EL ROSER DE MAIG

AADesprés de l'èxit de la Festa de Sant Martí no es va dubtar ni un moment a voler organitzar la Festa Major grossa de Cerdanyola, el Roser de Maig.

AACalia fer una festa que passés de les dotze hores, com la Festa de Sant Martí, a tres dies, els 4,5,6 de maig de l'any 1979.

AANo hi faltava ganes i il·lusió entre la gent de la Comissió, la prova era que cada dia augmentava amb la gent de grups i entitats del poble com ara l'Esplai el Cau, l'Agrupament Escola Pau Casals, La Creu Roja Joventut, l'Agrupació Sardanista... i amb la col·laboració d'un munt de particulars, entre ells alguns estudiants de l'Autònoma i en Carles Morata i la Susanna Arteche, que van organitzar una gimcana, esdevindrien dos membres carismàtics de la Comi.

AAUna de les decisions que es va prendre per aquesta Festa Major del Roser de Maig va ser la recuperació de l'envelat, a la Plaça de Sant Ramon, que es convertiria en el nucli principal de la festa. Seria un element cabdal del Roser de Maig i acolliria un bon nombre d'actes, començant pel ball popular.

AACal remarcar que per mantenir la tradició de l'envelat i fer una festa veritablement popular no s'hi van fer llotges i l'entrada va ser totalment gratuïta per a tothom. Per aquest motiu l'accés a l'envelat faria una amplada de sis metres!

AAEl mèrit era que tot ho estava fent una entitat amb els propis recursos i amb un objectiu únic: proporcionar diversió compartida a tots els ciutadans, que enfortís els llaços i vincles existents i que en crees de nous.

AAEvidentment és van organitzar actes als carrers i places del municipi, de manera es va aconseguir programar diversos actes simultanis arreu de Cerdanyola, amb la incorporació de grups Folklòrics, la cercavila i grups d'animació infantil, per tal de fer arribar al major nombre possible de ciutadans l'ambient festiu.

AAAquell mateix any per fer front a les despeses de la Festa Major que n'hi havia més que per Sant Martí i si es té en compte que la subvenció en metàl·lic de l'Ajuntament interí del moment no va venir, es va decidir que s'havia de sortejar un cotxe: un Citröen GS, ni més ni menys. Aquell cotxe costava 375.000 ptes de l'època. Al principi va costar vendre els números, però finalment, per sort, la rifa va ser un autèntic èxit. Tothom comprava tires, en Jaume Sauló i en Manel Guillamon eren els principals vetlladors perquè tothom s'esforcés al màxim a vendre números.

AAEl programa d'aquell any anava ple de primeres espases del món de la música i l'espectacle. Per descomptat, en aquells moments no tenien catàleg d'artistes, ni números de telèfon, ni Internet... Havien d'anar a trobar els grups allà on sabien que vivien o assajaven, els escometien per la cara i els proposaven de venir actuar a Cerdanyola del Vallès. Va ser el cas de l'Orquestra Plateria, per exemple. Sabien que vivien a Alella, doncs es desplaçaven fins Alella, o els Pescadors de l'Escala anaven fins allà a cercar-los. Però eren més joves que ara i aprofitaven per passar-ho d'allò més bé i per això no era estrany que acabessin banyant-se a la platja aneu a saber a quines hores!

AAI això que molts d'ells treballaven, però trobaven el temps d'on fos per dedicar-lo a la Comissió. El gran avantatge era que tots eren amics i que ho feien de gust, de manera que tot sovint es barrejaven la feina d'organitzar la festa i la gresca pròpia de l'edat.

AAEn aquella Festa del Roser de Maig del 79 es va fer una festa per tal de poder normalitzar una Cerdanyola que es trobava força mediatitzada per les ràdios i televisions estatals i pels tòpics més tronats de l'Espanya <<cañí>>.

AAPer això van portar el grup d'havaneres més representatiu del moment i fins i tot de l'actualitat: Els Pescadors de l'Escala. També van venir grups com els Plantxet i Sia, la cobla La Principal del Vallès, l'Àngel Daban, el grup de titelles Serpentina, l'orquestra Eden's... i l'Orquestra Plateria, i també es va contar amb la col·laboració extraordinària d'en Joan de Serrallonga i els Bandolers de Collserola que eren en Miquel Sancho, en Francisco Alarcón, l'Antoni Marfà, en Manel Ruiz, en Josep Grau i en Josep Roqueta, tots muntats amb cavalls de la Hípica Truyols.

AATambé es va convidar al periodista Enric Farigola que feia un programa a ràdio 4 (el van anar a buscar en Roger Martínez i la Dolors Bassas), perquè el dissabte de la festa vingués a emetre des dels carrers de la nostra població.

AAI al costat de les estrelles, es va organitzar un bon reguitzell d'activitats basades en la col·laboració de les entitats locals. De fet, aquesta mena d'actes eren els que millor responien a les expectatives dipositades per part de la Comi.

AAVan organitzar una gran "Gimcana Popular", un concurs d'hípica, la cercavila - el Cercanyola 79-, la desvetllada matinal amb la banda de la Creu Roja, la 1era Cursa Ciclista de Cerdanyola, l'actuació de l'Esbart Dansaire Sant Marçal... i un partit entre veterans i "velles glòries" de Cerdanyola, precedent del Panxuts i Secalluts.

AAUna de les idees més efectives va ser fer un concurs d'arròs on hi havia arrossos de tots els gustos, uns més bons que d'altres... més val deixar-ho estar. També es feia el concurs de pintura ràpida i la cercavila el Cercanyola 79 que va ser l'acte principal de la festa, el qual va resultar ser tot un èxit.

AAUn altre acte que va aconseguir ser un ple absolut de l'envelat va ser la Penya Flamenca de Cerdanyola. A més d'entitats com la Penya Flamenca, els esplais, l'Agrupament i desprès ho faria Bambalina, s'encarregaven dels espectacles infantils, la Penya d'escacs preparava el Torneig; l'Agrupació Sardanista, la ballada de Sardanes i així totes les entitats del poble anaven aportant el seu gra de sorra per muntar una gran festa.

Això i molt més ho podreu
trobar al llibre dels 25 anys de
la Comissió de Festes de Sant Martí.