SANT PERE DE BERTÍ

Itinerari senzill i sorprenent per la gran varietat de paisatges que ofereix. La pujada fins al Soler pot fer-se llarga, tot és qüestió de prendre-s’ho amb calma. A partir d’aquí, la ruta és completament panoràmica, oferint-nos una visió quasi completa de tot el sector meridional dels Cingles de Bertí, per la qual transcorre.

Sant Miquel del Fai (Pont sobre el Rossinyol) (479m). Sortim del costat del pont de pedra contruït l’any 1592 per ordre dels ardiaques de la catedral de Girona i que ens condueix, després de passar per la Foradada, a l’entrada de les instal·lacions de Sant Miquel del Fai. Davant per davant del pont tenim unes escales que ens pugen al costat d'una casa, al peu de la pista asfaltada, que seguirem cap a la dreta, en general a tramuntana, remuntant el curs del Rossinyol, trajecte marcat amb senyals rosats. Més sobre Sant Miquel del Fai.

Roca Gironella (km 1.18, 0:15h, 562m). Deixem la carretera i reculem a la dreta, passant a gual el Rossinyol, on forma en aquest punt un interessant saltant després d'una bona pluja, cas en el que pot presentar dificultats. La pista, marcada amb senyals verds, segueix a migjorn pel vessant esquerra del Rossinyol, aixecant-se cada cop més sobre el nivell d’aquest, d’on es pot apreciar millor l’abisme que forma la cinglera al balcó de Roca Gironella. Ràpidament en endinsem a llevant en l’engorjat que forma el torrent que baixa del Soler, que queda molt ensotat a la nostra dreta.

Torrent (km 2.03, 0:30h, 632m). Creuem a gual el torrent que hem seguit, deixant-lo a l'esquerra. La panoràmica s’ha anat tancant i la pujada, fatigosa i un xic monòtona, canvia un parell de vegades de vessant abans d’arribar al Serrat del Soler. No hi ha masses marques, però tampoc hi ha bifurcacions que puguin oferir dubtes.

El Soler (km 3.95, 0:55h, 790m). Després de passar pel costat d’una alzina i en una bifurcació, trobem a l’esquerra aquest antic mas enrunat, bastant amagat entre la vegetació que el va cobrint cada cop més. A ponent divisem el Serrà, que serà un punt de referència gairebé constant, i cada cop més elevat, fins a Roca Gironella. Més enllà destaca el campanar de Sant Quirze Safaja i el Sanatori de Puigdolena a mestral. Seguim una pista molt fressada cap a llevant, amb senyals verds, que ens permet gaudir d'una extraordinària visió de l'orografia del Bertí (Sant Pere de Bertí i can Magre, el Clascar, el Puig Descalç, l'Ullar...).

Bifurcació (km 4.89, 1:10h, 828m). Deixem la pista que que puja fortament a través d'una antiga pedrera del torrent de Puig Fred i continuem de front cap a gregal.

PR C-33 (km 5.49, 1:17h, 854m). Just abans d’endisar-nos en un bosc, ens trobem amb el Petit Recorregut Garriguenc, que de front se’n va al Puig Fred i girem cap a xaloc, per on després d'una verda esplanada seguim pujant a llevant cap a Barnils. És una zona que va veure’s afectada pels incendis del 1994.

Barnils (km 5.97, 1:23h, 879m). Deixem una pistota de front i girem a migjorn per deixar a l'esquerra aquest antic mas, cobert d'heures i mig ensorrat, ja esmentat documentalment l'any 1370, en una convocatòria d'Eimeric de Centelles a tots els homes de Bertí per eximir-los del treball a les vinyes que tenia prop del Clascar el Senyor de Centelles. Ens allunyem del mas cap a ponent, però uns metres més enllà girem de nou cap a llevant, baixant per un petit grau seguint les marques del PR. Gaudirem d'una extraordinària panoràmica de la parròquia de Bertí can Magre, el cònic i aïllat Puig Descalç i el Clascar més allunyat.

Torrent de Puig Fred (km 6.32, 1:27h, 832m). Creuem el torrent a gual i seguim cap a migjorn. Més endavant s'arriba a una bifurcació on hem de seguir el corriolet baixa a la dreta, cap a garbí.

GR-5 (km 6.52, 1:30h, 811m). Seguim el GR-5 cap a migjorn i abandonem el PR C-33, que segueix la pista cap a llevant.

Can Magre (km 6.68, 1:32h, 805m). Girem pel camí que surt a llevant just abans d'aquest mas constuït el 1681, abandonant el GR-5 i seguint les marques carbasses.

Sant Pere de Bertí (km 6.86, 1:34h, 802m). Església que dóna nom a la zona, documentada el 1031. Reconstruïda al segle XVI, té l'entrada al cantó de migdia, després d'uns graons de pedra en forma de ferradura. A ponent disposa d'un campanar cobert de cadireta i, a una banda, hi ha la rectoria. Tornem cap a can Magre, deixem a migjorn una pista que es dirigeix al Puig Descalç i a la Serra i seguim a ponent el GR, que al costat d'un pi abandona la pista ensotant-se dins del bosc per resseguir el torrent de Bertí i, més endavant, el de Puig Fred. Seguim la pista, deixant el GR, a cavall entre el torrent de Bertí i el Serrat del Soler. Més sobre el Bertí.

Torrent de Puig Fred (km 7.87, 1:50h, 760m). Deixem de front la pista que ens conduiria al quilòmetre 4.89. Creuem a gual el torrent i tornem per l'altra vessant cap a garbí. Al girar cap a ponent ja començarem a veure l’Ullar.

Bifurcació (km 9.73, 2:12h, 708m). Deixem la pista que hem seguit des de can Magre, per on tornaríem al Soleri i prenem el camí que surt de frotn per la nostra esquerra, també a migjorn, més estret i pedregós, que ens acostarà a l’Ullar després de voltar-lo per darrere.

L'Ullar (km 10.52, 2:20h, 672m). Antic mas del segle XVII, actualment deshabitat. Les parets que tanquen Vallderròs ens priven de gaudir d'una millor vista del Vallès, en canvi podem disfrutar de la majestuositat d'aquestes parets, dominades pel Turó de les Onze Hores. Un corriol amb senyals grocs a migjorn de la casa ens atansarà al GR-5.

GR-5 (km 10.67, 2:22h, 651m). Ens incorporem de nou al GR-5, que ara és un corriol, seguint-lo cap a migjorn. El camí, acompanyat d’arbusts, gira a garbí, resseguint les costes d'en Batlles.

Les costes d’en Batlles (km 12.07, 2:37h, 603m). Durant tota aquesta estona hem tingut una àmplia panoràmica cap a migjorn del Vallès, amb Riells als peus de la cinglera, vigilant-nos a llevant el Turó de les Onze Hores, el Perer a ponent i, si el cel és clar, Sant Llorenç del Munt a garbí i Collserola a migjorn. El corriol gira a tramuntana, endinsant-se ja a la vall de Sant Miquel. on, a mesura que avancem, anirem gaudint cada cop més de l’Espai Natural de Sant Miquel del Fai.

Torrent del Gat Menjat (km 12.74, 2:45h, 557m). El travessem a gual, tot i que si baixa aigua podem fer-ho per una passera de troncs un xic més amunt. Havent creuat el torrent, ens trobem un camí transversal (el que ve de la passera) i el seguim a l’esquerra, cap a garbí.

Trencant de l’Onyó (km 13.05, 2:49h, 555m). Per llevant s’incorpora el camí carener que ve de l’Onyó, que ofereix una extraordinària panoràmica de l'Espai Natural de Sant Miquel i de les seves rodalies, però que, alhora, presenta unes certes dificultats. Al cantó de ponent de la vall del Tenes tenim l'ermita romànica de Sant Martí del Fai, documentada al 878 i restaurada recentment, mentre que a baix a la fondalada veiem l'antiga central elèctrica. La vegetació consta, bàsicament, d’arbusts i herbes que mostren la major sequedat de l'ambient, com les farigoles, gatoses o romanins. A l’alçada del Priorat, el GR-5 baixa fortament del llom en el que estem per anar a cercar el Rossinyol. Més sobre Sant Martí del Fai.

Riu Rossinyol (km 13.74, 2:59h, 477m). Afluent per l’esquerra del Tenes, després del saltant que té a Sant Miquel del Fai. Es travessa a gual i ens dirigim cap al pont de pedra, on hem començat l’excursió.

Sant Miquel del Fai (km 13.79, 3:00h, 479m).

Pàgina principal