes, que contrasten amb les formes suaument ondulades que hi ha per la resta del Vallès. Això ha fet sorgir a la zona tot un seguit de mots específics, que en alguns casos coincideixen amb els de tothom coneix.

• Cingles: Són les parts més verticals, les que proporcionen la seva imatge més característica, sobretot si els mirem des de la vall del Tenes.
• Sots: Són les fondalades entre els cingles, degut als diversos torrents. L’exemple més clar el trobem en el títol de la novel·la de Raimon Caselles, “Els Sots Feréstecs”, que ha rebatejat el sot de Montmany.
• Graus: Són els camins que s’enfilen a la cinglera des de la vall, aprofitant les zones més planeres de la paret de la muntanya (grau Mercader, grau de les Avellanedes,...)
• Puig: Són les parts més altes de les muntanyes (Puig Ciró, Puig Fred,...)
• Serra: Es tracten dels turons que fan d’interfluvis entre els torrents i que no tenen més d’un centenar de metres d’alçada respecte la vall. A les parts més elevades se les sol anomenar serrats (Serrat de can Quintanes, Serrat de l’Ocata,...)
• Costa: Són les vessants muntanyoses no molt enlairades i compactes (Costes d’en Batlles,...)

Pàgina principal