EL PR C33 DE LA GARRIGA A FIGARÓ

La Garriga és una població que es troba a l'extrem vallesà del pas cap a la plana de Vic format per la serralada del Montseny i els Cingles de Bertí. Aquesta situació, al peu de l'antiga via romana de Barcelona a Vic i, posteriorment, el camí ral que aprofitava aquesta via romana, i les seves aigües termals, han fet que el poblament ja hi existís des de ben antic, com ho demostren les troballes romanes de can Terrers. Martí l'Humà també va tastar els balnearis garriguencs, com molts anys després van fer-ho els estiuejants procedents de Barcelona, que van deixar un ric patrimoni modernista, destancant l'illa Raspall. L'objectiu del petit recorregut garriguenc és agermanar els dos rivals muntanyosos del poble, el Montseny i el Bertí.
Aquest itinerari és creat i mantingut per Centre Excursionista Garriguenc (plaça de Mossèn Jaume Oliveras 1, la Garriga). Aquí es presenta el primer tram, que uneix la Garriga i el Figaró pels Cingles de Bertí. Tram de Figaró a la Garriga pel Montseny.

La Garriga, plaça de l'Església (267m). El punt de sortida és la parròquia de Sant Esteve, església erigida l'any 1737. S'agafa el carrer Centre cap a l'esquerra, en sentit contrari a la circulació de cotxes, i llavors es tomba cap a la dreta pel carrer de la Doma.

Antiga N152 (km 0.32, 0:05h, 250m). S'arriba a la carretera pel costat de la benzinera. Després de creuar la carretera es creua el Congost per l'antic pont de ferro, de l'any 1920, iniciativa de Frederic Wynn, i que va posar fi a les precarietats d'un vell pont de fusta. Seguim cap a ponent enmig d'uns camps i creuem per sota l'autovia de l'Ametlla.

La Doma (km 0.86, 0:15h, 264m). És el cementiri parroquial i actualment hi trobem diversos panteons i l'església romànico-gòtica dedicada a Sant Esteve, antiga parròquia de la Garriga, que conserva alguns elements romànics tardans i fou reformat els segles XV i XVI en estil gòtic..El més interessant i a la vegada més important d'aquest conjunt és el retaule que presideix l'altar dedicat a Sant Esteve, realitzat entorn de l'any 1492 i atribuït al taller dels Vergós. A l'exterior de l'edifici podem observar el timpà de la portalada d'estil gòtic on s'hi representa la imatge de St. Esteve. El camí s'enfila en forta pujada, inicialment asflatat. A mesura que es va guanyant alçada, es deixa un dipòsit a mà dreta, una zona d'antigues vinyes i s'endinsa per un bosc de pins i alzines.

La Serreta (km 2.35, 0:35h, 421m). Ens trobem en una cruïlla de camins amb un pal indicador. Per l'esquerra baixaríem cap al Cogul o a la Garriga per les Roques, mentre que la continuació lògica del camí ens duu a can Beia. Seguim pel camí de la dreta, que s'enfila cap al nord.

Pista del Serrat de l'Ametlla a Els Tremolencs (km 3.47, 0:50h, 505m). S'arriba a una ampla pista que cal seguir a l'oest i que planeja entre conreus i bosc.

Les Planes (km 4.26, 1:00h, 520m). Hi una una bona panoràmica de la muntanya i del Santuari de Puig-Graciós. Es deixa la pista per agafar un camí a la dreta. Cal posar atenció a les marques, es deixen camins a dreta i esquerra i cal mantenir la direcció oest. El camí avança encaixat entre murs de sauló per acabar sortint a una zona de conreus. Després d'aquest petit descans, ens endinsem per un corriol a mà dreta, sempre cap a ponent. Travessem una pista al recte, ficant-nos per un corriol molt xaragallat i que a mida que avança va guanyant alçada amb més insistència, lluny de la lògica dels camins antics, que guanyen desnivell sense pressa. Passem per sota una línia d'alta tensió i tot seguit ens trobem una pista, per on tombem a la dreta. És una zona boscosa amb sòl de sauló molt erosionat. Ben aviat fregarem un mur de contenció d'una casa d'estiueig.

El Serrat de l'Ocata (km 5.15, 1.18h, 636m). Petit i antic nucli rural de l'Ametlla amb feixes i masies antigues situat al vessant meriodional del Puig-Graciós, des d'on es divisa la plana del Vallès. La casa més propera és can Jaumet, que data de l'any 1701. Es continua cap al nord, per una pista ampla i fressada.

Santuari de Puig-Graciós (km 5.95, 1:30h, 683m). Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i retaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puig-Graciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV incialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines. A la dreta del Santuari es continua per un camí que puja lleugerament, passant pel costat d'una font, d'on tot seguit es divisia un bonic panorama dels Cingles de Bertí. Més sobre el Santuari.

Coll de Can Tripeta (km 6.79, 1:42h, 689m). Cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. A la dreta tenim el sot de Montmany (els Sots Feréstecs de la novel·la de Raimon Casellas) i el Tagamanent, mentre que a l'esquerra, on hi ha el sot de Bellobir, es veu el Farrell, els cingles de Gallifa i la Mola.

Grau Mercader (km 7.17, 1:48h, 720m). Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells, comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers. La pista actual data del 1944, en substitució de l'antic grau, colgat per la construcció de la pista i posteriorment recuperat. Passem una cadena. Superat el cingle, en un petit altiplà, s'albira el Vallès i Barcelona en dies clars (Collserola i, fins i tot, Montjuïc). Més sobre el grau Mercader.

Can Mestret (km 7.86, 2:05h, 752m). Havent passat la casa, que queda a la mà esquerra, agafem la drecera al Clascar, que baixa al sot de la Llòbrega i s'enfila pels trossos empedrats d'un antic camí de bast. Domina el bosc mediterrani, amb roures i faigs a les obagues.

El Clascar (km 8.79, 2:20h, 797m). Antiga domus esdevinguda masia, documentada al 987. L'edifici actual, dels segles XV o XVI, es reformà als començments dels XX en un castell fantasiós amb elements arquitectònics variats. Actualment es troba força malmès. D'esquerra a dreta tenim Sant Sadurní de Gallifa, el Parc Natural de Sant Llorenç, Sant Feliu de Codines, el Farrell, la plana del Vallès, la serralada Litoral i el mar (si el dia és clar). Deixem el castell a mà esquerra, seguint per una pista ampla que queda a l'altre cantó del bosquet i que guanya alçada. Més sobre el Clascar.

Solei de la Bassa Nova (km 9.21, 2:30h, 831m). Punt de confluència amb el GR-5. A un nivell superior, a la dreta, tenim les runes de Ca n'Esmolet. Creuem la cadena i seguim els dos camins junts, que passen eming d'una zona de conreus.

Sant Pere de Bertí (km 9.88, 2:40h, 802m). Passem darrera aquesta església, que dóna nom a la zona, documentada el 1031. Reconstruïda al segle XVI, té l'entrada al cantó de migdia, després d'uns graons de pedra en forma de ferradura. A ponent disposa d'un campanar cobert de cadireta i, a una banda, hi ha la rectoria. El PR se separa del GR i s'endinsa per un corriol que s'enfila entre alzines i exemplars de pi roig. Superada la petita cinglera, el caminet té algun tros empedrat, planejant primer i superant unes poques llaçades després. La zona va estar molt afectada pels incendis del 1994 i, a mesura que es guanya alçada, la vista guanya espectularitat cap a migdia. Més sobre el Bertí.

Barnils (km 10.45, 2:50h, 879m). Antic mas ja esmentat el 1370 en una convocatòria d'Eimeric de Centelles a tots els homes de Bertí per eximir-los del treball a les vinyes que el senyor de Centelles tenia prop del Clascar. Actualment es troba mig ensorrat i cobert d'heures. Seguim un xic més la pujada, que culmina amb un camí transversal que seguirem cap a ponent.

Pista del Coll de Gassens al Soler (km 10.94, 2:57h. 855m). Seguim aquesta pista cap al nord-est, deixant enrere la zona afectada per l'incendi del 1994 i endinsant-nos a l'obaga per un bosc de pi roig. Tres-cents metres més endavant, quan la pista comença a baixar mentre a encarant-se lentament cap al nord, ens enfilarem per un sender a mà dreta, que ens deixa a l'esquerra una bassa que recull l'aigua de la font del Pollancre. Durant la curta pujada podrem veure molts boixos. Cal estar atent a les marques.

Coll dels Oms (km 11.50, 3:07h, 909m). Tot just arribats a la carena, tenim la possibilitat de desviar-nos a la dreta, on en molt poca estona s'assoleix el Puig-Fred, el punt més alt d'aquest sector dels Cingles amb 947 metres d'alçada, des d'on gaudirem d'una bona panoràmica que va des del mar fins a Montserrat, sempre i quan el cel estigui net. El sender ressegueix la carena cap a l'esquerra, en sentit nord, on comença la baixada de manera suau. Quan s'arriba a una esplanada, cal seguir un sender que baixa més fortament davant nostre cap al nord-est (atenció a les marques), i que ens condueix a la pista que ve de Puig-Graciós cap a Centelles.

Pista de Puig-Graciós a Centelles (km 12.23, 3:20h, 872m). Creuem aquesta pista més fressada i seguim pel sender que manté la direcció est que portem.

Bellavista Vella (km 12.36, 3:22h, 859m). Ens dirigim cap a l'esquerra, deixant la casa a la nostra esquena, pel costat d'un filat. No gaire més lluny, surt a mà dreta un corriol en forta baixada que ens duu a la feixa de sota, anant cap a llevant i que ens acosta a la cinglera, deixant a l'esquerra el camí que ens duu a can Rajadell.

Connexió amb el GR-5 (km 12.70, 3:28h, 824m). Seguim a l'esquerra, cap al nord-est, per una zona ascendent de grans lloses de pedra, no molt lluny de la cinglera.

Can Rajadell (km 12.90, 3:30h, 841m). De la vora del cingle, hi ha una bona visió de la cinglera fins a Puig-Graciós,que queda al fons. Quan estem a l'alçada de la casa, que es troba a uns 100 metres de distància a la nostra esquerra, el GR-5 segueix en direcció nord cap al grau de les Avellanedes, mentre el PR tomba cap a migdia, al costat d'un pal indicador, pel mig de la vegetació, per un petit corriol empedrat cap al grau de Castellar, bon exemple de l'enginy humà per superar grans desnivells, i la Trona.

La Trona (km 13.18, 3:40h, 800m). A la dreta hi ha un corriol empedrat que ens puja a dalt de la Trona, parant atenció amb la timba. El grau continua descendint cap a llevant tot fent llaçades, on la Trona, al tractar-se d'una penya avançada a la cinglera, ha provocat que la zona sigui obaga i humida. Es creua una una tanca i s'abandona el grau, anant a parar, després d'una zona on afloren unes roques grises (margues) i de deixar un camí a l'esquerra, a una pista carenera que fa la funció de tallafoc.

Carena de la Pedra Dreta (km 13.62, 3:50h, 718m). Al darrera se'ns aixeca, imponent, la Trona. Seguim la pista carenera, sobre un terreny vermellós, en sentit descendent i en el punt més baix, girem cap a migdia per un corriol estret però ben marcat. Al cap d'uns cinc minuts es creua una pista i es passa per una tanca, seguint sempre cap a migdia. El castell de Montmany pot veure's al davant. El camí ara és força axaragallat i transita per un bosc de pins i alzines. Després d'un tram on la vegetació oculta lleugerament el camí, s'arriba a un antic camp, per on planejarem en sentit nord-est.

Ca l'Andreu (km 14.58, 4:00h, 562m). Es tracta d'un antic mas enrunat, que ens dóna la benvinguda al Sot del Bac. El corriol continua la baixada cap al sud-est, fent algunes llaçades. Es creua una pista i es continua cap a migdia a través d'una colla de pollancres.

Torrent del Bosc Negre (km 14.88, 4:05h, 520m). Passem a la vessant dreta de la vall travessant a gual el torrent per unes lloses de pedra, que poc després cau al Salt del Prat.

El Sot del Bac (km 14.99, 4:06h, 520m). Excel.lent vista del petit cingle que hi ha al Sot del Bac, just a sobre del Salt del Prat, on destaquen l'Agulla del Salt en primer terme, la Germana Gran i la Germana Petita al darrere, monòlits d'aspecte dolomític i vies d'ascens per tots aquells que volen iniciar-se en l'escalada. A la dreta de la vall sobresurt la paret de la Balma. Després d'un espai rocós, baixem per un canal amb tot un seguit de llaçades. Un cop passades hi ha un viarany a mà esquerra que ens baixa al petit gorg format pel Salt del Prat. Seguim cap a llevant.

La Balma (km 15.35, 4:12h, 496m). Es troba embrutada per una sèrie de pintades. A l'esquerra tenim les Dues Germanes. Es continua baixant, sempre cap a llevant i per la dreta del torrent, fruint de la frondosa vegetació pròpia dels llocs humits (roures, alzines, saücs, boixos, algun grèvol...) mentre la vall es va eixamplant.

Bifurcació (km 16.47, 4:25h, 404m). Deixem el corriol i tombem per un que baixa a l'esquerra, axaragallat sobre terreny vermellós, seguint els senyals blanc-i-grocs. S'arriba a una petita esplanada, on es tomba a la dreta i arribem al revolt d'una pista, on seguim l'opció de l'esquerra. Ben aviat arribem al revolt d'una altra pista més fressada, i seguim també per l'esquerra. El torrent del Bosc Negre queda força més profund.

Pas a nivell del tren (km 17.34, 4:35h, 344m). Cal que anem en compte, ja que es troba en una corba del ferrocarril amb poca visibilitat. Ben aviat aribem al Figaró pel camí del Bac, al costat d'unes naus industrials. Al final, continuem pel carrer de Tagamanent a l'esquerra i pel carrer de Ramon Mestre, el primer a la dreta, que travessa un seguit de torretes enjardinades.

El Figaró (km 17.70, 4:40h, 336m). El Figaró és una petita població que es va originar en l'hostal homònim, del que es té constància per primer cop al 1399, i d'una ferreria, situats sobre la via romana en la qual es basava el camí ral de Barcelona a Vic. A finals del s XIX va arribar el ferrocarril i la població va anant-se transformant en un centre d'estiueig. A la dreta, el carrer de Francesc Ribas puja a l'estació de RENFE; a l'esquerra creua mitjançant un pont el Congost i la C-17 per anar al nucli urbà.

Pàgina principal