  TAGAMANENT
|
| TAGAMANENT
|
Població que
domina el pas del Congost, el principal entre les comarques del
Vallès i Osona. El municipi s'enfila des del Congost fins al Pla
de la Calma, ja al massís del Montseny, dominat pel turó de
Tagamanent (1056m) i el Sui (1318m) com a punt culminant. És,
per tant, un dels municipis més extensos del Vallès, però és,
a la vegada, un dels menys poblats. Tot i que el terme municipal
no s'endinsa dins els Cingles, aquests en fan, mitjançant el Congost, el límit occidental.
El nucli urbà es troba situat a tocar de la carretera de Barcelona a Vic (C-17), en el sector del casal de la Pedralba. A l'altra banda de la carretera, just a tocar el curs del riu i als peus dels Cingles de Bertí, es troba Santa Eugènia de Congost, que és l'actual església parroquial de Tagamanent. L'església de Santa Maria, documentada a finals del segle X, es troba situada al cim del turó de Tagamanent i ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona, que n'és l'actual propietària. Al Pla de la Calma hi ha l'església de Sant Cebrià de la Móra, típica esglesiola de muntanya de campanar robust i parets ferrenyes. El lloc de la Móra es coneix com a tal des del 898, però l'església des del 1099, El municipi conté una gran quantitat de masies, algunes d'elles en molt bon estat de conservació, com el Bellver i l'Agustí, que actualment són un restaurant i un museu respectivament. La masia del Clot es troba molt a prop de l'església de la Móra i encara és habitada. A la vall de Vallfornès destaca el mas homònim, documentat des del segle XI, renovat al XVI pels Tagamanent i amb un escut dels Rocabertí i tot tancat mitjançant elements modernistes.
Històricament sota jurisdicció del castell de Tagamanent, situat al cim del turó homònim, compartint seu amb l'església de Santa Maria, i pertanyents al compat i bisbat d'Osona. Se'n té coneixença documental des de l'any 947 i ben aviat apareix com a feu dels vescomptes d'Osona. Ja a l'any 1082 s'esmenten com a castlans els Tagamanent. Al segle XV passà als Montbui i, més endavant, als Rocabertí. Els comptes de Barcelona hi tingueren residència com a signe de poder. També ha estat lloc de reunions d'influents personatges de la cultura catalana, com Lluís Millet i Amadeu Vives, fundadors de l'Orfeó Català, Santiago Rusiñol i Joan Maragall, entre d'altres, a la Figuera. Al 1940 la parroquialitat va baixar de l'església de Santa Maria a la de Santa Eugènia.
Des del Turó de Tagamanent s'aconsegueix una excel.lent visió de tot el sector de llevant dels Cingles de Bertí, des del Puiggraciós fins a la població de Centelles. No és gens difícil reconèixer el Puiggraciós, la Trona i el Pla de la Garga, dominat per l'església de Sant Miquel Sesperxes, el castell de Sant Martí i, als seus peus, el nucli de Sant Martí de Centelles. La visió s'allarga als cingles de Gallifa, Sant Llorenç del Munt i, amb sort, Montserrat.