SANT QUIRZE SAFAJA

Població que exerceix de nexe d'unió entre les comarques d'Osona, el Vallès Oriental i la subcomarca del Moianès, a la qual per proximitat i per relació en tots els aspectes pertany. El seu terme municipal, de 25'98km², engloba des del 1840 dues parròquies: la de Sant Quirze, a ponent i que s'estén des de la cinglera que tanca Sant Miquel del Fai cap al coll de Poses, els cims de la serra de Barnils i el trencall de Puigdolena, concrentrant quasi tota la població del municipi; i la de Sant Pere de Bertí, a llevant, molt més rural i clarament delimitada a l'est i al sud per la cinglera de Bertí. Ambdues parròquies van formar part de l'antiga baronia (i, posteriorment, comtat) de Centelles, fet que es veu reflexat en l'escut de la població, presentant en un sinople les armes dels Centelles (losanjat d'or i de gules). Fins llavors formava batllia amb Sant Martí de Centelles i Balenyà.

El nucli urbà es troba clarament dibuixat per l'allargassat esperó rocós, conegut com la Molla, sobre el qual es troba aixecat. El carrer Major s'estén al llarg d'aquest esperó, enfilant-se de ponent a llevant, on es troba la parròquia de Sant Quirze, documentada l'any 1054, que conserva l'absis romànic semicircular amb volta de quart d'esfera. L'ampliació amb capelles cobertes amb voltes ogivals entre els anys 1610 i 1649 van convertir la planta original en una de tres naus sostingudes mitjançant columnes de pedra. Entre el 1670 i 1677 es va edificar el campanar, massís i esvelt de base quadrada i amb un pis vuitavat amb el terrat de barana de pedra. La portalada, a ponent del temple, és d'estil renaixentista, amb frontó triangular. A l'interior s'hi guarda una antiga imatge de la Mare de Déu del Roser, de principis del segle XVII i una pila baptismal de finals del romànic. En el nucli urbà destaca també la Pujada de Màrius Torres, que conté un seguit de plaques amb fragments de la seva obra poètica.

Escampats en el terme municipal es troben els antics sanatoris antituberculosos de Puigdolena, on visqué malalt entre 1935 i 1942, quan morí, el poeta simbolista lleidatà Màrius Torres, i actualment una institució benèfica; i el del Mas Badó, avui en dia un hotel i centre d'una urbanització. Prop del Mas Badó es troba la capella de la Mare de Déu de les Victòries.

Que la població ha estat sempre molt disseminada ho demostren la quantitat de masos que es troben per tot el terme. Una petita relació d'aquests són:

• El Molí de Llobteres és un antic molí medieval documentat al segle XIV en propietat del baró de Centelles i que conserva l'antiga torre de defensa amb espitlleres del segle XII.
• El Mas Torres, bastit i costejat entorn el 1719 pel Consell de Vic perquè en la guerra de Successió s'havia derruït l'antic, ja consta documentalment des del 1280, és de planta quadrada amb coberta de quatre vessants i amb façana simètrica amb portal adovellat amb escut a la clau; també té adossada la petita capella de Sant Antoni, del 1755, amb una petita espadanya. Alguns dels hereus d'aquest mas van jugar papers importants en diversos episodis de la història de Catalunya.
• Barnils, abans conegut per Hortolà, és un gran casal amb esgrafiats i renovat a principis del segle XIX, es troba a prop del serrat on hi ha la capella del Roser.
• Serratacó i Serracarbassa, situats un enfront l'altre. El primer va ser modificat vers el 1677.
• Can Maset, obra de Josep Puig i Cadafalch l'any 1925, va ser la primera torre d'estiueig del terme municipal. Des del 1986 és monument històricoartístic provincial.

Al sector de Bertí destaquen l'antiga parròquia ila seva rectria, així com el Clascar. La majoria dels masos de la zona presenten un estat ruinós degut al seu abandonament

Les poues de glaç que encara es conserven, algunes en millor estat que d'altres, són testimonis d'una activitat que va donar molta feina anys ençà.

El fet que quasi tota la població del terme es conscentri en el sector nord-oest fa que el bosc sigui un element clarament dominador del mateix, combinant arbres típicament mediterranis amb arbres més riberencs. El terme, molt accidentat amb tota mena de balmes, cingles i turons, és creuat pel Tenes i pel Rossinyol, afluent del primer a Sant Miquel del Fai. D'aquests elements cal fer esment de l'engorjat que forma el Tenes en el seu camí cap a Sant Miquel del Fai, de la Balma del Molí, prop de l'embassament, i de la Balma de l'Espluga, on s'han trobat restes dels pobladors del Neolític. Des de l'època feudal fins al segle XIX va formar part de la jurisdicció del castell de Centelles i, per tant, del comtat d'Osona, posterior vegueria de Vic i Osona. Des de la divisió comarcal del 1936 pertany al Vallès Oriental i va frontera entre els bisbats de Barcelona i Vic fins al 1956.

S'arriba al poble per la C-59 de Mollet a Moià o bé per la C-1413 de Centelles a Sant Feliu de Codines. En ambdós casos, cal prendre el viarany de la BV-1341, que condueix al nucli de Sant Quirze. També s'hi pot arribar amb autobús.

Pàgina principal