ELS GRAUS DEL SUNYER I DE LES AVELLANEDES

Aquesta ruta transcorre íntegrament pel sector dels Cingles que pertanyen al terme municipal de Sant Martí de Centelles. Un cop guanyada la cinglera pel grau del Sunyer podrem gaudir del pla de la Garga i de les panoràmiques que en aquests punts hi ha de la Vall del Congost així com del sector de ponent del massís del Montseny.
Per regla general, tant els camins com els corriols es troben en bon estat. A més, el tram de la Matagalls-Montserrat es troba excel.lent marcat, pel que perdre's és impossible. Les complicacions vindran en el grau de les Avellanedes, molt més dret que el del Sunyer, ja que el GR-5, el sender que transcorre per aqull grau, presenta alguna deficiència en els senyals, però quasi tota l'estona segueix la direcció nord-est, que en cas de dubte facilitarà la solució.

Estació de Sant Martí de Centelles (409m). L'Abella és el nucli urbà principal de Sant Martí de Centelles, originat entorn l'antic camí ral i el mas de l'Abella, pertnayent a la parròquia de Valldaneu, ja existents l'any 1242 i fins el 1376 propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Al segle XVI van edificar-s'hi uns molins drapers i fariners i un hostal. L'estació conserva l'antic tanc d'aigua que s'utilitzava per les locomotores de vapor. Seguim a la dreta pel carrer Nord, que forma part del GR-5.

Carrer de la Garga (km 0.34, 0:03h, 415m). Deixem el GR-5, que segueix cap a Aiguafreda i prenem a partir d'ara les nombroses marques de la Matagalls-Montserrat, cap a ponent. Al final d'aquest carrer cal seguir un ombrívol i humit corriol que surt a la dreta endinsant-se en un frondós bosc i que mica en mica va girant a garbí.

Dòlmen del Duc (km 0.84, 0:10h, 465m). Aquest exemplar de cambra poligonal simple cal buscar-lo lleugerament enlairat a l'altre vessant del torrent, un xic amagat. El corriol, ara més pedregós, un cop superades un parell d'antigues feixes gira a la dreta.

Bifurcació (km 0.92, 0:12h, 475m). Dins del la pineda s'arriba a una pista, que condueix en un parell de minuts al dòlmen del Duc. La seguirem a l'esquerra, continuant l'ascens cap a migjorn.

Cruïlla amb una pista (km 1.07, 0:15h, 491m). Una pista travessera puja de l'Abella cap als Cingles. Just abans d'arribar a ella, hi ha un corriol que s'enfila cap a mestral pel mig del bosc. Superat el primer llom, el corriol s'esborra en un breu tram de no més de 50 metres de terres vermelles apilonades i tot seguit comença a pujar forta i contínuament.

Esplanada (km 1.48, 0:25h, 537m). Una esplanada amb la superfície enllosada amb la pedra del mateix cingle permet un petit repòs en l'ascens, que continua a ponent.

Bifurcació (km 1.75, 0:30h, 590m). En un tram un xic planer, deixem el corriol de front cap a ponent, que guanya els Cingles pel grau de Can Tres Quarts, que presenta molts trams d'empedrat relliscós, i en prenem un que s'enfila abruptament a la dreta, que ràpidament segueix també cap a ponent, seguint sempre els nombrosos senyals de la Matagalls-Montserrat.

Grau del Sunyer (km 1.90, 0:35h, 635m). Hi ha una bona vista de la vall del Congost, limitada per les parets dels Cingles de la Garga. En canvi, sí que veiem bé el Tagamanent i la zona de Valldaneu, així com les parets dels Cingles que acaben d'encaixonar el paisatge. El corriol comença a fer contínues llaçades per guanyar la cinglera.

Bifurcació (km 2.07, 0:40h, 690m). Dins d'un espès bosc, deixem un corriol a l'esquerra i seguim pel de la dreta, que tot just agafar-lo fa una nova volta de ferradura per acabar de culminar la pujada.

Bifurcació (km 2.11, 0:42h, 706m). Ens trobem ja a dalt de la cinglera. Deixem el corriol, que segueix cap a tramuntana i tombem pel que s'ofereix cap a ponent.

El Pla de la Garga (km 2.16, 0:43h, 704m). Al sortir del bosc, s'obre tot el Pla de la Garga davant nostre. A ponent veiem la propera masia d'el Sunyer, i més enllà, la del Montpart. Tancant l'horitzó, les estribacions més elevades dels Cingles, on es troben la Sauva Negra, el Puig Oriol i el Castell de Centelles i que ens separen de la comarca del Moianès. Seguim el cingle cap a garbí.

El Sunyer (km 2.47, 0:47h, 701m). Mentre anem gaudint de l'esplèndida plana a la dreta i de la vall del Congost a l'esquerra, passem a uns 200 metres d'aquesta casa, que sembla estar abandonada. El cingle s'orienta a migjorn.

Can Tres Quarts (km 2.70, 0:50h, 710m). La casa, a peu de pista, presenta a llevant un mirador protegit per una barana sobre la vall del Congost, amb Aiguafreda i l'Abella al fons i a l'altra vessant la serra de Fondrats, que culmina al pla de la Calma i el Tagamanent. Després de l'esforç de la pujada, les panoràmiques fan que aquest hagi valgut la pena. Al costat del mirador baixa el grau de can Tres Quarts o del Rouret, que té una font uns 100 metres avall. Seguim de front.

Bifurcació (km 2.93, 0:53h, 719m). La pista segueix resseguint la cinglera, girant suaument a xaloc, i ens n'anem a la dreta per la tangent, seguint a migjorn, en una clariana després d'un menut bosquet.

Bifurcació (km 3.06, 0:55h, 721m). Deixem la pistota i prenem el camí que surt a la dreta a ponent, vorejant un camp. Cap al nord s'obren bones vistes del llunyà massís pirenaic.

Bifurcació (km 3.30, 0:58h, 727m). Seguim cap a l'esquerra, a garbí, una pista, que s'endinsa en un petit bosc, procedent del camp que estàvem resseguint. Aquesta, entre altres camps, mena cap el Febrer, que es presenta al sortir del bosquet.

El Febrer (km 3.75, 1:05h, 750m). Un dels masos més importants de la zona, com ja denota la seva construcció, que destaca pel portal adovellat coronat per una finestra conopial al primer pis. La pista passa entre la casa, que queda a l'esquerra, i una mena de pallissa a l'altre costat. Seguim a migjorn i, ben aviat, deixem una pista poc fressada que condueix al Presseguer, i ens enfilem a la dreta per la pista principal, que fa un parell de llaçades.

Bifurcació (km 4.08, 1:10h, 771m). Deixem la pista, per la que també arribaríem a Sant Miquel Sesperxes, i continuem ascendint, ara a tramuntana, i després amb un seguint de curtes voltes. El camí va guanyant alçada amb tranquil.litat, amb bones vistes sobre la masia del Montpart, Centelles, el Pirineu i el Pla de la Garga.

Can Janot (km 4.77, 1:20h, 811m). Just al peu d'aquesta casa abandonem la Matagalls-Montserrat, que segueix cap a ponent a la dreta, i seguim l'ampla pista cap a l'esquerra, amb uns pocs senyals vermells.

Can Miqueló (km 5.00, 1:23h, 820m). Masia pairal que data de l'any 1832 totalment reformada i adaptada per a la realització d'estades esportives d'alt nivell o bé de lleure en general, amb un espai per unes 100 places. Seguim de front la pista, ara molt més ampla. Entre els espais que deixen els arbres veurem, a baix al pla, el Presseguer, un altre dels masos importants del Pla de Sant Miquel, que destaca pels assecadors que es troben orientats a migdia.

Sant Miquel Sesperxes (km 5.63, 1:30h, 832m). Església originalment coneguda com de Perticis, esmentada ja al 1154 i reedificada a finals del segle XVII i principis del XVIII, l'actual, amb una esvelta nau amb voltes i cúpula d'obra cuita, acabada amb un presbiteri rectangular i amb una capella per banda. Es troba en una situació enlairada i dominant, i en els planers territoris del voltant s'hi troben tot un seguit d'antics masos i una petita urbanització. Cap a ponent veiem la serra de la Coma Alta, que acaba al Puig d'Olena, la part superior del Montcau, el cingle de Gallifa i la Mola. Deixem els senyals vermells, que es desvien per un camí a garbí que mena a Sant Miquel del Fai, i seguim la pista de front. Més sobre Sant Miquel Sesperxes.

Coll de ca l'Escloper (km 6.20, 1:38h, 835m). És una cruïlla de camins. Deixem la pista de ponent, creuada per una cadena, condueix al Soler del Coll i la que planeja a llevant cap al pla de Sant Miquel. Seguim de front, pujant lleugerament.

Coll de Gassens (km 6.77, 1:45h, 848m). Es tracta d'una cruïlla de múltiples camins i pistes. A xaloc, la continuació lògica de la pista, anem a Sant Pere de Bertí, a gregal tornem al Pla de Sant Miquel i a ponent aniríem a Sant Miquel del Fai pel Serrat del Soler. Seguim el camí que baixa, en general, a llevant, sense fer cas dels camins secundaris que se'n deriven i que condueixen a diversos camps.

Grau de les Avellanedes (km 7.52, 1:55h, 823m). És una esplanada on conflueixen diversos camins i on enllacem amb el GR-5. El de la dreta mena a can Rajadell, seguint el GR-5 cap a migdia, mentre el que segueix la cinglera a tramuntana té a pocs un metres un esplèndid mirador sobre la vall del Congost i el massís del Montseny. Seguim el corriol que de front baixa fortmanent per un esglaó cap a llevant, seguint ja els senyals del GR-5 que no deixarem fins al final de la ruta, just al cantell de la cinglera, tot endinsant-se per l'emboscat vessant dels Castellets. El corriol, que es troba perfectament dibuixat sobre el terreny dominat per margues i després d'unes voltes i alguns esglaons tomba a gregal, amb algun tram força dret i relliscós fins a un avellaner, on caldrà anar amb compte.

Petit replà en una clariana (km 8.00, 2:10h, 701m). A la dreta queda el morro dels Castellets. Seguim a gregal, on més endavant trobarem algunes clarianes més, que creuarem sempre de front. En alguns trams, el camí és axaragallat, i la vegetació segueix sent abundant, dominada per alzines.

Carena (km 8.35, 2:20h, 583m). Al costat d'un roure força gros, baixem per la pista que allà trobem cap a l'esquerra a ponent, sobre un terreny bàsicament vermellós. Poc després, la pista torna a llevant enmig d'un bosc de pi roig, roures, avellaners i alzines. Es veu la part superior del campanar de Sant Pere de Valldaneu.

Bifurcació (km 8.81, 2:30h, 510m). S'agafa la una altra pista que baixa cap a l'esquerra, es creua el torrent de Valldaneu deixant a l'esquerra una pista que va a la casa del mateix nom i baixem cap a la dreta, entrant per la porteta de filferro del bestiar i deixant un altre corriol, aquest baixant a la dreta.

Can Valldaneu (km 8.96, 2:33h, 514m). Aquest mas habitat, que és l' antiga rectoria de Valldaneu,es troba situat al capdamunt d'unes feixes que poblen aquesta tranquila vall. Sense arribar a la casa, que deixem de front, prenem un corriol que circula a gregal paral.lel a un mur de pedra seca a l'esquerra i camps de conreu a la dreta. Un roure surt literalment del mur.

Cruïlla (km 9.22, 2:38h, 479m). Creuem una pista i seguim pel camí que continua de front, a través d'una petita obertura entre el filferro del bestiar. Després d'uns camps de conreu a banda i banda i d'un altre mur de pedra seca, s'endinsa al bosquet de roures, pins i alzines.

Pista (km 9.43, 2:42h, 451m). Arribem a una fressada i planera pista, que seguirem a l'esquerra a gregal, després de passar per enmig del parell d'estaques que subjecten el filferro del bestiar. Deixem unes pistes que surten a banda i banda.

Sant Pere de Valldaneu (km 9.60, 2:45h, 457m). Antiga parròquia, coneguda ja al 1007 amb el nom de Valle Danielis, i reformada al segle XVII. De l'edificació romànica original resta la nau capçada per un absis semicircular amb arcuacions llombardes. Tots els altres elements són afegits posteriors, on destaca el campanar, de planta quadrada, a l'oest de la façana. El panorama és limitat: ponent queda tancat pels cingles de Bertí i a garbí el Grony i el grau de les Avellanedes. A l'altra cantó de la vall s'intueix la vall de Picamena, amb el Matagalls al fons (gregal), la Calma i el Tagamanent a llevant. Continuem per la pista a tramuntana, que puja suaument. A dalt de la careneta, baixem a mestral per dins un bosc d'alzines, roures i pins. Més sobre el Sant Pere de Valldaneu.

Torrent de la Rectoria (km 10.40, 2:55h, 423m). Un cop creuat el torrent per un pontet, deixem un carrer asfaltat a la dreta, que baixa, i continuem a tramuntana. Poc després es deixa a l'esquerra una pista poc fressada i es creua el traçat del gasoducte, senyalat amb pals grocs. El bosc segueix sent de pins i alzines.

Antigues piscines (km 10.92, 3:05h, 417m). Es ressegueix el mur que limiten les instal.lacions, que queden a la dreta, al fons d'una recollida vall plena de plataners i amb un monumental pi pinyer, i van ser de les primeres que hi va haver a Catalunya. Sortim pel costat d'un roure centenari i ben aviat se'ns ajunten dues pistes, una per cada cantó. Pugem cap a gregal.

La colònia Oller (km 11.23, 3:10h, 431m). L'antic mas de l'Oller ha donat nom a aquest veïnat, on destaquen les cases d'estiueig, construïdes al llarg dels anys, de manera que reflecteixen diverses modes i estils. En aquest punt hi ha interessants vistes sobre el massís del Montseny. Girem cap a l'esquerra a tramuntana pel carrer de l'Oller, vorejat de plataners.

Estació de Sant Martí de Centelles (km 11.76, 3:20h, 409m).

Pàgina principal