14/03/2007

Dins la setmana de projeccions d'alpinisme que s'ha portat a terme a la UES, i aprofitant el dia que l'incansable i incombustible Jordi Pons, ens presentava els audiovisuals de "L´Història de l'alpinisme" i la pel·licula de l'ascensió als seus 70 anys a la impressionant i altiva cara nord dels Drus.
Es va portar a terme l'acte de comiat de l'entitat als expedicionaris Josep Noguera i Roger Sellent, que marxaràn cap a Katmandu el dimecres 21 de març (veure imatges).

21/03/2007

JA SOM A L'AVIO (veure imatges).

23/03/2007

El divendres es van trobar a Katmandú amb la resta de membres de les altres expedicions i a partir d'ara ja van junts a tot arreu.

24/03/2007

Dissabte varen iniciar el treking per un altre itinerari, que és una mica més llarg, ja que en el que estava previst hi ha massa neu i els porters no hi volen passar.

27/03/2007

Han pogut enviar un missatge de mòbil on hi diuen que estan bé i que encara els queden 4 dies de trecking per arribar al Camp Base i que un cop estiguin instal.lats allà es podran comunicar molt més sovint.

01/04/2007

ARRIBADA AL CAMP BASE!
Mal de cap tot el dia ...(veure imatges)

03/04/2007

A les 6:00 del mati es oficiada la Puja, cerimonia nepali on es demana la complaença dels deus de les muntanyes per portar a bon port l'expedició, a les 7:00 del mati el Jospi i el Roger surten junt amb dos companys més cap a les primeres rampes que els portaran al C1, superades aquestes s'entra a un platò glacial de uns dos kilometres de llarg, envoltats de seracs enfilen el que serà la segona pujada forta,que ja a 5.100 metres es l'ultim desnivell a salvar per arribar a les 14:00 hora nepali al coll situat a 5.800 metres que és on es quedarà instal.lat el camp 1.
Passen la nit allà per tal de portar a terme una bona aclimatació

04/04/2007

A les 7:00 comencen el descens cap a la tranquilitat del camp base, on es posen a les mans del cuiner.

07/04/2007

Dissabte 7 vam sortir cap al Camp 1, junt amb el Gianni (suís) i el Richard (alemany).
El camí no ens va suposar cap problema doncs ja ens el coneixiem.
El pes de les motxilles, tot i que també el coneixiem, sí que ens va suposar un problema. Vam passar la tarda tranquilament reposant i fonent neu.

08/04/2007

Diumenge al matí vam anar cap al Camp 2.
Es deixa el coll per enfilar l'aresta nord-est que va augmentant progressivament d'inclinació. Ens havien dit que el C2 fa de molt mal muntar ja que no hi ha llocs plans. I així és, vam haver d'escavar una plataforma enmig de les pendents de neu per plantar-hi les 2 tendes. Alçada: 6.630m. Tots 2 vam passar una nit relativament bona malgrat l'alçada i que el vent que no va parar de bufar tota la nit ens anava colgant la tenda de neu.

09/04/2007

Al matí amb el Gianni i el Richard vam decidir buscar un millor lloc per plantar el C2. Vam desmuntar les tendes i vam tirar amunt. No vam trobat res millor: massa inclinat, massa exposat al vent, gel massa dur... Total que vam tornar allà on érem i vam tornar a muntar les tendes. Hagués sigut més fàcil pujar a investigar descarregats i així evitar desmuntar i muntar les tendes, oi? Segurament l'efecte de l'alçada no ens va deixar coordinar correctament. Es va tapar i es va posar a nevar. Els quatre vam tirar avall enmig de la< nevada fins al Camp Base.
Els plans pels pròxims dies són descansar, alimentar-nos bé i acumular energies per anar a equipar el tram d'aresta entre el C2 i el C3 que és la
clau de la ruta.

12/04/2007

El dia 12 al matí tranquilament vam pujar a dormir al C1. El Richard, el noi alemany, no es trobava gairebé i vam pujar més a poc a poc de l'habitual. Vam passar molt bona nit, ja era la tercera en aquest camp i al matí carregats com a burros vam pujar cap al C2. Portàvem una tenda pel C3, 100 m de corda fixa per equipar del C2 al C3, anclatges, menjar...
Se'ns va fer força llarg tot i tardar 1 hora menys que l'anterior vegada.
Aquest cop vam poder disfrutar d'unes impressionants vistes del massís dels Anapurnes, el Manaslu i totes les grans muntanyes que envolten el camp base, que des d'aquesta alçada ja comencen a ser petites.
Al vespre vam compartir una sopa de verdures suïssa i un plat de pasta amb carn alemanya. A la nit el vent va tornar a bufar amb ràfegues fortes i a tenda no parava de rebre l'impacte de milions de critalls de neu i gel. (veure imatges)

13/04/2007

Al matí es va despertar fred i serè, continuaven però les ràfegues esporàdiques de vent. Quan el sol va haver escalfat l'interior de les tendes vam tirar cap amunt amb la intenció de fixar algun tram de corda per facilitar el posterior ascens/descens el Camp 3.
Vam arribar fins la cota 6.900 on vam girar cua i vam tornar al C2. Allà acabava d'arribar el potent Iñaki Ochoa i el seu company Jorge, que van instal.lar la seva tenda al costat de la nostra. Vam estar xerrant una bona estona i nosaltres amb la feina feta vam tirar avall cap al C1.
Es va tapar i el descens del C1 al Camp Base el vam fer enmig d'una intensa boira baixa. Al vespre tard va arribar el Chure que 4 dies abans havia baixat a Marpha (primera població) en busca de provisions. Es va presentar amb una pota de xai, pollastre, ous, fruita i verdura fresques i patates.

14/04/2007

Ens van preparar un plat de carn que en aquesta alçada ens va semblar una autèntica exquisitesa, acompanyat de patates fregides i taronges i pomes de postres. Els nostres malmesos paladars ja no s'enrecordaven d'aquest gust.

15/04/2007

Vam anar a visitar els aragonesos que havien arribat el dia anterior. Estan a la part baixa de la morrena, a més de 10 minuts caminant des del nostre Camp Base. Són un grup format per 5 aragonesos, un navarrès, una mexicana i un australià. Són molt bona gent i tenen molt sentit de l'humor. Estan esperant encara varis barrils que els han quedat repartits per tota la vall, entre els quals n'hi alguns que porten una gran quantitat de cervesa...

16/04/2007

Ara farem 4 ó 5 dies de repòs, neteja, alimentació i reflexió abans de fer un primer intent al Dhaulagiri, a veure si està de bones i ens deixa gratar-li el cap.

Volem agrair a tothom la gran quantitat de mostres de suport i ànims rebudes

18/04/2007

Per primer cop des que vam arribar al Camp Base el dia es va llevar tapat. Va estar nevant tot el dia, amb vent fort i molt fred. Les previsions meteorològiques que vam rebre (de TV3, d'Àustria i de Suïssa) donaven molt mal temps fins com a mínim diumenge. La veritat és que ens vam desanimar bastant. Ja fa massa dies que estem inactius i ja ens havíem fet a la idea del primer atac.

19/04/2007

Avui dijous contradient una mica les previsions ha fet bon temps fins a migdia, que s'ha tapat i ha nevat lleugerament com era habitual fins ara.
Les noves previsions que hem rebut avui són una mica millors pel que ens estem plantejant tirar amunt el dia 22 ó 23.

Aquests dies hem estat llegint, escoltant música, llegint i escrivint emails, visitant els altres camps base, jugant a les cartes amb italians i suïssos, buscant pedres precioses... però la veritat és que els dies es fan llargs i avorrits. Ah, també hem hagut de retensar les tendes ja que el gel del voltant s'ha anat desfent hi han quedat elevades en una plataforma de més de mig metre del nivell original. Ara per accedir-hi hem de pujar per uns graons que hem hagut de fer.

Ara que ja ha arribat tothom al CB hi ha molta màquina desfermada: l'Iñaki i el Jorge que van de camp a camp com qui res en la meitat del temps que ho fa la resta, el Dennis Urubko que puja 8000's com nosaltres al Puig de la Creu, la Gerlinde Kaltenbrunner que és la dona del món que més en porta (9, un més que l'Edurne Pasaban), un americà que diu que no dorm bé en alçada (com si hi hagués algú que hi dormís bé) i puja 8000's directament non-stop des del CB... Vaja, un espectacle!! Nosaltres som els catalanets petitets que anem fent com formiguetes, llàstima que només tinguem dues potes.

Tan bon punt tinguem novetats ja us tornarem a informar.

Molts records i una abraçada a tothom,
Roger i Jospi

19/04/2007

Avui dijous contradient una mica les previsions ha fet bon temps fins a migdia, que s'ha tapat i ha nevat lleugerament com era habitual fins ara.
Les noves previsions que hem rebut avui són una mica millors pel que ens estem plantejant tirar amunt el dia 22 ó 23.

Aquests dies hem estat llegint, escoltant música, llegint i escrivint emails, visitant els altres camps base, jugant a les cartes amb italians i suïssos, buscant pedres precioses... però la veritat és que els dies es fan llargs i avorrits. Ah, també hem hagut de retensar les tendes ja que el gel del voltant s'ha anat desfent hi han quedat elevades en una plataforma de més de mig metre del nivell original. Ara per accedir-hi hem de pujar per uns graons que hem hagut de fer.

Ara que ja ha arribat tothom al CB hi ha molta màquina desfermada: l'Iñaki i el Jorge que van de camp a camp com qui res en la meitat del temps que ho fa la resta, el Dennis Urubko que puja 8000's com nosaltres al Puig de la Creu, la Gerlinde Kaltenbrunner que és la dona del món que més en porta (9, un més que l'Edurne Pasaban), un americà que diu que no dorm bé en alçada (com si hi hagués algú que hi dormís bé) i puja 8000's directament non-stop des del CB... Vaja, un espectacle!! Nosaltres som els catalanets petitets que anem fent com formiguetes.

21/04/2007

Després de 6 dies d'estar al camp base finalment vam veure la possibilitat
de tirar amunt. Vam rebre una previsió meteorològica que indicava bon temps pel dilluns 23 i després varis dies de mal temps.
Vam decidir sortir cap amunt ahir dissabte 21. Per tal que el dilluns 23 fos el dia de cim ens havíem de saltar un camp, per això vam anar del CB al C2 (uns 1.900 m de desnivell) en una sola jornada. Una hora abans d'arribar al C2 es va posar a nevar i ventar fort. Vam haver de desenterrar el camp pràcticament colgat de neu. (veure imatges)
A la nit no ha parat de nevar i ventar molt fort pel que se'ns colgava la tenda de neu i pràcticament no en podíem sortir. Varies vegades hem hagut de sortir a desenterrar la tenda que amb el pes de la neu s'aixafava. Hem passat realment mala nit. Quan ens hem llevat hem sentit els crits dels nostres companys de penes i alegries, Gianni i Richard, des de la tenda del costat que demanaven a crits que els treiéssim la neu que els tapava totalment la tenda i no en podien sortir. Hem hagut de palejar una bona estona. Tot i que s'ha llevat sense nevar i amb el vent calmat a les 9:00 ja hi havia núvols de desenvolupament que venien dels Anapurnes.
Hem decidit tirar avall i donar per fallit el primer intent de cim.
A l'arribar al camp base, després de canviar-nos, beure i menjar un trist xapati amb sardines amb tomàquet, hem anat a fer una visita als nostres amics aragonesos. Immensa ha estat la nostra sorpresa i gratitud quan ens han ofert un bol de llenties fetes per ells. Eren boníssimes. I el millor de tot NO PICAVEN!!! Les ha fet el guarda del refugi de la Casa de Piedra a Panticosa.
Ara toca esperar altre cop al Camp Base a veure si tenim una altra oportunitat.

Una abraçada i fins aviat,
Roger i Jospi

26/04/2007

El dijous 26 vam pujar a dormir al Camp 1, fàcil i sense cap més problema que les esquerdes que ja coneixiem s'havien fet més grans i n'havien aparegut de noves.

27/04/2007

El divendres 27 cap el Camp 2 per terreny conegut, l'única novetat és que començaven a aparèixer els nervis a mesura que el Dhaula s'acostava.

28/04/2007

El dissabte 28 cap al Camp 3 per l'aresta nord-oest pròpiament dita. És una aresta amb molts trams de gel dur amb una inclinació mitja d'uns 50º, però amb algun tram de fins a 80º. Pràcticament tot amb corda fixa, però has d'anar amb molt de compte d'agafar la corda que toca ja que n'hi ha que porten varis anys col.locades i no són de gaire fiar.
Plantem el Camp a uns 7.450 m. d'alçada. Hem d'escavar una plataforma que a diferència del Camp 2 és sobre gel i ens costa molt fer el pla adequat per la tenda. La Cristina, el Gianpaolo i el Renzo a l'arribar al C3 s'adonen que s'han deixat els pals de la tenda que compartien. S'han de col.locar com poden un a cada tenda de les que hi ha. El Renzo ve a la nostra. Al Pirineu no seria cap problema però a 7.450 m. sí que ho és. Els moviments són molt lents i la falta d'espai els complica més. Entre altres coses pràcticament no vam dormir ni menjar ni beure, cosa que és absolutament recomanable.

29/04/2007

HEM FET EL CIM!!!!!
Finalment el DHAULAGIRI (8.167) ens ha deixat trepitjar el seu cim principal.

El diumenge 29 a les 5:00 sortim cap a cim.
Havíem quedat amb el Gianni i el Richard per sortir a les 4:00 però entre una cosa i una altra ens esparem 1 hora, cosa que ens refreda bastant (estem a uns -25ºC dins la tenda). A uns 7.600 m. hi ha la famosa travessa que tothom ens havia apuntat com un dels llocs més perillosos de l'escalada. Es deixa l'aresta i es va a buscar la gelera superior per terreny mixt de gel i roca. El trobem menys perillós del que ens havien dit i el fem ràpid i sense problemes. A l'entrar a la gelera trobem unes zones de plaques de vent que en qualsevol moment es poden desprendre. Mirem d'evitar-les per sota. Després d'un llarg flanqueig ja es pot veure el corredor que porta al cim. Sembla relativament aprop i curt, però les distàncies a l'Himàlaia enganyen molt. Cap a les 13:00 entren núvols, es posa a nevar fort i a fer ventisca. Estem massa aprop del cim per tirar enrera i massa lluny per no patir les conseqüències del canvi de temps.
A les 14:15 enmig d'una forta nevada i ventisca arribem a la cota 8.167 del Dhaula. Molt emocionats per haver aconseguit el somni que tant temps portàvem al cap però alhora molt cansats per l'esforç i neguitosos pel descens que ens espera. A partir de les 19:00 i fins a les 23:00 anem arribant al C3 tots els que hem fet cim: els italians Renzo, Cristina i Gianpaolo, el suís Gianni i nosaltres 2.(veure imatges)

30/04/2007

El dilluns 30 després d'una altra nit d'insomni entre tres en una minúscula tenda a 7.450 m. ens disposem a tornar a la vida. Varis dels que han pujat tenen congelacions a mans, peus i nassos, nosaltres per sort ens en sortim prou bé, això sí tots estem desnotrits i deshidratats. El descens del Camp 3 al Camp 2 és llarguíssim, rapelant tota l'aresta. En tot moment hem d'estar en tensió perquè aquí no et pots permetre cap error. Després d'un esforç titànic per la falta d'energia (portem 3 dies pràcticament sense menjar res) comparable gairebé a l'esforç de pujar, arribem a les 17:00 al Camp Base. És en aquest moment quan realment som conscients que el Dhaula ja és nostre!! La UES ja té un altre 8000!!

Moltes gràcies a tots els que ens heu donat suport, una part del cim també és vostra. Esperem poder-nos retrobar ben aviat. Una abraçada molt forta, Roger i Jospi

03/05/07

Després de baixar del cim estem un parell de dies al camp base recuperant les energies perdudes en alçada ja que els nostres músculs es neguen a moure's, i per fi arriba el dia de retornar a la civilització, encara que sigui a la caòtica Kathmandú.

El dia 3 deixem el que ha sigut la nostra casa durant l'últim mes. Per una banda ens envaeix la nostàlgia de deixar-la, per l'altra ens envaeix el desig de tornar amb els nostres.

Sortim a les 7:00 del matí cap al French Pass (coll situat a 5.500m. d'alçada) amb la intenció d'arribar el mateix dia a Marfa. A la nostra esquena queda el Dhaula i les seves fredes arestes, han estat 33 dies de viure sobre el gel i la neu, dels quals ens n'emportem el millor regal possible, la cirereta del pastís, ens girem infinitat de cops endarrera, mentres el camí no arriba al coll on direm adéu a aquesta pila de pedres, neu i gel que ens han fet suar tant i alhora passar tant fred. Les últimes fotos, les últimes mirades i ens llancem cap al pla, extens pla anomenat Hidden Valley, ple de neu que ens portarà al coll de Danfus Pass, en aquest gran planuria, a uns 5.000m. d'açada, ens enfonsem a la neu tantes vegades que els peus ens queden molls i gelats. Estem així fins gairebé 8 hores després d'haver sortit del CB. Sembla que el moment d'encarar la baixada no arribi mai. Ens atrapa la boira i la neu just saltar a l'altre cantó del Danfus pass, sembla que el Dhaula no està content que li haguem trepitjat el cimi marxem tant somrrients, decidim esperar al Chure per no errar el camí, encara hauriem de fer tres hores mes, caminant per un pendent sempre o gairebé sempre per sobre la neu, amb els peus freds i dintre les caputxes dels gore-tex, aïllats dintre els nostres propis pensaments, fins a arribar a la vertical del petit poblet anomenat Marfa.

Un cop posat el punt de mira a les quatre cases i els camps d'herba verda comencem un vertiginós descens, des de la cota 5.000 fins als 2.600 de Marfa, és aleshores quan les molles i el líquid de frens comencen a saltar dels nostres genolls,les ungles es claven a les punteres de les bambes i als l'altímetres hi apareixen les alçades dels nostres pirineus, ja ensumem a matalàs tou i a dutxa d'aigua calenta, unes quantes rectes d'impressió entre els arbres ens fan arribar morts i sense reserves als carrers empedrats de Marfa, una coca cola ens refà una mica, hem cobert el trajecte en 11 hores.

Com a premi dutxa d'aigua calenta i per sopar un steak amb verduretes, una cervesa i per postres dos plats de Dalbat (arròs amb verdures), la sobretaula s'allarga entre la calor de les parets folrades de fusta de l'hostal. Agafem el llit amb moltes ganes i demà serà un altre dia, el primer des de fa molt temps a la civilització.

04/05/07

En un poc més d'una hora anem caminant per la vall del Kali Gandhaki fins al poble de Jomson. Ens envolten impressionants pics, els contraforts del Dhaula, els Nilgiri, l'Anapurna, aquí hi ha situat un petit aeroport amb enllaç amb Pokhara. Tenim la incertesa de si trobarem plaça ja que no tenim reserva. Durant una bona estona en Chure fa gestions per aconseguir bitllet mentres nosaltres ens esperem fora. Surt amb un somriure a la cara que també ens fa canviar la nostra. Cap a les 11 ens enlairem en un petit bimotor que poca estona després ens deixa a l'aeroport de Pokhara, on la calor ens ofega. Agafem un micro bus de 9 places amb 15 persones dintre, que a ritme de rally ens porta en 5 hores a Kathmandú.

Ara tan sols ens queda esperar, altre cop esperar que poguem tornar a casa aviat.