MOLÍ DE LLOBATERES

Es troba a la serra de les Planes, al sud del terme de Sant Quirze de Safaja, a la vora dreta del Tenes. Se l’ha conegut, també, pels noms de molí de Centelles, de la Torre i de Fontubal.

Originalment no era mogut per l’aigua del Tenes, sinó per una abundosa font tributària d’aquest riu (la font Tubau), que neix just al costat. Posteriorment, per augmentar la capacitat del molí, va construir-se una resclosa al Tenes dins la propietat del veí mas Torres, que va dur problemes entre els propietaris dels dos llocs al llarg dels anys.

És sabut que en el segle XIV va tenir una explotació arrendatària, com ho demostra un document que informa que a l’any 1328 l’arrendava Arnau Flequer. Al segle XV va ser abandonat a causa del despoblament i a partir del 1486 s’estableixen enfiteus, que vindria a ser com una privatització. També se’n fa esment en un capbreu del 1549, juntament amb el molí del Fai.

L’origen de la fortificació del molí es creu que és degut al seu emplaçament, a la frontera meridional del domini dels Centelles. Això fa pensar que la motivació de la torre fos, en primera instància, defensar el molí i, a la vegada, el terme.

El molí de Llobateres guarda quasi íntegrament l’estructura original, que n’és el testimoni més antic. Es tracta del clàssic molí fortificat o senyorial romànic del segle XIII. Els elements que formen el conjunt són:

• Bassa amb cup o poual al seu extrem, a tocar de la torre. La seva funcionalitat era aconseguir que l’aigua anés a la màxima pressió possible.
• La torre, que era on hi havia el molí i l’habitatge original. Té una alçada d’uns 10 metres, amb un costat interior de 3’45 metres i la gruixudària dels murs es comptabilitza en 1’30 metres aproximadament. La coberta actual és de dues vessants, però sembla que hagi estat modificada, essent l’original un terrat amb un mur merletat. A l’època medieval només hi havia espitlleres o sageteres, molt allargassades, a la part superior. Les finestres que poden veure’s són més modernes, dels segles XVI o XVII, quan s’adapta a l’habitatge adossat. La torre consta dels pisos següents:
  • Soterrani o carcabà. És on hi havia la roda giratòria que feia anar la mola sobirana, un parell de metres sota el pis de les moles.
  • Planta baixa o pis de les moles. Es troa coberta per una volta de canó un xic apuntada feta amb carreus ben escairats.
  • Pis o residència original dels moliners. Sobre la volta anterior, s’hi entrava per una porteta d’arc de mig punt que es troba a uns 3’5 metres del nivell del terra. Com era habitual en aquelles èpoques, s’hi accedia mitjançant una escala llevadissa. A l’interior hi havia una obertura que comunicava aquest pis amb la planta de les moles.
  • El mas, datat a l’any 1694.

La documentació existent parla de molins, en plural. A l’any 1371 s’esmenta un molí sobre un altre, pel que es creu que el molí superior havia d’estar dins de la torre, mentre que l’inferior es trobaria en un petit edifici adossat a ella, on ara hi ha el mas.

Inicialment, va ser un molí fariner, però a partir del segle XV se’n va construir un de draper (o noc^[1]), ja que els oficis relacionats amb els teixits tingueren una gran puixança. A aquest molí també se’l coneix com el molí de baix. Al 1684 se cita el primer molí draper, dient que ja hi era des de molt temps ençà. Al 1698 es diu que el molí draper es troba sota la casa del molí de Llobateres, molí que no va edificar-se fins en període comprès entre el 1771 i el 1787. També es troba a la dreta del Tenes, actualment enrunat i molt cobert per la vegetació.

Va tenir residència d’amos i masovers fins a la dècada del 1960, quan va ser fins quan va estar en funcionament. Actualment està abandonat i la font Tubal, tapada.

[1] Noc: Joc de dues grans maces que, accionades per energia hidràulica, baten les teles, en el molí draper, per tal de donar-los consistència

Pàgina principal