EL CONGOST

És el principal riu de tots els que formen la conca del Besòs. Rep les primeres aigües als espadats occidentals de la Plana de Vic, al peu de Sant Cugat de Gavadons, terrenys formats per gresos i margues. Es troba en la fractura que separa el massís del Montseny dels Cingles de Bertí, que separa aquestes dues unitats muntanyoses de nord a sud. Gràcies a l’erosió provocada per l’efecte de l’aigua, ha aconseguit d’engorjar-se ràpidament, començant al Gorg Negre, prop de Centelles, que continua per Aiguafreda i el Figaró per sortir a la Garriga. Després travessa tota la plana del Vallès, passant per Granollers, per acabar formant el Besòs en la seva confluència amb el Mogent, que li ve per l’esquerra, a l’alçada de Montmeló. No té afluents d’importància, però molts d’ells es troben, també, engorjats.

En total té una llargada de 41 quilòmetres i una conca de 225 km², mentre que la seva mitjana de cabal és de 0’56 m³/s. Habitualment, els mesos de març, maig i setembre és quan hi baixa més aigua, marcant mínims en el mes d’agost. Per la seva ubicació es tracta d’un curs d’aigua de règim mediterrani, pel que no és d’extranyar que pateixi crescudes ràpides (les rierades) després de les tempestes que solen haber-hi, retornant al seu cabal habitual en poques hores. Això ha fet que en moltes zones es trobi canalitzat per evitar els desbordaments. En la crescuda del 10 d'octubre de 1994, el mesurador de la Garriga va comptabilitzar un cabal de 750m³/s i una alçada de 4'9 metres.

L’aprofitament hidràulic havia tingut una certa importància antigament, mitjançant l’ús de molins i en els conreus, però l’economia comarcal ha fet que el seu paper disminueixi.

La seva vall és, encara, el millor eix de comunicacions entre el Vallès i Osona, com ho demostren el pas del ferrocarril de Barcelona a Vic i Puigcerdà i la carretera C17 (abans N152), gairebé paral.lela, sempre, al traçat ferroviari.

Pàgina principal