|
Un home nou vigila,
I els joncs es vinclen.
La llum es va estenent pel blau,
i un enorme color cel
cobreix el ventre de Maria.
El llampec explota en tro
I el miracle còsmic s’ajeu, dorm.
I plora.
El vertigen del principi i el fi,
De l’essència del tot i del no re
Somriu en criatura dolcíssima
Dins la humitat d’una cova.
És cert!
El pols de la molècula.
Els aiguamolls.
El llot.
Tot és cert!
Un crepuscle de certeses.
Esdeveniments divinals.
Passeig sense atzucacs.
Calendari sense hores.
Dies eterns plens d’exactitud.
Sense diccionaris va néixer el primer gest.
Lleuger de llàgrimes i ple d’amor.
En Solitud.
En soliloqui de versos pentinats pel sol.
Imatge de Déu sobre textura de natura infinita i infinitesimal.
Bon Nadal, nadó!
Cesc Brunet-Llobet (1.996)
Publicat al Diari de Sabadell
el Desembre 1996 per Nadal
|
