  SANT PAU DE
MONTMANY
|
| SANT PAU DE
MONTMANY
|
Antiga parròquia rural del municipi de
Figaró-Montmany. Se n’intueix l’existència en un
document de l’any 966, on els marmessors del comte Mir de
Barcelona adjudicaven a la Seu de Barcelona l’església de
Sant Esteve de la Garriga i totes les que hi estaven subjectes.
Es creu que una d’aquestes esglésies era la de Montmany.
La primera referència explícita no la trobem fins a l’any 1139, quan el bisbe de Barcelona, Arnau Armengol, concedeix al monestir de Santa Maria de l’Estany l’església de Sant Esteve de la Garriga, amb els seus delmes i primícies, i amb les esglésies sufragànies que té: l’església que se’n diu de Sant Pere de Vallcàrquera i l’església de Sant Cristòfol de Monteugues i l’església de Sant Pau de Montmany, com diu textualment el document.
A començaments del segle XV ja hi ha documentació que parla del culte litúrgic a la Mare de Déu de Puig-Graciós, que a finals del segle XVI ja es va passar al retaula de l’Altar Major.
El temple que ha arribat als nostres dies va ser construït entre els anys 1600 i 1606 en estil gòtic tardà. Té planta de creu llatina d’una sola nau, coberta amb volta de canó, amb absis poligonal, que junt amb les dues capelles del creuer estan cobertes amb voltes de nervis. Mesura 11’28 metres de llarg per 5’10 d’amplada, mentre que els braços laterals ténen una longitud de 3’20 metres i una amplada de 3. L'alçada aproximada de la nau és de 6’5 metres. Els arcs i els pilastres de les capelles laterals, així com els marc de la portalada, que és coronada per un frontó amb tríglifs i mètopes, són de pedra picada.
A l’any 1910 fou definitivament abandonada al traslladar-se el culte al Santuari de Puig-Graciós. Actualment es troba en estat ruinós, amenaçant l’esfondrament, amb la porta d’accés tapiada i amb una esfereïdora esquerda que parteix la façana en dues parts.
Es troba al bell mig dels Sots Feréstecs, lloc que ha pres el nom de la novel.la modernista homònima, publicada l’any 1901, que Raimon Casellas va ubicar en aquests paratges i a on ja fa referència a l’estat de conservació de l’església.