LA REVETLLA DE SANT JOAN

AADesprés de l'èxit del primer Roser de Maig la Comissió, amb els ànims pel núvols, no podien estar-se quiets esperant la propera festa. El cos els demanava moviment i l'excusa perfecte va ser la revetlla de Sant Joan.

AAAllò ja era bufar i fer ampolles i a més lligava perfectament amb la voluntat que tenien de dinamitzar globalment l'ambient festiu de Cerdanyola.

AAAmb la col·laboració de l'aleshores Grup Ateneu de Cerdanyola, van organitzar un ball de revetlla a la plaça de l'Abat Oliva amb l'orquestra Gato Pérez que va atreure moltíssima gent. L'anècdota va ser que la música del Gato Pérez no va arribar fins a les tres de la matinada, molt més tard del previst, i és que resulta que estaven tocant a Gallecs i fins que un parell de valents van anar-los a buscar per venir a tocar a Cerdanyola.

AANo cal dir que l'incident va deslluir la revetlla, però malgrat tot la gent va aguantar força amb la música de llauna. Feliços, ja havien començat la festa pel seu compte, demostrant un cop més que la població el que volia era una excusa per trobar-se. Finalment va arribar el Gato Pérez i molta gent ja va marxar, però déu n'hi do la festa que encara van arribar a fer els que es van quedar.

AAUn altre aspecte destacat d'aquella revetlla va ser que per primer cop es van encendre fogueres amb la Flama del Canigó, amb la voluntat d'introduir Cerdanyola en els circuits que al nostre país lluitaven per defensar la identitat i la cultura catalanes. La flama la van anar a buscar en Ramon Capella i en Tòfol Orozco a Granollers i la van portar fins a la plaça de l'Abat Oliva. Allà van anar a rebre representants de barris que havien col·laborat en aquesta iniciativa. Gràcies a això, aquell any molts dels focs que s'encengueren per Sant Joan eren els mateixos, cremaven amb la mateixa flama, que els de centenars de municipis dels països de parla catalana.

Això i molt més ho podreu
trobar al llibre dels 25 anys de
la Comissió de Festes de Sant Martí.