|
| |
|
|
Amb
motiu de la Festa Major de Sabadell del 2006,
i organitzat per Papers de Versàlia , el Diumenge 3 de setembre
del 2006, a la Plaça de Gabriel Pujol,
s'ha celebrat la
lectura pública de poemes
a càrrec dels següents autors:
Marcel
Ayats, Carmina Boix, Jordi Brotons, Roc Casagran, Cristina
Casas, Manuel Castromil,
Josep Gerona,
Vicenç Xavier Garcia, Xavier Grimau, Víctor Mañosa, Esteban Martínez,
Quilo Martínez,
Josep Maria Ripoll, Lluís Subirana i Jaume Ten
Al
acte, que ha estat patrocinat
per l'Ajuntament
de Sabadell i per
l'Institut de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya,
hi han destacat les col·laboracions
musicals de Montse Munill , flauta travessera, i de Rosa Navarro al
violoncel.
|
|
|
|
En
una clara nit d'estiu, a la amplia plaça Gabriel Pujol i amb una gran
assistència de públic, s'han anat recitant amb passió els poemes fruit
del talent dels autors; que amb esforç han sabut resseguir la memòria
per descriure'n forma i ànima, i que en per un instant ens han mostrat
amb les seves imatges poètiques, les vivències pretèrites.
En
Jaume Ten, gran amic d'en
Francesc Brunet-Llobet ha
recitat amb força i
emoció, el poema 'Assaig
Visual sobre el Desig' que el Francesc va escriure amb
tot el sentiment i que els Amics de 'Papers de Versàlia'
han volgut incloure en aquesta edició del recital com homenatge a qui tan va estimar
la poesia. Gràcies Jaume,
Gràcies amics de Papers de Versàlia.
Ha estat poesia per la memòria. Moltes gràcies poetes.
|

Montse
Munill a la flauta travessera, i Rosa Navarro al violoncel en una de les
intervencions musicals |

Jaume
Ten recitant
'Assaig Visual sobre el Desig'
Primer premi Categoría
Lliure
IV Jocs Florals a Sant Cugat del Vallès
Abril 1990
|
Assaig visual sobre el desig
I sé on ets per les llums de la
mùsica.
Camino cap a tu pels signes de les coses,
dins del moviment distret de la tarda.
Estava previst que t'estimin les paraules:
En la netedat del cristall de les lletres,
les teves imatges omplen dòcilment les pauses,
i entren dins de cada mot per l'encant del vers,
interpretant els conceptes, les mirades i la pell.
El teu rostre i la veu.
El teu cos, el somriure i els ulls.
Ara la sínia, en el so dels ocells,
volta l'aigua pels colors del reflex.
Elementalment miro els teus llavis,
parlant-te, vull insinuar-me als teus mots,
i sentir a la mà el tacte que origina el poema.
Besant-te creixerà el gust permanent dels versos.
Francesc
Brunet-Llobet |
|
| |
|