VOLTA PEL CASTELL D'EN BES I L'ULLAR

Aquest itinerari ofereix una ruta bastant poc habitual pels entorns del Bertí. Fins al Turó de les Onze Hores gaudirem d’excel.lents panoràmiques del Vallès, mentre que el tram entre el Turó de les Onze Hores i l’Ullar és el que presenta més dificultats tècniques, a causa de l'orografria. Un cop deixada enrere la casa de l’Ullar, la ruta és més aviat suau i ens porta cap al nucli del Bertí i de retorn a Puiggraciós. Passa per àrees considerades de major sensibilitat faunística i s'aconsella restringir-hi el pas i qualsevol activitat de lleure que pugui afectar la fauna durant el temps de cria de rapinyaires rupícoles, és a dir, de l'1 de gener al 30 de juny. Es pot escurçar la caminada evitant la casa de l’Ullar anant directament pel GR-5 a Sant Pere de Bertí. Es recomana dur calçat adequat.

Santuari de Puiggraciós (684m). Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i retaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV incialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines. A la dreta del Santuari es continua per un camí que puja lleugerament, passant pel costat d’una font, amb marques blanques i grogues del PR C-33. Al girar a ponent es divisa un bonic panorama dels Cingles de Bertí. Més sobre el Santuari.

Coll de Can Tripeta (km 0.82, 0:12h, 689m). Cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. A llevant tenim el sot de Montmany (els Sots Feréstecs de la novel·la de Raimon Casellas) i el Tagamanent, mentre que a ponent, on hi ha el sot de Bellobir, es veu el Farrell, els cingles de Gallifa, el Montcau i la Mola. Seguim la carena del coll, que puja cap a mestral.

Grau Mercader (km 1.19, 0:20h, 722m). Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells, comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers. La pista actual data del 1944, en substitució de l’antic grau, colgat per la construcció de la pista i posteriorment recuperat. Passem una cadena. Superat el cingle, en un petit altiplà, s’albira el Vallès i Barcelona en dies clars (Collserola i, fins i tot, Montjuïc). Al fons del sot de Bellobir, si ens fixem bé, veiem can Carbassot, can Berga i can Coll. Més sobre el grau Mercader.

Bifurcació davant de can Mestret (km 1.75, 0:35h, 753m). Quan el camí comença a endinsar-se pels Cingles, abans de Can Mestret, s’agafa el trencant que surt a ponent, pel costat d'un prat cap a un alzinar.

Bifurcació de can Borra (km 1.86, 0:36h, 751m). Can Borra queda a la dreta, amagat per la vegetació. El camí taronja s'endinsa a migjorn per l'alzinar; cal seguir l'ample camí principal cap a ponent, sense marcar i un xic pedregós. Després de girar a l'esquerra, el camí es bifurca en dues direccions. Agafem la de la dreta, cap a ponent, que ens acosta cap al Traver, passant pel costat d'unes petites arcades d'una antiga bòbila.

El Traver (km 2.25, 0:42h,762m). Mas edificat en un singular paratge d’antic poblament ibèric entre els segles XVII i XVIII. Tenim bones vistes del Vallès en general i de Riells i el Turó de les Onze Hores en particular, que és cap on ens dirigim. Desfem el camí pel que hem vingut i seguirem el trencant que ara ens quedarà a la dreta, cap a garbí, per un camí que a mesura que avancem va baixant cada cop més. Estem caminant per damunt de les Balmes del Traver, amb bona vista del Vallès i de Riells si el temps acompanya.

Connexió amb el corriol de les Balmes del Traver (km 2.94, 0:50h, 726m). Seguim el camí que ens queda al davant, cap a ponent, que primer puja lleugerament i que va serpentejant seguint la cinglera, marcat de color morat.

Trencant del Turó de les Onze Hores (km 4.33, 1:10h, 645m). Per pujar al Turó seguim un corriolet que s'enfila a mà esquerra cap a xaloc però que ràpidament gira a ponent.

Turó de les Onze Hores (km 4.49, 1:15h, 665m). Magnífic mirador, coronat per una senyera, situat sobre el poble de Riells, també conegut com el Castell d'en Bes. De dreta a esquerra divisem les cases del Traver i de l'Ullar, les parets que tanquen Vallderròs, amb les tres torrenteres que posteriorment creuarem, el parc de Sant Llorenç, el Farrell, els cingles de Gallifa, Sant Feliu de Codines, Riells, la Mediterrània i la serralada Litoral (si hi ha sort) i el Vallès. Retrocedirem fins al trencant d'on surt el corriol que puja i seguirem a l'esquerra (ponent). El camí comença a baixar, complicant-se força, segueix una mena de pista a la dreta (llevant) i una mica més endavant un corriol molt dret cap a l'esquerra (tramuntana i ràpidament gregal). Més sobre el Turó.

El torrent del Traver (km 4.93, 1:25h, 585m). Creuem el primer dels tres torrents que formen, a la vall, el torrent de Vallderròs. El camí s'enfila per un solei a tramuntana per superar un morro de la cinglera.

Grau de les Escaletes (km 5.10, 1:35h, 594m). A l'esquerra hi ha el camí que baixa per aquest grau. Per aquí es poden veure llocs molt bonics com les paelles (formacions de tosca enfosquida), el gorg de les Donzelles (pou excavat a la cinglera) i la font Fresca. Es tracta d'un baixador força dret i recomanat per a excursionistes experts, que ens duu a Riells. Seguim a tramuntana i, a l'arribar a l'obaga del torrent de Bertí, girem a gregal.

El torrent de Bertí (km 5.45, 1:45h, 603m). Es creua el segon torrent. El camí torna pel vessant solei serpentejant cap a garbí, encara amb els senyals morats. Resseguint les capritxoses formes que han donat els torrents a les parets dels cingles, el corriol va girant cap a mestral. Passem per una petita balma.

Connexió amb el camí de Riells i torrent de Puig-Fred (km 6.10, 1:55h, 621m). El camí morat segueix cap a l'esquerra en direcció a Riells, per on a la vegada en puja un amb marques carbasses que segueix el camí pel que venim, més o menys, sempre cap al nord, per on seguim.

Torrent de Puig Fred (km 6.47, 2:02h, 634m). Creuem el torrent a gual, possiblement quasi sense adonar-nos-en a causa de la vegetació que cobreix el lloc. Seguim pujant a trobar el ja proper GR-5.

El GR-5 (km 6.54, 2:04h, 651m). Ens trobem davant d'un pal indicador del GR-5: cap a la dreta (gregal) pugem cap a Sant Pere de Bertí, per on el camí és força estret i boscós i circula resseguint el torrent de Puig Fred, que és per on podem fer drecera cap a Bertí. En aquest cas, la caminada s'escurça un quilòmetre i mig i haurem de seguir les marques blanques i vermelles del GR fins a trobar una pista ample amb un pi solitari i can Magre albirant-se a llevant. Seguirem a mà esquerra (migjorn), cap a Sant Miquel del Fai, planejant força.

Corriol a l’Ullar (km 6.86, 2:08h, 651m). Seguim un corriolet que, cap a llevant, s’enfila cap a l’Ullar, senyalat amb marques grogues, mentre el GR segueix a migjorn el seu trajecte cap al Fai.

L'Ullar (km 7.02, 2:10h, 672m). Antic mas del segle XVII, actualment deshabitat. Les parets que tanquen Vallderròs ens priven de gaudir d'una millor vista del Vallès, en canvi podem disfrutar de la majestuositat d'aquestes parets, dominades pel Turó de les Onze Hores. El camí a seguir s'enfila per darrera la casa, amb marques grogues.

Bifurcació (km 7.27, 2:13h, 692m). Quan el camí comença a planejar, un corriolet amb senyals grocs s'enfila a ponent al morro que domina l'Ullar, El deixem i continuem cap al nord. En una estoneta arribem a una soleia pista que ve del Soler i que seguirem cap a tramuntana, resseguint el torrent de Puig Fred que circula pel fons del sot.

Torrent de Puig Fred (km 9.66, 2:48h, 758m). Després de creuar a gual el torrent, s'incorpora per l'esquerra una pista que baixa per una antiga pedrera del Serrat del Soler. Reculem per l'altra vessant a mesura que la pista va orientant-se cap al Bertí, que ja es va començant a veure.

Can Magre (km 10.50, 2:58h, 804m). Acabem de retrobar-nos amb el GR-5, que tot just el seguim 50 metres fins arribar a la casa. Seguim el camí que surt cap a llevant al costat de tramuntana d'aquest mas, edificat el 1681, seguint les marques carbasses.

Sant Pere de Bertí (km 10.70, 3:00h, 802m). Església que dóna nom a la zona, documentada el 1031. Reconstruida al segle XVI, té l’entrada al cantó de migdia, després d’uns graons de pedra en forma de ferradura. A ponent disposa d’un campanar cobert de cadireta i, a la banda de més al nord, la rectoria. Seguim el planer corriol de marques carbasses cap a llevant, que ben aviat tomba cap a migjorn. Més sobre el Bertí.

El Clascar (km 11.37, 3:10h, 797m). Antiga domus esdevinguda masia, documentada al 978. L’edifici actual, dels segles XV o XVI, es reformà als començaments dels XX en un castell fantasiós amb elements arquitectònics variats. Actualment es troba força malmès. D'esquerra a dreta tenim Sant Sadurní de Gallifa, el Parc natural de Sant Llorenç, Sant Feliu de Codines, el Farrell, la plana del Vallès, la serralada Litoral i el mar (si el dia és clar). Agafem la drecera a can Mestret, seguint les marques del PR C-33, que baixa primer per un estret i pedregós pas, finalitzat amb unes alzines que fan com de portalada. Allà prenem el corriol que baixa a gregal i al girar a migjorn baixa fortament per l'empedrat d’un antic camí de bast. Domina el bosc mediterrani, amb roures i faigs a les obagues. Més sobre el Clascar.

Sot de la Llòbrega (km 11.85, 3:20h, 731m). Creuem el torrent de la Llòbrega a gual i pugem per la vessant obaga. Al finalitzar la pujada rebem un camí que baixa per l'esquerra.

Can Mestret (km 12.31, 3:30h, 752m). Un cop hem passat la casa, ens retrobem amb el camí que hem agafat per dirigir-nos cap al Turó de les Onze Hores. Seguim a migjorn per arribar a la cinglera, desfem el grau Mercader i el coll de can Tripeta per arribar al punt de partida.

Santuari de Puiggraciós (km 14.19, 3:55h, 684m).

Pàgina principal