Costumari Nadalenc.

Els Sants Innocents i l'Home dels Nassos

Dins del nostre Costumari no pot faltar la festa dels Sants Innocents, que encara ara segueix tenint la seva gràcia, i una tradició molt popular que és la de l'Home dels Nassos. Crec que t'ho passaràs bé llegint tot això.

els sants innocents  /  l'home dels nassos

tornar al costumari

Els Sants Innocents (28 desembre)

La festa dels Sants Innocents commemora la matança d’infants que va ordenar el rei Herodes quan va conèixer la notícia del naixement de Jesús. Per molts jueus, Jesús era considerat el nou messies, el Rei dels Jueus, i això lògicament a Herodes no li feia cap gràcia, ja que tenia por que aquell noiet li prengués la corona. Segons l’Evangeli de Mateu, el propi rei Herodes va convocar a tots els sacerdots de Jerusalem perquè li diguessin a quin lloc havia de néixer Jesús. Fins i tot va cridar els savis (els considerats reis d’orient) perquè un cop haguessin visitat Jesús guiats per l’Estrella, tornessin cap a Jerusalem i li indiquessin el lloc exacte del naixement. Com que els savis no li van fer cas, Herodes es va indignar molt, i ordenà que al poble de Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall, l’edat que calculava que havia de tenir aquell infant. El nombre exacte de nens morts es desconeix, alguns historiadors han donat la xifra de 14.000, però no hi cap fons documental que ens permeti saber-ne l’exactitud. El que si que està clar és que l’emperador Justinià va manar edificar a Constantinople (actual Istambul, a Turquia) una església en honor dels Sants Innocents. La festa es va fixar el 28 de desembre per acostar-la al naixement de Jesús. Com que aquests infants eren innocents ... per això en el dia d’avui tothom és considerat innocent d’allò que faci, d’aquí les innocentades.
Antigament, el dia dels Sants Innocents era considerat com el principi d’un carnestoltes, ja que segons el refrany: "De Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes". Les festes que es feien durant aquest dia, sembla que haurien seguit les anomenades "Saturnals romanes", que ja en temps dels romans hi havien uns dies on era permès fer-hi de tot.

L’elecció del bisbetó. Aquesta festa, no només s’havia celebrat a la Catedral de Girona, sinó també a totes les catedrals d’Europa durant l’Edat Mitjana. Es calcula que es va realitzar entre els segles XIV i XVI. Era una festa coneguda també amb el nom de "les festes dels boigs". Tot començava amb l’elecció el dia 6 de desembre, festa de Sant Nicolau (patró dels nens), d’un bisbetó (a les catedrals) o d’un abató (als monestirs i comunitats religioses). Els escolans es reunien per elegir el qui d’entre ells havia de fer de bisbe dels nois. Un cop era escollit, repartia entre els companys els càrrecs d’arxiprest, vicari ... El bisbetó no començava de forma oficial el seu "regnat" fins el vespre del dia 27 de desembre, i cessava, just a les 24 hores. Durant aquest espai de temps, tant ell com els seus companys oficiaven, sermonejaven, beneïen i organitzaven processons tal com si fossin veritables clergues. Això havia provocat en més d’una ocasió, que la festa no es realitzés amb les degudes correccions i que es desviés cap a un poc respecte religiós. En molts llocs es va deixar d’organitzar. A la Catedral de Girona sembla que a finals del segle XV ja no es portava a terme.

Els Innocents a Torroella de Montgrí. Segons he pogut saber a través del "Costumari Català" de Joan Amades, la vigília del 28, les monges del convent de la Divina Providència de Torroella de Montgrí, es reunien i elegien tots els càrrecs nous per al règim de la comunitat que funcionaria només per al dia 28. Així, designaven les monges de més categoria per als càrrecs més humils i viceversa. D’aquesta manera, les monges que s’encarregaven de la porteria, de la cuina o de l’hort, se’ls hi donava el càrrec d’abadessa o de priora. El dia dels Innocents, tothom exercia amb bona gràcia el seu nou càrrec. A les hores dels àpats no hi havia lectura ni meditació, i l’autoritat i silenci que regia durant tot l’any era substituït per broma i alegria que campejava durant tot el dia. Però ... a l’endemà tot tornava a ser igual com abans. Sembla que aquest costum es va fer fins l’any 1931. Però ... aquesta pràctica no només s’havia fet al convent de Torroella, ja que en moltes altres comunitats religioses també s’havia celebrat.

Les enganyifes. Hi havia enganyifes pròpies de les persones que treballaven en oficis determinats. Encara ara, algú les fa i amb molt d’èxit. Els serrallers i les persones que treballaven en l’art del metall, clavaven una moneda de plata a terra, fora al carrer i a prop de la porta de la botiga. Més d’un intentava agafar la moneda i això provocava el somriure no només dels qui li havien posada sinó també de les altres persones que passaven pel carrer que ja sabien que això només pot passar en un dia com avui. Però, també hi ha una variant i és la de fer un petit forat a la moneda i passar-hi un cordill molt prim que quasi ni es vegi. Aleshores, t’amagues a l’interior d’una escala o d’una botiga tot subjectant el cordill, però deixant la moneda fóra al carrer. Esperes que passi una persona per collir-la i just abans que ho faci estires el cordill. L’efecte és boníssim! Encara avui es practica aquesta enganyifa. Tot i que per fer-ho més visible seria interessant fer-ho amb un bitllet (lògicament ben fotocopiat!).

Les "llufes" i les "bombes fètides". De ben segur amic cibernauta que a tu també alguna vegada t’hauran clavat la llufa. La "llufa" no és més que un ninot de paper que l’enganxes amb "celo" a l’esquena d’algun conegut, tot i que la gràcia és fer-ho amb desconeguts. Encara avui, grups de mainada corren pel carrer intentant posar-li la llufa a algú. Però... la "llufa" autèntica és una fulla de col. Antigament, els nois i noies anaven al mercat o als pagesos tot demanant fulles de col. Aquests, com et pots imaginar no teníem cap problema per donar-les ja que així podien cooperar amb la "festa". Aleshores, els nois noies anaven pel carrer i intentaven clavar la fulla de col amb una agulla a les faldilles de les dones que passejaven. Pobretes!
Encara que facis aquesta cara de no haver trencat mai cap plat, no em negaràs que no has tirat mai una bomba fètida! Actualment es poden trobar a les botigues de festa i de broma. Les bombes fètides tenen una aparença d’ampolla de plàstic petit on a dins hi ha un líquid. Perquè faci el seu efecte l’has de fer explotar a terra i ràpidament surt d’allà una fortor d"aquelles que hi van". Els més atrevits llencen les bombes fètides en llocs tancats ... pobrets els qui avui vagin al cinema!

Els mitjans de comunicació. La majoria de diaris que es creuen que són "seriosos" no solen incloure innocentades. Però... encara queden que segueixen la tradició, sobretot els diaris esportius. Per tant... avui és qüestió d’estar alerta del que surt a les portades dels diaris: Sport, El Mundo Deportivo, Marca i As. També moltes emissores fan la seva "enganyifa", inventant-se notícies, reportatges ...

Altres innocentades. Tothom intenta fer la innocentada com més graciosa i menys "gamberra" possible. Durant un temps, va ser costum que a la ciutat de Girona les fonts amb forma de xorro que hi ha a la Plaça d’Europa i a la dels Països Catalans estiguessin plenes d’escuma de sabó. Recordo també que fa uns anys, un alcalde d’un poble de les nostres comarques va anunciar a un diari local que posaria estufes als carrers de la vila. El diari no hi va caure i el mateix dia 28 ho publicava a tota portada. Tota una innocentada sense que ells poguessin fer-hi res. Aquest mateix diari, va fer una innocentada que consistia en anunciar els "nous" números de telèfon dels diferents organismes de la ciutat de Girona: Ajuntament, Diputació, Generalitat, Govern Civil ... el rebombori va ser increïble! (crec que des de llavors ja no n’han fet mai més!). Ah... per cert, ja fa temps era costum que en molts d’indrets, els joves més atrevits pugessin al campanar de l’església la vigília abans o a primera hora del matí per anunciar que començava la festa dels innocents. Una tradició que s’ha perdut.

L’home dels nassos (dia 31 desembre)

L’últim dia de l’any se celebra l’onomàstica de Sant Silvestre, un dels Papes de l’Església catòlica que va viure al segle IV. "Per Sant Silvestre, un any se’n va i un altre resta", diu el refrany. A les comarques de Girona era tradició fer creure a la mainada que avui passava pel carrer l’home dels nassos. De fet, tot i que aquest costum s’ha perdut en gran part, a la ciutat de Girona encara algunes famílies segueixen la tradició, ja que es diu que l’Home dels Nassos passeja cap al vespre pel Pont de Pedra. Com ja saps, l’Home dels Nassos és un personatge molt lleig que té tants nassos com dies té l’any. A veure... torna-ho a llegir per si ho has entès bé: "L’Home dels Nassos té tants nassos com dies té l’any". Suposo que si et pares a comptar, sabràs que aquest home no té 365 nassos, si no un, igual com tots, perquè a l’any en curs només n’hi queda un de dia, i per tant aquest home tindrà com tu un nas. Però aquesta "filosofada" la mainada no se la fa, i quan tu li dius que l’home que passejarà pel pont de pedra té tants nassos com dies té l’any es creu que tindrà 365 nassos, imagina’t quina "pinta" hauria de tenir aquell home.
La tradició de l’Home dels Nassos es va estendre per totes les poblacions de les comarques gironines. Quan ja era fosc, la mare o el pare treien el nen al carrer, i quan entraven a una botiga, la mestressa solia preguntar a l’infant "Ja has vist l’home dels nassos?". Com que el noiet o noieta li deia que no, aquesta li contestava: "Doncs fa poc que ha entrat a comprar, o sigui que afanya’t que ha d’estar per algun d’aquests carrers d’aquí a prop". Tot i que a la ciutat de Girona la tradició és que passi pel Pont de Pedra, també és vàlida la mateixa fórmula per dir que l’esmentat homenot és per un altre carrer de la ciutat.

A Palafrugell, i segons el "Costumari Català" d’en Joan Amades, a la mainada li feien creure que si no eren bons minyons es tornarien com l’Home dels Nassos. És per això que cap el vespre, les famílies tancaven els seus menuts en una habitació i se’ls deia que el personatge els visitaria. Quan feia estona que estaven tancats (ja us podeu imaginar la tensió dels nanos), un de la família començava a fer crits estranys tot fent-se passar per l’Home dels Nassos. Al cap d’una estona obrien la porta i els donaven galetes o dolços que l’Home dels Nassos els hi havia deixat per a ells, el qual tot d’una se n’havia hagut d’anar sense que ells el poguessin veure.

En alguns llocs de la comarca de la Selva feien creure a la mainada que l’Home dels Nassos s'hostatjava en un hostal i que per veure’l calia anar-hi a les dotze del migdia que l’hora que dinava. Els qui el volien veure entraven dins d’una habitació absolutament fosca, i mentre esperaven el personatge, se’ls ruixava amb aigua.

A Arenys de Mar, població del bisbat de Girona, i en altres viles del Maresme, se’ls hi deia a la quitxalla que per poder veure l’Home dels Nassos cali estar net de pecat. És per això que portaven la mainada a fer una confessió pintoresca a la platja, vora al mar, perquè cridessin ben fort els pecats i les mentides que havien dit. Per cada pecat o mentida havien de fer un nus a un cordill, i quan els havien dit tots, havien de llençar el cordill al mar. Si l’aigua se l’emportava, el mar els perdonava, en cas contrari, si el cordill era rebotat i tornava a la platja no hi quedaven (Aquí molts pares canviaven el sentit depenent de l’estat del mar, ja que si l’aigua estava un xic agitada mai hi hauria forma que quedessin perdonats!)

A Barcelona també ho celebren amb gran festassa. Un capgros representa l'home dels nassos que es passeja pel centre de la ciutat.

Quin és l'origen? Es diu que "L'home dels nassos" és una tradició inspirada amb el déu romà Janus, que tenia dues cares, una amb aspecte d'ancià, degut al temps que s'acaba, i l'altra amb aspecte infantil per l'any que comença, justament amb el mes que porta el seu nom, gener (Janus).

anar a dalt