|
Navegant pel
merlot de la Baia de Halong (serà catòlic el Papa?)
Consti que
jo tenia la intenció d’observar cada pam dels escenaris
de la pel·lícula “Indochina” (de Régis Wargnier), amb la
intenció de trobar a la (mai prou estimada) Catherine
Deneuve. I sí, la Baia de Halon és un paisatge
meravellós. Per a veure’l t’has d’embarcar. En el nostre
cas vam, passar una nit a bord del “Dragon pearl” amb
una colla d’anglosaxons (uns 25), amb un clar predomini
d’australians.
Per a mi és
un misteri la forma en que s’atansen les persones amb
possibilitats d’entendre’s. Potser, un esdeveniment
dramàtic va despertar la simpatia dels candidats a
atreure’ns.
Com que el
trajecte de Hanoi a Halong és de 3 hores (100 Km) fem un
“pipí” abans d’iniciar el trasllat. Pugem a bus, la guia
es presenta, ens fa presentar a tots (aquest és un
moment que odio), parla del tràfic, parla molt, i
finalment calla i tot el bus comença a dormitar. Noto la
meua dona inquieta, finalment em diu que torna a tenir
“pipí”. Pregunto a la guia si està prevista una parada,
diu que sí. Pregunto a la meua dona si pot aguantar, diu
que sí. Però, no, està més inquieta. Torno a dirigir-me
a la guia i li pregunto si queda gaire per la parada (li
confesso que necessitem urgentment una “toilet”), em diu
que de seguida parem. Passa el temps i no arriba la
parada. Li dic a la meua dona que vagi a la vora de la
guia per “fer pressió”. La parada no arriba, la meua
dona pareix i jo també. Finalment arriba la parada, la
meua dona surt del bus com coet. Hem arribat a un
establiment que és una barreja de botiga d’artesania
(horrorosa), bar, i “toilet”. Crec que hem arribat al
típic establiment on els guies i els conductors tenen
comissió i, per tant, no han fet cap esforç especial per
trobar una “toilet” (perillava la comissió). Tornem al
bus descansats, reprenem la marxa i arribem (sense cap
més incidència) al moll per a embarcar.
Només
embarcar vam atraure’ns a dos londinencs d’uns cinquanta
i pico anys (diria jo), el Terry i l’Alex. L’inici va
ser simplement cordial, esperàvem l’hora del dinar fent
una cervesa, i el Terry es compadia del mal moment de la
meua dona en el bus. Potser aquest gest de “solidaritat
viatgera” va ser el detonant de la nostra “atracció”.
Irromp un membre de la Tripulació ...
Tripulació –
Do you have any suggestion for the food?
Terry –
No, only LOTS of food!
Tots riem
l’enginy del Terry.
El Terry és
paio alt, corpulent i cordial. Té una rialla forta i
contagiosa. Fuma com un condemnat. Li veig més trets
mediterranis que atlàntics, fins i tot, té una veu com a
“cazallosa”.
L’Alex té
una planta imponent (jo li veig una retirada al Tonny
Blair –la meu dona diu que no, que la té Peter O’Toole-).
És altot i més prim que el Terry. L’Alex té uns modals
de “dandy”, i veu de “BBC speaker”; és encantador.
Al dinar vam
seure plegats (els quatre). Va començar a arribar
menjar. Crec que jo vaig fer un comentari a la meua dona
de l’estil “mal aguanyat aquest menjar sense vi”. El
Terry a captat el sentit del comentari i diu que a ells
els hi agrada el vi. Demano una primera ampolla de Dalat,
malgrat que és més “fulero” que els que havíem tastat
anteriorment, “s’evapora” ràpidament. El Terry diu que
ara demanen ells. Demana el francès de la casa, resulta
molt millor, s’acaba just amb el menjar. Seiem els
quatre en una tauleta de la coberta, de seguida ve un
cambrer. Determinem que és una llàstima prendre un altre
classe de líquid i demano (previ acord) un merlot
francès; molt millor. Jo defenso la comanda de la
tercera ampolla informant al Terry i l’Alex que, just
abans de partir de viatge, vaig veure per TV3 una
notícia que assegurava que, segons un estudi de la
Universitat de Barcelona, prendre 6 gots de via al dia
(4 per a les dones) és necessari per a preservar la
salut cardio-vascular. El Terry i l’Alex es mostren
entusiasmats amb la notícia, li donen total credibilitat
i, fins i tot, brindem per ella. No ens dona temps a
acabar-la, ara toca excursió a unes coves. L’Alex dona
en custòdia el vi a un cambrer fins la nostra tornada.
Per cert, el paisatge és fabulós.
Els
passatgers ens hem d’embarcar en bots petits per arribar
a les coves. El Terry i l’Alex riuen; ens fan saber que
en el grup d’australians (que coneixen d’una excursió
prèvia a Sapa) hi ha una dona especialment xerradora, i
que l’han batejada com a “boca amb potes” (he dir que jo
ja la tenia clitxada des del bus –parlava tant fort que
no hi havia forma de dormir-). El Terry i l’Alex riuen
més encara; ens fan saber que marit de la “boca amb
potes” l’ha facturada en el primer bot i ell s’espera al
proper; “no la suporta ni ell”, diuen. En la cova es
dissol el grup (ja em va bé no vull que pensin que som
unes paparres). La cova és d’aquelles amb formacions
d’estalactites capritxoses. Jo crec veure a l’Elvis
Presley, al John Lennon i al Micky Mouse nu (crec que no
hauríem d’haver barrejat els vins, i em dic a mi mateix
que al sopar tot merlot). Compro una ampolla d’aigua de
1,5L i dura 1 minut. Tornem de l’excursió jèiem en unes
hamaques mentre es fa fosc, insisteixo en que el
paisatge és fabulós (esta nuvolós i tot te un aire
fantasmagòric). El Terry ens fa una foto junts amb la
nostra càmera horrorosa, dispara i diu “good click”;
just, el “click” és la única part bona de la càmera.
Sense cap
esforç es fa l’hora de sopar. Tornem a constituir el
grup. Cauen tres ampolles més de merlot sense
adonar-nos. El australians ens miren amb cara d’una
certa desaprovació. El Terry ens diu que els coneix
perfectament, i que només s’entusiasmen quan els
subministres són gratuïts.
En aquest
sopar parlem molt. Parlem de la peli Sideways. A l’Alex
no li ha agradat (a nosaltres sí). Coincidim tots en
criticar la censura al merlot que es fa en Sideways (qui
pot dir que els vins de Burdeus a base de merlot son
dolents?). L’Alex em diu que procuri veure una altra
peli que es diu “mondo vino” (ho faré).
També parlem
de les nostres vides quotidianes, bé, de la feina.
Compartim el menyspreu per la “cultura de la qualitat”,
i no entenem el menyspreu per l’experiència. L’Alex em
pregunta el motiu pel qual Espanya s’allunya de model de
vida mediterrani. Comparteixo la diagnosi i només puc
dir-li que la meua impressió personal és que ens hem
tornat molt cobdiciosos, que potser hem fet una accés
massa ràpid a la riquesa, i que el model imperant és
l’anglosaxó. El Terry no pot entendre com hem pogut
renunciar a la “siesta” (jo tampoc). Tots concloem que
el país més mediterrani és França. A tots ens entusiasma
França. Tots voldríem acabar la tercera ampolla de vi
amb formatges, a la francesa. Coincidim en tot això.
Ells dos ens
diuen que eren alts càrrecs d’una companyia aèria, que
l’han reestructurada, i que ara no tenen feina. Suposo
que qui et fa aquesta mena de confessions, t’ha agafat
una certa confiança, o ha begut molt vi, o les dos coses
alhora. Expliquen tot això amb molt d’humor, amb la
distància de la ironia i amb la distància dels
quilometres; “com Londres és molt car venim aquí 6 mesos
per estalviar”, diuen. Em pregunten perquè hem viatjat a
Vietnam, els hi dic que no hi ha un motiu en especial,
però, que potser estem fent una “mini fuga”, que reconec
que és una cultura estranya a la meua, i que segur que
no entendré del tot a aquesta gent, però, que de vegades
no comprenc a la gent que entenc, i comprenc als que no
entenc (o això em penso jo). Afegeixo que aspiro a ser
un “localista cosmopolita”, que sóc català, però, que
quan viatjo, penso que no em costaria gens ser d’un
altre lloc. Em diuen que creuen que m’entenen i que ells
dos fan servir la frase “serà catòlic el Papa?” quan
estan perplexos per tot el que no entenen.
L’Alex em
diu que està llegint un llibre de filosofia divulgativa,
em diu que l’ansietat per l’estatus és un enorme factor
d’infelicitat. Em diu que a occident, les expectatives
respecte al nivell del nostre estatus son tant altes que
quan no es compleixen, ens generen infelicitat, i que a
Àsia tenen una expectativa molt més modesta, que
l’assoleixen amb més facilitat i que no els hi genera
tanta infelicitat. Li dic a l’Alex si està parlant de
l’Alain de Bottom. Em diu que sí. Li dic que jo he
llegit “las consolaciones de la filosofía”, i que
recordo a l’autor fent un anunci publicitari que
pretenia remoure les consciències respecte a la
felicitat i l’estatus. Li dic que es tractava d’una foto
d’una casa fabulosa, amb un preu exorbitant en lliures,
i amb el text “happiness not included”. També li dic que
nosaltres tenim una dita que diu “no es pot ser el més
ric del cementiri”.
S’ha acabat
la tercera ampolla de merlot i el Terry diu “Alex,
it’s the great decision!”,
i encarreguen la quarta. L’Alex em recomana l’Art de
viatjar (un altre llibre de l’Alain de Bottom), em diu
que el llegeixi (ho faré), i que segur que m’agradarà.
L’endemà
(amb un pèl de mal de cap) vam tornar a Hanoi, i ens vam
acomiadar. Ells marxaven a Tailàndia i Laos, a la
capçalera del Mekong. M’agradaria beure més vi amb
aquests nois.
|
Foto:
Internet.
Fotograma
d'Indochine.
Foto:
Internet.
Un altre
fotograma d'Indochine.
Foto:
Internet.
Sant
Antoni gloriós!
Foto:
Internet.
Foto i font:
TV3.
02/03/2005
07:16
Estudi de
l'Hospital Clínic de Barcelona
El consum
moderat de vi redueix el risc d'infart, l'arteriosclerosi i el colesterol
dolent
Les persones
que beuen vi negre de manera moderada tenen entre un 30 i 40% menys de
possibilitats de tenir infarts o malalties cardiovasculars. Així ho diu
l'estudi "Vi i malalties cardiovasculars" de l'Hospital Clínic de
Barcelona sobre l'efecte protector del vi en l'organisme humà. A més, el
vi contribueix a inhibir les primeres fases de l'arteriosclerosi, ja que
és un potent antioxidant i antiinflamatori i també disminueix fins a un
96% el colesterol dolent. El consum moderat de vi és de quatre vasos al
dia en el cas dels homes i de dos en les dones.
El consum
moderat de vi redueix fins a un 30% la inflamació de les artèries, és a
dir l'aparició de l'arteriosclerosi, i també disminueix fins a un 96% el
colesterol dolent. A més, les persones que beuen vi moderadament tenen
entre un 30 i 40% menys de possibilitats de tenir infarts o malalties
cardiovasculars.
El director
del projecte, Ramon Estruch, que ha assegurat que els resultats de
l'estudi són "irrefutables", ha afirmat que el consum moderat de vi té
efectes positius en la salut, si es pren durant els àpats, i sempre que no
s'excedeixi a la quantitat recomanada, ja que podria comportar efectes
perjudicials com malalties hepàtiques.
El vi negre
és més beneficiós per al cos
Estruch ha
explicat també que el vi negre és més beneficiós perquè té un doble efecte
protector i ha recordat que el consum moderat de vi és de quatre vasos al
dia en el cas dels homes. Les dones, en canvi, només en poden ingerir dos.
Amb
l'objectiu de comparar els efectes del vi i de les begudes alcohòliques
pures, un equip d'investigadors del Clínic ha observat durant quatre mesos
quaranta persones sanes. En 30 dies, els han fet prendre dos gots de vi
per sopar i durant un altre mes, un vas de ginebra, que tot i que té un
contingut alcohòlic més elevat també té efectes positius per a
l'organisme. D'aquesta manera, han extret les dades de l'estudi. Es tracta
del primer estudi que es fa en humans a Espanya sobre aquest aspecte, ja
que els altres eren epidemiològics. És a dir, que es feien a través
d'enquestes i, per tant, no tenien una constatació científica.
Foto:
Internet.
Happiness
not included Alain de Bottom dixit.
|
