És el principal
riu de tots els que formen la conca del Besòs. Rep les primeres
aigües als espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de
Sant Cugat de Gavadons, terrenys formats per gresos i margues. Es
troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels
Cingles de Bertí, que separa aquestes dues unitats muntanyoses
de nord a sud. Gràcies a lerosió provocada per
lefecte de laigua, ha aconseguit dengorjar-se
ràpidament, començant al Gorg Negre, prop de Centelles, que
continua per Aiguafreda i el Figaró per sortir a la Garriga.
Després travessa tota la plana del Vallès, passant per
Granollers, per acabar formant el Besòs en la seva confluència
amb el Mogent, que li ve per lesquerra, a lalçada de
Montmeló. No té afluents dimportància, però molts
dells es troben, també, engorjats.
En total té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km2, mentre que la seva mitjana de cabal és de 056 m3/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims en el mes dagost. Per la seva ubicació es tracta dun curs daigua de règim mediterrani, pel que no és dextranyar que pateixi crescudes ràpides (les rierades) després de les tempestes que solen haber-hi, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va comptabilitzar un cabal de 750m3/s i una alçada de 4'9 metres.
Laprofitament hidràulic havia tingut una certa importància antigament, mitjançant lús de molins i en els conreus, però leconomia comarcal ha fet que el seu paper disminueixi.
La seva vall és, encara, el millor eix de comunicacions entre el Vallès i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerdà i la carretera C17 (abans N152), gairebé paral.lela, sempre, al traçat ferroviari.