MATAGALLSMONTSERRAT D'AIGUAFREDA A LES FERRERIES

És el tram d'aquesta popular marxa que creua els Cingles de Bertí de llevant a ponent. La Matagalls Montserrat, senyalitzada amb dues franges verticals, verda la superior i vermella la inferior amb un punt blanc al centre, és organitzada pel Centre Excursionista de Gràcia com a homenatge a la travessa que entre aquests dos punts efectuà a l'any 1904 en una sola jornada mossèn Jaume Oliveras (la Garriga, 1877 - Barcelona, 1957), personatge d'innegable vocació excursionista.

Aiguafreda (395m). Població situada a l'esquerra del Congost, originada al segle XV com a raval de camí (amb ferreria, hostal, carnisseria...) de l'antiga parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda, traslladada al 1877 al nou nucli. Des de la placeta situada a l'antiga carretera N-152 on hi ha el monòlit indicatiu de la unió del GR-5 (Sitges-Canet de Mar) i el GR-2 (La Jonquera-Aiguafreda). Cal dirigir-se cap a ponent, pel pont que connecta Aiguafreda amb l'Abella, a l'altra llera del Congost. La Matagalls-Montserrat torna a coincidir amb el GR-5.

Riu Congost (km 0.03, 0:00h, 395m). Antic pont de pedra, del s. XVII, situat just sota l'actual C-17. Al costat de la riera encara poden veure's restes de l'empedrat de la via romana de Barcelona a Vic. S'entra a l'Abella pel Carrer Major. Més sobre el Congost.

L'Abella (km 0.16, 0:02h, 397m). És el nucli urbà principal del municipi de Sant Martí de Centelles, originat entorn l'antic camí ral i el mas de l'Abella, pertanyent a la parròquia de Valldaneu, ja existents l'any 1242 i fins el 1376 propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Al segle XVI van edificar-s'hi uns molins drapers i fariners i un hostal. De la plaça de l'Abella es puja a ponent pel carrer de l'Estació, que passa per davant de l'ajuntament i que creua la via del tren de Barcelona a Vic i Puigcerdà per sota. Un cop creuada la via, es gira a l'esquerra pel carrer del Nord, que porta a l'estació de RENFE de Sant Martí de Centelles. Més sobre Sant Martí de Centelles.

Carrer de la Garga (km 0.36, 0:04h, 415m). És el primer carrer a la dreta, tot just després d'haver agafat el carrer del Nord. Es deixa el GR-5, que s'enfila als Cingles de Bertí pel grau de les Avellanedes, i es continua a ponent. Al final d'aquest carrer cal seguir un ombrívol i humit corriol que es desprèn a la dreta endinsant-se en un frondós bosc i que va paral·lel al torrent dels Avellaners.

Dòlmen del Duc (km 0.86, 0:11h, 465m). Aquest exemplar de cambra poligonal simple cal buscar-lo lleugerament enlairat a l'altre vessant del torrent, ja dins el terme de Centelles, un xic amagat. El corriol, ara més pedregós, un cop superades un parell d'antigues feixes gira a la dreta.

Bifurcació (km 0.94, 0:13h, 475m). Dins del la pineda s'arriba a una pista, que condueix en un parell de minuts al dòlmen del Duc. Es segueix a l'esquerra, continuant l'ascens cap a migjorn.

Cruïlla amb una pista (km 1.09, 0:16h, 491m). Una pista travessera puja de l'Abella cap als Cingles. Just abans d'arribar a ella, hi ha un corriol que s'enfila cap a mestral pel mig del bosc. Superat el primer llom, el corriol s'esborra en un breu tram de terres vermelles apilonades i tot seguit comença a pujar forta i contínuament.

Esplanada (km 1.50, 0:26h, 537m). Una esplanada amb la superfície enllosada amb la pedra del mateix cingle permet un petit repòs en el dur ascens, que continua a ponent.

Bifurcació (km 1.77, 0:31h, 590m). En un tram un xic planer, es deixa el corriol de front cap a ponent, que guanya els Cingles pel grau de Can Tres Quarts i que presenta molts trams d'empedrat relliscós, per enfilar-se abruptament per una altre corriol a la dreta, que ràpidament segueix també cap a ponent, entrant al municipi de Centelles.

Grau del Sunyer (km 1.93, 0:35h, 635m). Hi ha una bona vista de la vall del Congost, limitada per les parets dels Cingles de la Garga. En canvi, sí que es veu bé el Tagamanent i la zona de Valldaneu, així com les parets dels Cingles de Bertí que acaben d'encaixonar el paisatge. El corriol comença a fer contínues llaçades per guanyar el desnivell presentat per la cinglera.

Bifurcació (km 2.09, 0:40h, 690m). Dins d'un espès bosc, es deixa un corriol a l'esquerra i es segueix pel de la dreta, que tot just agafar-lo fa una nova llaçada per acabar de culminar la pujada.

Bifurcació (km 2.13, 0:42h, 706m). S'acaba d'arribar a dalt de la cinglera. Es deixa el corriol, que segueix cap a tramuntana i es tomba pel que s'ofereix cap a ponent.

El Pla de la Garga (km 2.18, 0:43h, 704m). Al sortir del bosc, s'obre tot el Pla de la Garga davant nostre. A ponent es troba la propera masia d'el Sunyer, i més enllà, la del Montpar. Tancant l'horitzó, les estribacions més elevades dels Cingles, on es troben la Sauva Negra, el Puig Oriol i el Castell de Centelles i que ens separen de la comarca natural del Moianès. la marxa prossegueix resseguint el cingle cap a garbí.

El Sunyer (km 2.49, 0:47h, 701m). Mentre es va gaudint de l'esplèndida plana a la dreta i de la vall del Congost a l'esquerra, es passa a uns 200 metres d'aquesta casa. El cingle s'orienta a migjorn.

Can Tres Quarts (km 2.72, 0:50h, 710m). La casa, a peu de pista, presenta a llevant un mirador protegit per una barana sobre la vall del Congost, amb Aiguafreda i l'Abella al fons i a l'altra vessant la serra de Fondrats, que culmina al pla de la Calma i el Tagamanent. Al costat del mirador baixa el grau de can Tres Quarts o del Rouret, que té una font uns 100 metres avall. Cal seguir de front, retornant al terme de Sant Martí de Centelles, ara en el seu sector més aïllat.

Bifurcació (km 2.95, 0:53h, 719m). Es deixa la pista, que segueix resseguint la cinglera, per desviar-nos a la dreta per una pista precària, seguint a migjorn, en una clariana després d'un menut bosquet. Les marques ajuden clarament a no equivocar-se. El Febrer, següent mas de la ruta, situat clarament a garbí, pot fer-se servir com a punt de referència.

Bifurcació (km 3.08, 0:55h, 721m). Es deixa la pista que segueix de front per prendre'n una que surt a la dreta a ponent, vorejant un camp. Cap al nord s'obren bones vistes del llunyà massís pirenaic.

Bifurcació (km 3.32, 0:58h, 727m). La pista arriba a una altra de travessera, en un petit bosquet. A gregal (dreta) s'aniria al Montpar. Cal creuar el bosquet cap a garbí (esquerra), on ben aviat se surt a les envistes del Febrer.

El Febrer (km 3.77, 1:05h, 750m). Un dels masos més importants de la zona, com ja denota la seva construcció, que destaca pel portal adovellat coronat per una finestra conopial al primer pis. La pista passa entre la casa, que queda a l'esquerra, i una mena de pallissa a l'altre costat. Un cop deixada enrere la masia, es deixa una pista poc fressada que condueix al Presseguer, un altre dels masos importants del Pla de la Garga. Cal enfilar-se a la dreta per la pista principal, que guanya alçada mitjançant un parell de llaçades davant per davant del Febrer.

Bifurcació (km 4.10, 1:10h, 771m). De front també s'aniria a sortir a mig camí del Presseguer i a Sant Miquel Sesperxes. Es pren la pista secundària de la dreta, que puja incialment a tramuntana, i després amb un seguint de curtes voltes. El camí va guanyant alçada amb tranquil.litat, amb bones vistes sobre la masia del Montpar, Centelles, el Pirineu i bona part del Pla de la Garga.

Can Joanot (km 4.79, 1:20h, 811m). S'arriba a una pista molt fressada que porta del coll de can Taló cap a Sant Miquel Sesperxes, just al davant d'aquesta casa, passant per entre un parell de pilars preparats per subjectar una cadena. Es gira a ponent per efectuar un lleuger i còmode descens pel qual es passa pel costat de can Lluci i de can Xico abans d'arribar al Pla de Sant Miquel.

Coll del Taló (km 5.80, 1:30h, 763m). Es creua la carretera C-1413 de Sant Feliu de Codines a Centelles per aquest coll que rep el nom de la primera casa que es troba seguint la carretera a migjorn. A mestral es troba el nucli antic de Sant Martí de Centelles dominat pel castell de Sant Martí. A garbí destaca el cònic Turó de l'Antiga, mentre que a l'altra banda de la carretera s'observa la Creu del Pou. Es continua a ponent per la pista que condueix al Pou, que és l'edificació que destaca en aquest punt, protegida pels Turons del Fabregar, mentre que a tramuntana es veuen les Escoles del Pou. A l'endinar-se en el bosc, la pista comença a guanyar alçada mitjançant un seguit de revolts

El Pou (km 6.32, 1:36h, 803m). Es passa just pel costat dels murs que tanquen aquest mas. A l'alçada del barri només es poden observar la torre quadrada que caracteritza aquest mas. Es continua cap al nord, deixant un pou just a mà dreta i una granja en un nivell més inferior.

Bifurcació (km 6.45, 1:38h, 807m). Es deixa el camí que continua de front, que condueix a l'antic nucli de Sant Martí de Centelles, per seguir el que retorna enrera a mà esquerra.

Bifurcació (km 6.64, 1:40h, 822m). Just al darrere del Pou, es deixa el camí per prendre a mestral una costeruda drecera que s'enfila tot fent ziga-zagues per una zona en la que es van trobant zones de roca nua, on cal anar amb compte de no patir una desafortunada relliscada. Quasi al final de la drecera, en una clariana amb el terra de roca, hom hi descobreix un petit mirador local. Quan es retroba amb el camí que s'ha deixat anteriorment, es pren cap a tramuntana, cap a una cadena que barra el pas.

Coll del Fabregar (km 6.86, 1:45h, 882m). Després de creuar la cadena, es deixa el camí de front, per on s'arribaria al Fabregar, que dóna nom al lloc, i es continua pel camí que s'enfila, més suaument, cap a ponent, sempre per dins del bosc, dominat sempre per alzines i pins. A mesura que s'acaba l'ascens, el camí va girant cap a migdia.

Turons del Fabregar (km 7.19, 1:50h, 925m). En una clariana del bosc s'albira una excel·lent panoràmica de la zona cap a llevant. El Pou destaca tot just a sota, amb la pista per la qual s'ha transitat fa una estona, el Pla de Sant Miquel, un sector de la plana de Vic i a migjorn el solitari i arrodonit Turó de l'Antiga. El camí, força pedregós, pren de nou la direcció de ponent vorejant la baga del Fabregar, que queda a la dreta.

Grau de la Font (km 7.83, 1:57h, 865m). A migjorn, per un estret canal, es desprèn un corriol que condueix a aquest grau. Cal continuar de front, on el camí, de molt més bon caminar, fa marrada per evitar l'Estimbadero, nom amb el que es coneix el cingle que queda a l'esquerra del camí. Quan s'avança cap a migjorn, quasi sortint del bosc, es pot veure el mas Barnils. a ponent.

Pista (km 8.56, 2:04h, 836m). Cap a ponent mena al Fabregar. Cal seguir-la de front, cap a migjorn.

Collet del Marsó (km 8.63, 2:05h, 835m). Important cruïlla de pistes, camins i corriols. La pista, que gira a gregal per arribar a la carretera de Sant Feliu a Centelles, es deixa per una pista secundària que puja suaument de front, cap a migjorn, i que ressegueix la cinglera. Un xic més endavant s'obre una bonica panoràmica del veïnat del Racó de la Font i la capçalera del Rossinyol, afluent del Tenes a Sant Miquel del Fai, tancat pel Turó de l'Antiga, ara a llevant, els Turons del Fabregar i la zona per on estem. Més sobre el Rossinyol.

Bifurcació (km 8.83, 2:08h, 844m). Es deixa un camí secundari a la dreta, seguint de front, en suau ascens. Més endavant, ja en sentit descendent, es torna a obrir una nova panoràmica sobre el veïnat del Racó de la Font i l'Estimbadero.

Grau de l'Aliguer (km 9.61, 2:18h, 835m). Es deixa el camí que continua de front resseguint la cinglera i es gira cap a ponent, per la carena de la serra de la Collada, on un petit cartell informa que aquesta és una reserva de trufes. Es deixa enrere la comarca d'Osona per entrar a la del Vallès Oriental, en el terme de Sant Quirze Safaja.

La Collada (km 9.80, 2:20h, 840m). Just a peu de camí, la vegetació i els anys han provocat que només es conservi dempeus la paret més propera al camí. Ben aviat, se surt del bosc i es presemta a ponent una panoràmica sobre el sector meridional del Moianès, destacant la població de Castellterçol.

Bifurcació (km 10.05, 2:23h, 827m). S'ignoren un parell de camins que se'n van a la dreta, seguint de front. En la panoràmica cap a ponent, l'antic mas de Serracarbassa, situat a la veïna serra de Barnils, va destacant en primer terme i oculta el mas Serratacó, situat davant per davant de Serracarbassa.

Bifurcació (km 10.33, 2:26h, 810m). Es deixa un camí a la dreta que fa volta, però es segueix de front, ja que el camí segueix sent bo, però incrementa el pendent.

Bifurcació (km 10.49, 2:28h, 791m). Es rep per la dreta el camí que s'havia deixat a l'anterior bifurcació i es deixa el camí de front, que es dirigeix al nus de camins de Roques Codines. Es continua a l'esquerra (migjorn) i cinquanta metres més endavant es torna a reprendre la direcció garbí (dreta), per un vell caminoi poc fressat.

Bifurcació (km 10.71, 2:30h, 776m). Es deixa de front el camí, que porta a Ca l'Escopeter, per endinsar-se de nou al bosc i baixar fortament per un antic camí de bast.

Ca l'Escopeter (km 10.79, 2:31h, 759m). Un corriol força amagat que s'enfila suaument a la dreta condueix a aquest mas rònec, que es troba a no més d'una cinquantena de metres però que no és visible des d'aquesta posició. Es continua baixant pel corriol de bast.

Pista (km 10.85, 2:33h, 741m). S'arriba a un revolt molt tancat d'una pista. El braç que s'enfila suaument a la dreta condueix a Roques Codines. Es segueix el de l'esquerra, que baixa. Quan comença a planejar, es deixa una opció que s'ofereix a l'esquerra i que condueix al Collet de can Sans, per seguir planejant de front.

La Rovireta (km 11.47, 2:40h, 703m). La casa queda ensotada a l'esquerra de la pista, força pedregosa, per on es continua baixant suaument cap a garbí. A llevant queden el Puig d'Olena i l'antic sanatori de Puig d'Olena, antic centre mèdic fundat durant la II República pel doctor Francesc Ribes i Soberano, destinat a tenir cura dels malalts de tuberculosi, el més conegut dels quals fou el poeta Màrius Torres i que actualment és un col·legi. Al fons, a migjorn, es poden divisar el mas de les Torres i el molí de Llobateres. S'ignoren els camins que a banda i banda es desprenen del camí principal.

El Collell (km 12.54, 2.55h, 616m). Es creua un camí que, a ponent, hom podria arribar a la masia del Cerdà, a la Balma de l'Espluga i a Sant Quirze Safaja, del qual més endavant es veu el nucli antic, situat al damunt d'un esperó rocós on sobresurt l'esvelt el campanar de l'església, edificat entre el 1670 i el 1677, de planta quadrada i coronat amb una barana de pedra. Es continua baixant a migjorn. Més sobre Sant Quirze Safaja.

Riu Tenes (km 12.88, 2:58h, 574m). S'arriba de nou a la carretera C-1413, que en aquest punt es creua amb la BV-1341, que mena cap a Sant Quirze Safaja. Es creua el Tenes, que més endavant s'engorja per arribar a Sant Miquel del Fai, pel pont de les Ferreries, seguint la carretera C-1413 en direcció a Sant Feliu de Codines. Més sobre el Tenes.

Les Ferreries (km 12.99, 3:00h, 576m). Veïnat de Sant Quirze Safaja situat a peu de carretera.

Pàgina principal