EL PR C33 DE FIGARÓ A LA GARRIGA

La Garriga és una població que es troba a l'extrem vallesà del pas cap a la plana de Vic format per la serralada del Montseny i els Cingles de Bertí. Aquesta situació, al peu de l'antiga via romana de Barcelona a Vic i, posteriorment, el camí ral que aprofitava aquesta via romana, i les seves aigües termals, han fet que el poblament ja hi existís des de ben antic, com ho demostren les troballes romanes de can Terrers. Martí l'Humà també va tastar els balnearis garriguencs, com molts anys després van fer-ho els estiuejants procedents de Barcelona, que van deixar un ric patrimoni modernista, destancant l'illa Raspall. L'objectiu del petit recorregut garriguenc és agermanar els dos rivals muntanyosos del poble, el Montseny i el Bertí.
Aquest itinerari és creat i mantingut per Centre Excursionista Garriguenc (plaça de Mossèn Jaume Oliveras 1, la Garriga). Aquí es presenta el segon tram, que uneix el Figaró i la Garriga pel sector del Montseny. Tram de la Garriga a Figaró pels Cingles de Bertí.

Estació de RENFE del Figaró (336m). El Figaró és una petita població que es va originar en l'hostal del Figaró, del que es té constància per primer cop al 1399, situat sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. Actualment, l’Estació és un equipament on s’hi ofereix informació del parc natural del Montseny, a més d’itineraris pedagògics i tallers mediambientals, per als centres d’ensenyament i excursions guiades de diumenge per a famílies i particulars. També pot trobar-se informació sobre els Cingles de Bertí. Comencem davant l'edifici de l'estació i ens dirigim a ponent, baixant cap al carrer de Francesc Ribas, que creua mitjançant un pont el Congost i la C-17. Ja a l'altra banda, es segueix la carretera de Ribes a tramuntana.

Font de ca l'Andreu (km 0.35, 0:03h, 336m). Després de la font, d'aspecte força modern, i d'un pont, es deixa l'asfalt i per un caminoi a la dreta, conegut com la Riereta, es remunta la llera de la riera de Vallcàrquera. En tot aquest tram de camí, la vegetació de ribera provoca un ambient ombrívol i força fresc. Es deixa un primer gual a la dreta i més endavant es veu la font de la Noguera Punxaguda.

Salt d'aigua (km 0.93, 0:10h, 360m). Després d'un bonic gorg, on la riera té un petit salt d'aigua, s'arriba a un segon gual, que creua la riera, s'allunya del sot i arriba a la pista de Vallcàrquera, que seguirem cap a llevant. Més endavant, es passa davant de la Font del Molí i del barri de Vallderoses.

Sant Pere de Vallcàrquera (km 1.83, 0:25h, 412m). Al peu d'un fort pujador, a la dreta i un xic amagada, queda aquesta antiga parròquia romànica, que sembla que ja exisitia a mitjan segle X i que al 1139 depenia del monestir de l'Estany. Al segle XVII el temple va patir forces modificacions, on destaca el rabassut campanar de torre i la construcció d'una espècie de segona nau. Superat un pujador asfaltat, s'arriba a una petita plana de la vall.

Cruïlla (km 2.09, 0:30h, 447m). Es deixa a l'esquerra el camí que porta al Tagamanent i a l'Escola de Natura de Vallcàrquera, l'antiga rectoria, per continuar pel de més a la dreta, que cap a xaloc porta a can Matamoros i a can Dos Rius planejant entre tot un seguit de feixes.

Bifurcació (km 2.49, 0:37h, 448m). Es deixa a mà esquerra un camí que puja a les Mines del Socau, es travessa el Sot de les Escamargues i, posteriorment, el del Socau, on es deixa una pistota que també porta a les mines, i es segueix la pista, ampla i fressada, que volta per pujar fortament cap a garbí enmig d'un alzinar mitjançant un seguit de llaçades. A mesura que es guanya alçada, s'aixampla la visió del sot de Vallcàrquera i, més endavant, de les carenes d'en Bosc i del Tagamanent.

Drecera (km 3.45, 0:53h, 551m). Després de la tercera llaçada (a l'esquerra) i no molt lluny d'una torre d'alta tensió, surt un petit corriolet, que és una drecera que s'enfila a mà dreta (xaloc) cap al llom de la carena. Si no es veu aquest corriol, la pista s'endina en una zona coneguda com la Castanyareda i, després d'un parell de llaçades i alguna forta pujada també arriba a la creu de can Plans.

Creu de Can Plans (km 3.79, 1:00h, 591m). Esplanada sirtuada al contrafort de ponent de Roca Sentella on s'alça una creu de ferro al damunt d'un pedestal graonat i que no duu cap mena d'inscripció, però sembla que recorda la mort d'un nen a causa de l'atac d'un llop. En aquest punt s'ha de deixar enrera la creu i prendre el camí que es dirigeix cap a llevant, deixant a tramuntana la pista per la que es torna a Vallcàrquera i a garbí la que porta a can Plans. Més endavant, es deixen trencalls a l'esquerra que pugen cap a les carenes d'en Bosc. En aquesta zona, coneguda com la Serra dels Pins, les capçades dels pins pinyers sobressurten de l'alzinar, amb alguna alzina surera i algun roure. Algun petit tram ofereix bones panoràmiques del Vallès i del primer tram del petit recorregut garriguenc.

Sant Cristòfol de Monteugues (km 4.73, 1:15h, 639m). Antiga església parroquial d'origen romànic que es troba aixecada a l'extrem nord d'una acollidora esplanada amb til.lers i acàcies. Segons una llegenda basada en la inscripció “Carlous Magnus me facit”, que es trobava en una campanes feta pel fonedor Carles Many al segle XV, va ser fundada per l'emperador Carlemany després de vèncer als sarraïns al veí Pla de la Batalla. Al 1021 tenia categoria parroquial, al 1139 va ser cedida al monestir de l'Estany, al 1363 va passar a ser sufragània de Vallcàrquera i, des del 1957 pertany a la diòcesi de Vic. És d'una nau coberta amb volta de canó seguit, amb dos arcs torals probablement posteriors i cobert amb volta de quart d'esfera a llevant. De murs emblanquinats, la porta d'accés, a la façana sud, és una senzilla arcada adovellada de gres, mentre que l'espadanya es troba la façana de ponent. Es marxa del paratge per una pista que surt per migdia vorejant el turó de Sant Cristòfol, que queda aixecat a la dreta. Es deixa enrere una corba molt pronunciada a la dreta i una pista que s'uneix a l'esquerra.

Revolt Blanc (km 5.39, 1:22h, 597m). A mestral es veu l'antic mas de can Plans i al fons els imponents cingles de Bertí. La pista baixa breument a xaloc i gira a garbí.

Pla de Temporals (km 5.89, 1:30h, 564m). Després d'entrar a l'obaga i creuar una línia d'alta tensió, continuem baixant per la mateixa fressada pista, que per la dreta rep els camins procedents de la Creu de can Plans i al mas del mateix nom. Ens trobem en una densa pineda combinada amb alzines i brucs, així com tota la vall del torrent de can Valls, que en aquest punt tenim a l'esquerra. A la propera llaçada, a l'esquerra, la pista passa entre dos marges alts en el coll i torna a la soleia. El següent revolt tancat, a la dreta, deixa una pista de desembosc cap a llevant. Quan la pista ho permet hi ha alguna vista de la Garriga i el Vallès.

Bifurcació (km 6.31, 1:50h, 446m). Deixem, a la dreta, una pista que baixa, i poc després es deixa la carena en un altre revolt tancat, ara a mà esquerra.

Font de la Teula (km 7.26, 2:00h, 370m). També coneguda com a font de la Figuera, queda assolellada a la dreta de la pista, arranjada amb un mur de pedra licorella i un broc en forma de teula pel Centre Excursionista Garriguenc amb una placa commemorativa (9 d'octubre de 1983). A l'altra vessant del torrent de l'Enrabiada es troba l'antic mas Rupit, actualment mig enderrocat, A la propera llaçada, a tocar d'una torre de conducció elèctrica, a ponent trobem la urbanització dels Tremolencs a mig vessant i el Santuari de Puiggraciós i els cingles de Bertí ja més allunyats. A sota, a tocar el riu, can Lledó, el molí Blancafort, el polígon industrial i, a l'altre cantó de l'autovia, la Doma. Ja al fons, si el cel és serè, el Tibidabo i la serra de Marina. El proper revolt tancat creua a gual el torrent de l'Enrabiada.

Cruïlla amb pal indicador (km 8.96, 2:10h, 321m). Deixem la pista que planeja a l'esquerra cap a ca l'Oliveró. La pista continua el seu descens, dins d'un espès alzinar, deixant primer un camí a la dreta i més endavant una pista a mà esquerra, per on creuem un gasoducte. Ja al fons de la vall, la font de l'Enrabiada resta silenciosa i oblidada a mà dreta, un sòlid pont d'obra vista ens permet creuar la línia fèrria i voregem per l'esquerra una nau industrial, que ens duu a un carreró asfaltat.

Cruïlla amb l'autovia de l'Ametlla (km 9.57, 2:20h, 278m). Ens trobem a la connexió de la C-17 amb l'antic traçat de la N-152, on hi ha un altre pal indicador. Voregem la carretera cap a la Garriga, creuant de nou el torrent de l'Enrabiada i deixant a l'esquerra les naus dels mobles Piferrer i de SATI. A l'alçada d'una bassa quadrada que hi ha a l'altre cantó, la travessem i creuem el pont de l'autovia.

Blancafort del Molí (km 9.87, 2:25h, 270m). Es troba ensotat entre l'autovia i el Congost. El el camí d'accés primer es troba la capella del Roser, amb l'escut dels Blancafort i la inscripció “1674 Pau Joan Blancafort” a la llinda del portal. Del conjunt destaca la vella torre de defensa coberta per una teulada piramidal, com la de la Doma; el molí, de tres plantes, amb mènsules que subjecten el portal rectangular; la masia, amb l'escut familiar i una finestra conopial; i, al mur de ponent, una escala exterior amb un mur d'espitlleres que permetia l'accés a la casa nova. Just després de tornar a creuar l'autovia pel mateix pont, girem a la dreta.

Caseria de Querol (km 10.09, 2:30h, 265m). Veïnat del nord de la Garriga que s'enmarca en el camí ral de Barcelona a Vic. Destaquen algunes finestres amb marcs de pedra picada com la de can Pi (1515) o cal Nen (1766), on va néixer mossèn Josep Oliveras (1877-1957), excursionista, sacerdot i missioner. Al final del carrer hi l'antic rentador del rec Monar. Es deixa can Jacob a l'esquerra i desrpés de travessar el Congost, girem a l'esquerra.

Parc Municipal dels Pinetons (km 10.44, 2:35h, 258m). Ampla esplanada de pins acondicionada com a parc municipal i zona de lleure de la Garriga el 1984 amb instal.lacions de pícnic i petanca. Seguim cap al sud pel marge dret del Congost, deixant el pont del carrer de Moranta, fins arribar a can Noguera, barri urbanitzat entre el 1920 i 1932 segons les indicacions de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Tombem a l'esquerra pel carrer de can Noguera, tornem a travessar el Congost i l'antiga carretera i continuem pel carrer de Calàbria, on destaca l'antic cafè-teatre, actualment oficina bancària i cinema, edifici modernista de l'arquitecte Josep Sala i Comas datat el 1913.

La Garriga, plaça de l'Església (km 11.89, 2:50h, 267m).

Pàgina principal