I. Introducció
     L'ampliació constant del rang d'aplicacions de les matemàtiques, que han demostrat ser eficaces per a descriure, analitzar i comprendre les pautes subjacents en un nombre creixent de fenòmens socials, fa convenient que els estudiants de la modalitat d'Humanitats i Ciències Socials assolesquen la formació suficient per a comprendre determinats mètodes matemàtics i dominar les destreses necessàries per a poder aplicar-los.
     Les matemàtiques proporcionen el llenguatge adequat per a descriure científicament certs aspectes de la realitat i disposen de mètodes que permeten analitzar-los i comprendre'ls amb profunditat. En conseqüència, les matemàtiques resulten tenir un caràcter instrumental que es tradueix en una utilització profusa per a representar, sintetitzar i comunicar (per mitjà de gràfiques, taules i models abstractes) la informació quantitativa rellevant de molts dels fenòmens estudiats per les ciències socials. La utilització de les matemàtiques es dóna en molta major mesura en les ciències relacionades amb el món de l'economia, ja siga perquè són quantificables més directament, ja siga perquè el seu desenvolupament històric s'ha dirigit més prompte en aquesta direcció.
     Aquesta utilitat versàtil de les matemàtiques ha de ser expressament posada de manifest en el desenvolupament del currículum, que orbitarà al voltant de continguts tan bàsics com per a permetre l'experimentació àmplia d'aquest caràcter funcional i instrumental.
     Per a la utilització efectiva de les matemàtiques, tan importants com els mateixos continguts conceptuals són els procediments, les habilitats, els hàbits, les estructures i les actituds que caracteritzen l'activitat matemàtica: el disseny d'estratègies d'actuació; la presa de decisions sobre els conceptes i les tècniques que s'utilitzaran, l'explicitació de les hipòtesis que admeten, la formulació, la comprovació i la refutació de conjectures, la recerca de regularitats, l'aplicació d'algoritmes concrets, l'execució de càlculs i la comprensió, la interpretació i la comunicació dels resultats. Precisament, aquest manera particular de fer de les matemàtiques conté valors formatius molt generals que contribueixen a crear hàbits, estructures mentals i actituds que transcendeixen les mateixes matemàtiques per a formar part d'una concepció àmplia i científica de la realitat.
     La resolució de problemes, entesa com un procés obert d'indagació, de formulació de preguntes interessants i de recerca creativa de resultats, conté totes les característiques pròpies de l'activitat matemàtica i, en conseqüència, ha d'estar present contínuament en el desenvolupament de les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials en els dos cursos del batxillerat.
     En el marc d'aquesta articulació general al voltant de la resolució de problemes, les Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I seran eminentment pràctiques i centraran l'atenció en el coneixement i en l'ús de les diverses formes d'expressió matemàtica que permeten comprendre, relacionar, comunicar i extraure conclusions de situacions expressades o expressables en termes matemàtics. En aquest sentit, tenen especial interès les possibilitats que s'obrin i les necessitats que es plantegen amb l'ús de recursos tècnics com la calculadora i l'ordinador.
     Les Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials II, a més de plantejar i analitzar situacions més complexes i recórrer a tècniques i conceptes matemàtics més sofisticats, prestaran atenció també a la reflexió teòrica, per a fonamentar amb certa solidesa els mètodes utilitzats i per a comprendre justament l'extensió i les limitacions que comporten. Tanmateix, cal deixar constància que el raonament precís, la demostració formal i la simbolització abstracta, són fruit de processos que forçosament han d'estar ancorats fortament en la intuïció, a no ser que es vulga córrer el risc que el rigor es convertesca en un obstacle per al progrés en el coneixement matemàtic.
     Els continguts de les assignatures s'exposen agrupats en nuclis, presentats sense prelació significativa, gaudint de múltiples connexions mútues i tolerant diversos tractaments. La riquesa de les interdependències existents permetrà ressaltar la unitat intrínseca de les matemàtiques, que es manifestarà de manera especial mitjançant la resolució de problemes.

II. Objectius generals
     El desenvolupament d'aquesta matèria ha de contribuir a l'assoliment de les capacitats següents per parts de les alumnes i dels alumnes:
     1. Utilitzar els coneixements matemàtics adquirits per a interpretar críticament els missatges, dades i informacions que apareguen als mitjans de comunicació i altres àmbits sobre qüestions econòmiques i socials de l'actualitat.
     2. Reconèixer la utilitat pràctica i teòrica de descriure i interpretar matemàticament els fenòmens quantificables objecte d'estudi de les ciències humanes i socials.
     3. Elaborar judicis i formar criteris propis sobre fenòmens socials i econòmics, utilitzant tractaments matemàtics, i expressar críticament opinions, argumentant amb precisió i rigor i acceptant la discrepància i els punts de vista diferents.
     4. Comprendre i utilitzar les tècniques d'expressió orals, escrites i gràfiques apropiades per a analitzar i comunicar informació susceptible de ser tractada matemàticament.
     5. Aplicar els seus coneixements matemàtics a situacions diverses, utilitzant-los, en particular, en la interpretació de fenòmens i processos de les ciències socials i humanes i en les activitats quotidianes.
     6. Utilitzar i contrastar estratègies diverses per a la resolució de problemes, de forma que els permeta enfrontar-se a situacions noves amb autonomia, eficàcia i creativitat.
     7. Mostrar hàbits i actituds propis de l'activitat matemàtica, com l'explicitació d'hipòtesis, la formulació de conjectures, la construcció d'exemples i contraexemples, la justificació de les afirmacions que es formulen, la comprovació de la versemblança dels resultats que s'obtenen, la valoració de la precisió, el qüestionament de les apreciacions intuïtives i l'obertura a noves idees.
     8. Comprendre que determinats fenòmens aleatoris són comprensibles i susceptibles de quantificació i adscripció a models.
     9. Apreciar la utilitat i les limitacions dels recursos mecànics de càlcul i també la necessitat de sotmetre a revisió crítica els resultats obtinguts per aquests procediments.
     10. Comprendre la forma d'organització dels coneixements pròpia de les matemàtiques: establiment de definicions precises, demostració de les propietats relacionades amb els conceptes definits i justificació dels procediments, de les tècniques i de les fórmules que simplifiquen la resolució de problemes.
     11. Establir relacions entre les matemàtiques i l'entorn social, cultural i econòmic, apreciant el seu lloc com a part de la nostra cultura.

A. Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials I

III. Nuclis de continguts
Resolució de problemes.
     Al mateix temps que es resolen els problemes que permeten plantejar els conceptes i les tècniques matemàtiques que es proposen en els altres nuclis de continguts, resulta útil reflexionar sobre els procediments i els mètodes utilitzats. L'explicació de les diverses fases que ha suposat la resolució d'un problema i la sistematització de les estratègies heurístiques utilitzades amb èxit, constitueixen una ajuda i una guia per a actuar davant de noves situacions problemàtiques i per a revisar críticament els problemes ja resolts. En conseqüència, aquest nucli té un caràcter transversal i els continguts seran presos en compte exclusivament en connexió amb el desenvolupament de la resta dels continguts.
     Els continguts d'aquest nucli són:
     * Fases en la resolució de problemes: formulació, elaboració de conjectures, disseny i execució de l'estratègia d'actuació, interpretació dels resultats possibles.
     * Algunes estratègies d'actuació: simplificació, analogia, particularització, generalització, inducció, raonament per reducció a l'absurd, anàlisi de les possibilitats, etc.
Àlgebra, funcions i gràfiques.
     Aquest nucli agrupa els elements conceptuals bàsics relatius a les diverses representacions funcionals i al plantejament i a la resolució algebraica de problemes.
     L'anàlisi qualitativa de gràfiques funcionals, facilitarà la comprensió de la informació transmesa per les característiques globals com màxims, mínims, discontinuïtats, periodicitat, increments, decreixements i taxes de variació.
     El coneixement i l'exploració de les principals famílies funcionals permetrà utilitzar-les per a descriure i interpretar matemàticament el comportament de situacions i fenòmens propis de les Ciències Humanes i Socials.
     La calculadora pot alleugerir els còmputs necessaris per a la resolució dels problemes plantejats i desplaçar l'atenció dels càlculs rutinaris a la interpretació dels resultats i a la comprensió del procés d'establiment de models en conjunt.
     Els continguts d'aquest nucli són:
     * Equacions i sistemes d'equacions
     - Resolució de problemes que requereixen formular equacions o sistemes d'equacions.
     - Utilització dels números i les notacions adequades per a expressar les solucions d'equacions, de sistemes d'equacions i els resultats de mesuraments.
     * Funcions
     - Descripció i interpretació de fenòmens funcionals per mitjà de gràfiques i taules.
     - Propietats de les funcions i interpretació gràfica: domini, recorregut, continuïtat, creixement i decreixement, punts estacionaris.
     - Introducció a la mesura de la variació d'una funció. La taxa de variació mitjana. Interpretació geomètrica.
     * Models funcionals
     - Funcions lineals.
     - Funcions polinòmiques.
     - Funcions de proporcionalitat inversa.
     - Funcions exponencials.
     - Funcions logarítmiques.
     - Funcions logístiques.
     - Descripció de les taxes de variació mitjana dels models funcionals anteriors.
     - Identificació dels models funcionals apropiats per a descriure i interpretar matemàticament diversos fenòmens propis de les ciències Humanes i Socials.
     - Determinació dels paràmetres dels models funcionals.
Estadística.
     En tant que les idees bàsiques de l'estadística ja són conegudes pels estudiants, es tracta ara de realitzar una sistematització que incidesca especialment en la comprensió del significat de les mesures de centralització i dispersió de les distribucions unidimensionals.
     Els continguts centrals d'aquest nucli són, no obstant això, els conceptes de distribucions bidimensionals, de regressió i de correlació. Aquests últims poden introduir-se paulatinament a partir de la idea intuïtiva que sembla raonable resumir o ajustar les dades d'algunes distribucions amb una recta.
     Per a impedir que l'extensió dels càlculs obstaculitze la comprensió de les idees bàsiques, l'ajust pot realitzar-se inicialment de manera gràfica, amb l'estimació de l'equació d'una recta traçada aproximadament sobre la representació en forma de núvol de punts de les dades. Posteriorment, es poden descriure els còmputs necessaris per a l'obtenció dels paràmetres de les rectes de regressió i s'hi introduirà el coeficient de correlació com una mesura de la bona qualitat de l'ajust.
     L'ús adequat dels recursos que proporcionen les calculadores, incloses les funcions estadístiques de què disposen algunes màquines, pot contribuir de manera decisiva a la comprensió dels conceptes subjacents a la regressió i a la correlació, en permetre centrar l'atenció en la interpretació dels resultats obtinguts mecànicament i en la verificació de la versemblança d'aquests resultats.
     L'ús de les rectes de regressió per a interpolar i predir ha de ser il·lustrat àmpliament en situacions realistes; en qualsevol cas s'haurà de subratllar el caràcter estimatiu d'aquestes conclusions i el valor relatiu de les prediccions allunyades del rang de dades disponibles.
     * Terminologia i conceptes bàsics de l'estadística:
     - Individu, població, mostra, variable estadística.
     - Organització de les dades: gràfics i taules de freqüències.
     - Distribució de freqüències.
     - Paràmetres estadístics: mesura i desviació típica. Significat i càlcul.
     * Regressió lineal i correlació:
     - Distribucions bidimensionals.
     - Representació gràfica de les distribucions bidimensionals: núvols de punts.
     - Significat intuïtiu de correlació.
     - Ajust intuïtiu d'una recta a un núvol de punts.
     - Coeficient de correlació lineal. Interpretació i càlcul.
     - Regressió lineal. Càlcul de les rectes de regressió.
     - Utilització de les rectes de regressió per a interpolar i predir.
Probabilitat.
     Aquest nucli proposa la sistematització i la utilització de forma clara i senzilla, per exemple recorrent a la confecció de diagrames en arbre, de les lleis probabilístiques.
     Les distribucions binominal i normal, que poden presentar-se com a idealitzacions de distribucions de freqüències, permetran el càlcul de probabilitats, recorrent a tabulacions d'aquestes distribucions, en situacions susceptibles de ser descrites mitjançant models per aquestes.
     Els continguts d'aquest nucli són:
     * Mesura de la incertesa. Assignació de probabilitats.
     * Lleis de la probabilitat.
     * Experiències aleatòries compostes.
     * Taules de contingència i diagrames en arbre.
     * Probabilitat condicionada.
     * Probabilitat total.
     * Probabilitat a posteriori.
     * La distribució binomial.
     * La distribució normal.
     * Utilització de taules de la distribució binomial i de la distribució normal en la resolució de problemes que requeresquen càlculs probabilístics.

IV. Criteris d'avaluació
     1. Utilitzar els números, la notació numèrica i les operacions adequades per a comprendre i comunicar informació quantitativa.
     Es pretén avaluar la capacitat d'utilitzar adequadament els números i les seues operacions i de recórrer a la notació numèrica més adient per a expressar els resultats d'estimacions, càlculs i problemes.
     2. Transcriure problemes al llenguatge algebraic, utilitzar les tècniques matemàtiques apropiades en cada cas per a resoldre'ls, presentar adequadament les solucions obtingudes i interpretar-les en els seus contextos.
     Es pretén avaluar el grau de destresa copsat en la resolució de problemes en general, preferiblement plantejats en contextos o situacions pròpies de les ciències socials, i específicament d'aquells problemes que puguen requerir un plantejament i una resolució algebraica. Es valorarà també la capacitat de justificar l'estratègia dissenyada per a resoldre el problema, la correcció dels raonaments, l'elecció dels tipus de números adequats per a expressar la solució i la interpretació dels resultats obtinguts en coherència amb el context o situació plantejada.
     3. Interpretar quantitativament i qualitativa fenòmens econòmics i socials descrits mitjançant relacions funcionals expressades en forma verbal, gràfica, numèrica o algebraica.
     Es pretén avaluar la capacitat de descriure i d'interpretar el comportament global de fenòmens funcionals característics de les ciències humanes i socials quan la relació entre les variables d'interès és presentada indistintament en forma de descripció verbal, de taula numèrica, de gràfica o d'expressió algebraica. Es contrastarà, així mateix, la destresa assolida en la traducció global entre les quatre formes de representació funcional i l'habilitat per a identificar i distingir els models funcionals més simples a partir de les característiques globals.
     4.Utilitzar taules i gràfiques com a instrument per a l'estudi de situacions empíriques, ajustar-hi raonablement un model funcional, estimar els paràmetres i recórrer a mètodes d'interpolació i d'extrapolació per a l'obtenció d'informació suplementària sobre la situació.
     Es pretén avaluar l'habilitat assolida en la utilització de dades numèriques provinents de situacions empíriques en les quals la relació entre les variables no vinga expressada analíticament. Aquesta habilitat es manifestarà en la utilització de les tècniques numèriques adequades per a l'obtenció d'informacions quantitatives suplementàries sobre la situació, en l'elecció raonada d'una família funcional apropiada per a configurar a un model matemàtic la situació i en l'execució dels càlculs necessaris per a estimar els paràmetres del model elegit.
     5. Interpretar i elaborar informes sobre situacions susceptibles de ser presentades en forma de gràfica funcional i que exigesquen tenir en compte intervals de creixement i de decreixement, màxims i mínims i tendències d'evolució.
     Es pretén avaluar la capacitat d'analitzar gràficament les propietats locals de les funcions i l'habilitat assolida per a utilitzar aquesta anàlisi en la interpretació del context al qual es referirà la gràfica funcional.
     6. Analitzar la representació gràfica, extraure conclusions de tipus qualitatiu i apreciar el grau i tipus de relació existent entre les variables d'una distribució bidimensional.
     Es pretén valorar la destresa assolida en l'anàlisi qualitativa de la informació gràfica subministrada per núvols de punts i la capacitat de discutir si raonablement es pot suposar una relació funcional o una relació estocàstica entre les variables representades.
     7. Utilitzar el coeficient de correlació i les rectes de regressió per a mesurar el grau de relació entre les variables de distribucions bidimensionals i per a extraure conclusions quantitatives sobre situacions formulades en context.
     Es pretén comprovar la comprensió del coeficient de correlació com a mesura del grau de relació lineal existent entre dues variables i la capacitat per a associar valors concrets dels paràmetres de les rectes de regressió a conjunts de dades o a núvols de punts corresponents. S'avaluarà també la soltesa assolida en la utilització de les rectes de regressió com a model matemàtic que permet realitzar interpolacions i extrapolacions.
     8. Assignar probabilitats a esdeveniments aleatoris simples i compostos, aplicar les lleis elementals de la probabilitat i utilitzar taules dels models probabilístics binominal i normal.
     Es pretén avaluar la capacitat d'assenyalar l'existència de fets l'ocurrència dels quals està subjecta a incertesa en problemes contextualitzats; valorar la destresa assolida per a mesurar i interpretar coherentment la versemblança, fent ús, si escau, de taules de les distribucions binomial i normal, preferentment en contextos socials o econòmics.
     9. Organitzar i codificar informacions; seleccionar, comparar i valorar estratègies; enfrontar-se a situacions noves amb eficàcia i utilitzar les eines matemàtiques adquirides.
     Es pretén avaluar la destresa copsada en la reflexió lògico-deductiva, els modes d'argumentació propis de les matemàtiques, la resolució de problemes i la realització d'investigacions.
 

B. Matemàtiques Aplicades a les Ciències Socials II

III. Nuclis de continguts
Resolució de problemes.
     En aquest curs es proseguirà la reflexió sobre les pautes d'actuació i les fases que comporta el procés de resolució de problemes.
     Els continguts són els mateixos que s'exposen en el nucli corresponent de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials I i seran tractats exclusivament en relació amb els problemes que permeten plantejar els conceptes i les tècniques matemàtiques propostes en la resta de nuclis de la matèria.
Àlgebra lineal.
     El nucli es concep com una introducció a les idees bàsiques de l'àlgebra lineal. Les matrius poden introduir-se com una estructura abstracta que permet representar taules i gràfics en general i sistemes d'equacions lineals en particular. Es procurarà dotar de significat les operacions amb matrius i justificar les definicions mitjançant situacions contextualitzades que en permeten interpretacions.
     L'estudi dels fonaments de la geometria analítica del pla permetrà la interpretació geomètrica dels sistemes d'equacions lineals de dues incògnites, aplicable a la resolució gràfica de problemes de programació lineal, entesa com un mètode d'optimació complementari al facilitat pel càlcul diferencial.
     Els continguts d'aquest nucli són:
     * Matrius i sistemes
     - Representació matricial dels sistemes d'equacions lineals.
     - Estudi de les matrius com a eina per a representar dades estructurades en taules i gràfics.
     - Operacions amb matrius: suma, producte, inversa. Interpretació de les operacions i de les propietats.
     - Determinant d'una matriu. Aplicacions de les matrius i els determinants a la resolució de sistemes d'equacions lineals.
     * Fonaments de la geometria analítica aplicada
     - Equacions de la recta en el pla.
     - Incidència i paral·lelisme: posicions relatives de rectes en el pla.
     - Interpretació geomètrica dels sistemes d'equacions lineals amb dues incògnites.
     - Inequacions i sistemes d'inequacions lineals amb dues incògnites. Interpretació geomètrica.
     * Introducció a la programació lineal
     - Noció d'optimació.
     - Conceptes generals: la funció objectiu i les restriccions.
     - Mètode gràfic per a la resolució de problemes de programació lineal.
     - Resolució de problemes de programació lineal aplicats a l'economia, a l'administració i a la gestió. 
Funcions.
     El nucli proposa l'aprofundiment en el coneixement dels models funcionals iniciat en el primer curs, aprofundir en les tècniques algebraiques necessàries per a una comprensió millor de les relacions funcionals i introduir conceptes més sofisticats.
     La introducció del concepte de derivada i les regles elementals de la derivació, permeten la resolució sistemàtica de problemes d'optimació, eix central del nucli. Es posarà especial cura en què l'optimació siga concebuda com tot un procés que, a partir d'enunciats versemblants, permeta la construcció de fórmules funcionals, l'anàlisi global de les funcions, la representació de les seues gràfiques, la senyalització dels dominis rellevants i, quan escaurà, el càlcul dels valors òptims i la interpretació en el context del problema plantejat. 
     Les tècniques d'integració que es consideren són les més elementals. Es tracta de donar una idea dels problemes que resol el càlcul integral sense necessitat d'invertir massa temps a estudiar mètodes d'integració molt específics.
     * La derivada:
     - Concepte intuïtiu de límit.
     - Mesura del canvi instantani: introducció intuïtiva a la derivada.
     - La derivada i la pendent de la recta tangent a la gràfica en un punt: relació entre derivada, creixement i decreixement.
     - Aportacions de la derivada i dels límits al coneixement i a la interpretació de les propietats locals dels models funcionals.
     - Aplicació del càlcul de derivades elementals (polinòmiques, exponencials, logarítmiques, productes i quocients) a la resolució de problemes d'optimació en contextos de l'economia, de l'administració i de la gestió.
     * La integral:
     - Introducció al concepte d'integral definida.
Estadística i probabilitat.
     El nucli es dedica, d'una banda, a les lleis de la probabilitat, especialment les relatives als conceptes de probabilitat composta, condicionada i a posteriori, i, d'una altra banda, a la introducció a les idees que permeten aplicar el càlcul de probabilitats a l'estadística. 
     Els continguts d'aquest nucli són:
     * Aprofundiment en les lleis de la probabilitat.
     * Resolució de problemes que requeresquen els conceptes de probabilitat composta, condicionada i a posteriori.
     * Introducció a les aplicacions del càlcul de probabilitats a l'estadística.
     * Anàlisi de les conclusions que cal extraure de conjunts mostrals. Problemes plantejats en l'elecció representativa de mostres.
     * Introducció intuïtiva al contrast d'hipòtesis.

IV. Criteris d'avaluació
     1. Utilitzar les matrius i les operacions com a instrument per a la resolució de sistemes d'equacions lineals i per a representar i interpretar taules i gràfics.
     Es pretén avaluar la capacitat d'organitzar en forma matricial la informació disponible en situacions apropiades, de realitzar les operacions oportunes amb matrius i d'interpretar-ne adequadament els resultats.
     2. Transcriure problemes al llenguatge algebraic i utilitzar les tècniques algebraiques apropiades (matrius, sistemes d'equacions, programació lineal bidimensional, etc.) per a resoldre'ls.
     Es pretén avaluar la soltesa assolida en la utilització del llenguatge algebraic, en l'elecció de les eines algebraiques apropiades per a resoldre problemes i en la interpretació de les solucions obtingudes.
     3. Interpretar quantitativament i qualitativa fenòmens econòmics i socials i comprendre les propietats locals de les funcions que els descriuen.
     Es pretén comprovar la capacitat d'interpretar fenòmens o contextos propis de les ciències econòmiques i socials amb l'estudi analític de les propietats locals de les funcions que els descriuen mitjançant models.
     4. Utilitzar el càlcul de derivades com a eina per a resoldre problemes d'optimació aplicats a fenòmens de les ciències humanes i socials.
     Es pretén valorar la destresa assolida en l'aplicació de les tècniques del càlcul diferencial per a l'obtenció de valors òptims en problemes relacionats amb les ciències econòmiques i socials. Es valorarà també la capacitat d'interpretar els resultats obtinguts en el context del problema formulat.
     5. Assignar probabilitats a fets aleatoris simples i compostos, dependents i independents, i interpretar-les; utilitzar tècniques de compte directe, diagrames d'arbre, càlculs simples o taules de distribucions.
     Es pretén comprovar la capacitat de realitzar estudis probabilístics en situacions subjectes a incertesa i d'utilitzar en cada cas les tècniques adequades, entre les que s'inclou l'ús de les taules de distribucions binomial i normal.
     6. Planificar i realitzar estudis concrets: elaborar formulació d'enquestes, seleccionar mostres i estudiar les dades obtingudes i inferir intuïtivament conclusions sobre les característiques de la població.
     Es pretén verificar la comprensió del procés estadístic en conjunt i la capacitat d'obtenir informació sobre una població a partir de la interpretació de les dades obtingudes mitjançant mostratges simples.
     7. Analitzar de forma crítica informes estadístics utilitzats en els mitjans de comunicació o en publicacions relacionades amb les ciències humanes i socials.
     Es pretén avaluar la capacitació per a analitzar críticament i interpretar informes o informacions que utilitzen taules i gràfiques estadístiques per a presentar o discutir els resultats d'enquestes i censos.
     8. Resoldre problemes que requeresquen codificar informacions, seleccionar, comparar i valorar estratègies i elegir les eines matemàtiques adequades per a la recerca de solucions en cada cas.
     Es pretén avaluar la capacitat d'aplicar els coneixements matemàtics generals per a resoldre problemes plantejats en situacions pràctiques.