 SANT MARTÍ DE
CENTELLES
|

Municipi que va formar part de l'antiga
baronia (des del 1599 comtat) de Centelles fins l'any 1840, quan
va deixar de formar una única batllia amb Sant Quirze Safaja i Balenyà per passar a ser un municipi
independent.
L'actual terme municipal, de 25'7km2,
qué és bàsicament cobert per notables pinedes i alzinars i
algun que altre roure, es troba situat al sector nord-oriental
dels Cingles, que són els que el subdivideixen amb dues parts
ben diferenciades: i que es troba subdividit en dos sectors
justament pels Cingles:
- La part alta, situada al pla
de la Garga, i que limita amb Castellcir i Sant Quirze
Safaja. És on hem de trobar la parròquia de Sant Martí
de Centelles, que dóna nom al municipi, i la de Sant
Miquel Sesperxes,
que se li uní com a sufragània pràcticament des dels
seus primers dies. L'església de Sant Martí, que es
troba en un racó amagat i pintoresc entre la costa de
Sant Martí i l'antic castell de Centelles, data de l'any
1031 i només conserva un tros de la primitiva església
romànica, que ara s'utilitza de sagristia. El temple
actual va ser construït entre els anys 1666 i 1669. La
de Sant Miquel Sesperxes domina tot el Pla de la Garga i
data de l'any 1154, des d'on a llevant hom pot gaudir
d'una excel·lent panoràmica del Pla de la Calma i el Tagamanent, mentre que cap al nord, en dies
clars, la visió arriba fins al Pirineu. Es troben tot un
seguit de masos disseminats, com la Rovira, el mas Pujol,
la Serra, la Viladevall, el mas Pou, el mas Blanc,...
tots ells amb els seus camps de conreu. Can Miqueló és
actualment una casa de colònies. El Pla de la Garga és
creat pel camí històric de Vic a Caldes de Montbui
(l'actual C-1413 entre Centelles i Sant Feliu de
Codines).
- La part baixa, que és on
trobem el principal nucli habitat del terme, l'Abella,
que correspon a l'antiga parròquia de Sant
Pere de Valldaneu,
situada fora del poble. El nucli de l'Abella, situat
sobre un espadat que domina la vall del Congost,
s'origina entorn el mas i el molí de l'Abella, a peu del
camí ral de Barcelona a Vic (l'actual C-17), on a
l'hostal que hi havia al 1516 s'hi afegiren alguns
habitatges per a gent d'ofici. L'arribada del ferrocarril
va potenciar encara més el nucli urbà. La parròquia de
Valldaneu, de l'any 1007, conserva encara l'absis
romànic.
Les comunicacions directes entre
les dues parts del municipi es redueixen als graus que serveixen
per poder superar el desnivell de la cinglera i un parell de
camins aptes per a animals de bast. Les comunicacions amb
automòbil entre les dues parts del municipi s'han de fer a
través de la veïna població de Centelles.
Els orígens històrics de la
baronia de Centelles es troben dins el terme municipal de Sant
Martí de Centelles. Molt a prop de la parròquia de Sant Martí
es troba el castell de Centelles, seu de la família senyorial del mateix
nom, que va tenir un destacat paper en la història catalana. Al
segle XV es va acondicionar com a residència del Conestable de
Portugal. Els senyors de Centelles deixaren de residir-hi al
segle XVI traslladant-se a l'actual població de Centelles, quan
en començà la decadència fins al 1897, any del seu
abandonament definitiu. També s'hi troba algun monument
megalític, com el Dolmen del Duc.
S'arriba al nucli de l'Abella per
la carretera C-17 de Barcelona a Vic, amb autobús baixant a Aiguafreda o amb RENFE baixant a l'estació de Sant Martí de
Centelles. A la part alta del municipi (Sant Martí de Centelles
i Sant Miquel Sesperxes) només hi arribarem mitjançant la
C-1413 de Centelles a Sant Feliu de Codines.
Pàgina principal