costum3

En el nostre Costumari Nadalenc d'avui et proposo dues festes que segur que t'agraden: la del Cap d'any (que de fet ja ho comences a celebrar poques hores abans, el dia 31); i la dels Reis, que segur que si has escrit la carta et portaran moltes coses!)

Començar bé l'any. És tradició pensar que si el dia d’avui comença bé tindrem fortuna durant tot l’any i que tots aquells negocis començats avui donaran un bon resultat, de tal manera que els nostres besavis portats per aquesta opinió, ajornaven fins l’1 de gener aquelles coses i feines que tenien molt d’interès que sortissin bé: "Si files per Cap d’any, filaràs tot l’any", diu l’adagi.
També era costum donar almoina a tots els captaires del poble, ja que es creia que fer almoina el dia d’avui comportava bona sort i riquesa per a l’any que comença.

Amb l’afany de començar bé l’any, el dia 31 de desembre tots nosaltres al toc de les campanes de les 12 de la nit mengem els raïms, ja que es diu que això porta una bonança econòmica (a mi no és pas que m’hagi donat gaire resultat!!!). Diu un adagi: "Menjar raïms per Cap d’Any porta diners per tot l’any". S’organitzen grans sopars per celebrar l’acomiadament de l’any i donar una bona entrada al que comença. Després del sopar, tots a la discoteca o a les grans festes populars i "visca la farra!".

Es creu que el dia d’avui és molt bo per començar a sortir amb el noi o noia que més t’agrada i d’aquesta manera iniciar el "festeig", per això hi ha un refrany que diu "Amoretes de gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer", o sigui que ja ho saps amic cibernauta, si encara estàs solter o soltera, aprofita el dia d’avui!. (De fet, tothom es posa "guapo" per anar a la discoteca a celebrar el cap d'any ... serà per això?).
Molts intenten avui començar una nova etapa: deixar de fumar, deixar de beure .... d’aquí que hagi sortit aquella dita que "Any nou, vida nova". Tant de bo tinguis sort i Bon Any Nou!

L’aplec del Collell. Un dels aplecs més populars de les nostres contrades és l’Aplec del Ninou del santuari de la Mare de Déu del Collell. Una de les seves característiques era la Fira dels Torrons, on tots els torronaires artesans de les comarques de Girona es donaven cita al santuari per exposar els seus productes. Tot i que cada vegada hi ha menys torronaires artesans a les nostres terres, encara avui se celebra amb èxit. D’aquesta fira en va sortir l’adagi que "Els torrons del Collell són més bons que la mel". L’Aplec del Collell comença al migdia amb la celebració de la Santa Missa presidida pel Bisbe de Girona, un dinar popular i una ballada de sardanes. En aquesta festa s’hi apleguen molts devots de la Mare de Déu del Collell, així com antics alumnes del col.legi que hi havia hagut.

L’abat dels boigos. Aquest havia estat un personatge molt popular fa temps en alguns pobles de les nostres contrades i que va desaparèixer a mesura del pas dels anys. Era un home que tenia l’obligació de concórrer a tots els casaments i bateigs que se celebraven a la població i que era ostentat per l’últim casat de l’any. Avui, l’abat dels boigs prenia possessió per exercir el càrrec tot l’any vinent. L’abat sortint es presentava a casa de l’abat entrant i tenien obligació d’acompanyar-lo totes les parelles que s’havien casat durant l’any i aquells qui s’hi volguessin afegir. L’abat tenia una vestimenta pròpia d’ell: una capa, un barret i un collar ple de forquilles i culleres de fusta. La seva missió era organitzar la broma de tots els casaments i durant l’àpat ocupava la taula més llunyana dels nuvis. També a la Festa Major del poble era l’encarregat de reunir parelles que teòricament es feien "tilín". Aquesta tradició ja ha desaparegut, com moltes altres tradicions populars. T’imagines que un noi del poble et caigués molt malament i que aquell any hagués estat elegit com a "abat dels boigos"? L’hauries de suportar durant tot el dia a l’àpat!!!.

A Maçanet de Cabrenys. La mainada havia fet en el dia d’avui una capta per totes les cases del poble al so de la cançó: "Ninou, ninou, la cua del bou; panses i figues, nous i olives; si no me’n doneu, escales avall caigueu". Tot el que recollien s’ho menjaven a la plaça enmig d’una gran alegria.

El Ball dels Ocellets. El Costumari Català d’en Joan Amades ens parla que en els pobles de la Cerdanya, els joves ballaven el "Ball dels Ocellets". S’aplegaven en parelles, encarats l’un amb l’altre, i saltaven tan alt com podien mentre feien anar els braços intensament endavant i endarrere per donar-se aire. A cada tres alts feien un giravolt. Era un ball escàs de moviments, però mot pesat, ja que tots procuraven saltar més que els altres companys. El qui més resistia era considerat com a rei del ball i els altres li havien de pagar el beure i durant tot l’any gaudia de certes distincions. Cal dir que tots els ballarins es guarnien amb branquetes i brots vegetals que es posaven al voltant del cap como si fossin cabells. Se’ls feien aguantar amb cordills al voltant del cap i es dissimulaven amb la barretina, que també ajudava a aguantar-los-els. En saltar, aquella mena de perruca vegetal els queia, cosa que provocava les rialles de la gent.

Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: "On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo". Quan el rei Herodes ho va saber, es va inquietar, i amb ell tot Jerusalem. Herodes va convocar tots els grans sacerdots i els mestres de la Llei que hi havia entre el poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells li respongueren: "A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta" (...) Llavors Herodes cridà en secret els savis, va demanar-los el moment exacte en què se’ls havia aparegut l’estrella i els encaminà a Betlem dient-los: "Aneu i informeu-vos amb exactitud d’aquest infant; i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, perquè jo també pugui anar a adorar-lo".
Després de sentir aquestes paraules del rei, es posaren en camí. Llavors l’estrella que havien vist sortir començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. L’alegria que tingueren en veure l’estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare, es prostraren a terra i el van adorar. Després van obrir les seves arquetes i li oferiren presents: or, encens i mirra. I, advertits en somnis que no anessin a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

(Evangeli de Mateu 2, 1-12)

L'arribada dels Tres Reis. És molt important que quan ses Majestats arriben a la teva població els vagis a rebre amb entusiasme. Els més menuts, han de portar un fanalet, perquè d'aquesta manera, els Tres Reis els puguin veure. Encara que no ho sembli, els Reis són uns personatges que els hi agrada que els alabin i que tan els petits com els grans els cantin una cançó de benvinguda quan arriben amb les seves cavalcades pels diferents pobles del món. A les comarques de Girona tots canten aquesta cançó:

Visca els Tres Reis de l’Orient

que porten coses a tota la gent.

Una botifarra per la meva mare,

un porró de vi pel meu padrí.

Un tall de pa pel meu germà,

un tall de coca per la meva boca.

Fer de Rei. Fa temps, quan en els nostres pobles no hi havia la organització de grans cavalcades, havia estat costum que un dels membres de la família fes de Rei, especialment el padrí o oncle. És per això, que cap al tard, aquest familiar s’amagava en un indret de la muntanya i esperava a que el nebot o els membres més petits de la seva família l’anessin a veure. Aquest, disfressat amb alguna vestimenta que fes suposar que era un Rei, parlava de forma molt dissimulada i lliurava als infants caramels. Es feia creure que només n’ hi havia un de rei, ja que els altres dos, estaven en altres llocs per poder contentar a tota la mainada. Aquesta tradició era costum fer-la en pobles petits de la muntanya.

Recomanacions per a la vigília. Com que moltes vegades és difícil fer anar a dormir aviat a la mainada, els nostres avis tenien un remei que donava molt bon resultat. Es feia creure als infants que després de sopar, els Reis es posaven a dins de les parets de les cases i sobretot a la xemeneia per escoltar i espiar la conducta dels més petits. D’aquesta manera sabien si es portaven bé i si havien anat a dormir aviat.
És molt important que els Reis sàpiguen les edats dels membres de la família. D’aquesta manera, poden repartir millor els regals, segons les necessitats de cadascú. És per això, que recomano que al menjador, al balcó, o en un lloc fàcil de veure, es posi una sabata, perquè així no hagin de pensar les edats i puguin fer més ràpidament la seva tasca. Això també servirà, perquè coneguin quants membres hi ha a la casa. No cal dir que les sabates han d’estar ben enllustrades, imagina’t que no estiguin netes!, els Reis es pensarien que ets un brut! Per cert... si tens un gos, un gat o algun animalet de companyia, deixa també alguna cosa característica d’ell, com per exemple un collar, ja que els Reis estimen molt els animals i és possible que li puguin deixar "alguna cosa".
També suggereixo que a la taula del menjador o de la cuina es deixi beguda: aigua, refrescos, una mica de conyac per ses majestats (recorda de posar tres gots ben nets) i alguna mena de pinso (si pot ser palla millor) i una galleda d’aigua per als camells o cavalls. També es poden deixar algunes galetes, perquè agafin forces! No està de més, deixar també alguna tovallola, perquè els Reis es puguin treure la suor! Hi ha moltes famílies, que encara avui segueixen el costum de posar al balcó un cistell o un cove gros perquè ses majestats hi deixin els regals.
Com que els Reis van molt atrafegats fent la feina, algunes vegades es deixen coses per les cases que visiten: un mocador, un botó del vestit ... No cal dir que la mainada guarda aquell objecte com si fos una relíquia!

Les primeres joguines. Molt han canviat les coses des dels primers regals que portaven els Reis fins els nostres dies. Abans, ses majestats portaven pilotes de drap, una baldufa, cavalls de cartró, cavalls amb tartanes, flabiols, nines de cartró i llaminadures diverses. També era costum que portessin alguna enganyifa com: pedres, paperines de serradures ... i en alguns llocs, portaven fins i tot, els esmorzars preferits de la mainada. D’aquesta manera, la quitxalla podia imaginar el gran grau de saviesa que tenien ses Majestats.

El tortell de Reis. És tradicional que el 6 de gener el padrí regali el tortell de Reis al seu "fillol", tot i que també se sol menjar durant l’àpat que es fa durant aquest dia, tant si hi ha padrins o no. Tots els tortells tenen una fava seca que ha posat prèviament el pastisser quan l’elaborava. Aquella persona que li toqui la fava en el seu tall de tortell, es posa una corona de cartró (ja donada pel pastisser quan compres el pastís) i és elegit rei, "El Rei de la Fava". Com a "premi" ha de pagar el tortell a qui l’ha comprat. Per cert ... sobre aquesta tradició hi ha coses amic/ga cibernauta que potser no saps i és bo tenir-ho en compte: antigament hi havia el costum que cada cop que el rei begués, tots els de la taula cridessin ben fort: "El rei beu, el rei beu". També el Rei de la Fava tenia la potestat per escollir una reina entre les noies o senyores que formaven part de l’àpat (No cal dir que si l’afortunat de la fava era una dona, havia d’elegir un noi o senyor). Durant tot l’àpat, aquella noia era la "xicota" del rei, per tant era la seva donzella reial. Si quan el rei o la donzella reial bevien hi havia algun membre de la taula que es descuidava d’aclamar "el rei beu", els monarques (el rei i la donzella reial) tenien el privilegi d’embrutir-li la cara pel poc respecte (amb el carbó de la xemeneia, per exemple).
També en alguns indrets és costum posar tres faves en el tortell: el qui troba la primera és nomenat rei, la de la segona príncep i la de la tercera cortesà.

La tradició actual del Tortell de Reis. Actualment, a part de la fava es posa també un ninot en forma de rei. En aquest cas, aquell qui troba el ninot és el Rei i el qui troba la fava és el qui ha de pagar el tortell. A cada tortell hi ha una corona de cartró, i durant tot l'àpat el qui fa de rei se l'ha de posar. És habitual que en cada pastís hi hagi una petita poesia que sota el títol de "Feliç Tortell de Reis" diu més o menys així:

Si la fava tu hi has trobat
paga el tortell sens recança
i no perdis l'esperança
seràs un ser afortunat.

I si t'hi surt la figureta
no et quedarà més remei
que ser coronat com a Rei
d'aquesta festa distreta.

Tradició, sana alegria;
formen en la taula anell,
i mengem tan bon tortell
en pau i franca harmonia.

Aquesta tradició del "Rei de la Fava" ve de molt antic, ja que els romans ja nomenaven Reis i Reines en els grans àpats que celebraven durant aquestes èpoques, les anomenades "festes saturnals" dedicades al déu Saturn.

Patrons dels naipers. Els tres Reis són els patrons dels fabricants de cartes. Es calcula que aquest ofici a la ciutat de Barcelona no va ser consolidat fins el segle XVI. El rei de bastons representa el qui va oferir encens a Jesús, el de copes el qui va portar-li la mirra i el d’oros el qui va donar l’or. El rei d’espases va armat per protegir l’infant Jesús d’Herodes. Cal dir que a part dels Tres Reis Mags, els fabricants de cartes també veneren a Sant Bernardí de Siena. Alguns fabricants de joguines també s'emparen als Tres Reis. També com a curiositat cal esmentar que les persones rosses tenen per patró el Rei ros (Gaspar), els qui tenen el cabell negre, com ja pots suposar tenen l’ajuda del Rei negre (Baltasar) i els qui el tenen blanc al Rei blanc (Melcior), a qui també es pot invocar, perquè no et surtin cabells blancs.

Per cert, no cal oblidar que avui en el teu pessebre que fas a casa teva, has de posar les figures del Tres Reis davant del naixement i que la tradició diu que no s’ha de desfer el pessebre fins el dia de la Candelera, el 2 de febrer.