|
| |
Jaume Ten (Sabadell,
1956)
" Informàtic de
professió, ha escrit en diversos llenguatges perquè
l'entenguessin les màquines, fins que un dia va decidir provar
d'escriure en una llengua i intentar que el comprenguessin les
persones. "
Extret
de la revista Alfabet al apartat QUI,
relatiu als autors de la revista |
|
|
|
Un
lloc cap a on volar. |
Càpsules de
memòria congelada esclaten incansables com ones de xoc defugint els
guardians de l'hivern. Les partícules allotjades al regne de l'oblit
regurgiten com espurnes fossilitzades d'un foc antic, remembrant danses
en cercle per a escenificar el sacrifici del ritual primigeni que ens
uní. Les capturo i acarono amb la punta dels meus dits, tinc:
el tacte gèlid del passat
a flor de pell
els ecos de la marxa fúnebre dels fets finits
la llum artificial sobre les ratlles al paper
la partitura inacabada d'un ritme ancestral
la copa mig plena l'ampolla mig buida
el pessigolleig dels teus llavis prop dels meus
els teus ulls brillant a la foto envellida...
Tinc les ales del record
desplegades a les meves espatlles, però no tinc un lloc cap a on volar. |
|
|
|
Retrat de
família. |
M'afirmo i servo
intacte l'alt subjecte
ressort clànic d'amor. I amb l'objectiu
enfoco el positiu i el negatiu
i exposo tota causa i tot efecte.
Retrato allò perfecte o
imperfecte,
el caos i l'ordre, el niu i el seu caliu.
I el fred intens que priva de l'estiu
del cor quan hi ha raons o escàs afecte.
Remots passats i noms de la
vigília
enquadro amb els nous brots sense mancança.
I acciono el percussor quan fòbia o fília
fraccionen la instantània
amb versemblança.
Rutila a l'arca l'àlbum de família.
Memòria impresa. Fotos d'una aliança.
|
|
Copyright ©
2006 by
Jaume Ten |
| |
|
