INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PRÈVIA A LES OBRES DE CONSOLIDACIÓ I ADEQUACIÓ DEL CASTELL DE MÓRA D’EBRE

AUTORS DEL PROJECTE: JOSEP M. PÉREZ i SUÑÉ i PERE RAMS i FOLCH

  1. INTRODUCCIÓ

La intervenció arqueològica preventiva, objecte d’aquesta proposta, té per finalitat l’avaluació del potencial arqueològic d’alguns indrets d’especial interès del subsòl del castell de Móra d’Ebre, com fase prèvia a les obres de consolidació i estudi arquitectònic del castell i adequació urbanística del seu entorn.

La intervenció es realitzarà amb el patrocini i finançament de l'Associació Amics del castell de Móra d'Ebrei sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Pere Rams i Folch. Té previst desenvolupar-se entre els dies 1 i 30 de desembre de 2005, un cop rebuda la preceptiva autorització administrativa de l'Àrea de Coneixement i Recerca, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya en compliment de la normativa vigent, i segons el procediment establert en l’article 47 de la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català (DOGC núm. 1807) i en l’article 5 del Decret 78/2002, de 5 de març de 2002, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic (DOGC núm. 3594).

  2. SITUACIÓ

 Castell situat en zona urbana de Móra d’Ebre, en la part alta de la població, sota el Calvari i l'Hospital Comarcal de Móra. Aquest castell medieval s'assenta sobre un petit turó, format per la sedimentació de graves i conglomerats. És inexpugnable des de la banda est per un flanc vertical i pel riu. Pel vessant sud-est, resta també protegit pel mateix flanc i pel poble. On s'anivella el terreny és per la banda del Calvari, a ponent, on justament es localitza el pany murari més gruixut i les dues torres escapçades, així com la possible entrada (reflectida en el plànol de 1710)..

3. ANTECEDENTS

 3.1. CONTEXT HISTÒRIC

 La troballa de diferents fragments de ceràmica andalusina suggereix la presència d’un assentament sarraí en el lloc on s’emplaçà el castell. Probablement es tractaria d’una de les fortificacions sarraïnes per controlar l’Ebre. La població musulmana de Móra, durant la baronia dels Entença disposava de barriada i mesquita.

La primera menció de Móra és a propòsit de la donació del Castell de Miravet, l’any 1153, a l’Orde del Temple; fent menció de la localització en aquest lloc d’un castell àrab. L’any 1174 hi ha la donació del castell de Móra a Guillem de Castellvell pel rei Alfons el Cast. L’any 1241 passà a formar part de la Casa d’Entença, per aliança matrimonial. El 1313 passà a domini del rei Jaume II. L’any 1324 passà a l’infant Ramon Berenguer.

A les darreries del segle XV passà el castell als ducs de Cardona fins al segle XVIII. Els ducs el milloraren amb obres de remodelació, construint-ne una veritable casa-palau. Desprès del decret de Nova Planta es va construir una duana, amb guarnició de Mossos d’Esquadra.

Sofrí les conseqüències de les guerres dels Segadors i del Francès, i durant el Trienni liberal esdevingué fabrica de municions. Durant la primera guerra carlina (1831-39) el bàndol carlí reparar i fortificar de nou el castell, però durant el conflicte fou abastament canonejat. Durant la tercera carlinada (1872-76) també fou escenari de lluites. A les acaballes del segle XIX s’hi instal·là una caserna de la Guardia Civil. Finalment, a la guerra civil (1936-39) fou de nou fortificat i esdevingué centre de comandament i d'intendència, produint-se la seva ruïna total.

 3.2. INTERVENCIONS ARQUEOLÒGIQUES ANTERIORS

 M. Genera (1982), en algunes visites al lloc, només localitzà alguns fragments de tegula i unes pedres de molí que formen part de les parets d'una casa, al costat del castell. A part d’aquesta referència, no hi ha d’altres notícies de troballes d'època antiga a l'entorn immediat al castell ni incorporades al mateix.

 L’Associació d’Amics del Castell han realitzat diverses campanyes populars de neteja amb excavacions en diferents indrets i tasques de consolidació, amb la finalitat de recuperar la zona del castell com a lloc lúdic i condicionar-lo per al veïns de Móra, però sense una metodologia arqueològica. L’any 2002 l’ajuntament de Móra d’Ebre obrí al públic el castell durant els mesos d’estiu, convertint-lo en un esplèndid mirador des d’on es domina l’Ebre i la població.

Excavació d’urgència i control d’obres de consolidació de la torre sud de castell, realitzada sota la direcció tècnica de l’arqueòleg Antoni Forcadell i Vericat, entre el 28 de desembre de 1994 i el 4 de gener de 1995. Les conclusions d’aquesta intervenció foren:

1.- Es documentaren una sèrie d’estructures i estrats corresponents als diferents moments d’arranjaments realitzats, presumiblement, en el transcurs de les diverses guerres que ha sofert, des de la primera guerra carlina fins la guerra civil (1936-39).

2.- La cronologia de les instal·lacions, de marcat caràcter militar i defensiu, ve determinada pels fragments de rajola vidrada en blau sobre blanc procedents dels tallers de Reus i fabricats en 1623; s’adquiriren 2.075 exemplars per fer arrambadors en les dependències del castell (durant el període que pertanyé als ducs de Cardona), la temàtica heràldica era el d’aquesta família.

3.- Les primeres estructures defensives (murs que delimiten el passadís de les espitlleres) corresponen a una de les guerres carlines, probablement a la tercera. Posteriorment, es produí un arranjament, amb el farciment d’aquestes estructures i la realització d’unes noves, més fortes i compactes amb algun tipus de defensa entre el parament exterior de la paret i la part superior de la torre. Fet que es produí durant la guerra civil (1936-39). D’altra banda, durant la batalla de l’Ebre es van destruir la major part de les defenses amb el seu posterior abandonament.

4.- La cronologia de la torre sud i muralles es desconeix a causa dels seus arranjaments superposats. Referent a l’última restauració de la torre, un dels estrats que el farceix és posterior a 1623.

4. DESCRIPCIÓ DEL CASTELL

 El fet d’emplaçar-se en la zona urbana de Móra d’Ebre ha provocat, tant la subtracció de material constructiu —carreus i altres materials— per a l’edificació de les cases del poble; com la reconstrucció, setge i destrucció de les seves estructures en cadascuna de les guerres de les que ha estat testimoni. Aquestes circumstàncies han afavorit l’acumulació de gran quantitat de runes i d’afegits que soterren i desfiguren l’aspecte original.

Del castell romana avui les muralles exteriors i dues torres escapçades. És situat sobre una timba dominant alhora el riu i la població. Les muralles exteriors tenen un perímetre, molt irregular, d’uns 350 m. Per la banda del riu devia ser inexpugnable. I difícil de prendre també pel sud-oest, on finalitza el poble en el vessant d’un turó. Només per la banda de ponent, on hi ha el Calvari, l’elevació del terreny permet d’atacar la fortificació. Però és just en aquest punt feble que s’alçaven les dues torres circulars, a l’un i a l’altre extrem del pany de muralla.

 A l’interior del perímetre emmurallat, poden diferenciar-se dues àrees ( nord i sud) que estan envoltades, per la banda est, d’una zona de “passadís” (actualment coberta per terra i vegetació), de consistent alçària, que relaciona aquest dos sectors amb la muralla exterior:

Àrea nord: la corresponent a l'antic castell, amb els extrems nord i sud franquejats per les dues torres que s’adossen al pany de murtalla. Pel que avui encara es pot veure, era a l’empara d’aquestes torres que hi havia el primitiu habitable dels barons d’Entença —feudals de Móra, de Garcia i d’una bona extensió del Priorat, així com de les muntanyes de Prades—, del qual es poden diferenciar dos zones de sud a nord: una zona de planta quadrangular, que presenta un desnivell de 7 m, amb una entrada i vestigis de paviment i una altra, més plana, de planta rectangular i de dimensions semblants a l’anterior; des d’aquesta hi ha un passadís a la part superior de la muralla (de 6 m aprox. d’amplada).

• Àrea sud: corresponent a un possible afegit posterior, on l'entrada actual es fruit de remodelacions posteriors i va ser objecte d'una intervenció arqueològica els anys 1994-1995.

 5. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA D’INTERVENCIÓ

 5.1. OBJECTIU DE LA INTERVENCIÓ

 L’objectiu de la intervenció arqueològica, de caire preventiu, és l’avaluació del potencial arqueològic del subsòl d’alguns indrets del castell, previ a la redacció del pla director arquitectònic de les obres de consolidació i restauració del propi castell, així com de l’adequació urbanística de l'entorn més proper.

5.2. DESCRIPCIÓ DEL TREBALL DE CAMP

 El desenvolupament dels treballs d’avaluació arqueològica del subsòl s’ha estructurat en diverses fases, que es coordinaran amb l’execució del pla director de consolidació i restauració arquitectònica del castell.

 Primera fase: d’execució al desembre de 2005

1.- Distribuir per la superfície del castell tots els punt de referència topogràfica, que s'empraran, tant en l’aixecament topogràfic de les estructures arquitectòniques, com per referenciar els nivells i troballes arqueològiques

2.- Obrir per mitjans manuals (pic i pala) —i seguint la metodologia arqueològica d’identificar les diferents unitats estratigràfiques presents— una rasa transversal, orientada d’est a oest, de 0,80 m d’ample i 10 m de llarg, en el subsòl de l’estança principal de l’àrea més antiga del castell, identificable amb la part noble de la residència senyorial dels Cardona, identificada amb la lletra A en el plànol de la planta del castell.

3.- Excavar amb metodologia arqueològica la volta de pedra que cobreix l’angle format pel pany est de la muralla antiga i l’angle nord-est del pany de muralla més modern. La intervenció en aquest indret es justifica per la voluntat de l’ajuntament de Móra per condicionar l’espai, que ara restarà a aixopluc, per a ús lúdic.

4.- Obrir per mitjans manuals (pic i pala) —i seguint la metodologia arqueològica d’identificar les diferents unitats estratigràfiques presents— una cala quadrada de 2 m de costat, adossada al pany de muralla oest de l’àrea sud, concretament a la plataforma superior.

5.- En funció dels resultats obtinguts en aquesta primera fase, i en estreta coordinació amb les necessitats derivades de la redacció i execució del Pla Director, establir el programa i terminis de la segona fase de la intervenció arqueològica.

5.3. COMPOSICIÓ DE L’EQUIP D’ARQUEÒLEGS I TERMINI

L’equip humà que realitzarà la intervenció es composarà d’un arqueòleg director, un arqueòleg auxiliar i dos auxiliars d’excavació (facilitats per l'Ajuntament de Móra d'Ebre), tots a jornada complerta de 8 h., i tindran el suport d’un topògraf. La durada dels treball de camp està prevista en 12 dies feiners, davant els possibles imprevistos que peguen sorgir durant la realització de la rasa i la cala,.