|
|
Currículum
del Batxillerat. Matemàtiques Aplicades a les Ciències
Socials
(BHCS).
(extracte del Decret
82/1996, de 5 de març, pel qual s'estableix
l'ordenació
dels ensenyaments de Batxillerat - BOGC 13-3-96).. Modificat pel DECRET
182/2002, l'actual
currículum de Matemàtiques Aplicades a les
Ciències Socials ja no és aquest.
Introducció
El
plantejament
de les matèries de Matemàtiques, pel paper central que
juguen
en la majoria de modalitats, ha d'afrontar diversos reptes especialment
interessants i transcendents que, de fet, coincideixen amb els del
batxillerat.
Un es concreta en la necessitat d'atendre a finalitats formatives
generals
en un entorn dissenyat en base a l'opcionalitat que afavoreix
l'especialització
dels alumnes; un altre, en la voluntat de conjugar la formació
pre-universitària
amb la pre-professional; un tercer en haver de centrar els objectius de
l'aprenentatge dels alumnes a generar capacitats per aprendre,
més
que dotar-los de continguts estàtics propis d'èpoques
més
monòtones en l'àmbit social i productiu en particular, i
en l'entorn cultural en general.
Aquests
reptes es plantegen en mig d'una previsió d'increment important
de la taxa d'escolarització en aquests estudis i en un entorn
cultural
i de valors socials en el qual l'adequació a la diversitat de
les
persones passa a ser una premissa per a la programació de
qualsevol
tipus d'activitat.
La
Matemàtica
entra en aquesta aposta de futur jugant un paper prou destacat i
creixent
en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials. Cal tenir
present
que els currículums de batxillerat es dissenyen pensant en una
ampliació
de la base social a la qual van adreçats i tendeixen a retardar
el seu tractament més aprofundit en els currículums
post-secundària,
ja sigui universitaris o professionalitzadors.
El
marc
en què es desenvolupa aquesta assignatura està més
condicionat per les característiques pròpies de la
matèria
i de l'etapa que per la modalitat concreta a la qual és
adscrita.
Així, el plantejament i, fins i tot, els objectius generals de
les
Matemàtiques aplicades a les ciències socials no sembla
justificat
que siguin diferents dels que corresponen a les Matemàtiques en
la modalitat de les Ciències de la Natura i de la Salut i en la
de Tecnologia. Aquesta és la raó que justifica una
introducció
pràcticament idèntica per a ambdues matèries i una
mateixa redacció dels objectius generals de la Matemàtica
per a les tres modalitats. Aquestes coincidències són
conseqüència
de la pròpia estructura del cicle i no s'han d'entendre com
anecdòtiques
o fruit d'una manca d'aprofundiment. De fet, aquestes
coincidències
es manifestaran, també, en els nivells de concreció que
es
desplegaran en els centres per a les dues matèries.
De
sempre,
la Matemàtica ha estat fonamentalment procedimental. Per
això,
la seva contribució als Objectius generals del Batxillerat es
centra
en el seu paper d'instrument per a una comprensió, adequada a
l'edat,
de l'entorn econòmic i social. De tota manera, el treball
sistemàtic
i ordenat, la constància, la recerca de millors solucions,
l'aprofundiment
en la interpretació de la realitat, la precisió en el
raonament
que, entre d'altres, caracteritzen el treball en la Matemàtica,
contribueixen especialment a la formació general de l'alumne i
el
doten d'estratègies de què, d'alguna manera, haurien de
disposar
tots els alumnes d'aquest cicle.
En
aquest
sentit, els continguts que es detallen en aquest currículum
pretenen
servir per dotar l'alumnat d'un instrument imprescindible per
introduir-se
de manera autònoma i creativa en els models matemàtics
que
s'utilitzen en el món de l'economia i de les ciències
socials.
A més, l'edat dels nois i noies en aquest cicle aconsella una
introducció
a l'abstracció, bàsica però sistemàtica, i
que prendrà cos, fonamentalment, en la recerca,
conceptualització
i aplicació dels models als quals abans ens referíem per
a poder fer la interpretació de fenòmens econòmics
i de contingut social.
No
cal
dir que, tot i insistir en el caràcter bàsicament
procedimental,
hi ha un seguit de conceptes i principis que s'han d'assolir per poder
plantejar-se un aprenentatge significatiu d'aquells procediments. La
necessitat
de plantejar aprenentatges que es produeixin en un marc el més
globalitzat
possible, aconsella tenir especial cura per treballar, al màxim
possible, amb forta coordinació amb la resta de matèries
de l'entorn curricular, especialment de la modalitat, encara que no
exclusivament.
A
l'hora
de dissenyar els currículums de les Matemàtiques de
Batxillerat,
siguin de la modalitat que siguin, s'ha tingut ben present el conjunt
de
continguts i objectius terminals de l'etapa anterior. En aquest sentit,
cal observar que l'alumne/a, en començar el Batxillerat, ja s'ha
introduït en els procediments generals d'identificació,
ordenació,
representació i càlcul amb nombres, en l'obtenció,
tractament i interpretació de dades, en la identificació,
interpretació i ús de funcions en les seves formes
més
elementals, en els procediments de mesura, interpretació i
representació
de les formes i en la resolució de problemes emprant el
llenguatge
aritmètic i algèbric. De fet, els continguts
procedimentals
que trobem en la Matemàtica en aquesta modalitat del Batxillerat
es basen en una ampliació dels procediments esmentats i la seva
generalització a partir de processos d'abstracció
adequats
a l'edat. En aquest apartat de procediments, cal fer notar com a
novetats
més destacades la introducció de l'anàlisi
infinitesimal
i del càlcul vectorial, aquest molt més modest.
En
l'àmbit
dels conceptes es presenta una situació molt semblant a la dels
procediments als quals van estretament lligats. Així, els
conceptes
i principis de la geometria sintètica i la trigonometria, els
conceptes
bàsics i exemples més senzills del model funcional i els
conceptes bàsics de l'aritmètica i l'àlgebra ens
permeten
desenvolupar amb garanties els conceptes i principis de la geometria
analítica
plana, de la programació lineal, de les funcions i de
l'aritmètica
real, que hauran de completar-se amb una introducció, adequada a
l'edat, de l'àlgebra vectorial i de l'estudi de funcions
reals.
Tot
això,
sense oblidar la situació històrica de cadascuna de les
grans
àrees de la matemàtica que, també, ja ha estat
introduïda
i treballada en l'Educació Secundària Obligatòria.
De la mateixa manera que en l'etapa anterior, els continguts referits a
la història de la Matemàtica, a més de permetre
consolidar
un bagatge cultural en l'àmbit de la història de la
ciència
i de la tècnica, ens permetrà refermar el paper
instrumental
de la Matemàtica i la vinculació del seu desenvolupament
a la resta de trets culturals i socials de les èpoques
històriques
en què es produeix. En aquest sentit, aquests apartats de
continguts
hauran de ser treballats junt amb els continguts amb els quals estan
vinculats,
fugint de plantejaments monogràfics al voltant de la
història
de la ciència.
Pel
que
fa als continguts de valors, normes i actituds, cal comentar la
dificultat
de disposar de criteris per a la seva seqüenciació en cada
etapa i en la connexió entre etapes. Aquesta dificultat
justifica
una notable coincidència en els continguts presents en les
diverses
etapes, tot observant una certa tendència als més
actitudinals
i de valors en el batxillerat respecte a una més gran
insistència
en els continguts normatius en les etapes anteriors. De tota manera,
cal
insistir que el tractament que s'ha de donar a aquests continguts ha de
ser especialment reiteratiu i sistemàtic al llarg de
l'escolarització,
la qual cosa ajuda a fer que els currículums de les diferents
etapes
presentin, de fet, una forta coherència.
El
tractament
metodològic que ha de guiar el disseny de les activitats
d'aprenentatge
en la Matemàtica, haurà d'inspirar-se en una
selecció
i seqüenciació acurada dels continguts a treballar, amb
activitats
d'aprenentatge estructurades i amb durades temporals raonables. Pel que
fa a l'organització de l'aula, cal procurar que sigui adequada a
les característiques de l'activitat que es proposa i que,
globalment,
presenti un cert equilibri entre les diverses formes possibles, des del
treball individual al treball amb grup cooperatiu. Pel que fa al
material
de suport i als llenguatges emprats s'ha d'insistir en l'ús de
tots
els recursos a l'abast, tot admetent que la diversificació de
llenguatges
i suports facilita una adaptació a les característiques
diverses
dels alumnes. No cal recordar que el caràcter procedimental, a
què
repetidament s'ha fet referència, condicionarà unes
activitats
d'aprenentatge molt basades en l'acció de l'alumnat, i que per a
les activitats d'aprenentatge adreçades bàsicament a
conceptes
i principis caldrà tenir present els processos inductius i
deductius
que facilitaran un tractament adequat d'aquests continguts.
Objectius
generals
L'alumne/a,
en acabar el cicle, ha de ser capaç de:
1.
Desenvolupar
procediments de càlcul aritmètic, tant emprant els
enginys
de càlcul a l'abast i controlant els seus resultats, com
aplicant
procediments de càlcul mental immediat.
2.
Desenvolupar
procediments de càlcul algèbric bàsic,
controlar-ne
els resultats i emprar-los en altres procediments matemàtics
més
complexos.
3.
Matematitzar
situacions, plantejades en l'àmbit de l'economia i de les
ciències
socials, i reconèixer i justificar l'aplicació dels
models
matemàtics estudiats en aquestes situacions.
4.
Comprendre
que el treball en l'àmbit de la matemàtica es basa en
millores
successives dels continguts ja treballats, ampliant el seu àmbit
d'aplicació o la seva potència, i entendre que aquest fet
no menysvalora els aprenentatges intermedis d'aquest procés en
espiral.
5.
Entendre
que l'aprenentatge en aquesta matèria es basa en el propi
treball
i que els materials elaborats per ell mateix són un suport
indispensable
per a la consolidació dels aprenentatges presents i per al
normal
desenvolupament de les activitats futures.
6.
Copsar
les relacions entre les diverses parts de la matemàtica, i
observar
la necessitat d'aplicar-les de manera conjunta en el tractament de les
situacions més complexes.
7.
Entendre
i aplicar el mètode científic, a un nivell de complexitat
adequat a l'edat, per analitzar i estudiar la realitat. Consolidar la
idea
que la matemàtica és un bon instrument per a una
aplicació
d'aquest mètode científic amb potència, rigor i
seguretat.
8.
Incorporar
al seu bagatge cultural el llenguatge més usual de la
matemàtica,
així com els procediments elementals de raonament lògic
que
li són característics.
9.
Habituar-se
a la discussió prèvia en la resolució de problemes
i a la comprovació i interpretació de les solucions
obtingudes
en el context propi del problema.
10.
Cercar
diversos procediments per a la resolució de problemes, tendint a
l'optimització dels processos.
11.
Situar
històricament i social els principals fets i esdeveniments de
l'evolució
de la matemàtica i copsar el lligam d'aquesta evolució
amb
els altres aspectes del context científic i cultural general en
què es produeixen.
Continguts
Fets, conceptes i sistemes
conceptuals
1. El
nombre
real: expressió, ordenació i operacions.
2.
Els
nombres i la seva evolució històrica: sistemes de
notació
i de numeració, el nombre racional, el nombre irracional, el
nombre
negatiu, el zero.
3.
Progressió
geomètrica: terme inicial i raó. Terme general.
4.
Capital
inicial i capital final. Taxa d'interès. Interès. Termini
base. Temps d'un procés.
5.
Interès
compost.
5.1 Taxa d'interès anual equivalent (TAE).
5.2 Procés de capitalització. Anualitats de
capitalització:
projectes d'estalvi i plans de pensió.
5.3 Procés d'amortització. Anualitats
d'amortització:
hipoteques.
6.
Funció
real.
6.1 L'estudi global d'una funció: domini, recorregut,
fórmula,
taula i gràfic d'una funció real.
6.2 Polinomi amb una indeterminada. Grau d'un polinomi. Arrel d'un
polinomi.
El Teorema del residu.
6.3 Les funcions polinòmiques, racionals, exponencials i
logarítmiques.
6.4 L'estudi local d'una funció: funció contínua,
funció creixent, funció decreixent, asímptota
horitzontal,
obliqua i vertical d'una funció.
6.5 Punts de tall amb els eixos de la gràfica d'una
funció,
punt de discontinuïtat, extrem absolut i extrem relatiu d'una
funció.
6.6 La derivada d'una funció en un punt. La funció
derivada.
6.7 La integral d'una funció en un interval. Primitiva d'una
funció.
La Regla de Barrow.
6.8 El càlcul infinitesimal i les funcions al llarg de la
història.
7.
Pla
vectorial (V2).
7.1 Les raons trigonomètriques d'un angle de 0º a
360º.
7.2 Vectors al pla. El conjunt V2.
7.3 Suma, diferència, producte per un nombre i combinacions
lineals
de vectors: interpretació i propietats.
7.4 Dependència i independència de vectors.
7.5 Bases al pla. Components d'un vector en una base donada.
7.6 El conjunt de vectors del pla i R2.
7.7 Mòdul i argument d'un vector. Angle entre vectors.
7.8 Producte escalar de dos vectors. Propietats. Interpretació
gràfica.
8.
Geometria
analítica. Pla afí. Qüestions afins i
mètriques.
8.1 El pla com a conjunt de punts: R2.
8.2 Sistemes de referència en el pla.
8.3 Equacions d'una recta en el pla.
8.4 Posició relativa entre punt i recta i entre dues
rectes.
8.5 Distància entre dos elements geomètrics (punt,
recta).
Angle entre dues rectes.
8.6 La geometria des d'una perspectiva històrica.
9.
Semi-pla.
Polígon convex i còncau. Regió poligonal no
acotada
del pla.
10.
Inequacions
lineals.
10.1 Inequacions lineals amb dues incògnites. Semi-pla
solució.
10.2 Sistemes de n inequacions lineals amb dues incògnites. Zona
solució del sistema.
11.
La
programació lineal de dues variables.
11.1 Funció objectiu d'un problema de programació lineal
amb dues variables.
11.2 Restricció d'una funció objectiu. Regió
factible
del conjunt de restriccions.
11.3 Solució de la funció objectiu.
11.4 El teorema de localització de solucions.
Procediments
1.
Els
nombres reals.
1.1 Caracterització i expressió dels nombres reals.
1.2 Ordenació de nombres reals i representació sobre la
recta.
1.3 Càlcul amb nombres reals. Estimació d'errors
d'aproximació.
2.
Càlcul
amb progressions geomètriques.
2.1 Càlcul del terme general i la suma de n termes d'una
progressió
geomètrica.
2.2 Càlcul del nombre de termes i la raó.
3.
Càlcul
dels diferents elements en processos d'interès compost.
3.1 Càlcul del capital final, capital inicial, taxa
d'interès
i temps d'un procés d'interès compost.
3.2 Càlcul de l'anualitat de capitalització, capital
final,
taxa d'interès i temps d'un procés de
capitalització.
3.3 Càlcul de l'anualitat d'amortització, capital
inicial,
taxa d'interès i temps d'un procés
d'amortització.
4.
Interpretació
de diversos tipus d'operacions i ofertes financeres del mercat,
sotmeses
a processos d'interès compost.
5.
Reconeixement,
descripció, estudi i representació gràfica de
funcions
reals.
5.1 Reconeixement de funcions en situacions pràctiques.
Identificació
dels elements que defineixen una funció real, des d'una
òptica
global: domini, recorregut, fórmula, gràfic i taula de
valors.
5.2 Estudi del signe, continuïtat, monotonia d'una funció
en
un punt i estudi del seu comportament a l'infinit. Càlcul dels
punts
de tall amb els eixos de la gràfica d'una funció.
5.3 Aplicació de la derivada d'una funció al seu estudi
local:
creixement, decreixement i extrems absoluts i relatius.
5.4 Càlcul de l'equació de la recta tangent a la
gràfica
d'una funció en un punt.
5.5 Estudi global i local de les funcions reals, utilitzant eines
informàtiques
si s'escau.
6.
Càlcul
amb funcions polinòmiques, racionals, exponencials i
logarítmiques.
6.1 Operacions amb polinomis. El binomi de Newton. Factorització
de polinomis.
6.2 Operacions amb funcions. Comportament de les funcions respecte les
operacions.
6.3 Càlcul de la derivada d'una funció en un punt.
Càlcul
de la fórmula de la funció derivada d'una
funció.
6.4 Càlcul de la integral d'una funció en un interval.
Càlcul
de primitives.
7.
Càlcul
matricial elemental.
7.1 Expressió de dades numèriques aplicant matrius.
7.2 Càlcul del rang d'una matriu.
7.3 Resolució de sistemes d'equacions lineals amb tres
incògnites.
8.
Càlcul
vectorial (V2).
8.1 Representació de les raons trigonomètriques de
qualsevol
angle sobre la circumferència unitat. Relació amb les
raons
trigonomètriques d'un angle del primer quadrant.
8.2 Càlcul de l'angle a partir del valor d'una de les seves
raons
trigonomètriques.
8.3 Operacions amb vectors donats geomètricament i a partir de
les
seves components: suma, diferència, producte per un nombre i
combinacions
lineals.
8.4 Càlcul de les components de vectors, a partir del
mòdul
i l'argument i recíprocament.
8.5 Determinació de conjunts independents de vectors.
Identificació
de bases.
8.6 Càlcul del producte escalar de dos vectors.
9.
Càlculs
geomètrics al pla.
9.1 Determinació de les diferents equacions de la recta.
9.2 Justificació i aplicació de la condició de
paral·lelisme
i de perpendicularitat entre dues rectes.
9.3 Discussió de la posició relativa de punts i rectes,
de
rectes, i càlcul de les interseccions.
9.4 Determinació de mesures amb procediments
analítics.
10.
Resolució
gràfica d'una inequació lineal amb dues
incògnites.
Resolució gràfica d'un sistema de n inequacions amb dues
incògnites.
11.
Resolució
de problemes.
11.1 Selecció dels conceptes, sistemes conceptuals i
procediments
a emprar en la resolució de problemes d'optimització
(tant
funcional com de programació lineal), de geometria
analítica
(afí i mètrica) i de mesura de recintes plans.
11.2 Discussió de l'existència de possibles
solucions.
11.3 Plantejament del problema i obtenció de les possibles
solucions
al problema.
11.4 Comprovació, anàlisi de la validesa i
interpretació
pràctica de les solucions obtingudes a partir de les condicions
inicials del problema.
Valors, normes i actituds
1.
Disposició
a la revisió i millora dels procediments de treball assolits en
estadis anteriors del procés d'aprenentatge.
2.
Interès
per l'aplicació dels continguts de l'àrea en contextos no
exclusius de la matèria i atenció al context
històric
i cultural en què es manifesten els principals blocs de
contingut
de la matèria.
3.
Observació
de les normes de precisió i sistemàtica que regulen
l'ús
adequat dels procediments matemàtics, en especial els que fan
referència
al càlcul aritmètic i algèbric en les seves
diverses
formes.
4.
Observació
de les normes de precisió i sistemàtica que regulen els
procediments
de representació gràfica en les seves diverses formes i
respecte
als aspectes formals de presentació i interpretació de
gràfics.
5.
Constància
i sistemàtica en els processos d'inducció plantejats,
disposició
als processos d'abstracció i confiança en l'assoliment
dels
continguts que se'n deriven.
6.
Participació
en els processos que impliquen treball col·lectiu,
disposició
a la col·laboració i valoració dels resultats que
se'n deriven.
7.
Actitud
positiva i crítica davant les correccions, disposició a
l'autocorrecció,
autoexigència davant la consolidació dels continguts
treballats
i exigència del suport necessari per aconseguir-la.
8.
Ordre
i sistemàtica a l'hora d'elaborar els materials propis d'estudi
i consciència del valor que tenen per a l'aprenentatge present i
futur.
9.
Observació
de les normes que regulen el treball plantejat, tant pel que fa al
treball
personal com al treball en grup, ja sigui dins l'horari escolar com
fora.
Objectius
terminals
1.
Conèixer
l'existència d'expressions decimals infinites no
periòdiques
i associar-les als nombres irracionals. Identificar els símbols
dels nombres irracionals més usuals (pi, e, radicals) amb la
seva
aproximació decimal. Usar la notació científica en
càlculs amb nombres grans o petits.
2.
Establir
l'arrodoniment adequat de les expressions implicades en un
càlcul
concret i estimar l'error que significarà per al resultat
final.
3.
Descriure
els trets més importants de l'evolució dels conjunts
numèrics
al llarg de la història. En particular, reconèixer el que
han significat els nombres irracionals en la història de la
matemàtica.
4.
Ordenar
qualsevol conjunt de nombres reals, i representar-los sobre la recta
graduada.
5.
Emprar
els diversos tipus d'intervals per expressar conjunts numèrics
que
apareguin en la resolució de problemes, ja sigui amb
desigualtats,
directament o emprant la unió, la intersecció o el
complementari
d'intervals.
6.
Operar
amb radicals senzills (quadràtics i cúbics) i aplicar
aquests
procediments al càlcul amb una indeterminada.
7.
Reconèixer
el model de les progressions geomètriques en els processos
sotmesos
a l'interès compost i en els seus derivats: processos de
capitalització
i d'amortització. Aplicar-hi els corresponents procediments de
càlcul
per determinar cadascun dels seus elements.
8.
Identificar
els conceptes i aplicar els procediments bàsics dels processos
d'interès
compost als productes financers que s'hi regeixen: crèdits
hipotecaris,
projectes d'estalvi, plans de pensió, fons
d'inversió.
9.
Aplicar
el full de càlcul als procediments de càlcul financer i
emprar
amb rigor les operacions exponencials i logarítmiques que hi
apareixen.
10.
Entendre
i aplicar amb soltesa els conceptes relacionats amb les funcions i
determinar
el corresponent domini i recorregut.
11.
Compondre
i descompondre funcions emprant les operacions bàsiques, en
especial
amb la composició de funcions. En particular dominar l'ús
de la calculadora i utilitzar programes de representació
gràfica
per a càlculs amb funcions compostes.
12.
Interpretar
i reconèixer a la pràctica el concepte de funció
contínua
en un punt. Reconèixer i calcular els tipus de
discontinuïtat
més usuals i calcular asímptotes verticals. Justificar de
manera intuïtiva i aplicar algun procediment de càlcul
aproximat
d'arrels de funcions.
13.
Interpretar
i reconèixer a la pràctica el concepte de funció
creixent
i funció decreixent en un punt. Calcular el creixement o
decreixement
d'una funció en un punt, els intervals de creixement o
decreixement,
i interpretar i establir l'existència d'extrems absoluts i
relatius
d'una funció.
14.
Interpretar
el concepte d'asímptota obliqua i horitzontal i calcular-les per
les funcions elementals i les funcions compostes senzilles.
15.
Comprendre
el concepte i calcular la derivada d'una funció en un punt.
Relacionar-la
amb la tangent a la corba en el punt corresponent i emprar-la per al
càlcul
de rectes tangents a corbes en punts determinats.
16.
Comprendre
el concepte i calcular funcions derivades. Calcular les derivades
successives
d'una funció i relacionar el seu signe en un punt amb el
creixement,
decreixement i existència d'extrem relatiu de la funció
en
aquest punt.
17.
Generar
el gràfic d'una funció a partir de l'estudi
analític
del domini, continuïtat, arrels, asímptotes, derivabilitat
i extrems relatius de la funció.
18.
Matematitzar
i resoldre situacions pràctiques d'optimització, emprant
els procediments bàsics de l'anàlisi funcional.
19.
Reconèixer
i aplicar a situacions pràctiques les funcions
polinòmiques
i racionals. Tenir soltesa amb el càlcul amb polinomis i
fraccions
algebraiques elementals i aplicar tots els procediments d'estudi de les
funcions als models polinòmic i racional.
20.
Reconèixer
i aplicar les funcions exponencials i logarítmiques a l'estudi
de
fenòmens de temàtica social o econòmica.
Interpretar
la funció logarítmica com la funció
recíproca
de la funció exponencial, deduir-ne les propietats
corresponents,
conèixer el seu comportament respecte a les operacions i aplicar
tots els procediments d'estudi global de les funcions a les funcions
exponencials
i logarítmiques.
21.
Reconèixer
les situacions que precisen del càlcul integral per la seva
matematització.
Conèixer i aplicar amb soltesa la relació entre la
integral
d'una funció i el càlcul d'àrees planes. Aplicar
la
regla de Barrow al càlcul d'àrees planes i
conèixer
els seus condicionaments. Aproximar àrees amb el full de
càlcul
si s'escau.
22.
Plantejar,
discutir, resoldre i interpretar la solució de sistemes
d'equacions
lineals amb tres incògnites i amb un paràmetre com a
màxim.
23.
Identificar
i representar vectors al pla donats gràficament o a
través
de les seves components i reconèixer la seva dependència
o independència a nivell intuïtiu.
24.
Localitzar
punts al pla donats en una referència i reconèixer
analíticament
possibles relacions elementals entre aquests punts:
alineació.
25.
Relacionar
els conceptes de mòdul i argument d'un vector del pla amb les
components
del vector en una base donada.
26.
Aplicar,
en el pla, el producte escalar de dos vectors, les seves propietats i
la
interpretació geomètrica (projecció). Calcular-lo
tant en coordenades com a partir del mòdul i de l'angle que
formen
els vectors.
27.
Distingir
i representar rectes expressades a partir de les seves equacions,
extraient-ne
els seus elements característics i recíprocament.
28.
Fer
el plantejament i resoldre problemes mètrics al pla, emprant el
càlcul d'angles, distàncies i perpendicularitats.
29.
Fer
el plantejament de problemes geomètrics en el pla emprant
rectes,
i resoldre'ls amb la utilització de mètodes vectorials,
analítics
o informàtics.
30.
Entendre
el significat d'una inequació lineal amb dues incògnites,
resoldre-la i interpretar el conjunt de solucions.
31.
Entendre
el significat d'un sistema de n inequacions lineals amb dues
incògnites,
discutir l'existència i les característiques de la
solució
que s'obtindrà i trobar-la amb el mètode de la
resolució
gràfica.
32.
Seleccionar
el conjunt de restriccions que apareixen en un problema de
programació
lineal, formular-les adequadament en termes algèbrics i resoldre
gràficament el sistema d'inequacions amb dues incògnites
que es genera.
33.
Identificar
i expressar algèbricament la funció objectiu i comprendre
el significat de cercar els valors que fan màxima o
mínima
aquesta funció.
34.
Discutir
l'existència de solucions al problema de programació
lineal
i trobar-les, emprant: el teorema de localització de solucions,
el mètode gràfic de desplaçament de la recta
objectiu
i el mètode analític de càlcul del valor
numèric
sobre vèrtexs. Interpretar, a la pràctica, la o les
solucions
obtingudes.
35.
Millorar
els procediments apresos anteriorment de manera que no impliqui
subestimar
ni oblidar els nivells d'aprenentatge anteriors i acostumar-se a
cercar-ne
aplicacions a altres àrees, tot copsant que així ha
evolucionat
la ciència en general i la matemàtica en particular.
36.
Aplicar
les normes que regulen tots els algorismes de càlcul o de
representació
gràfica, sense que això impedeixi atendre a les
singularitats
o simplificacions que aconsellin les característiques
pròpies
de cada procediment concret.
37.
Valorar
els processos inductius i deductius com eines fonamentals en el treball
matemàtic i insistir per tal d'emprar-los amb el nivell de
complexitat
adequat.
38.
Tenir
cura de la qualitat i completesa dels treballs realitzats, disposar-se
a l'autocorrecció de manera crítica i exigir l'ajut
necessari
per a fer-ho.
39.
Valorar
les aportacions pròpies i dels companys en les diverses formes
de
treball col·lectiu i observar les normes que el regulen.
Cal fer notar que a Catalunya
l'Estadística
i Probabilitat s'estudiava a través d'una optativa anomenada Estadística.
|