A PUIGGRACIÓS PER MAS MIQUEL

La pujada al Santuari de Puiggraciós es fa seguint el Petit Recorregut Garriguenc, amb el qual cal parar atenció entre les Planes i el Serrat de l'Ocata per la munió de camins i caminois que hi ha. La baixada va alternant els Sots Feréstecs i el Sot dels Tremolencs, fet que permet observar les dues valls i els contrastos entre les obagues i les solelles.

La Garriga, plaça de l'Església (267m). El punt de sortida és la parròquia de Sant Esteve, església erigida l'any 1737. S'agafa el carrer Centre cap a l'esquerra, en sentit contrari a la circulació de cotxes, i llavors es tomba cap a la dreta pel carrer de la Doma.

Antiga N152 (km 0.32, 0:05h, 250m). S'arriba a la carretera pel costat de la benzinera. Després de creuar la carretera es creua el Congost per l'antic pont de ferro, de l'any 1920, iniciativa de Frederic Wynn, i que va posar fi a les precarietats d'un vell pont de fusta. Seguim cap a ponent enmig d'uns camps i creuem per sota l'autovia de l'Ametlla.

La Doma (km 0.86, 0:15h, 264m). És el cementiri parroquial i actualment hi trobem diversos panteons i l'església romànico-gòtica dedicada a Sant Esteve, antiga parròquia de la Garriga, que conserva alguns elements romànics tardans i fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic..El més interessant i a la vegada més important d'aquest conjunt és el retaule que presideix l'altar dedicat a Sant Esteve, realitzat entorn de l'any 1492 i atribuït al taller dels Vergós. A l'exterior de l'edifici podem observar el timpà de la portalada d'estil gòtic on s'hi representa la imatge de St. Esteve. El camí s'enfila en forta pujada, inicialment asflatat. A mesura que es va guanyant alçada, es deixa un dipòsit a mà dreta, una zona d'antigues vinyes i s'endinsa per un bosc de pins i alzines.

La Serreta (km 2.35, 0:35h, 421m). Ens trobem en una cruïlla de camins amb un pal indicador. Per l'esquerra baixaríem cap al Cogul o a la Garriga per les Roques, mentre que la continuació lògica del camí ens duu a can Beia. Seguim pel camí de la dreta, que s'enfila cap al nord.

Pista del Serrat de l'Ametlla a Els Tremolencs (km 3.47, 0:50h, 505m). S'arriba a una ampla pista que cal seguir a l'oest i que planeja entre conreus i bosc.

Les Planes (km 4.26, 1:00h, 520m). Hi una una bona panoràmica de la muntanya i del Santuari de Puig-Graciós. Es deixa la pista per agafar un camí a la dreta. Cal posar atenció a les marques, es deixen camins a dreta i esquerra i cal mantenir la direcció oest. El camí avança encaixat entre murs de sauló per acabar sortint a una zona de conreus. Després d'aquest petit descans, ens endinsem per un corriol a mà dreta, sempre cap a ponent. Travessem una pista al recte, ficant-nos per un corriol molt xaragallat i que a mida que avança va guanyant alçada amb més insistència, lluny de la lògica dels camins antics, que guanyen desnivell sense pressa. Passem per sota una línia d'alta tensió i tot seguit ens trobem una pista, per on tombem a la dreta. És una zona boscosa amb sòl de sauló molt erosionat. Ben aviat fregarem un mur de contenció d'una casa d'estiueig.

El Serrat de l'Ocata (km 5.15, 1.18h, 636m). Petit i antic nucli rural de l'Ametlla amb feixes i masies antigues situat al vessant meriodional del Puig-Graciós, des d'on es divisa la plana del Vallès. La casa més propera és can Jaumet, que data de l'any 1701. Es continua cap al nord, per una pista ampla i fressada.

Santuari de Puig-Graciós (km 5.95, 1:30h, 683m). Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i retaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puig-Graciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV incialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines. A la dreta del Santuari es continua per la pista que baixa fortament de front, deixant a un nivell superior el PR C-33. Més sobre el Santuari.

Excel.lent panoràmica dels Cingles (km 6.30, 1:35h, 646m). El camí ha anat girant a mestral i ofereix una bona panoràmica del sector llevantí dels Cingles de Bertí, Es deixen una sèrie de camins que surten a l'esquerra del camí principal i girem seguint la pista a llevant i xaloc, que ràpidament planeja.

Bifurcació (km 6.62, 1:40h, 639m). Voregem per la dreta un prat, que queda a un nivell més inferior. Pocs metres després, la pista es desvia a l'esquerra per continuar baixant cap a l'Ullar. Seguim de front per un camí menys fressat que el que seguíem, que s'enfila suaument cap a la carena i que habitualment està tancat per un cable.

La Roca Alta (km 7.01, 1:45h, 653m). A l'alçada de la carena, se'ns uneix un corriol per l'esquerra, en una zona dominada per la vegetació baixa. Can Plans, el Tagamament, i les primeres muntanyes del massís del Montseny queden davant nostre; el Figaró es troba ensotat a gregal, la Garriga a xaloc i la plana del Vallès i Barcelona a migjorn. Es continua a la dreta, on el camí baixa per la solella de la carena, força pedregosa.

Mas Miquel (km 7.34, 1:50h, 617m). Mas vigilat per la torre de senyals de Puiggraciós, que s'alça dominant pràcticament sobre seu. Presenta una portalada adovellada de mig punt i una finestra gòtica orientades a llevant. Sense arribar al mas, es pren el camí que baixa cap a llevant, creuant un alzinar.

Bifurcació (km 7.52, 1:52h, 591m). Es continua de front, cap a llevant, i es deixa un camí que torna enrera endinsant-se al bosc. Cap a migjorn es veuen les Planes i el torrent dels Tremolencs. El camí s'enfila lleugerament per un terreny pedregós, que a l'assolir la carena passa a ser rogenc. Es deixa una pista molt poc fressada a la dreta i es continua en baixada cap a tramuntana, amb bones vistes sobre la vall del Congost entre el Figaró i la Garriga. Més endevant es deixa un atzucac a mà esquerra i el camí comença a girar a ponent, endinsant-se a la pineda.

Bifurcació (km 8.23, 2:02h, 530m). De front, un traç de corriol se'n va cap a l'Uià passant per la font Vera. El camí baixa fortament cap a tramuntana i, ben aviat, cap a llevant.

Bifurcació (km 8.47, 2:06h, 496m). A mestral, un camí poc fressat baixa cap a ca n'Oliveras i el Figaró. Es continua baixant de front.

Pla d'en Batlles (km 8.83, 2:11h, 475m). Es rep per garbí una pista procedent de can Badia. Es continua baixant pel mateix camí, que gira a la dreta per fer, posteriorment, un revolt tancat a l'esquerra.

Pla de Rosselló (km 9.19, 2:15h, 436m). També conegut com a Pla de Maries, és una important cruïlla de camins situada dins el bosc, on hi ha instal·lat un pal indicador. De front a l'esquerra ens dirigiríem al Figaró passant per ca n'Oliveras, mentre que a la dreta es dirigeix al Pla de Montcau i a can Palau, quasi a la llera del Congost. Per xaloc es rep un camí, que forma part del sender dels Tremolencs, que ve de can Boget i els Tremolencs. Poc metres més endavant, també a xaloc, seguirem un altre camí descendent, també del sender dels Tremolencs, que perd ràpidament força alçada mitjançant un parell de revolts molt tancats, orientant-se finalment cap a llevant. El sotabosc cada cop és més esclarissat, amb menys alzines i algunes estepes i romanins.

Can Sunyer (km 10.67, 2:35h, 320m). Antiga masia restaurada i habilitada com a segona residència. El camí passa a ser cimentat.

Cruïlla (km 10.73, 2:36h, 310m). Es continua a la dreta, per unes llaçades que fa el camí pels vorals de camps d'antigues vinyes per anar a cercar el torrent, amb algun bon exemplar de pi.

Torrent dels Tremolencs (km 10.96, 2:38h, 283m). En un petit gorg, es creua per un pont. La pista guanya suaument alçada per l'altra banda del torrent.

Urbanització de can Morell (km 11.27, 2:42h, 302m). Deixem de front el carrer cimentat que condueix a la urbanització dels Tremolencs i prenem el corriol de l'esquerra, que després de creuar una antiga porta rovellada subjectada per sengles pilars de pedra es dirigeix cap a l'autovia entre tanques de filat.

El Congost (km 11.71, 2:47h, 268m). Passem a seguir el curs del Congost, que en aquest punt creua l'autovia (C-17) i rep per la dreta el torrent dels Tremolencs. Es passa pel costat d'una caseta de control del cabal del riu.

Cruïlla de Querol (km 12.00, 2:50h, 260m). A l'esquerra hi ha el pont de can Jacob, per on aniríem a la caseria de Querol, un dels veïnats de la Garriga. Es continua de front.

Parc Municipal dels Pinetons (km 12.15, 2:52h, 258m). Ampla esplanada de pins acondicionada com a parc municipal i zona de lleure de la Garriga el 1984 amb instal.lacions de pícnic i petanca. Seguim cap al sud pel marge dret del Congost, deixant el pont del carrer de Moranta, fins arribar a can Noguera, barri urbanitzat entre el 1920 i 1932 segons les indicacions de l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall. Tombem a l'esquerra pel carrer de can Noguera, travessem el Congost i l'antiga carretera i continuem pel carrer de Calàbria, on destaca l'antic cafè-teatre, actualment oficina bancària i cinema, edifici modernista de l'arquitecte Josep Sala i Comas datat el 1913.

La Garriga, plaça de l'Església (km 13.38, 3:05h, 267m).

Pàgina principal