ENTRE EL PALEOLÍTIC I EL NEOLÍTIC

Els Cingles i els seus encontorns han estat poblats des de ben antic. Les restes de més edat que s’han trobat pertanyen al jaciment situat a can Garriga del Solei, a Bigues. Consisteix en un campament a l’aire lliure, amb un total de cinc possibles llocs d’estada amb molt de material, tant de sílex (entre els que s’ha de destacar burins per tallar i foradar, puntes i fulles rebaixades) com d’os i restes d’animals. Datat als finals del paleolític (Epigravetià final, magdalenià mitjà i superior), en el període format entre el 16000 i el 10000aC.

Dins del neolític, el tret més important és el treball més acurat de la pedra i l’ús de ceràmica. Per aquestes cotnrades, les restes més importants s’han trobat a la balma de l’Espluga, en el terme de Sant Quirze Safaja, i és ubicat en la fase que és anomenada cardial (5500-4000aC). Aquest nom s’origina per la relació de la decoració que es feia sobre els estris de ceràmica amb la vora d’una petxina (Cardium edule).

També trobem alguns sepulcres de fossa a Riells, destacant la Rectoria, la Madella, el Margarit o el Puig de can Pou, i que són xifrats en el període situant entre el 5500 i el 3500aC.

La darrera fase del neolític, anomenada calcolític, enllaça ja amb l’època de bronze. Es caracteritza per la realització de ceràmica campaniforme i la construcció de megàlits, sobretot dòlmens. Els monuments megalítics més importants de la zona són el dolmen proper a la Casa Nova del Verdaguer, a Castellcir; els d’el Criac, el Mas Calamí, el Gavatx i el Casuc, a Castellterçol, i alguns estris de pedra, ganivets, puntes de fletxa, destrals al Margarit, a Riells.

Pàgina principal