EL BERTÍ PEL SOT DE BELLOBIR I EL FAI

Ruta que ressegueix pràcticament tot el sector meridional dels Cingles, tant per la seva part inferior, remuntant el sot de Bellobir, com per la seva part superior, resseguint el Serrat del Soler i que es completa passant pels llocs possiblement més emblemàtics que hom pot trobar per aquests paratges: el Clascar, l'antiga parròquia de Bertí, que dóna nom a la zona, i l'espai natural de Sant Miquel del Fai. Al ser un itinerari força llarg, es recomana dur de menjar i beure, sobretot si es preveu que la calor ha d'apretar. Sant Pere de Bertí és, potser, el millor lloc on es podria fer la parada per esmorzar.

Plaça de Riells (322m). És la placeta que hi ha a la part posterior de l'església de Sant Vicenç, documentada al 971, reedificada l'any 1618 i ampliada durant el segle XVIII. Des de l'any 1957 pertany al bisbat de Vic. De l'edifici original només resta el mur nordoest, que es troba sota el campanar, de torre. Seguim les marques verdes, primer en el carrer Camí de Can Quintanes, a llevant, i la primera cantonada a l'esquerra el carrer Serrat d'en Gerri, que puja fortament i que acaba en un corriol. Més sobre Sant Vicenç de Riells.

Els Boscos de Riells (km 0.60, 0:08h, 389m). A l'acabar el corriol, sortim en un extrem del carrer Tenor Viñas, que va cap a migjorn. Continuem pel carrer que puja a l'esquerra, cap a llevant. Al final de la urbanització seguim una pista cap a gregal.

Can Berga (km 1.47, 0:20h, 407m). Passem a tocar per aquesta casa restaurada, que es troba gairebé als peus del Turó de les Onze Hores, que des de tramuntana domina la vall. Seguim la pista, que gira a migjorn per anar a can Quintanes, que ja es veu, deixant una drecera que puja de front.

Can Quintanes (km 1.96, 0:27h, 437m). Mas de caraner paral.lel amb porta adovellada orientada a llevant amb la incripció 1741. Seguim per la mateixa pista, ara a gregal i ben aviat a llevant. Passem pel costat d'un mur de pedra, que protegeix un dipòsit i s'arriba a una cruïlla, on seguirem el camí de llevant, sempre amb senyals verds. A la poca estona s'orienta a xaloc fins a la propera cruïlla, on seguirem el camí ascendent de l'esquerra, cap a gregal.

Serrat de can Quintanes (km 2.77, 0:40h, 515m). Ens trobem a la carena, on surt un camí a l'esquerra, amb marques carbasses, que ens condueix al grau del Traver. Seguim de front pel mateix camí, amb marques verdes. A la poca estona es creua una tanca i ens endinsem en un petit bosc.

Can Pau Boget (km 3.48, 0:48h, 539m). Deixem a la dreta aquesta casa enrunada, esmentada a la novel.la "Els Sots Feréstecs". Creuem una altra tanca i el camí torna a ser força pedregós. Deixem un camí a mà esquerra amb una forta pujada, i comencem a pujar cap a llevant a través de diverses tanques, amb filat a l'esquerra i una bassa a la dreta.

Can Carbassot (km 4.05, 0:55h, 572m). Hem deixat enrera, a mà esquerra i en un nivell superior, primer can Berga (res a veure amb l'anterior can Berga), força amagada per l'orografia de la zona, i tot seguit can Carbassot, totes dues abandonades. A mà dreta, precedit d'un diminut gorg, surt un camí que ens duu a tocar de can Coll, a l'altre vessant del torrent de can Canals. Tant can Carbassot com can Coll també s'identifiquen a "Els Sots Feréstecs". Seguim cap a llevant pel camí, que fins al coll de can Tripeta és un corriol que puja amb força.

Coll de Can Tripeta (km 4.70, 1:10h, 689m). Cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. A llevant tenim el sot de Montmany (els Sots Feréstecs de la novel·la de Raimon Casellas) i el Tagamanent, mentre que a ponent, on hi ha el sot de Bellobir, per on hem arribat al lloc, es veu el Farrell, els cingles de Gallifa, el Montcau i la Mola. Seguim la carena del coll, que puja cap a mestral.

Grau Mercader (km 5.12, 1:17h, 722m). Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells, comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers. La pista actual data del 1944, en substitució de l’antic grau, colgat per la construcció de la pista i posteriorment recuperat. Passem una cadena. Superat el cingle, en un petit altiplà, s’albira el Vallès i Barcelona en dies clars (Collserola i, fins i tot, Montjuïc). Al fons del sot de Bellobir, si ens fixem bé, veiem can Carbassot, can Berga i can Coll. Més sobre el grau Mercader.

Can Mestret (km 5.81, 1:30h, 752m). Havent passat la casa, que queda a la mà esquerra, agafem la drecera al Clascar, que baixa a mestral cap al sot de la Llòbrega. Domina el bosc mediterrani, amb roures i faigs a les obagues.

Sot de la Llòbrega (km 6.27, 1:35h, 736m). Creuem a gual el torrent i ens enfilem pels trossos empedrats d’un antic camí de bast. Més amunt, el camí té un tram força pedregós i no puja tan fortament. Al final del camí, orientat a garbí, hem de girar fortament a tramuntana i endinsar-nos per un estret pas pedregós custodiat per unes alzines.

El Clascar (km 6.74, 1:45h, 797m). Antiga domus esdevinguda masia, documentada al 978. L’edifici actual, dels segles XV o XVI, es reformà als començments dels XX en un castell fantasiós amb elements arquitectònics variats. Actualment es troba força malmès. D'esquerra a dreta tenim Sant Sadurní de Gallifa, el Parc natural de Sant Llorenç, Sant Feliu de Codines, el Farrell, la plana del Vallès, la serralada Litoral i el mar (si el dia és clar). Deixarem el castell a mà dreta, deixem el corriol que baixa de front i ens seguim un altre que es desvia lleugerament a la dreta, molt agradable amb marques de color carbassa. Més sobre el Clascar.

Sant Pere de Bertí (km 7.43, 1:55h, 802m). Església que dóna nom a la zona, documentada el 1031. Reconstruida al segle XVI, té l’entrada al cantó de migdia, després d’uns graons de pedra en forma de ferradura. A ponent disposa d’un campanar cobert de cadireta i, a la banda de més al nord, la rectoria. Seguim el camí en direcció a Can Magre. Més sobre el Bertí.

Can Magre (km 7.60, 1:57h, 805m). Deixem la casa, edificada el 1681, a mà esquerra. Seguim la pista que s'enfila a la dreta (tramuntana), que és el GR-5. Més amunt es veuen les ruïnes de can Barnils.

Connexió amb el PR C-33 (km 7.73, 1:59h, 811m). Quan el GR gira a llevant, l'abandonem per grimpar breument a mestral seguint el PR C-33 en direcció "La Trona", segons resa l'indicador que hi ha. Al girar a tramunatana, el camí segueix pujant, però molt suaument.

Torrent de Puig Fred (km 7.99, 2:03h, 832m). El creuem a gual i comencem a pujar cap a ponent per un petit grau. A l'arribar a la carena, girem a mestral, on ja veurem les runes de Barnils.

Barnils (km 8.30, 2:10h, 879m). Antic mas, cobert d'heures i mig ensorrat, ja esmentat documentalment l'any 1370, en una convocatòria d'Eimeric de Centelles a tots els homes de Bertí per eximir-los del treball a les vinyes que tenia prop del Clascar el Senyor de Centelles. Seguim uns metres fins a trobar una pista transversal que baixa cap a ponent. Veiem de front el Serrat del Soler, per on passarem ben aviat, i el torrent de Puig Fred al fons. És una zona que va veure’s afectada pels incendis del 1994.

Pista del Soler (km 8.79, 2:20h, 855m). Deixem els senyals del PR, que segueixen la pista de Sant Miquel del Fai al Coll de Gassens cap a gregal i reprenem els senyals verds, que ens condueixen per la mateixa pista, però cap a garbí, en sentit descendent. És una pista molt fressada que ens permet gaudir d'una extraordinària visió de l'orografia del Bertí (Sant Pere de Bertí i can Magre, el Clascar, el Puig Descalç, l'Ullar...).

Cruïlla (km 9.39, 2:30h, 828m). Seguim de front, deixant a mà esquerra una pista que puja fortament a través d'una antiga pedrera del torrent de Puig Fred.

El Soler (km 10.34, 2:45h, 801m). Antic mas enrunat, bastant amagat entre la vegetació que el va cobrint cada cop més. A ponent divisem el Serrà, que serà un punt de referència gairebé constant, i cada cop més elevat, fins a Roca Gironella. Més enllà destaca el campanar de Sant Quirze Safaja i el Sanatori de Puigdolena a mestral. Trobem una pista travessera que seguim a la dreta, al costat d'una enorme alzina. La pista baixa fortament cap a un dels torrents tributaris del Rossinyol,canviant dues vegades de vessant. No hi ha moltes marques verdes, però tampoc hi ha trencants que puguin dur-nos complicacions.

Torrent (km 12.21, 3:15h, 632m). Creuem a gual el primer torrent que hem seguit, deixant-lo a l'esquerra. Aquest torrent s'ensorra ràpidament, permetent-nos començar a divisar l'engorjat del Rossinyol i, en un segon pla, els cingles del Perer, a la vessant de ponent de Sant Miquel del Fai. Seguim baixant cap al Rossinyol.

Roca Gironella (km 13.15, 3:25h, 562m). Passem a gual el Rossinyol, on forma en aquest punt un interessant saltant després d'una bona pluja, cas en el que pot presentar dificultats. Arribem a una pista asfaltada, que seguirem a migjorn, cap al Fai. Al passar la casa que trobem al costat de la carretera, surt un camí descendent, també cap a migjorn, que acaba en unes escales davant del pont sobre el Rossinyol i que ens estalvia una volteta.

Pont sobre el Rossinyol i pas de la Foradada (km 14.31, 3:38h, 479m). Passos construits l'any 1592, segons ordres dels arcdiaques de Girona, per facilitar l'accés a Sant Miquel del Fai. Després de creuar el Rossinyol pel pont, ens trobem en un baixant empedrat força dret. Un cop passada la Foradada, el camí està assenyalat mitjançant els pals indicadors del Sender del Fai.

Sant Miquel del Fai (km 14.44, 3:40h, 470m). Ens trobem en un pla, on a l'esquerra hi ha una font i a la dreta l'entrada al recinte del priorat benedictí de Sant Miquel del Fai, que es troba situat a la confluència del riu Tenes amb el Rossinyol, que es precipiten en cascada, la darrera sobre l'Església romànica construïda en una profunda balma. En el conjunt també s'hi troba un magnífic casal gòtic, que és l’antic priorat, datat a principis del segle XV. L'agrupació d'esglésies del Fai (Sant Genís, Sant Martí i Sant Feliu) ja se'n té constància a l'any 878, quan depenien de Sant Cugat del Vallès. A l'any 997 va ser fundat el monestir per Gombau de Besora, que més endavant va passar a ser tutelat per Sant Víctor de Marsella. Mai va sobrepassar els 10 monjos i va enllangerir-se fins a la secularització l’any 1567. Ha estat declarat lloc d'interès turístic. En aquest mateix pla, al final a la dreta baixerem per unes escales empedrades que acaben en un corriol, cap a migjorn, on veurem un magnífic roure, la capella de Sant Martí del Fai, documentada al 878 i recentment restaurada, que es troba aixecada a ponent de la vall i l'antiga central elèctrica, a nivell del riu. Més sobre Sant Miquel del Fai i sobre Sant Martí del Fai.

Torrent del Gat Menjat (km 15.27, 3:50h, 358m). En un petit pla de pedra, deixem un corriol a xaloc i seguim a migida, on ben aviat ens trobem un tram empedrat. Quan arribem a les primeres cases, prenem la pista de l'esquerra.

La Madella (km 15.67, 4:00h, 321m), Antic mas construit incialment com a molí, ja que es troba just al costat esquerra del Tenes. Dins la mateixa casa o formant una altra edificació ens trobem amb els molins, mentre que el barri dóna una certa imatge defensiva. Encara avui hi trobem un petit regueró que condueix aigua a una bassa que es troba al costat de la pista, al sud de la casa. Acabada de passar la tanca, seguim de front per una pista força planera i fressada, que ens condueix de tornada a Riells. La pista que surt a tocar del mas se'n va a la Font de la Pineda, situada als peus del Restaurant de la Pineda, que veurem a ponent, així com la Pineda.

Plaça de Riells (km 16.81, 4:20h, 322m).

Pàgina principal