Cinquè Aniversari de la mort d'en Francesc (acs)

a les 20:00 Missa  a la Santíssima Trinitat de Sabadell en la seva memòria

i s'ha llegit aquesta pregària:

" Pels difunts de la nostra parròquia, pels quals oferim aquesta Eucaristia,
entre ells l'amic Francesc Brunet que avui fa cinc anys va començar a
desxifrar el camí desconegut del que parlava en la seva poesia.

Que com feia ell, també nosaltres ens deixem sorprendre quan s'obre una
flor o per l'aparent quietud de les plantes, i hi busquem el secret de colors
que guarden dintre seu.

Preguem el Senyor,

Que tinguem un record serè i pausat per tots ells, i que com deia en
Francesc, sapiguem trobar `l'esperança que guarden les plantes dintre seu " "

Trasmudar XVII

Avui he vist com s’obria la flor.
He pensat en el misteri del viure.
En aquesta aparent quietud
que hi ha dins les plantes.
En aquest secret de colors que guarden.
I jo també sóc de terra.
Arrelat.
A les substàncies, però
 imaginant el concepte de món.
 Un grapat de terra en un test.
Símbol.

Sóc al capdavall el meu procés biològic
 però al capdamunt sóc la imatge d’un ésser
 i potser galvanitzo la meva ànima assumint
 aquesta dualitat del cos meravella mortal.

Tens l'encant blavós de les xispes elèctriques...

Tens..........

El somriure  de la il.lusió.
L´aspecte d'una lluna eterna.
El rostre suau i els ulls plens d'esquitxos lluents,
i les coses que dius tenen el gust viu de L'ametlla,
la flor primera  i el fruit més amagat i resguardat .
En els silencis i en les veus et miro el cabells
i entenc preferentment en el teu rostre el sua del vent
com un lleuger equilibri  de records i projectes.
Els nostres dies descansen en la pell
i les nostres esperances en l'amistat
com si un camí desconegut  desxifréssim
o com si en mirar-nos interpretéssim  noves vides.
Encara la sang vol llibertat i orígens
i encara també una pau sense esclavitud
on  la mà arreplegui l'esforç 
i l'abraçada, la fidelitat dels cossos
i la sinceritat, el profund retrobament de la veritat.

I tinc una sensació infinita d'amor dins la mirada
com una sensació infinita de miracle,
quan de cop i volta apareixes pel camí,
com si amagada en la nit
descavalquessis del rodar de la lluna 
per donar-me belles fragàncies d'estrelles 
i  amb la mà  pintar de plata les meves esperances. 

#16 llibre Visualitzacions Poètiques

X manaments de la serenitat Joan XXIII

Escrit de la Mare Teresa de Calcuta