ELS SOTS FERÉSTECS

Aquesta ruta transcorre per una bona part dels paratges al que la novel.la modernista de Raimon Casellas ha donat nom i mostra a distància la majoria dels altres llocs pels quals no transcorre. A la novel·la "Els Sots Feréstecs" s'identifiquen un total de 14 cases en un radi de 2 quilòmetres al voltant de l'església de Sant Pau de Montmany: l'Ullar, Puiggraciós, can Saborit, la Rovira, el Romaní, el Castell dels Moros (o de Montmany), el Prat, ca n'Oliveres, el Serrat, can Carbassot, can Coll i can Pau Boget. S'identifiquen també el Bosc Negre, l'ermita de Sant Bartomeu de Mont-ras i Sant Pere de Bertí. Altres llocs que s'identifiquen però que a la novel·la s'ementen amb noms diferents al real són el coll de can Tripeta (esmentat com a Ripeta), can Puça (Pugna) i Puig-Llonell (Pollonell en una ocasió i Lledonell en una altra), entre d'altres. Es creu que l'Ensulsida correspon a la Casanova i s'especula amb la possibilitat que la font de les Goges sigui la cova de la Casa Falsa, un xic desplaçada del seu emplaçament.

Montmany (523m). Es comença seguint la carretera, que deixa de ser asfaltada per convertir-se en una pista de terra, cap a xaloc, poc després d'un cartell de Montmany.

L'Ullar (km 0.17, 0:03h, 537m). Casal habitat documentat ja a l'any 1251, l'antiga masia de l'Ullar (Uià segons la fonètica de la zona) va ser habitada per la família Ullar fins a principis del segle XX, quan va haver-hi un plet entre familiars i acabà en mans de Salvador Font i els seus causahavents. Situada, un xic elevada, al bell mig del sot de Montmany, es troba en bon estat de conservació i és habitada. És, junt amb la parròquia de Montmany, l'altre punt de referència dels Sots Feréstecs.

Sant Pau de Montmany (km 0.43, 0:07h, 559m). Centre neuràlgic de la novel·la, és un edifici gòtic edificat entre el 1600 i el 1606 i abandonat l'any 1910, en què el Santuari de Puiggraciós passà a ser la seu de la parròquia de Montmany. Es troba en estat ruinós, amb una impressionant esquerda a la façana i el portal tapiat. Tot i això, la rectoria encara és aprofitable i, ocasionalment, està habitada. Es torna cap a l'Ullar i es segueix per la pista anterior cap a xaloc/migjorn, guanyant alçada mitjançant unes llaçades. Més sobre Montmany.

Bifurcació (km 1.15, 0:17h, 579m). Es deixa la pista per agafar-ne una de menys fressada a la dreta, que és una drecera que ofereix millors panoràmiques sobre els Sots Feréstecs i els Cingles de Bertí. Ben aviat es deixa per contunuar per un altre camí, inicialment de baixada cap a ponent i mestral, però comença a pujar fortament poc abans de tombar el rumb cap a migjorn.

Cruïlla (km 1.84, 0:25h, 646m). S'arriba a la pista que hem deixat en el punt anterior i es segueix de pujada cap a llevant, mentre va girant cap a migjorn. Un xic més amunt a la dreta arriba una pista que ve del Coll de Can Tripeta.

Santuari de Puiggraciós (km 2.17, 0:30h, 683m). Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i retaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV incialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines i és un dels dos punts centrals de la novel·la. Hi ha una excel·lent panoràmica del Vallès i de la zona dels Tremolencs i del turó de can Sunyer, de les que també s'esmenten diversos punts al llarg de la novel·la. Baixem cap a tramuntana, deixant a l'esquerra el PR. Més sobre el Santuari.

Coll de Can Tripeta (km 2.99, 0:40h, 689m). Cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. A llevant tenim el sot de Montmany o els Sots Feréstecs i el Tagamanent, mentre que a ponent, on es veu el Farrell, els cingles de Gallifa, el Montcau i la Mola, hi ha el sot de Bellobir, on s'hi poden identificar can Carbassot, can Coll i can Pau Boget, esmentades a la novel·la. Es baixa cap a llevant, retornant als Sots Feréstecs, per un camí inicialment amb molt pendent i molt deteriorat per l'acció de les motos.

Can Saborit (km 3.19, 0:45h, 646m). No queden restes d'aquesta casa. Cap a tramuntana marxa una pista que condueix al grau de Montmany. Es continua de front en baixada.

Baga de la Rovira (km 3.37, 0:48h, 627m). Es deixa la pista per la que s'està caminant, que condueix al punt quilomètric 1.84, i es pren la que se'n va cap a ponent, força fressada i en suau descens.

La Rovira (km 3.77, 0:53h, 609m). S'arriba a una bifurcació a l'alçada del que va ser l'era d'aquest mas. Es deixa la pista que baixa a la dreta, que duu a la parròquia de Montmany, i es creua l'era. A la dreta ens trobem amb el que queden de les runes d’aquesta antiga casa, que a l’any 1322 ja surt a la documentació de l’arxiu parroquial i era una de les que formava el nucli de la feligresia de Montmany i, òbviament, també forma part de la novel·la dels Sots Feréstecs. A l'esquerra, amb uns senyals blaus, hi ha un rastre de corriol que enllaça amb el camí del grau de Montmany. Es continua de front, cap a tramuntanam, per una pista fressada que va guanyant alçada molt suaument i que va oferint de tant en tant excel·lents panoràmiques dels Sots Feréstecs (els Cingles a ponent, Romaní i el castell de Montmany a gregal, can Puça i can Peu-roig a llevant, la vall i l'Ullar a xaloc i Sant Pau a migjorn).

Bifurcació (km 4.19, 1:00h, 627m). Una rastre de pista es desvia a la dreta. Es continua pujant suaument cap a tramuntana per la pista, que s'acaba convertint en un corriol no massa fressat però gens perdedor.

Coll de la Terma (km 4.88, 1:09h, 666m). El corriol gira cap a gregal i comença a pujar.

Serrat de la Terma (km 5.04, 1:11h, 677m). Petit serrat, posicionat de garbí a gregal, que separa els Sots Feréstecs, a la solella, del Bosc Negre, a l'obaga. El corriol continua planejant i sent poc fressat.

Bifurcació (km 5.42, 1:17h, 673m). S'ignora un rastre de corriol que creua i que a migjorn condueix a Romaní, continuant de front. Romaní és on la novel·la ubica la residència de l'enigmàtic Aleix de les Tòfones.

Bifurcació (km 5.55, 1:20h, 638m). Després de baixar un petit contrafort cap a xaloc, es reprèn l'orientació gregal cap al castell de Montmany, que s'aixeca alterós al davant.

Castell de Montmany (km 5.73, 1:24h, 640m). Queda en una plataforma elevada a llevant. De planta quasi quadrada (16x15m), les parets que es conserven són la de l'est, uns 6'5m d'alçada, i la sud, un pèl més alta. Al 1357, Pere el Cerimoniós va vendre'n el domini a Ramon de Centelles, passant a formar part de la baronia, i posteriorment comtat, de Centelles. Estem en una cruïlla de camins, de la qual s'escull la pista que cap migjorn puja lleugerament i deixa a la dreta una pista fermada amb una cadena, que és un camí particular de la finca de Romaní. Al sobrepassar la pista comença a baixar fortament, amb tot Montmany repartit entre migjorn i ponent.

Cruïlla (km 6.34, 1:33h, 610m). A la dreta, la pista condueix a can Puça. Es segueix a l'esquerra, de baixada, on la pista ben aviat canvia dobtadament d'orientació.

Pista de la Cuspinera (km 6.87, 1:40h, 558m). Es pren cap a ponent, de baixada. Poca estona després passa a ser asfaltada i es deixen unes instal·lacions esportives (pistes de tennis) a la dreta.

Carretera BV-1489 (km 7.26, 1:45h, 509m). Quasi a l'alçada del punt quilomètric 1, es pren la carretera cap a migjorn, per on volta tot el sot per dirigir-se cap a l'Ullar. Va ser construïda i costejada a principis del segle XX pel llavors propietari de l'Ullar, Salvador Font.

Montmany (km 8.09, 1:55h, 523m). S'arriba al final de l'excursió després de passar pel costat dels àlbers de Montmany.

Pàgina principal