ÚLTIMES CRÍTIQUES

Jaume Rodri, abstracció i concepte Jaume Rodri, abstraction and concept L'escultura del Jaume Rodri es caracteritza pel seu simbolisme, el tractament del concepte i l'aproximació a l'abstracció. Combina obra al·legòrica, simbòlica, de caràcter polític i de transcendència social, amb altres creacions amb un predomini d'una abstracció de caràcter mediterrani, on si manifesta la importància del moviment, la força del dinamisme evident, amb la presència de volums que no pretenen pas estructurar sinó mostrar amb llibertat tota mena d'idees. Jaume Rodri’s sculpture is characterised by its symbolism, its treatment of concept and its approximation to abstraction. It combines allegorical, symbolical, political and socially transcendental work with other meanings where an abstraction of a Mediterranean character predominates. The importance of movement combines with a dynamic strength, where volume doesn’t pretend to give structure but shows freely all kinds of ideas. Exhibeix a la dona com a símbol, el cos nu com excusa formal, la simbologia com escenografia i el caracter intrínsec històric de les seves diferents formes de manera serena, tranquil.la, pausada, fomentant un barroquisme emergent que poseeix una coherència amb la necessitat d'abastar visions d'un entorn complexe i variat. He exhibits the female form as a symbol, the naked body as a formal excuse, symbols as stage sets. The historic connotations of his various shapes are rendered in a serene, peaceful manner. They further a baroque vision which is coherent with the need to reach complex and varied surroundings. Hi ha, en la seva obra, una certa presència d'icones de la història, influències artístiques procedents d'una comunicació internacional. Son vestigis d'un passat que actualitza. Conjuga temps simbòlics per trobar formes actuals que ens presentin interrogants de cara al futur. In his work there is a certain presence of historical icons, which manifest artistic influences of an international kind. They are vestiges from the past that resurface in the present. He combines past symbols with present shapes in order to instigate new questions about the future. Joan Lluís Montané De l'Associació Internacional de Crítics d'Art. Barcelona, desembre del 2004 Joan Lluís Montané Member of the International Association of Art Critics. Barcelona, December 2004		Jaume Rodri: escultura provocativa Jaume Rodri: provocative sculpture Artista de la terra, l’escultor jaume rodri ens presenta a Barcelona un tast de la seva extensa obra. (23 febrer al 19 de març del 2005) a la Galeria japonesa Aunkan. Però per començar caldria remarcar l’aspecte "terra”, que sempre ha influït clarament la seva creació artística i la seva trajectòria, perquè, aquest element, com a matriu i principi natural de totes les coses, és sempre present a la seva obra. Artist of the earth, the sculptor Jaume Rodri exhibits in Barcelona a sample of his extensive work (23rd of February to 19th of March 2005) in the Japanese gallery Aunkan. To begin with we should emphasize the aspect “earth”, which has always influenced his artistic creation and personality, because this element, as matrix and natural beginning of all things, is always present in his work. Només amb set obres, advertim el coherent eix temàtic que travessa l’obra de Jaume Rodri: el simbolisme de les formes nues With just 7 pieces exhibited, we realise the coherent theme that crosses through Jaume Rodri’s work: the symbolism of th naked forms. . Per un cantó, el seu fetitxe personal –i,, crec, transferible -de la dona, que en metamorfosi logicoformal esdevé un xic acollidor com a fèrtil sofà, d’alumini o fibra de vidre que crida al contacte tal com l’artista reclama per l’art de l’escultura. I arran d’aquesta fertilitat, trobem la puresa de la roca, d’un granit que dorm sota els postres peus i que, exquisidament polit per jaume rodri no té res a envejar al millor dels marbres, Així l’obra “Penis i ombres” ens adreça, en fred, a un art primitiu que lliure de tabús dóna la benvinguda a qualsevol hoste d’acord amb l’objectiu tribal. Per acabar, l’al·legoria a l’activitat humana, com a força intel·lectual que és capaç de superar-se a “Llibres al vent”, o com a força de treball a ”Dona, forca i terra” que reprèn el discurs inicial i que ens condueix al missatge final de la mostra ”Laminats”. Per moltes capes o lectures que fem de tot plegat, el primordial és la convivència de tot ens, per això l’artista presta sense límit les seves obres en pro de governs democràtics. On the one hand, his personal -and I think transferable – fetish of the female, which in a logic-formal metamorphosis becomes rather comfortable as a fertile sofa, made of aluminium or fiberglass which calls for contact, just as the artist claims for the art of sculpture in general. And related to this fertility we find the purity of the rock of granit that sleeps under our feet and which, exquisitely polished by Jaume Rodri, has nothing to envy to the best marbles. Thus the piece “Penis and shades” addresses us coldly to a primitive art which, freed from tabus, welcomes any guests in agreement with the tribal objective. To finish, the alegory of human activity as an intellectual force capable of overcoming itself in “Books in the wind”, or as workforce in “Woman, hayfork and earth”, which takes us back to the initial discourse and leads us to the final message of the exhibition: “Laminates”. No matter how many layers or readings we perceive there to be, the primordial question is the conviviality without limits his work expresses in favour of democratic governments. Xavier Pascual, periodista Xavier Pascual, journalist.
Amigues i amics . Gent com nosaltres, existeix; persisteix i resisteix a Catalunya. Gent com vosaltres, existeix, persisteix i resisteix al país Basc. Ens havíem, doncs, de trobar. I, avui, posem festa a la nostra trobada. Aquesta escultura que porta per nom “ Homenatge al País Basc”, neix d’una profunda admiració, d’un sagrat respecte i d’una inconfessa enveja per a vosaltres. En aquesta pedra queda dit tal com us veig i us sento: com un poble antic tendre, enigmàtic, noble, resistent i sofrent. Tot això he volgut dir amb pedra granítica d’una cantera propera a Cardedeu, el meu poble, a Catalunya. Antics, tendres, enigmàtics, nobles, resistents i sofrents, sofrents, sofrents amics d’Aulesti, gràcies per tant, gràcies per tot. Gora Euskadi Jaume rodri Aulesti, dissabte dia 1 d’octubre. Parlament en basc i en català, en la festa de la inauguració de l’escultura “Homenatge al Poble Basc” que el seu autor, jaume rodri va solemnement proclamar.		Lagunok: Gu bezalako jendea bada, eusten eta irauten dugu Katalunian. Zuen moduko jendea bada, eusten eta irauten du Euskalerrian. Elkartze hau izatekoa zen beraz eta jaia jarriko diogu gaur elkartze honi . “Homenatge al Pais Basc” izeneko eskultura hau Euskalherria eta euskaldunonganako mirespen sakon batetik jaio zen. Baita herri horrenganako errespetu sakratu eta aitortu gabeko inbidia batetik. Nik ikusten eta sentitzen zaituztedan bezala islatu nahi izan zaituztet harri honetan: herri zahar, xamur, misteriotsu, jator, iraunkor eta sufritua zarete. Guzti hau esan nahi izan dut Cardedeu herriko granitozko; neure Kataluniako herriko harrian. Aulestiko lagun zahar, xamur, misteriotsu, jator, iraunkor eta sufrituak, sufrituak, sufrituak!!! Eskarrik asko denagatik. Jaume rodri Aulesti, dissabte dia 1 d’octubre. Parlament en basc i en català, en la festa de la inauguració de l’escultura “Homenatge al Poble Basc” que el seu autor, jaume rodri va solemnement proclamar.
JAUME RODRI I L’ART D’UN VALOR PERMANENT    (a propòsit de l'exposició "Pedres al Cor" ) L’evolució de l’art al segle XX i la part viscuda del XXI, continuació seva, és molt curiosa. Semblava que s’iniciés un nou camí, que ens debia portar a una altra cosa –tanmateix s’ha parlat d’un no-art i que ja no es pot parlar de creació, sino de producció…- i resulta que estem donan voltes i voltes al mateix punt. I, això, també als que considerem que l’avantguarda ha estat una aventura realment meravellosa, ens ha de satisfer. Crec demostrat que no ha existit realment un trencament i que l’art segueix sent el mateix que produïen les cultures més antigues i totes les que les han seguit. Aquestes reflexiones sorgeixen a la vista de les obres de Jaume Rodri, un home que coneix el que encara realitzen les escases cultures que abans, tan erròniament, s’en deien “”primitives”. Si repasem l’art més avançat podem comprovar que l’art tradicional africà i l’oceànic han estat decissius en l’evolució de la modernitat més radical. Justament, aquest mateix any es cumpleixen cent de la visita de Picasso i alguns altres artistes del seu grup al Museu de l’Home de París, on van quedar molt impressionats del que van veure i que faria donar un gir a l’evolució de l’art. No es poden explicar les obres de Picasso, Klee, Miró, Giacometti i tants altres, sense la influència que van  rebre de cultures que havien estat menyspreades. Jaume Rodri veu el món i l’art actuals d’una manera crítica. Les seves pedres i realitzacions en ferro i altres metalls son plenament actuals i, al mateix temps, lliguen amb el que han fet els homes, tant de temps llunyans com actuals d’altres cultures ben diferents de la  nostra. Les obres d’quest artista tenen el gust de l’autenticitat. Són directes, sense injustificades complaenses intelectuals. L’objecte artístic ens ha d’impressionar d’una primera ullada (després ja entrarem amb més deteniment). L’art no és qüestió de pensar, o només pensar, sino sentir: percebre i vibrar. Observem que els materials, naturals uns i artificials uns altres, noamaguen el seus orígens. Avui, molt del suposat art no és sino simulacre, impostura. Es busca la provocació i un espectacle superficial. L’art, en canvi, ha estat sempre un objecte que podia tenir una funció útil o no, però que tenia un cert sentit i era producte tant d’una acció exterior com interior. No fruit del caprici o de una acció només voluntària, sinò d’una necessitat. Rodri ha viscut en pobles que conserven essencialment les antigues tradicions i és testimoni de com aquestes tradicions i els seus valors són amenazats, quan no es troben en l’inici de la seva desaparició. Ell, millor que molts de nosaltres, que anem tenint només notícia de com es perden moltes coses i tot es va empobrint, sap el que val una visió profunda del món i una identificació amb la natura. A Occident, on ens trobem en camí de destruir el món, és difícil veure fins a quin punt som part inseparable de la natura. D’una natura, a la qual seguiríem en la seva desaparició. Jaume Rodri ha acaronat aquestes pedres (l’artista, contra el costum ben conegut, diu que, en el seu cas, el public també ho pot fer), i ha tractat el ferro amb tot el respecte que mereix. Les pedres les podem contemplar com fets naturals, i els ferros, com estris antics i bells d’unes cultures diferents a la nostra o d’aquesta que trepitja els primers anys d’un nou mileni. El que importa és que ens produeixen emoció. I per això hem d’oblidar tot. Buits és com pot entrar l’art en nosaltres. I agrair a Jaume Rodri que sigui com és, que hagi viscut el que ha viscut i que hagi realitzat aquestes magnífiques obres que parteixen d’un temps determinat, però que, com tot art, es sitúa fora del temps.                                                             J. CORREDOR-MATHEOS		Jaume Rodri amb l'obra "Mol·lusc Dalí" del catàleg de l'Exposició reivindicant la plaça de Dalí. Madrid, febrer-març de 2008 Exposició i selecció de 167 artistes de tot el món (15 països de 4 continents) a càrrec de Joan Lluís Montanè, crític d'art. JAUME RODRI Escultor català, que investiga en els materials, buscant l'expressivitat de les textures, respectant la seva idiosincràsia. És un experimentador auster, que concep idees plasmant-les amb estudiada serenitat. La seva creació escultòrica és elaborada, buscant sempre l'evidència dintre del concepte, sense abusar de la cosa expressiva, sinó ressituant-la dintre d'una actitud de gran objectivitat.