EL PUIG FRED

Ruta que ens condueix al punt més elevat del sector meridional dels Cingles de Bertí, el Puig Fred amb 946'7 metres d'alçada. Certament, el cim és més aviat decebedor, però podem guadir de panoràmiques si ens enfilem al pedró del vèrtex geodèsic. La major complicació de la caminada és, justament, el tram entre el Coll dels Oms i el cim del Puig Fred que, degut a la frondosa vegetació, el fa de mal fer i perdedor. No obstant, hom pot desestimar l'opció de coronar el Puig Fred i fer la resta de l'itinerari, reduint l'excursió en 1 quilòmetre just i estalviant-se alguna que altra esgarrinxada. Pel Puig Fred no està de més portar brúixola o equivalent i un mapa. També cal anar en compte en els trams aeris entre la senyera del Puig Ciró i el grau de Montmany i el camí empedrat que baixa del Clascar al Sot de la Llòbrega. L'excursió també es pot fer en sentit invers sense cap increment de dificultat.

Santuari de Puiggraciós (684m). Santuari erigit entre el 1701 i el 1711 i retaurat el 1957, on s'hi venera la Mare de Déu de Puiggraciós, talla gòtica catalana dels segles XIV-XV incialment ubicada a Montmany. Al costat hi ha una torre de senyals de pedra, datada de mitjans del segle XIX, i als seus peus una antiga capella on, segons la tradició, va trobar-se la imatge. Actualment, hi ha una comunitat de germanes benedicitines. A la dreta del Santuari es continua per un camí que puja lleugerament, passant pel costat d’una font, amb marques blanques i grogues del PR C-33. Al girar a ponent es divisa un bonic panorama dels Cingles de Bertí. Més sobre el Santuari.

Coll de Can Tripeta (km 0.82, 0:12h, 689m). Cruïlla de camins i partió de les aigües entre el Tenes i el Congost. A llevant tenim el sot de Montmany (els Sots Feréstecs de la novel·la de Raimon Casellas) i el Tagamanent, mentre que a ponent, on hi ha el sot de Bellobir, es veu el Farrell, els cingles de Gallifa, el Montcau i la Mola. Seguim la carena del coll, que puja cap a mestral.

Grau Mercader (km 1.19, 0:20h, 722m). Pas que guanya els cingles de Bertí, damunt Puiggraciós, als límits dels termes de Sant Quirze Safaja i de Bigues i Riells, comunicació tradicional del pla de la Garga i del Moianès amb Granollers. La pista actual data del 1944, en substitució de l’antic grau, colgat per la construcció de la pista i posteriorment recuperat. Passem una cadena. Superat el cingle, en un petit altiplà, s’albira el Vallès i Barcelona en dies clars (Collserola i, fins i tot, Montjuïc). Al fons del sot de Bellobir, si ens fixem bé, veiem can Carbassot, can Berga i can Coll. Més sobre el grau Mercader.

Bifurcació (km 1.67, 0:35h, 757m). Quan la pista comença a deixar la cinglera, trencarem a la dreta per un corriol, que ràpidament gira cap a llevant, endinsant-nos cap al bosc, seguint la marca verda.Al sortir del bosc, gira cap a tramuntana. Allà trobarem un trencant i seguirem cap a la dreta.

Senyera del Puig Ciró (km 2.15, 0:50h, 823m). Al costat de la senyera que hi ha en aquest lloc, tenim una molt bona vista del Sot de Montmany, la vall del Congost i el sector de ponent del Massís del Montseny. Seguirem el corriol paral·lel a la paret dels Cingles, cap a tramuntana, deixant els trencants que surten a l'esquerra.

Grau de Montmany (km 2.84, 1:03h, 798m). Ens trobem a llevant amb el corriol que puja a la cinglera pel Grau de Montmany, per on aniríem cap als Sots Feréstecs. A ponent queda la casa del Sot del Grau i un corriol poc fressat. Seguim cap a tramuntana, enfilant-nos per un petit contrafort rocós, d'on podem veure bé l'Ullar i l'antiga parròquia de Sant Pau de Montmany. A ponent queda la casa del Sot del Grau. Arribem a una ampla pista que seguim de front.

La Taula (km 3.25, 1:15h, 851m). En aquest lloc s'hi troba una ferma taula de pedra amb els seus respectius bancs i una pedra amb un missatge que ens convida a preservar l'entorn: un bon lloc per gaudir de la natura i per fer un mos. De nord a sud veiem el Puig Fred, la Trona, el Sot del Bac i el Tagament al fons, el Castell de Montmany i el Sot de Montmany. Seguim la pista cap al nord.

El Camp d’en Coll (km 3.44, 1:17h, 854m). Es troba l'ampla pista de l'Ametlla a Centelles, que seguirem cap a tramuntana, paral.lels al GR-5, que és el corriolet que transita en un nivell inferior a partir d'aquesta cruïlla i que cap a garbí ens duu a Sant Pere de Bertí. Fins a can Rumbeia gaudirem de bones vistes de la vall del Congost, del massís del Montseny i dels Sots Feréstecs i del Bac.

Can Volant (km 3.82, 1:22h, 853m). A un centenar de metres cap a llevant veiem les runes d'aquesta antiga casa. A la dreta surt un camí que enllaça amb el GR-5, que es troba a 20 metres mal cmptats i que a partir d'aquest punt segueix paral.lel a nosaltres, però sensiblement més baix. Seguim la pista. En tot aquest tram veiem la Trona davant nostre amb can Rajadell en el pla posterior. El Puig Fred queda just a sobre nostre, a mestral.

Can Rumbeia (km 4.44, 1:28h, 852m). Les runes d'aquesta casa, força tapades per les bardisses, queden gairebé a sota de la pista, a mà dreta, a l'alçada del GR-5, que a partir d'aquest punt s'allunya definitivament de nosaltres. La pista comença a girar fins a garbí, s'endinsa dins del bosc i posteriorment torça de nou cap a tramuntana i gregal.

Bellavista Vella (cruïlla amb el PR C-33) (km 5.46, 1:40h, 864m). Ens retrobem amb el PR, que cap a la dreta arriba en 100 metres escassos a Bellavista Vella. El seguim a l'esquerra, pujant fortament en sentit ponent per assolir la carena del Coll dels Oms.

Coll de Nou (km 5.84, 1:45h, 903m). En una petita esplanada amb diversos caminois prenem el que es dirigeix a migjorn, més o menys a l'altra banda d'on ens trobem, resseguint la carena.

Coll dels Oms (km 6.24, 1:50h, 909m). Deixem el sender del petit recorregut, que baixa cap a ponent, i continuem cap a migjorn. El corriol, ben dibuixat en aquest primer tram, va pujant suaument. Una estona després, aquest gira cap a llevant.

Canvi de direcció (km 6.44, 1:53h, 929m). Seguim girant a l'esquerra cap a gregal i ràpidament a la dreta, fent ziga-zegues entre migjorn i xaloc. El corriol, molt poc fressat, és brut de vegetació i bardisses, mentre un parell de troncs caiguts dificulten encara més el pas. Com a referència, el corriol passa entre dos pins molt propers i mena a una petita zona boscosa. És un tram perdedor i de mal caminar.

Clariana al bosc (km 6.54, 1:56h, 938m). El tram possiblement més complicat ha quedat enrera. Cal seguir l'ample clariana que es troba entre la vegetació i els arbres cap a xaloc, amb el corriol lleugerament dibuixat. Trobem encara algun tronc caigut més.

Alzinar (km 6.67, 1:59h, 945m). Seguim, entre els arbres, més o menys cap a migjorn.

El Puig Fred (km 6.74, 2:00h, 947m). El cim, que es troba coronat per un vèrtex geodèsic, és el punt més elevat del sector meridional dels Cingles de Bertí. El bloc que forma el vèrtex geodèsic gairebé no es veu fins que no estem a uns 20 metres d'ell. Si ens hi enfilem, podem veure a gregal la Trona i el Tagamanent, a llevant el Sot del Bac i la vall de Vallcàrquera més enllà, a xaloc el Castell de Montmany i la torre de Puiggraciós un xic a la dreta, a migjorn el Clascar i el Traver, a garbí el Puig Descalç, les runes de la Serra i el Turó de les Onze Hores darrera seu i l'Ullar un xic més a ponent. Més enllà el Farell i a ponent, Sant Llorenç del Munt i el cingle de Gallifa. Retornem al Coll dels Oms desfent el camí, que en els trams més embardissats pot dur alguna complicació.

Coll dels Oms (km 7.24, 2:10h, 909m). Baixem fortament cap a ponent seguint les marques del PR, per un corriol que es troba força cobert de petites pinyes.

Font del Pollancre (km 7.50, 2:14h, 865m). Deixem una bassa a la dreta i arribem a l'ampla pista que puja des de Roca Gironella cap al Coll de Gassens. La seguim cap a garbí, cap on puja molt suaument i al sortir del bosc canvia de vessant.

Trencant de Can Barnils (km 7.80, 2:17h, 855m). Girem a l'esquerra, seguint les marques del PR, per enmig d'una verda esplanada. Un cop creuada, el camí gira a llevant i comença a pujar. És una zona que va veure’s afectada pels incendis del 1994.

Barnils (km 8.26, 2:25h, 882m). Deixem una pistota de front i girem a migjorn per deixar a l'esquerra aquest antic mas, cobert d'heures i mig ensorrat, ja esmentat documentalment l'any 1370, en una convocatòria d'Eimeric de Centelles a tots els homes de Bertí per eximir-los del treball a les vinyes que tenia prop del Clascar el Senyor de Centelles. Ens allunyem del mas cap a ponent, però uns metres més enllà girem de nou cap a llevant, baixant per un petit grau seguint les marques del PR. Gaudirem d'una extraordinària panoràmica de la parròquia de Bertí can Magre, el cònic i aïllat Puig Descalç i el Clascar més allunyat.

Torrent de Puig Fred (km 8.61, 2:29h, 832m). Creuem el torrent a gual i seguim cap a migjorn. Més endavant s'arriba a una bifurcació on hem de seguir el corriolet baixa a la dreta, cap a garbí.

GR-5 (km 8.87, 2:32h, 811m). Seguim el GR-5 cap a migjorn i abandonem el PR C-33, que segueix la pista cap a llevant.

Can Magre (km 8.99, 2:33h, 804m). Girem pel camí que surt a llevant just abans d'aquest mas constuït el 1681, abandonant el GR-5 i seguint les marques carbasses.

Sant Pere de Bertí (km 9.17, 2:35h, 802m). Església que dóna nom a la zona, documentada el 1031. Reconstruida al segle XVI, té l’entrada al cantó de migjorn, després d’uns graons de pedra en forma de ferradura. A ponent disposa d’un campanar cobert de cadireta i, a la banda de més al nord, la rectoria. Seguim el planer corriol de marques carbasses cap a llevant, que ben aviat tomba cap a migjorn. Més sobre el Bertí.

El Clascar (km 9.85, 2:45h, 797m). Antiga domus esdevinguda masia, documentada al 978. L’edifici actual, dels segles XV o XVI, es reformà als començaments dels XX en un castell fantasiós amb elements arquitectònics variats. Actualment es troba força malmès. D'esquerra a dreta tenim Sant Sadurní de Gallifa, el Parc natural de Sant Llorenç, Sant Feliu de Codines, el Farrell, la plana del Vallès, la serralada Litoral i el mar (si el dia és clar). Agafem la drecera a can Mestret, seguint les marques del PR C-33, que baixa primer per un estret i pedregós pas, finalitzat amb unes alzines que fan com de portalada. Allà prenem el corriol que baixa a gregal i al girar a migjorn baixa fortament per l'empedrat d’un antic camí de bast. Domina el bosc mediterrani, amb roures i faigs a les obagues. Més sobre el Clascar.

Sot de la Llòbrega (km 10.33, 2:52h, 731m). Creuem el torrent de la Llòbrega a gual i pugem per la vessant obaga. Al finalitzar la pujada rebem un camí que baixa per l'esquerra.

Can Mestret (km 10.78, 3:00h, 752m). Passem pel costat de la casa. Deixem el camí a ponent que condueix al grau del Traver i a la casa del mateix nom i seguim cap a migjorn. Arribem a la cinglera, just on hem deixat aquesta pista de pujada, i desfem el grau Mercader i el coll de can Tripeta per retornar al punt d'origen.

Santuari de Puiggraciós (km 12.67, 3:25h, 684m).

Pàgina principal