EL GR5 DE SANT FELIU DE CODINES A AIGUAFREDA

Aquest itinerari correspon al tram del GR-5 o Sender dels Miradors, que va des de Sitges fins a Canet de Mar, que transita pels Cingles de Bertí.

Sant Feliu de Codines, plaça dels Àlbers (472m). La parròquia de Sant Feliu ja s'esmenta a l'any 940 i ràpidament va passar a formar part del castell de Montbui, futura seu de la Baronia del mateix nom, de la que va formar part fins al 1799, durant poc més de 7 segles, quan va rebre el títol de vila, com s'encarrega de recordar un dels elements d'aquesta plaça. Durant els segles següents, l'antiga pairaria, la industrialització tèxtil i l'estiueig li han donat l'aspecte actual. En aquest punt comença i acaba la Ruta Codinenca, que comparteix itinerai amb el GR-5 fins al Perer. Sortim cap a llevant pel carrer Rector Tomàs Vila, en el sector conegut com la Quintana. Al número 32 hi ha can Pujol, gran casal de caire historicista en què destaca el coronament en forma de frontó. Arribats a la plaça Josep Umbert, seguim a la dreta pel carrer Travessia fins al carrer d'Agustí Santacruz (la carretera C-59), que prenem a l'esquerra. Entrem a la Venderia, creuant la plaça del Doctor Robert, on destaca can Boter (nº 4), per arribar a l'Ajuntament, al carrer de Vic, amb una façana de composició plana i simètrica i elements de caràcter neoclàssic. Ràpidament deixem aquest carrer per pujar pel carrer Roger de Flor, a la dreta, cap a la plaça de Sant Antoni, al fons de la qual prenem el carrer de la Bassella cap a la dreta, eix del barri del mateix nom, amb construccions originals dels segles XVII i XVIII de tipologies populars.

Carretera C-59 (km 1.22, 0:20h, 511m). És la carretera de Mollet a Moià. La seguim cap a l'esquerra fins a una corba molt tancada, on continuarem per una pista asfaltada que surt a mà dreta.

Cim d'Àligues (km 1.65, 0:25h, 532m). En aquest lloc, conegut com el Paratge del Pi Solitari, trobem aquest centre, obert al públic, especialitzat en aus rapinyaires, que introdueix al visitant en el món d'aquestes aus mitjançant sessions comentades de vol lliure. La pista deixa de ser asfaltada i va perdent alçada lleugerament a mesura que s'allunya de la carretera. Més sobre el Cim d'Àligues.

Riera de Vallbona (km 2.27, 0:30h, 524m). La pista creua aquesta riera per un pont i a l'esquerra, just al davant d'un pal indicador i acabant de sortir del pont, s'enfila un camí que s'endinsa en un atapeït bosc d'alzines.

Cruïlla (km 2.63, 0:35h, 568m). S'arriba a una pista que se segueix a l'esquerra i, pocs metres després, es continua pujant per un camí a la dreta, que s'orienta cap al nord i que passa pel costat de dues mines d'aigua.

Cruïlla (km 2.77, 0:37h, 585m). Es creua un camí més ample i es continua pujant per un corriol, encara dins el mateix alzinar. Al cap de poc, tornem al sentit nord-est, creuem una pista i seguim al recte.

Bifurcació (km 2.94, 0:40h, 602m). El corriol mor en una pistota que, cap a l'esquerra, voreja un camp de conreu.

El Perer (km 3.05, 0:42h, 608m). S'arriba a una pista que, a la dreta, porta a la casa d'el Perer, que es troba pocs metres enllà. Cap a l'esquerra segueix la Ruta Codinenca, que poc després es bifurca a l'esquerra per anar a Sant Climent del Flequer. Es creua la pista i es continua per un camí, orientat al nord-est, que baixa per una una zona humida amb falgueres i avellaners. Poca estona després, es creua el torrent del Perer, després d'un punt, que queda a la dreta, on unes roques afloren a la superfície. Continuem davallant, ara amb el torrent a l'esquerra.

Bifurcació (km 3.18, 0:45h, 594m). S'arriba a una pista, que seguirem a l'esquerra, tornant a creuar el torrent. Tot just 50 mestres després, prenem un corriol que surt a la dreta, cap a llevant, i que perd alçada suaument mentre va resseguint el torrent, que queda sempre a mà dreta. Uns 200 metres després gira cap al nord i 200 després al nord-est, allunyant-se definitivament del torrent i anant a buscar la cinglera.

Mirador sobre Sant Martí del Fai (km 4.04, 0:55h, 551m). Ens trobem gairebé sobre la capella de Sant Martí del Fai, edificació romànica documentada al 878 que va anar perdent importància a favor de Sant Miquel del Fai, antic monestir construit allà on hom no podia contruir res i que es troba tot just al davant, tancant la vall. L'ermita queda sempre a la nostra esquena, més avall de la carretera de Sant Feliu, que també es veu. També cap al sud s'obre la depressió del Vallès. A l'altre cantó del Tenes es pot veure el camí que puja de Riells i, més amunt, per on continua el GR-5. El corriol segueix cap al nord, resseguint la cinglera. Més sobre Sant Martí del Fai.

Pal de conducció elèctrica (km 4.68, 1:03h, 523m). S'arriba a una solana amb una torre elèctrica molt propera. Ens desviem per un corriol que baixa a la dreta, per dins d'un bosc força dens i frescal,

Carretera BV-1485 (km 4.97, 1:07h, 482m). És la carretera de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai, acabada al 1974. Sortim davant per davant del punt quilomètric 6, continuant cap a l'esquerra.

El Tenes (km 5.29, 1:11h, 466m). Creuem el riu, que poc després es precipita en cascada, i continuem per la carretera. A mesura que ens apropem al monestir va millorant el panorama que ofereix la vall de Sant Miquel.

Bifurcació (km 5.95, 1:20h, 492m). Al punt quilomètric 7, deixem la carretera, que segueix cap a la carretera C-1414 de Sant Feliu a Centelles, i baixem a trobar el Rossinyol, que queda just a la nostra dreta.

Sant Miquel del Fai (pont sobre el Rossinyol) (km 6.15, 1:23h, 479m). Pont contruït l'any 1592 per ordre dels ardiaques de la catedral de Girona i que ens condueix, després de passar per la Foradada, a l'entrada de les instal·lacions de Sant Miquel del Fai, antic priorat benedictí situat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, el darrer sobre l'Església romànica construïda en una profunda balma. En el conjunt també s'hi troba un magnífic casal gòtic, que és l'antic priorat, datat a principis del segle XV. L'agrupació d'esglésies del Fai (Sant Genís, Sant Martí i Sant Feliu) ja se'n té constància a l'any 878, quan depenien de Sant Cugat del Vallès. A l'any 997 va ser fundat el monestir per Gombau de Besora, que més endavant va passar a ser tutelat per Sant Víctor de Marsella. Mai va sobrepassar els 10 monjos i va enllangerir-se fins a la secularització l'any 1567. Ha estat declarat lloc d'interès turístic. Seguim uns metres fins a trobar-nos amb el riu. Més sobre Sant Miquel del Fai.

Riu Rossinyol (km 6.20, 1:25h, 477m). Afluent per l'esquerra del Tenes, després del saltant que té a Sant Miquel del Fai. Es travessa a gual i llavors seguim cap a la dreta per un sender en forta pujada mitjançant la qual, després de diverses llaçades, guanyarem un llom que queda a sobre de Sant Miquel del Fai i que ens permetrà gaudir del conjunt format per les cascades, el monestir, la vall del Tenes obrint-se cap al Vallès i els Cingles del Perer. La vegetació consta, bàsicament, d'arbusts i es veuen clarament els efectes de l'incendi del 1994.

Trencant de l'Onyó (km 6.89, 1:40h, 555m). El camí s'enfila cap a llevant, per un camí carener cap a aquest antic mas que havia format part de la parròquia del Fai. A l'altre cantó de la vall s'observa, en un replà de la cinglera, Sant Martí del Fai, mentre que a baix a la fondalada veiem l'antiga central elèctrica. Seguim cap a migdia pel sender que caminem.

Torrent del Gat Menjat (km 7.20, 1:45h, 557m). El travessem a gual, tot i que si baixa aigua podem fer-ho per una passera de troncs un xic més amunt. Havent creuat el torrent, ens trobem un camí transversal (el que ve de la passera) i el seguim a la dreta, en direcció sud.

Les costes d'en Batlles (km 7.88, 1:55h, 603m). Acabem de sortir de la gorja que forma el Tenes i la cinglera canvia de direcció cap a l'est. Cap a migdia tenim una àmplia panoràmica del Vallès, amb Riells als peus de la cinglera i, gairebé davant nostre, el Turó de les Onze Hores.

Bifurcació (km 8.99, 2:12h, 655m). Deixem un camí a la dreta que baixa a Riells per la Vall Blanca. En un nivell més elevat, enfront nostre, veiem la masia de l'Ullar, que es troba deshabitada, mentre comencem a deixar enrere les boniques panoràmiques sobre el Vallès, Sant Llorenç del Munt i Collserola.

Corriol a l'Ullar (km 9.28, 2:15h, 651m). Deixem davant nostre un corriolet que s'enfila cap a l'Ullar. El GR gira cap a l'est per anar a resseguir el torrent de Puig-Fred.

Camí al Turó de les Onze Hores (km 9.52, 2:19h, 650m). Deixem a la dreta un camí amb molta vegetació que ens porta a Riells per Vallderròs i al Turó de les Onze Hores. El GR segueix en direcció nord-est, amb el llit del torrent de Puig-Fred a la dreta.
Torrent de Puig-Fred (km 10.00, 2:32h, 660m). Es travessa el torrent i seguim mantenint la direcció, ara sempre per l'esquerra del torrent. Ens anem endinsant en l'espès i humit bosc que forma part de l'obaga del Puig Descalç, amb pins rojos, boixos, heures i d'altre vegetació. El camí, encaixonat pel torrent, va pujant suaument, però a mesura que avancem va endurint-se.

Pista (km 11.74, 2:58h, 797m). Arribem a una ampla pista, amb un pi solitari al seu costat, i que seguirem cap a la dreta, on ja es veu can Magre.

Can Magre (km 11.82, 3:00h, 804m). Ens trobem en una cruïlla de camins, amb aquesta casa del 1681 habitada al davant. El camí de la dreta es dirigeix cap a la casa enrunada de la Serra, havent passat el Puig Descalç, mentre que el camí que surt al davant per l'esquerra de la casa ens acosta a Sant Pere de Bertí, església que dóna nom a la zona i documentada el 1031. Reconstruïda al segle XVI, té l'entrada al cantó de migdia, després d'uns graons de pedra en forma de ferradura. A ponent disposa d'un campanar cobert de cadireta i, a una banda, hi ha la rectoria. Seguim per la pista que puja cap al nord-est. Més sobre el Bertí.

Confluència amb el PR C-33 (km 11.94, 3:02h, 815m). A l'esquerra baixa el Petit Recorregut Garriguenc de can Barnils, casa enrunada que es veu cap al nord en el tram que ve de can Magre. Voregem l'església de Bertí pel darrera, seguint l'ampla pista, que posteriorment transita a través d'uns camps.

Solei de la Bassa Nova (km 12.60, 3:12h, 832m). En aquest punt, el PR C-33 segueix la direcció que portem per dirigir-se al Clascar i al Santuari de Puig-Graciós. Després de travessar la cadena, seguim la pista que surt a l'esquerra, cap al nord-est, en direcció a les runes de ca n'Esmolet, fàcilment localitzables, per les quals passarem a tocar.

El camp d'en Coll (km 13.20, 3:20h, 854m). És una altra cruïlla de camins. Deixem una pista que surt cap al sud i que ens porta, en un parell de minuts, a una taula de pedra. La pista per la que venim segueix cap al nord i nosaltres seguirem un corriol que passa pel costat d'una torre d'alta tensió, també cap al nord, i que ressegueix la cinglera, permetent-nos, a estones, gaudir del castell de Montmany i de panoràmiques del sot del Bac, la Trona i, a l'altra cantó del Congost, el Tagament, el Pla de la Calma i, més lluny, el Montseny.

Can Volant (km 13.65, 3:26h, 849m). Casa enrunada que deixem a un centenar de metres a la nostra dreta, a un nivell no gaire més baix. El camí comença a enfilar-se per dur-nos a la pista per la que anàvem, que queda just a sobre, però poc abans d'arribar-hi seguirem un un camí que baixa lleugerament davant nostre.

Can Rumbeia (km 14.19, 3:32h, 832m). Passem fregant les runes d'aquesta casa, que també queden a la nostra dreta i gairebé invisibles a causa de la vegetació que les cobreixen. S'entra en un bosc en el mateix moment que el camí comença a baixar, on deixarem un camí que planeja a l'esquerra.

Torrent (km 14.49, 3:36h, 807m). El creuem i continuem pel sender, que circula paral.lel a la cinglera, amb algun tram un xic aeri.

Connexió amb el PR C-33 (km 14.83, 3:41h, 824m). Ens tornem a trobar amb el petit Recorregut Garriguenc, que baixa procedent de Bellavista Vella, que es veu a ponent. Seguim cap al nord-est per una zona ascendent de grans lloses de pedra, no molt lluny de la cinglera.

Can Rajadell (km 15.03, 3:45h, 841m). Quan estem a l'alçada de la casa, que es troba a uns 100 metres de distància a la nostra esquerra, un pal indicador indica que el PR gira cap a llevant per dirigir-se a la Trona i el Figaró, mentre que el GR-5 segueix en direcció nord pel mateix camí pel que circulem, creuant un tram d'alzinar que acaba en una petita esplanada de lloses.

Esplanada (km 15.31, 3:49h, 835m). Envoltada per pins i alzines, l'esplanada té el cingle just a la dreta, des d'on hi ha una bona vista parcial sobre Aiguafreda i Sant Pere de Valldaneu cap al nord, la vall de Picamena al nord-est, la Calma i el Tagamanent més a llevant i Castellar just a sota. Des del camí, en dies clars, s'arriba a veure el Pre-Pirineu. El traçat creua l'esplanada i es segueix una pista que segueix a la dreta, però si seguim la mateixa per la transitem arribarem al mateix punt.

Cim del grau de les Avellanedes (km 15.41, 3:51h, 823m). Hi ha una cruïlla de camins. El de l'esquerra puja cap al coll de Gassens, el que segueix la cinglera té a pocs un metres un esplèndid mirador sobre la vall del Congost i el massís del Montseny. Seguim el corriol que baixa fortmanent per un esglaó a la dreta, just al cantell de la cinglera, endinsant-se pel vessant dels Castellets, molt frondós de vegetació. El corriol, que es troba perfectament dibuixat sobre el terreny dominat per margues, va baixant cap a llevant i després d'unes voltes i alguns esglaons s'orienta cap al nord-est, amb algun tram força dret i relliscós fins a un avellaner, on caldrà anar amb compte.

Petit replà en una clariana (km 15.89, 4:05h, 701m). A la dreta queda el morro dels Castellets. Seguim cap al nord-est, on més endavant trobarem algunes clarianes més, que creuarem sempre en la mateixa direcció nord-est. En alguns trams, el camí és axaragallat, i la vegetació segueix sent abundant, dominada per alzines.

Carena (km 16.24, 4:15h, 583m). Al costat d'un roure força gros, baixem per la pista que allà trobem cap a l'esquerra, sobre un terreny bàsicament vermellós. Poc després, la pista gira cap a llevant, creuant un bosc de pi roig, roures, avellaners i alzines. Es veu la part superior del campanar de Sant Pere de Valldaneu.

Bifurcació (km 16.71, 4:25h, 510m). S'agafa la una altra pista que baixa cap a l'esquerra. Travessem el torrent de Valldaneu i deixem a l'esquerra una pista que va a la casa del mateix nom i baixem cap a la dreta, entrant per la porteta de filferro del bestiar i deixant un corriol que baixa a la dreta.

Can Valldaneu (km 16.85, 4:28h, 514m). Aquest mas habitat, que és l' antiga rectoria de Valldaneu,es troba situat al capdamunt d'unes feixes que poblen aquesta tranquila vall. Sense arribar a la casa, que deixem a l'esquerra, prenem un corriol que circula paral.lel a un mur de pedra seca que forma una feixa a l'esquerra i amb camps de conreu a la dreta, passant pel costat d'un roure que surt literalment del mur.

Cruïlla (km 17.11, 4:33h, 479m). Creuem una pista i seguim pel camí que continua al davant, a través d'una petita obertura entre el filferro del bestiar. Després d'uns camps de conreu a banda i banda i d'un altre mur de pedra seca, s'endinsa al bosquet de roures, pins i alzines.

Pista (km 17.31, 4:37h, 451m). Arribem a una fressada i planera pista, que seguirem a l'esquerra, després de passar per enmig del parell d'estaques que subjecten el filferro del bestiar. Deixem unes pistes que surten a banda i banda.

Sant Pere de Valldaneu (km 17.48, 4:40h, 457m). Antiga parròquia, coneguda ja al 1007 amb el nom de Valle Danielis, i reformada al segle XVII. De l'edificació romànica original resta la nau capçada per un absis semicircular, mentre que dels afegits destaca el campanar, de planta quadrada. El panorama és limitat: ponent queda tancat pels cingles de Bertí i al sud-oest el Grony i el grau de les Avellanedes. A l'altra cantó de la vall s'intueix la vall de Picamena, amb el Matagalls al fons (nord-est), la Calma i el Tagamanent a llevant. Continuem per la pista, que suaument puja. A l'arribar a dalt d'una menuda careneta, baixem cap al nord-oest per dins un bosc d'alzines, roures i pins. Més sobre el Sant Pere de Valldaneu.

Torrent de la Rectoria (km 18.28, 4:50h, 423m). Un cop creuat el torrent, deixem un carrer asfaltat a la dreta, que baixa, i continuem cap al nord. Poc després es deixa a l'esquerra una pista poc fressada i es creua el traçat del gasoducte, senyalat amb pals grocs. El bosc segueix sent de pins i alzines.

Antigues piscines (km 18.76, 5:00h, 417m). Es ressegueix el mur que limiten les instal.lacions, que queden a la dreta de la ruta, al fons d'una recollida vall plena de plataners i amb un monumental pi pinyer, i van ser de les primeres que hi va haver a Catalunya. Sortim pel costat d'un roure centenari i ben aviat se'ns ajunten dues pistes, una per cada cantó.

La colònia Oller (km 19.11, 5:05h, 431m). L'antic mas de l'Oller ha donat nom a aquest veïnat, on destaquen les cases d'estiueig, construïdes al llarg dels anys, de manera que reflecteixen diverses modes i estils. En aquest punt hi ha interessants vistes sobre el massís del Montseny. Girem cap a l'esquerra, pel carrer de l'Oller, vorejat de plataners.

Estació de Sant Martí de Centelles (km 19.58, 5:15h, 410m). Podem acabar la ruta aquí per agafar el tren, sinó seguim endavant pel carrer Nord. L'estació conserva l'antic tanc d'aigua que s'utilitzava per les locomotores de vapor.

L'Abella (km 19.85, 5:19h, 409m). És el nucli urbà principal de Sant Martí de Centelles, originat entorn l'antic camí ral i el mas de l'Abella, pertnayent a la parròquia de Valldaneu, ja existents l'any 1242 i fins el 1376 propietat del monestir de Santa Maria de l'Estany. Al segle XVI van edificar-s'hi uns molins drapers i fariners i un hostal. Cap a l'esquerra, pel carrer de la Garga, va la Matagalls-Montserrat. Girem a la dreta pel carrer de l'Estació, que passa per sota la via del tren. En arribar a la plaça de l'Abella, on hi ha l'Ajuntament, es pren a l'esquerra el carrer Major.

Riu Congost (km 20.18, 5:24h, 395m). Passem per l'antic pont, que data del 1740, situat just sota l'actual C17. Al costat de la riera encara poden veure's restes de l'empedrat de la via romana de Barcelona a Vic.

Aiguafreda (km 20.22, 5:25h, 395m). Població situada a l'esquerra del Congost, originada al segle XV com a raval de camí (amb ferreria, hostal, carnisseria...) de l'antiga parròquia de Sant Martí del Congost o d'Aiguafreda, traslladada al 1877 al nou nucli. S'arriba a una placeta a l'antiga carretera, amb un monòlit commemoratiu de la inauguració del GR2, que va des d'aquest punt cap a la Jonquera.

Pàgina principal