EL
TENES
| EL
TENES
|
El
Tenes neix als altiplans del Moianès, a la serra de la Sauva
Negra, rebent en els seus orígens el nom de riera de Castellcir,
ja que passa just per davant de l’església romànica de
Sant Andreu de Castellcir. Per la pròpia natura del terreny
(roques calcàries fàcilment erosionables), s’encaixa molt
ràpidament, formant pintorescs gorgs i saltants d’aigua,
els més destacats dels quals es troben entre Sant Quirze Safaja
i Riells del Fai, destacant els de l’entorn de Sant
Miquel del Fai, on rep, per
l’esquerra, després de tres espectaculars saltants d'uns
centenar de metres d'alçada en el seu conjunt, el Rossinyol. A partir d’aquest punt s’obre a
la depressió del Vallès per unir-se per la dreta al Besòs
entre Montmeló i Mollet del Vallès, destacant el torrent de
Vallderròs, tributari per l’esquerra a l’alçada de Riells, després de la unió de diversos torrents
que baixen del Bertí i zones properes en el Gorg de Vallderròs,
lloc d’una singularitat especial i font de moltes de les
llegendes del lloc.
En les obres de geografia especialitzades rep el qualificatiu de riera. La seva longitud és de 40 quilòmetres i té una conca de 167’5 km2, on destaca, com a afluent, el Rossinyol. Presenta un règim plenament mediterrani, molt irregular. Sol portar aigua bona part de l’any i només resta sec durant l’estiu unes setmanes o uns mesos, segons la durada de la sequera. Esporàdicament, als hiverns també s’asseca. En les rierades de primavera i de tardor el cabal pot assolir diversos centernars de m3/segon, que retornen als escassos habituals al cap d’unes hores d’haver acabat la precipitació.
La seva aigua ha estat sempre utilitzada pels habitants dels entorns, com ho demostra la gran quantitat de molins que es troben al seu llit, destacant, sobretot, el Molí de Llobateres, a mig camí entre Sant Quirze Safaja i Sant Miquel del Fai.