Introducció
     El plantejament de les matèries de Matemàtiques, pel paper central que juguen en la majoria de modalitats, ha d'afrontar diversos reptes especialment interessants i transcendents que, de fet, coincideixen amb els del batxillerat. Un es concreta en la necessitat d'atendre a finalitats formatives generals en un entorn dissenyat en base a l'opcionalitat que afavoreix l'especialització dels alumnes; un altre, en la voluntat de conjugar la formació pre-universitària amb la pre-professional; un tercer en haver de centrar els objectius de l'aprenentatge dels alumnes a generar capacitats per aprendre, més que dotar-los de continguts estàtics propis d'èpoques més monòtones en l'àmbit social i productiu en particular, i en l'entorn cultural en general. 
     Aquests reptes es plantegen en mig d'una previsió d'increment important de la taxa d'escolarització en aquests estudis i en un entorn cultural i de valors socials en el qual l'adequació a la diversitat de les persones passa a ser una premissa per a la programació de qualsevol tipus d'activitat. 
     La Matemàtica entra en aquesta aposta de futur jugant un paper prou destacat i creixent en la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials. Cal tenir present que els currículums de batxillerat es dissenyen pensant en una ampliació de la base social a la qual van adreçats i tendeixen a retardar el seu tractament més aprofundit en els currículums post-secundària, ja sigui universitaris o professionalitzadors. 
     El marc en què es desenvolupa aquesta assignatura està més condicionat per les característiques pròpies de la matèria i de l'etapa que per la modalitat concreta a la qual és adscrita. Així, el plantejament i, fins i tot, els objectius generals de les Matemàtiques aplicades a les ciències socials no sembla justificat que siguin diferents dels que corresponen a les Matemàtiques en la modalitat de les Ciències de la Natura i de la Salut i en la de Tecnologia. Aquesta és la raó que justifica una introducció pràcticament idèntica per a ambdues matèries i una mateixa redacció dels objectius generals de la Matemàtica per a les tres modalitats. Aquestes coincidències són conseqüència de la pròpia estructura del cicle i no s'han d'entendre com anecdòtiques o fruit d'una manca d'aprofundiment. De fet, aquestes coincidències es manifestaran, també, en els nivells de concreció que es desplegaran en els centres per a les dues matèries. 
     De sempre, la Matemàtica ha estat fonamentalment procedimental. Per això, la seva contribució als Objectius generals del Batxillerat es centra en el seu paper d'instrument per a una comprensió, adequada a l'edat, de l'entorn econòmic i social. De tota manera, el treball sistemàtic i ordenat, la constància, la recerca de millors solucions, l'aprofundiment en la interpretació de la realitat, la precisió en el raonament que, entre d'altres, caracteritzen el treball en la Matemàtica, contribueixen especialment a la formació general de l'alumne i el doten d'estratègies de què, d'alguna manera, haurien de disposar tots els alumnes d'aquest cicle. 
     En aquest sentit, els continguts que es detallen en aquest currículum pretenen servir per dotar l'alumnat d'un instrument imprescindible per introduir-se de manera autònoma i creativa en els models matemàtics que s'utilitzen en el món de l'economia i de les ciències socials. A més, l'edat dels nois i noies en aquest cicle aconsella una introducció a l'abstracció, bàsica però sistemàtica, i que prendrà cos, fonamentalment, en la recerca, conceptualització i aplicació dels models als quals abans ens referíem per a poder fer la interpretació de fenòmens econòmics i de contingut social. 
     No cal dir que, tot i insistir en el caràcter bàsicament procedimental, hi ha un seguit de conceptes i principis que s'han d'assolir per poder plantejar-se un aprenentatge significatiu d'aquells procediments. La necessitat de plantejar aprenentatges que es produeixin en un marc el més globalitzat possible, aconsella tenir especial cura per treballar, al màxim possible, amb forta coordinació amb la resta de matèries de l'entorn curricular, especialment de la modalitat, encara que no exclusivament. 
     A l'hora de dissenyar els currículums de les Matemàtiques de Batxillerat, siguin de la modalitat que siguin, s'ha tingut ben present el conjunt de continguts i objectius terminals de l'etapa anterior. En aquest sentit, cal observar que l'alumne/a, en començar el Batxillerat, ja s'ha introduït en els procediments generals d'identificació, ordenació, representació i càlcul amb nombres, en l'obtenció, tractament i interpretació de dades, en la identificació, interpretació i ús de funcions en les seves formes més elementals, en els procediments de mesura, interpretació i representació de les formes i en la resolució de problemes emprant el llenguatge aritmètic i algèbric. De fet, els continguts procedimentals que trobem en la Matemàtica en aquesta modalitat del Batxillerat es basen en una ampliació dels procediments esmentats i la seva generalització a partir de processos d'abstracció adequats a l'edat. En aquest apartat de procediments, cal fer notar com a novetats més destacades la introducció de l'anàlisi infinitesimal i del càlcul vectorial, aquest molt més modest. 
     En l'àmbit dels conceptes es presenta una situació molt semblant a la dels procediments als quals van estretament lligats. Així, els conceptes i principis de la geometria sintètica i la trigonometria, els conceptes bàsics i exemples més senzills del model funcional i els conceptes bàsics de l'aritmètica i l'àlgebra ens permeten desenvolupar amb garanties els conceptes i principis de la geometria analítica plana, de la programació lineal, de les funcions i de l'aritmètica real, que hauran de completar-se amb una introducció, adequada a l'edat, de l'àlgebra vectorial i de l'estudi de funcions reals. 
     Tot això, sense oblidar la situació històrica de cadascuna de les grans àrees de la matemàtica que, també, ja ha estat introduïda i treballada en l'Educació Secundària Obligatòria. De la mateixa manera que en l'etapa anterior, els continguts referits a la història de la Matemàtica, a més de permetre consolidar un bagatge cultural en l'àmbit de la història de la ciència i de la tècnica, ens permetrà refermar el paper instrumental de la Matemàtica i la vinculació del seu desenvolupament a la resta de trets culturals i socials de les èpoques històriques en què es produeix. En aquest sentit, aquests apartats de continguts hauran de ser treballats junt amb els continguts amb els quals estan vinculats, fugint de plantejaments monogràfics al voltant de la història de la ciència. 
     Pel que fa als continguts de valors, normes i actituds, cal comentar la dificultat de disposar de criteris per a la seva seqüenciació en cada etapa i en la connexió entre etapes. Aquesta dificultat justifica una notable coincidència en els continguts presents en les diverses etapes, tot observant una certa tendència als més actitudinals i de valors en el batxillerat respecte a una més gran insistència en els continguts normatius en les etapes anteriors. De tota manera, cal insistir que el tractament que s'ha de donar a aquests continguts ha de ser especialment reiteratiu i sistemàtic al llarg de l'escolarització, la qual cosa ajuda a fer que els currículums de les diferents etapes presentin, de fet, una forta coherència. 
     El tractament metodològic que ha de guiar el disseny de les activitats d'aprenentatge en la Matemàtica, haurà d'inspirar-se en una selecció i seqüenciació acurada dels continguts a treballar, amb activitats d'aprenentatge estructurades i amb durades temporals raonables. Pel que fa a l'organització de l'aula, cal procurar que sigui adequada a les característiques de l'activitat que es proposa i que, globalment, presenti un cert equilibri entre les diverses formes possibles, des del treball individual al treball amb grup cooperatiu. Pel que fa al material de suport i als llenguatges emprats s'ha d'insistir en l'ús de tots els recursos a l'abast, tot admetent que la diversificació de llenguatges i suports facilita una adaptació a les característiques diverses dels alumnes. No cal recordar que el caràcter procedimental, a què repetidament s'ha fet referència, condicionarà unes activitats d'aprenentatge molt basades en l'acció de l'alumnat, i que per a les activitats d'aprenentatge adreçades bàsicament a conceptes i principis caldrà tenir present els processos inductius i deductius que facilitaran un tractament adequat d'aquests continguts. 

Objectius generals
     L'alumne/a, en acabar el cicle, ha de ser capaç de: 
     1. Desenvolupar procediments de càlcul aritmètic, tant emprant els enginys de càlcul a l'abast i controlant els seus resultats, com aplicant procediments de càlcul mental immediat. 
     2. Desenvolupar procediments de càlcul algèbric bàsic, controlar-ne els resultats i emprar-los en altres procediments matemàtics més complexos. 
     3. Matematitzar situacions, plantejades en l'àmbit de l'economia i de les ciències socials, i reconèixer i justificar l'aplicació dels models matemàtics estudiats en aquestes situacions. 
     4. Comprendre que el treball en l'àmbit de la matemàtica es basa en millores successives dels continguts ja treballats, ampliant el seu àmbit d'aplicació o la seva potència, i entendre que aquest fet no menysvalora els aprenentatges intermedis d'aquest procés en espiral. 
     5. Entendre que l'aprenentatge en aquesta matèria es basa en el propi treball i que els materials elaborats per ell mateix són un suport indispensable per a la consolidació dels aprenentatges presents i per al normal desenvolupament de les activitats futures. 
     6. Copsar les relacions entre les diverses parts de la matemàtica, i observar la necessitat d'aplicar-les de manera conjunta en el tractament de les situacions més complexes. 
     7. Entendre i aplicar el mètode científic, a un nivell de complexitat adequat a l'edat, per analitzar i estudiar la realitat. Consolidar la idea que la matemàtica és un bon instrument per a una aplicació d'aquest mètode científic amb potència, rigor i seguretat. 
     8. Incorporar al seu bagatge cultural el llenguatge més usual de la matemàtica, així com els procediments elementals de raonament lògic que li són característics. 
     9. Habituar-se a la discussió prèvia en la resolució de problemes i a la comprovació i interpretació de les solucions obtingudes en el context propi del problema. 
     10. Cercar diversos procediments per a la resolució de problemes, tendint a l'optimització dels processos. 
     11. Situar històricament i social els principals fets i esdeveniments de l'evolució de la matemàtica i copsar el lligam d'aquesta evolució amb els altres aspectes del context científic i cultural general en què es produeixen. 

Continguts
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
     1. El nombre real: expressió, ordenació i operacions. 
     2. Els nombres i la seva evolució històrica: sistemes de notació i de numeració, el nombre racional, el nombre irracional, el nombre negatiu, el zero. 
     3. Progressió geomètrica: terme inicial i raó. Terme general. 
     4. Capital inicial i capital final. Taxa d'interès. Interès. Termini base. Temps d'un procés. 
     5. Interès compost. 
          5.1 Taxa d'interès anual equivalent (TAE). 
          5.2 Procés de capitalització. Anualitats de capitalització: projectes d'estalvi i plans de pensió. 
          5.3 Procés d'amortització. Anualitats d'amortització: hipoteques. 
     6. Funció real. 
          6.1 L'estudi global d'una funció: domini, recorregut, fórmula, taula i gràfic d'una funció real. 
          6.2 Polinomi amb una indeterminada. Grau d'un polinomi. Arrel d'un polinomi. El Teorema del residu. 
          6.3 Les funcions polinòmiques, racionals, exponencials i logarítmiques. 
          6.4 L'estudi local d'una funció: funció contínua, funció creixent, funció decreixent, asímptota horitzontal, obliqua i vertical d'una funció. 
          6.5 Punts de tall amb els eixos de la gràfica d'una funció, punt de discontinuïtat, extrem absolut i extrem relatiu d'una funció. 
          6.6 La derivada d'una funció en un punt. La funció derivada. 
          6.7 La integral d'una funció en un interval. Primitiva d'una funció. La Regla de Barrow. 
          6.8 El càlcul infinitesimal i les funcions al llarg de la història. 
     7. Pla vectorial (V₂). 
          7.1 Les raons trigonomètriques d'un angle de 0º a 360º. 
          7.2 Vectors al pla. El conjunt V₂. 
          7.3 Suma, diferència, producte per un nombre i combinacions lineals de vectors: interpretació i propietats. 
          7.4 Dependència i independència de vectors. 
          7.5 Bases al pla. Components d'un vector en una base donada. 
          7.6 El conjunt de vectors del pla i R². 
          7.7 Mòdul i argument d'un vector. Angle entre vectors. 
          7.8 Producte escalar de dos vectors. Propietats. Interpretació gràfica. 
     8. Geometria analítica. Pla afí. Qüestions afins i mètriques. 
          8.1 El pla com a conjunt de punts: R². 
          8.2 Sistemes de referència en el pla. 
          8.3 Equacions d'una recta en el pla. 
          8.4 Posició relativa entre punt i recta i entre dues rectes. 
          8.5 Distància entre dos elements geomètrics (punt, recta). Angle entre dues rectes. 
          8.6 La geometria des d'una perspectiva històrica. 
     9. Semi-pla. Polígon convex i còncau. Regió poligonal no acotada del pla. 
     10. Inequacions lineals. 
          10.1 Inequacions lineals amb dues incògnites. Semi-pla solució. 
          10.2 Sistemes de n inequacions lineals amb dues incògnites. Zona solució del sistema. 
     11. La programació lineal de dues variables. 
          11.1 Funció objectiu d'un problema de programació lineal amb dues variables. 
          11.2 Restricció d'una funció objectiu. Regió factible del conjunt de restriccions. 
          11.3 Solució de la funció objectiu. 
          11.4 El teorema de localització de solucions. 
Procediments
     1. Els nombres reals. 
          1.1 Caracterització i expressió dels nombres reals. 
          1.2 Ordenació de nombres reals i representació sobre la recta. 
          1.3 Càlcul amb nombres reals. Estimació d'errors d'aproximació. 
     2. Càlcul amb progressions geomètriques. 
          2.1 Càlcul del terme general i la suma de n termes d'una progressió geomètrica. 
          2.2 Càlcul del nombre de termes i la raó. 
     3. Càlcul dels diferents elements en processos d'interès compost. 
          3.1 Càlcul del capital final, capital inicial, taxa d'interès i temps d'un procés d'interès compost. 
          3.2 Càlcul de l'anualitat de capitalització, capital final, taxa d'interès i temps d'un procés de capitalització. 
          3.3 Càlcul de l'anualitat d'amortització, capital inicial, taxa d'interès i temps d'un procés d'amortització. 
     4. Interpretació de diversos tipus d'operacions i ofertes financeres del mercat, sotmeses a processos d'interès compost. 
     5. Reconeixement, descripció, estudi i representació gràfica de funcions reals. 
          5.1 Reconeixement de funcions en situacions pràctiques. Identificació dels elements que defineixen una funció real, des d'una òptica global: domini, recorregut, fórmula, gràfic i taula de valors. 
          5.2 Estudi del signe, continuïtat, monotonia d'una funció en un punt i estudi del seu comportament a l'infinit. Càlcul dels punts de tall amb els eixos de la gràfica d'una funció. 
          5.3 Aplicació de la derivada d'una funció al seu estudi local: creixement, decreixement i extrems absoluts i relatius. 
          5.4 Càlcul de l'equació de la recta tangent a la gràfica d'una funció en un punt. 
          5.5 Estudi global i local de les funcions reals, utilitzant eines informàtiques si s'escau. 
     6. Càlcul amb funcions polinòmiques, racionals, exponencials i logarítmiques. 
          6.1 Operacions amb polinomis. El binomi de Newton. Factorització de polinomis. 
          6.2 Operacions amb funcions. Comportament de les funcions respecte les operacions. 
          6.3 Càlcul de la derivada d'una funció en un punt. Càlcul de la fórmula de la funció derivada d'una funció. 
          6.4 Càlcul de la integral d'una funció en un interval. Càlcul de primitives. 
     7. Càlcul matricial elemental. 
          7.1 Expressió de dades numèriques aplicant matrius. 
          7.2 Càlcul del rang d'una matriu. 
          7.3 Resolució de sistemes d'equacions lineals amb tres incògnites. 
     8. Càlcul vectorial (V₂). 
          8.1 Representació de les raons trigonomètriques de qualsevol angle sobre la circumferència unitat. Relació amb les raons trigonomètriques d'un angle del primer quadrant. 
          8.2 Càlcul de l'angle a partir del valor d'una de les seves raons trigonomètriques. 
          8.3 Operacions amb vectors donats geomètricament i a partir de les seves components: suma, diferència, producte per un nombre i combinacions lineals. 
          8.4 Càlcul de les components de vectors, a partir del mòdul i l'argument i recíprocament. 
          8.5 Determinació de conjunts independents de vectors. Identificació de bases. 
          8.6 Càlcul del producte escalar de dos vectors. 
     9. Càlculs geomètrics al pla. 
          9.1 Determinació de les diferents equacions de la recta. 
          9.2 Justificació i aplicació de la condició de paral·lelisme i de perpendicularitat entre dues rectes. 
          9.3 Discussió de la posició relativa de punts i rectes, de rectes, i càlcul de les interseccions. 
          9.4 Determinació de mesures amb procediments analítics. 
     10. Resolució gràfica d'una inequació lineal amb dues incògnites. Resolució gràfica d'un sistema de n inequacions amb dues incògnites. 
     11. Resolució de problemes. 
          11.1 Selecció dels conceptes, sistemes conceptuals i procediments a emprar en la resolució de problemes d'optimització (tant funcional com de programació lineal), de geometria analítica (afí i mètrica) i de mesura de recintes plans. 
          11.2 Discussió de l'existència de possibles solucions. 
          11.3 Plantejament del problema i obtenció de les possibles solucions al problema. 
          11.4 Comprovació, anàlisi de la validesa i interpretació pràctica de les solucions obtingudes a partir de les condicions inicials del problema. 
Valors, normes i actituds
     1. Disposició a la revisió i millora dels procediments de treball assolits en estadis anteriors del procés d'aprenentatge. 
     2. Interès per l'aplicació dels continguts de l'àrea en contextos no exclusius de la matèria i atenció al context històric i cultural en què es manifesten els principals blocs de contingut de la matèria. 
     3. Observació de les normes de precisió i sistemàtica que regulen l'ús adequat dels procediments matemàtics, en especial els que fan referència al càlcul aritmètic i algèbric en les seves diverses formes. 
     4. Observació de les normes de precisió i sistemàtica que regulen els procediments de representació gràfica en les seves diverses formes i respecte als aspectes formals de presentació i interpretació de gràfics. 
     5. Constància i sistemàtica en els processos d'inducció plantejats, disposició als processos d'abstracció i confiança en l'assoliment dels continguts que se'n deriven. 
     6. Participació en els processos que impliquen treball col·lectiu, disposició a la col·laboració i valoració dels resultats que se'n deriven. 
     7. Actitud positiva i crítica davant les correccions, disposició a l'autocorrecció, autoexigència davant la consolidació dels continguts treballats i exigència del suport necessari per aconseguir-la. 
     8. Ordre i sistemàtica a l'hora d'elaborar els materials propis d'estudi i consciència del valor que tenen per a l'aprenentatge present i futur. 
     9. Observació de les normes que regulen el treball plantejat, tant pel que fa al treball personal com al treball en grup, ja sigui dins l'horari escolar com fora. 

Objectius terminals
     1. Conèixer l'existència d'expressions decimals infinites no periòdiques i associar-les als nombres irracionals. Identificar els símbols dels nombres irracionals més usuals (pi, e, radicals) amb la seva aproximació decimal. Usar la notació científica en càlculs amb nombres grans o petits. 
     2. Establir l'arrodoniment adequat de les expressions implicades en un càlcul concret i estimar l'error que significarà per al resultat final. 
     3. Descriure els trets més importants de l'evolució dels conjunts numèrics al llarg de la història. En particular, reconèixer el que han significat els nombres irracionals en la història de la matemàtica. 
     4. Ordenar qualsevol conjunt de nombres reals, i representar-los sobre la recta graduada. 
     5. Emprar els diversos tipus d'intervals per expressar conjunts numèrics que apareguin en la resolució de problemes, ja sigui amb desigualtats, directament o emprant la unió, la intersecció o el complementari d'intervals. 
     6. Operar amb radicals senzills (quadràtics i cúbics) i aplicar aquests procediments al càlcul amb una indeterminada. 
     7. Reconèixer el model de les progressions geomètriques en els processos sotmesos a l'interès compost i en els seus derivats: processos de capitalització i d'amortització. Aplicar-hi els corresponents procediments de càlcul per determinar cadascun dels seus elements. 
     8. Identificar els conceptes i aplicar els procediments bàsics dels processos d'interès compost als productes financers que s'hi regeixen: crèdits hipotecaris, projectes d'estalvi, plans de pensió, fons d'inversió. 
     9. Aplicar el full de càlcul als procediments de càlcul financer i emprar amb rigor les operacions exponencials i logarítmiques que hi apareixen. 
     10. Entendre i aplicar amb soltesa els conceptes relacionats amb les funcions i determinar el corresponent domini i recorregut. 
     11. Compondre i descompondre funcions emprant les operacions bàsiques, en especial amb la composició de funcions. En particular dominar l'ús de la calculadora i utilitzar programes de representació gràfica per a càlculs amb funcions compostes. 
     12. Interpretar i reconèixer a la pràctica el concepte de funció contínua en un punt. Reconèixer i calcular els tipus de discontinuïtat més usuals i calcular asímptotes verticals. Justificar de manera intuïtiva i aplicar algun procediment de càlcul aproximat d'arrels de funcions. 
     13. Interpretar i reconèixer a la pràctica el concepte de funció creixent i funció decreixent en un punt. Calcular el creixement o decreixement d'una funció en un punt, els intervals de creixement o decreixement, i interpretar i establir l'existència d'extrems absoluts i relatius d'una funció. 
     14. Interpretar el concepte d'asímptota obliqua i horitzontal i calcular-les per les funcions elementals i les funcions compostes senzilles. 
     15. Comprendre el concepte i calcular la derivada d'una funció en un punt. Relacionar-la amb la tangent a la corba en el punt corresponent i emprar-la per al càlcul de rectes tangents a corbes en punts determinats. 
     16. Comprendre el concepte i calcular funcions derivades. Calcular les derivades successives d'una funció i relacionar el seu signe en un punt amb el creixement, decreixement i existència d'extrem relatiu de la funció en aquest punt. 
     17. Generar el gràfic d'una funció a partir de l'estudi analític del domini, continuïtat, arrels, asímptotes, derivabilitat i extrems relatius de la funció. 
     18. Matematitzar i resoldre situacions pràctiques d'optimització, emprant els procediments bàsics de l'anàlisi funcional. 
     19. Reconèixer i aplicar a situacions pràctiques les funcions polinòmiques i racionals. Tenir soltesa amb el càlcul amb polinomis i fraccions algebraiques elementals i aplicar tots els procediments d'estudi de les funcions als models polinòmic i racional. 
     20. Reconèixer i aplicar les funcions exponencials i logarítmiques a l'estudi de fenòmens de temàtica social o econòmica. Interpretar la funció logarítmica com la funció recíproca de la funció exponencial, deduir-ne les propietats corresponents, conèixer el seu comportament respecte a les operacions i aplicar tots els procediments d'estudi global de les funcions a les funcions exponencials i logarítmiques. 
     21. Reconèixer les situacions que precisen del càlcul integral per la seva matematització. Conèixer i aplicar amb soltesa la relació entre la integral d'una funció i el càlcul d'àrees planes. Aplicar la regla de Barrow al càlcul d'àrees planes i conèixer els seus condicionaments. Aproximar àrees amb el full de càlcul si s'escau. 
     22. Plantejar, discutir, resoldre i interpretar la solució de sistemes d'equacions lineals amb tres incògnites i amb un paràmetre com a màxim. 
     23. Identificar i representar vectors al pla donats gràficament o a través de les seves components i reconèixer la seva dependència o independència a nivell intuïtiu. 
     24. Localitzar punts al pla donats en una referència i reconèixer analíticament possibles relacions elementals entre aquests punts: alineació. 
     25. Relacionar els conceptes de mòdul i argument d'un vector del pla amb les components del vector en una base donada. 
     26. Aplicar, en el pla, el producte escalar de dos vectors, les seves propietats i la interpretació geomètrica (projecció). Calcular-lo tant en coordenades com a partir del mòdul i de l'angle que formen els vectors. 
     27. Distingir i representar rectes expressades a partir de les seves equacions, extraient-ne els seus elements característics i recíprocament. 
     28. Fer el plantejament i resoldre problemes mètrics al pla, emprant el càlcul d'angles, distàncies i perpendicularitats. 
     29. Fer el plantejament de problemes geomètrics en el pla emprant rectes, i resoldre'ls amb la utilització de mètodes vectorials, analítics o informàtics. 
     30. Entendre el significat d'una inequació lineal amb dues incògnites, resoldre-la i interpretar el conjunt de solucions. 
     31. Entendre el significat d'un sistema de n inequacions lineals amb dues incògnites, discutir l'existència i les característiques de la solució que s'obtindrà i trobar-la amb el mètode de la resolució gràfica. 
     32. Seleccionar el conjunt de restriccions que apareixen en un problema de programació lineal, formular-les adequadament en termes algèbrics i resoldre gràficament el sistema d'inequacions amb dues incògnites que es genera. 
     33. Identificar i expressar algèbricament la funció objectiu i comprendre el significat de cercar els valors que fan màxima o mínima aquesta funció. 
     34. Discutir l'existència de solucions al problema de programació lineal i trobar-les, emprant: el teorema de localització de solucions, el mètode gràfic de desplaçament de la recta objectiu i el mètode analític de càlcul del valor numèric sobre vèrtexs. Interpretar, a la pràctica, la o les solucions obtingudes. 
     35. Millorar els procediments apresos anteriorment de manera que no impliqui subestimar ni oblidar els nivells d'aprenentatge anteriors i acostumar-se a cercar-ne aplicacions a altres àrees, tot copsant que així ha evolucionat la ciència en general i la matemàtica en particular. 
     36. Aplicar les normes que regulen tots els algorismes de càlcul o de representació gràfica, sense que això impedeixi atendre a les singularitats o simplificacions que aconsellin les característiques pròpies de cada procediment concret. 
     37. Valorar els processos inductius i deductius com eines fonamentals en el treball matemàtic i insistir per tal d'emprar-los amb el nivell de complexitat adequat. 
     38. Tenir cura de la qualitat i completesa dels treballs realitzats, disposar-se a l'autocorrecció de manera crítica i exigir l'ajut necessari per a fer-ho. 
     39. Valorar les aportacions pròpies i dels companys en les diverses formes de treball col·lectiu i observar les normes que el regulen.

Cal fer notar que a Catalunya l'Estadística i Probabilitat s'estudiava a través d'una optativa anomenada Estadística.