ELS CINGLES DE BERTÍ

Els Cingles de Bertí formen part de la Serralada Pre-Litoral catalana. Per l'est es troba unit geològicament amb el massís del Montseny, separat només per l'estreta vall que forma la conca del riu Congost, a causa d'una falla, que és l'enllaç del Vallès amb la comarca d'Osona (o Plana de Vic). Per l'oest està unida topogràficament i estructuralment amb els Cingles de Gallifa, separació marcada per la conca del Tenes, i els primers murs del massís de Sant Llorenç del Munt.

Hidrogràficament, destaquen el riu Congost, que tant ell com els seus afluents travessen per esquerpes gorges anomenades Sots, i la riera del Tenes, que inclús arriba a formar cascades a Sant Miquel del Fai. En aquests paratges s'inspira la novel.la Els sots feréstecs, escrita al 1901 per Raimon Casellas. Tot i això, les zones altes són minces en aigua. També poden trobar-se algunes petites coves i cavernes, totes elles molt curtes i estretes. Les més famoses, les de Sant Miquel del Fai, només són túnels.

Les principals cotes es troben al Puig Oriol (972 metres) i el Puig Fred (952 metres), que domina la vall del Congost. Pel que fa al Puig-Graciós, aquest puja fins als 807 metres.

Cap a l'Alta Edat Mitjana, el poblament tendí a pujar de la vall del Congost cap als Cingles i, actualment, segueix la tendència de desaparèixer, com pot observar-se en els casos de Montmany, Bertí i Sant Miquel Sesperxes. Una pista comunica Sant Martí de Centelles amb l'Ametlla del Vallès, vorejant el cingle, el desnivell del qual és salvat pel grau Mercader, prop del Santuari de Puig-Graciós. És comú trobar-s'hi forces excursionistes durant els caps de setmana.

Històricament han estat els límits tradicionals de les demarcacions civils i eclesiàstiques de Barcelona i de Vic, fet que, adaptat als nostres temps, encara es conserva.

A l'any 1994, com en moltes comarques de Catalunya, els Cingles van patir un devastador incendi, del qual encara s'estan recuperant

Vista aèria - Pàgina principal