SANTUARI DE PUIGGRACIÓS

Santuari edificat entre els anys 1701 i 1711 en un lloc molt proper on, segons la tradició, es va trobar la imatge de la Mare de Déu. Històricament ha format part de la parròquia de Montmany, però des de després de la Guerra Civil, concretament l’any 1946 i després d’un breu període en què va estar assignat a la parròquia del Figaró, es troba vinculat a la parròquia de l’Ametlla, des d’on l’accés és més fàcil, tot i que, administrativament, sí que és de Figaró-Montmany.

Ja es té constància de la veneració de la imatge a la parròquia de Sant Pau de Montmany a finals del segle XIV. Fins a la construcció de Santuari, la imatge va ser sempre venerada en els diversos llocs on va estar ubicada l’esmentada parròquia de Montmany.

La tradició marca que la imatge va ser trobada per un pastor i un bou, com reflexen els Goigs. La imatge que es venera, que es troba al cambril, data de principis del segle XV i és d’estil gòtic. Representa a Maria, dreta, alletant l’Infant, que el porta al braç dret, mentre que amb la mà esquerra li aguanta els peus, tot amb traces molt suaus i elegants. És daurada i policromada, i mesura 69 centímetres d’alçada.

La història del Santuari la comença el rector de la parròquia de Montmany, Mn. Vicenç Torrellebreta, demana al bisbe de Barcelona en la seva visita pastoral de l’any 1698, la concessió d’un Altar Major per a l’advocació de la Mare de Déu de Puiggraciós. Aquesta concessió va ser concedida el 26 de juny de 1701 quan Rafael Xammar i Derrocada, fill de l’Ametlla i entre d’altres càrrecs visitador general de la diòcesi de Barcelona, va signar-la. El temple té la planta de creu llatina amb una cúpula al creuer. La nau central fa 5’20 metres d’ample per 13’90 de llarg, mentre que els braços creuers tenen 3’65 metres d’ample per 2’30 metres de llarg i el presbiteri 4’25 metres de llarg. A la façana hi observem un portal allindat, una obertura circular i un campanar de cadireta. El 3 de setembre de 1711 va ser oberta al culte.

El temple es completa amb un cor i un cambril, de planta quadrada, que va ser acabat l’any 1771, i amb una casa, que originàriament era la de l’ermità que estava autoritzat a residir-hi. Entre 1910 i 1936 va ser, també, la seu de la parròquia de Montmany. A l’any 1936, el temple va ser profanat i, entre d’altres, un retaule barroc, existent ja l’any 1737. La imatge, però, va poder ser salvada per l’acció coratjosa d’uns veïns i va ser amagada en diversos llocs.

El temple va ser restaurat en el període comprès entre els anys 1951 i 1955 per l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, iniciada pel rector de l’Ametlla Mn. Jesús Ventura. La inauguració d’aquestes actuacions va ser l’any 1957. Des de l’any 1973 tenen cura del lloc una comunitat de monges benedictines.

Completen el conjunt una torre de senyals, de planta quadrada i construïda amb pedra l’any 1845, i una petita capelleta situada gairebé a sota d’aquesta torre, on marca la tradició que va ser trobada la imatge mariana.

Més informació sobre el Santuari de Puig-graciós.

Pàgina principal